CARRER DEL VIDRE

EL PLA D'EN TÀRREGA I LES SEVES RODALIES

CARRER DEL VIDRE

     Noms que ha tingut:
       S. XVIII a S. XXI: Carrer del Vidre
       S. XVIII: Carrer de Dalt. Carrer dels Còdols

     Aquest carrer va ésser inaugurat a les primeries del segle XVIII. La construcció del novell convent de les Carmelites Descalces, dedicat al Patriarca San Josep (1760-1764) deixa dibuixades quatre noves vies en la ciutat arquebisbal; això és: els carrers de Misser Nogués, de les Descalces, de la Guitarra i del Vidre.  Aquest apareix innominat en el Llibre del Mitg Tall de l'any 1715: “carrer que passa de les escales de Cavallers a la plaça de Sant Joan”; reservant-se el Cadastre de 1736 l'estrena de la nomenclatura definitiva.

     Pren l'esmentat nom, al començament del segle, de les botigues de vidre per aquell temps allí localitzades; nomenclatura conservada -la de “Carrer del Vidre”- des del Cadastre setcentista fins al present.

     El folklore ens recorda la importància que prengué, aleshores, el carrer del Vidre per raó dels pisaires i vidres:

          Al carrer del Vidre

          Ni planten botiga,

          Botiga com un sol;

          Serà una meravella,

          Tres, quatre i dos nou

     La circumstància de trobar-se situat a la part mes alta de la ciutat, dintre de l'àrea de l'antic Puig Sarrier i arrancant del pla d'En Tàrrega (la plaça de Sant Joan), explica la variant en una nomenclatura quasi bé fixa.  I això s'esdevé a la segona meitat del segle XVIIII: “lo carrer de dalt que va de la plaça dels Missatges avui de Sant Joan a les escales de Cavallers”.

     Una escriptura firmada davant del notari Ramon Fàbregas (1780) ens parla de certa servitud “sobre cases del carrer del Vidre, Còdols o de les Mosques”.  Fa referència a la casa número 5 -amb portal barroc- del carrer de Nostra Senyora del Carme, que fou de l’Il·lustre Canonge En Josep de Vilallonga i de Tamarit; després primera Casa Noviciat de les Monges Carmelites de la Vetlla i residència provisional dels religiosos Caputxins.

     Pel fet de trobar-se aquell carrer mal empedrat i ple de rocs agafaria probablement la nomenclatura vulgar de “Carrer dels Còdols”; la qual no degué prevaler.  Ho confirma el fet de no haver-ne trobat cap altre registre.

Imatges: 12 de gener de 2022 i 24-03-2024

PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Tomo 1, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1956.  

 

CARRER MARE DE DÉU DEL CARME

EL PLA D'EN TÀRREGA I LES SEVES RODALIES

       

CARRER DE LA MARE DE DÉU DEL CARME

     Noms que ha tingut:
       S. XVIII: Carrer de les Monges
       S. XVIII a S. XIX: Carrer de les Monges Descalces
       S. XIX - S. XXI: Carrer de les Descalces
                                   Carrer de Nostra Senyora del Carme 
                                   Carrer Mare de Déu del Carme

     Aquest carrer i el convent de les Carmelites Descalces, allí edificat, serven un gran lligam històric.

     La construcció del convent carmelita a la ciutat de Tarragona, obligava a l'establiment d'un nou carrer.  Aquells solars, antigament, i junt amb els carrers de Misser Nogués i de la Guitarra venien compresos dintre l’àrea del memorable Puig Sarrier.  I es considerava com un tros del carrer anomenat “D'en Rufí o del Estudi vell”, que anava, per darrera del de Misser Nogués, fins ben a prop del carrer de Puig d'En Pallas.

El Convent de les Carmelites Descalces al carrer de la Mare de Déu del Carme, 

Estat en que va quedar quan la Guerra Civil (1936-1939).   Imatge: H. Vallvé

     Per això durant tot el segle XVIII aquest carrer va dir-se, “Carrer de les Monges”; ja que fins en el Cadastre de 1798, i en documents propers, no apareix anomenat “carrer de les Monges Descalces”.

