TARRAGONA CAPELLETES
SANT ROC
.jpg)
Carrer de Cós del Bou, 20
El 1936 durant la guerra civil espanyola,
les germanes María Dolores i Pilar Reyes Mateu, veïnes de Tarragona i
copropietàries de la casa número 20 del carrer del Cós del Bou, separades de
l'únic germà i únic membre de la família el Mossèn José M.ª Reyes Mateu, que es
va veure obligat a fugir perseguit pels revolucionaris, es van encomanar a Sant Roc, Patró de la
barriada perquè les deslliurés de ser víctimes de tant infortuni. Van prometre
que si després de la contesa podien reunir-se els tres germans sans i estalvis
a la casa de la seva propietat, li construirien una Capelleta a Sant Roc a la
mateixa façana de l'edifici amb llum dia i nit per perpetuar l'agraïment per
aquest benefici.
.jpg)
Doncs bé; els atacs aeris eren freqüents causant víctimes a la població amb desperfectes i destrosses als immobles confrontants, no havent patit danys la casa dels germans Reyes Mateu tot i que el dia 7 de novembre de 1938 en caure diverses bombes d'aviació que van ensorrar les cases números 6 i 8 de Cós del Bou i ensorrant-se diversos envans a les cases número 18 i 24 de la mateixa carrer, patint altres desperfectes, es va donar el cas que als núm. 20 i 22 , al mig de les cases sinistrades, no es va registrar el menor dany. També cal assenyalar que el Mossèn Reyes Mateu va tornar feliçment l'octubre de 1939. Davant de tan bons auguris van acordar dur a terme la promesa oferta al sant advocat contra la pesta. Va ser inaugurada la capelletes de barri el dia 15 d'agost de 1940 sent beneïda pel mateix copropietari de la casa Mossèn. Reis. El projecte va ser dibuixat pel mateix mossèn, encarregant-se de la seva construcció el contractista Andrés Gras. La fornícula és d'estil romànic amb capitells i aplicacions de color blanc, el material emprat d'alabastre jaspiat procedent de Sarral. El seu interior està decorat a l'oli. Sis làmpades convenientment distribuïdes donen llum a la imatge de 70 cm. de terracota, creació de l'escultor Luis Maria Saumells; un vidre protegeix la imatge dels elements exteriors i una de les sis làmpades crema constantment.
.jpg)
La imatge primitiva de la Capelleta de la casa núm. 20 de Cós del Bou, va estar en aquesta casa fins al 8 de febrer de 1947 en què venut l'immoble a Doña Concepción Iglesias, la nova propietària es va comprometre a conservar la imatge i la seva capelleta tal com es troba en l'actualitat, però davant la possibilitat de nous traspassos de propietari i el possible temor que amb el temps anessin a parar a mans d'algú que es negués a continuar la tradició, els germans Reyes Mateu van decidir quedar-se a la seva custòdia la imatge esculpida per Saumells i deixar a la capelleta de Cós del Bou, una altra de menys valor artístic. Això es va fer per tal d'assegurar que no faltaria la làmpada votiva cremant de dia i de nit, segons promesa feta durant el període 1936-1939.
.jpg)
Hi ha una altra promesa digna de tenir en
compte. Si al barri de referència no es
produïen desgràcies personals ni d'una altra índole, s'obriria una subscripció
popular entre els veïns i altres persones que volguessin contribuir per tal de
costejar una imatge del mateix sant per col·locar-la a l'Església Parroquial de
Sant Francesc a la jurisdicció de la qual pertanyen el carrer de Cós del Bou i
la Baixada de la Peixateria,
encarregant-se les germanes Reyes de portar-lo a efecte al seu dia, fent
ambdues fermes la seva promesa i confiant-se en un tot a la protecció de Sant
Roc.
.jpg)
Obra del escultor Luis María Saumells. Foto Reyes.
És un fet cert i provat que a tot el barri
citat no hi va haver víctimes, ja que el dia que es van ensorrar les cases
número 6 i número 8 de Cós del Bou, tots els veïns van ser al refugi, cosa que
es pot considerar com un fet veritablement providencial, ja que mai ho feien.
.jpg)
Església Parroquial de Sant Francesc. Foto H. Vallvé.
La imatge de l'Església de Sant Francesc, mesura 130 cm. i va ser construïda als tallers de Jaime Castañé de Vich. Conforme i d' acord amb la promesa feta, es va adquirir per subscripció pública, havent contribuït no només els veïns del barri, sinó tots els devots de Tarragona, fins i tot el llavors governador civil de la província Angel B. Sanz. La benedicció va tenir lloc el dia 15 d'agost de 1941 sent padrins Juan Vidal Padró i Asunción Tarragó, vídua de Milá. El doctor José Vallés, canonge lectoral de la Santa Església Catedral i rector de Sant Francesc va beneir la imatge, dirigint un sentit discurs a la multitud apinyada al carrer del Cós del Bou al voltant de l'altra Capelleta portàtil que en el dia de la festivitat s'aixeca al centre d'aquesta via pública i des d'allà es va traslladar processionalment la imatge el 16 d'agost del mateix any a la parròquia on és venerada actualment.
.jpg)
Durant les tres epidèmies de còlera del
segle XIX (1834, 1854 i 1885) no es va registrar cap cas de pesta al carrer Cós
del Bou, Baixada de la Peixateria, Trinquet Vell i Baixada de Misericòrdia. D'aquí la devoció popular a Sant Roc per part
dels veïns d'aquesta barriada.
Possiblement els festejos centenaris als quals contribueixen tots els
habitants del sector, es remunten a la primera epidèmia de 1834.
Amb original iconografia del sant de
Montpeller i text del periodista local Luis María Mezquida Gené, a la impremta
Torres i Virgili es componen el 1944 els "Goigs en honor del Gloriós Sant
Roc, Advocat contra la pesta que és venera a la Capella del Carrer del Cós del
Bou de la Ciutat de Tarragona.
Ornamentació i orla. Text en
català i a tres columnes.
.jpg)
tota la nostra ciutat
la Baixada de la Pescateria
de la plaga es va lliurar
el Cos del Bou en mirar
no fou atacat tampoc..
d'un Patró tant generós
del Barri tota la gent
acudeixen sempre a Vós.
tota vostra protecció
amb cor alegre preguem
per la nostra salvació
i moguts per la il·lusió
implorem des d'aquest lloc.
Vós que sou del escollits
ocupant al Cel gran lloc
dels justos i penedits
la pesta aparteu Sant Roc