     Al final de la centúria apareix ben explícita la memòria de les monges fundadores. Vingudes a Tarragona, l'any 1712, procedents de la ciutat de Lleida d'on havien estat foragitades, s'establiren “dins los murs de dita ciutat” llegim en les Resolucions Consulars de l'any esmentat “per la fundació de un convent de Religioses de la ja dita Religió, en la casa y patis del q° Jaume Refi sots la invocació de St. Josep”.  Datat a Madrid, dia 18 de novembre de 1716, es troba un “Real Despacho... en que se da permiso a las Religiosas que pasaron de Lérida a Tarragona para que puedan hacer en aquella de Tarragona nueva fundación”.

Carrer de la Mare de Déu del Carme - Imatge: Miserachs

     Al segle XIX, volent abreviar la nomenclatura d'aquest carrer va quedar-li, simplement, el nom de “Carrer de les Descalces”.  Recordava d'igual manera a les esmentades i benemèrites religioses.

     Per a evitar, però, confusions, força freqüents entre el “carrer de les Descalces” i el carrer, amb nom semblant: “dels Descalços”, a finals del segle XIX, la nomenclatura urbana-tarragonina introdueix una novetat en les retolacions oficials: “carrer de Nostra Senyora del Carme”.  La novella denominació anava dedicada a la Patrona principal de les religioses Carmelites; origen d'una de les devocions més arrelades entre els catòlics tarragonins.  Vulgarment el poble anomena aquest carrer: “Carrer del Carme”.

     El carrer del Carme, tranquil i completament levític, serví en el segle XIX i en el XX, de residència provisional a diverses Ordres religioses.  Les Monges de la Vetlla, o Carmelites Terciàries del P. Palau, visqueren al principi de la seva instal·lació a Tarragona, en la casa del M. I. Canonge En Josep de Vilallonga i de Tamarit (casa núm. 5 de la portalada barroca) i després del Canonge Garriga; tenint Capella pública a la banda del carrer del Vidre.  En aquesta mateixa casa, adquirida mes tard amb propietat, habitaren fins l'any 1931 els religiosos Caputxins que anaren llavors cap al convent nou de la Rambla de Sant Joan.

     I la casa la compraren les Monges Carmelites d'allí davant, l'any 1930, quedant propietàries de tot el carrer; i sort varen tenir d’això, quan després de la guerra civil (1936-1939), en restaurar convent i església, pogueren elles estar-se, provisionalment, allí mateix, i a casa seva. 

     Una mica mes amunt, tirant cap al carreró de la Guitarra, també, els PP. Carmelites Descalços, ocuparen uns pisos, propietat de les monges, per a la seva estança provisional i d'espera; fins anar al seu convent nou del nou, també, carrer “de l'Asalto”.

     Dades i referències són aquestes, encara que de poc interès, dignes d'ésser registrades; sobretot, quan d'alguna manera afecten a l'historial del carrer.  Durant la guerra civil fou totalment cremat i desballestat el monestir observantíssim de les Carmelites Descalces.  Ha estat de bell nou, reedificat sota la direcció de l'arquitecte diocesà i provincial Francesc de Paula Monravà.

PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Tomo 1, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1956.

Imatges actuals: 12 de gener de 2022

* LA TORRE DE LA BENEDICCIÓ

EL PLA D’EN TÀRREGA I LES SEVES RODALIES

Torre de la Benedicció - Pou d'En Gomà. Desaparegut. Foto R. Gabriel Gibert 

* LA TORRE DE LA BENEDICCIÓ

     Noms que va tenir:
       S. IV - S. XV. Torre d'En Montoliu
       S. XV - S. XVI Torre de l'Escolà
       S. XVI - S. XVII Torre de la Benedicció

     Entre el Portal de Predicadors i la Pabordia estigué situada una torre medieval, en el lloc on actualment, comença el Passeig Arqueològic dintre la Falsa Braga.

     Amb base ciclòpico-romana, corresponia, probablement, al portal ibèric, tapiat al ¼ del segle XX, de l'entrada del passeig.   Quedava enclavada en la partida del Puig Sarrier, i en la part de la muralla que dona a la Baixada del Roser i plaça de Sant Joan.  Seria aprofitada en els eixamples del cercle mural tarragoní de la centúria catorzena.

     La “torra den Muntuliu” ve citada en llibre de les Resolucions Consolar s (1420-1421).  Prenia nom d'un habitant d'aquells voltants, en el Puig Sarrier, el qual pledejà, en el segle XIV, contra el Paborde de Tarragona i amb la protecció del rei don Jaume II.  Segons un registre de l'Arxiu General de la Corona d'Aragó En Galceran de Montoliu fou absolt de contumàcia contra l’arquebisbe de Tarragona, a Barcelona als VII idus agost de 1319.

     En Montoliu dona també nom al seu carrer, i descendent d'ell deuria ésser Antoni Montoliu de la Civaderia, habitant allí l'any 1428.  

     En el segle XVI, l'any 1527, els Cònsols determinaren: “fer quatre baluarts de pedra picada forts ... a la torra del Escolà un, y al portal del Rey altre, a la torra Grossa altre y al portal de sent Antoni altre...”.  D'aquest registre, i d'un altre semblant: “en moltes parts i llochs de les muralles, ço és de la torra den Balcorba fins a la torra del Escolà”, es dedueix que la nomenclatura perseverant durant el segle XVI fou la que, ja en el segle anterior, caracteritzava “la torra vulgarment anomenada Scolà”.

     Scolà es suposa que venia de Scolatorium o Scolarolum. Du Fresne explica la paraula Scolatura com a terme itàlic: “Canalis, per quem effluunt aquae”.  L'autor del Glossarium posa alguns registres sobre la conducció de les aigües per a esser convenientment aprofitades o dirigides al torrent o a una cisterna.

     El pou antiquíssim d'En Gomà, mes allà del Palau Arquebisbal, podria tenir relació amb l’Scolatorium.  En Ferrer Gomar, prevere, tenia un farraginal al carrer de les Clavegueres, segons ve registrat en el Llibre de Censals de l'Arxiu Capitular.  En Gomar vivia l'any 1409 al carrer esmentat, i també: “carrer den Gomar prevere” puix que portava son nom.  El llinatge Gomà era conegut a Tarragona en el segle XIV i XV.  En Pere Gomar, menor en Dret, vivia a la Plaça de Sant Miquel (Llibre de la Passada del Mur ) i Na Gomara al carrer d'En Granada (Id.).

     Tingui's present, per altra part, que no lluny del cercle murallat de la Canonja tarragonina, hi corria un torrent.  El mateix Llibre de Censals registra “una vinya pres la Porta del Carro afronta ab lo camí del torrent i ab les roques”.

     En el mateix segle XVI, i per a continuar en la centúria posterior, el baluard i la torre prenen el nom de la benedicció litúrgica del terme; i per això és freqüent la troballa dels registres de: Torra de la Benedicció o Torra de les Benediccions.

     Els llibres de les Resolucions Consulars de 1549-1550 recorden les dades relatives a la construcció o “Començament del baluart de la torra de la Benedicció antigament dita del Scola davant Predicadors”.  Dia 8 de juny de 1549 es posa la primera pedra. Fou l'acabament dia 3 de febrer de 1550.

     Al costat de la Torre de la Benedicció s'aixeca una porta ciclopia, avui visible, i abans de la construcció del Passeig Arqueològic tapada.  Es troba, doncs, edificada molt abans d'arribar a la Torre de l'Arquebisbe, a l'entrar a la Falsa Braga; i fou anomenada, també, la porta de la Benedicció.

     Nomenclatura que de la mateixa manera va apropiar-se el Baluard de Predicadors, segons registra un Llibre de Inventaris del segle XVI: “Al beluart del portal de Predicadors dit de la Benedicció”.  El baluard vell de Predicadors corria des de la Falsa Braga fins a la Torre Grossa, per davant del convent dels Dominics extra-murs (Passeig de Saavedra -avui, Via de l’Imperi Romà- i Camp de Mart).

* BAIXADA DEL CARRER DELS MISSATGES

EL PLA D’EN TÀRREGA I LES SEVES RODALIES

 

Baixada del Carrer dels Missatges.  Ara tancada entre els carrers de la Civaderia i de les Mosques (Actual carrer Notari Albiñana). Foto Misserachs (blanc i negre) 

* BAIXADA DEL CARRER DELS MISSATGES

     

     Era la continuació del carrer de la Civaderia fins a la plaça de Sant Joan.  Via, actualment, tancada i edificada.  Un registre notarial del segle XVI ens la recorda: “quodam patium quod olim solebat esse carrer que devallem del carrer dels Missatges dit ans den Gamundi al carrer de la Civaderia”.

     No se sap la dada certa relativa al tancament d'aquesta travessia.  Ben bé, pot suposar-se, que fou a rel de la nova urbanització de tots aquells voltants del Pla de Sant Miquel, promoguda per la reedificació i eixamplament de l'església.  I en obrir-se l'arc d'En Toda quedà suprimida la baixada.

     Per aquells contorns hi gallejava en la primera meitat del segle XV, Antoni Gamundi, pagès, propietari i Consol de la ciutat l'any 1411.

     Els Gamundi eren uns pagesos que vivien a la Civaderia; i els seus albergs donaven per la part de darrera a la placeta que dugué també el seu nom.  En el Llibre de la Passada del Mur (1428-1429) apareixen com habitants d'aquell indret: Antoni Gamondi i “son fill de dit Gamondi”.

     Al segle XVII, la Plaça de Sant Joan ofereix dues variants en la seva nomenclatura; la primera pren nom de la família Gamundi habitant en aquell indret, la segona de l'ofici de missatges, algun temps, per allí localitzat.  

     El Capbreu de les Poncelles de 1660 ens parla de “una casa situada en la present ciutat al carrer de la Civaderia que antes era un carreró que nava de la plassa dels Missatges que antes se deya den Gamundi ... afronta de part davant ab lo carrer de la Civaderia”.

LA PLAÇA DE SANT JOAN

 EL PLA D'EN TÀRREGA I LES SEVES RODALIES

Plaça de Sant Joan - Fanal ornamental - Imatge: J. M. Monravà - 1962

MONRAVÀ LÓPEZ, J. M: Tarragona Renaciente, Editorial Imprenta Moderna, 1965, p. 46 i 47.

LA PLAÇA DE SANT JOAN

     Noms que ha tingut:
          S. XVI: Pla d'En Tàrrega
          S. XVII: Plaça d'En Gamundi. Plaça dels Missatges
          S. XVIII a S. XXI: Plaça de Sant Joan
          S. XIX: Plaça de Mart. Font de la Pitja

     Des del Portal dels Predicadors fins dalt de tot del Puig d'En Pallàs, queden localitzades tres planúries: el Pla de Sant Miquel, el Pla d'En Tàrrega i el Pla de “Palàcio”.

     L'empinada costa del Roser bé es mereix un petit repòs. Aquest repòs el trobem a la plaça de Sant Joan lloc escollit, en el segle XVI, pel gremi de missatges per a fer-ne un petit barri del seu ofici. I aquesta planúria del Puig Sarrier inferior era anomenada: Pla d'En Tàrrega o dels Missatges.

Plaça de Sant Joan - 23 de setembre de 2021

     La denominació coneguda, mes antiga, es la de “el Pla d'En Tàrrega”.  Així es troba en els registres de la segona meitat del segle XVI.

    Un habitant al carrer de les Salines “En Tàrraga” ve recordat en el Llibre de Fogatges de 1515.  Igualment trobem a Mossèn Jaume Tàrrega, Comensal de la santa Església Metropolitana.  A finals del segle XV altrament apareix aquest cognom localitzat en el Corral; albergs, els dos primers, propers al lloc que adoptarà temporalment aquella nomenclatura.

Plaça de Sant Joan i la font de la Pitxa

Imatge: H. Vallvé - Anys 50' - "Las calles antiguas de Tarragona, 1956"

     Al segle XVII aquest carrer ofereix dues variants en la seva nomenclatura; la primera pren nom de la família Gamundi habitants en aquell indret, la segona de l'ofici de missatges, algun temps, per allí localitzat.

     El Capbreu de les Poncelles de 1660 ens parla de “una casa situada en la present ciutat al carrer de la Civaderia que antes era un carreró que nava de la plassa dels Missatges que antes se deya den Gamundi ... afronta de part davant ab lo carrer de la Civaderia”.  

Plaça de Sant Joan - Font de la "pitxa" - Imatge: 11 d'agost de 2021

     Els Gamundi eren uns pagesos que vivien a la Civaderia; i els seus albergs donaven per la part de darrera a la placeta que dugué també el seu nom.  En el Llibre de la Passada del Mur (1428-1429) apareixen com habitants d'aquell indret: Antoni Gamondi i “son fill de dit Gamondi”.

     Un Capbreu anterior (1604) ens recorda també l'esmentada plaça.  

     Els missatges varen popularitzar la plaça, especialment, en la segona meitat del segle XVI.  Els Fogatges de 1515 sols ens registra “En Simô lo missatge” en les Escoles Majors fins a la plaça de la Seu.  L'esmentat Capbreu, anterior a l'any 1604, fa preveure que la nomenclatura no és gaire novella; i tots els registres setcentistes ja no fan memòria de cap missatge a la plaça de Sant Joan.

Plaça de Sant Joan - Imatges: 11 d'agost de 2021

    El Nuevo Repertorio Catastro, etc. de 1736 assenyala a la plaça de Sant Joan: 13 cases, i quasi totes elles habitades per pagesos.  

     En el Llibre del Mitg Tall i en les Valles de la Ciutat, ambdós de 1715 apareix la nova variant de “Plaça de Sant Joan”.  Pren nom, probablement, d'alguna devota capelleta dedicada al Precursor del Messies.  Qui sap si recorda els Cavallers de Malta antics propietaris dels solars d'aquesta àrea topogràfica del Puig Sarrier, com a successors dels Templers.

     A finals del segle XVIII encara apareix recordada la vella i típica nomenclatura: “en la plaça anomenada de Sant Joan y antigament dels Missatges y ans den Tàrrega”. Aquest nom ha perseverat fins al present.

 Plaça de Sant Joan - Detall de la pedra cònica que aguanta la Creu - 6-01-2023 

     Durant les retolacions oficials del segle XIX mostrà orgullosa aquesta plaça la inscripció castellana de “plaza de Marte” record mitològic en el vell paganisme romà, que avui s'ha fet extensiu al veí camp o explanada (Camp de Mart).  Aquest nom, com totes les nomenclatures transitòries d'aquella època, no prospera.  Tornà a regnar la popularitat de Sant Joan Baptista.

Plaça de Sant Joan - Imatges: 19 de març de 2023

     Únicament, que tots els veïns de l'antic pla d'En Tàrrega, per raó d'una font moderna, tocant a l'hort del senyor Arquebisbe, varen introduir la vulgar denominació de: “la Font de la Pitja” i “a la Font de la Pitja”.  Nom que entre la gent del poble encara s'estila.  

Capelleta de Sant Joan - Imatge: 23 de setembre de 2021

     Antany, abans de la urbanització dels dos carrers actuals (del Carme i del Vidre) el pla o plaça d'En Tàrrega degué confondre's amb l'antic carrer d'En Pons i confrontava amb els solars d'En Rufi.   Això, anteriorment a la construcció del Convent de les Descalces (S. XVII).

CENTRE D'IMATGES DE TARRAGONA

La plaça de Sant Joan - Crist dels Farols

Imatges: R. F. Vallvé - 14 de juliol de 1962 - (CIT)

Il·luminació nadalenca a la plaeta de Sant Joan

Imatges: R. F. Vallvé - 19 de decembre de 1963 - (CIT)

POSTALS

TARRAGONA - PLAZA DE SAN JUAN - Hauser y Menet.-Madrid 

     Plaça de Sant Joan.  Antiga plaça dels Gamundi.  Al segle XIX s'hi concentraven els venedors de vi, fins aleshores ambulants, per no perjudicar els establiments que pagaven tributs.  El client tenia dret, abans de comprar el vi, a fer-ne un traguet.

     La plaça fou urbanitzada el 1961.  Els veïns s'han encarregat d'embellir-la amb torretes.  Al fons, la font "de la pitja", un nom tan llegendari que no ens és posible d'esbrinar-ne la procedència.  Postal de començaments de segle.

PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Tomo 1, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1956.

Centre d'Imatges de Tarragona (CIT)

MONRAVÀ LÓPEZ, J. M: Tarragona Renaciente, Editorial Imprenta Moderna, 1965.