EL PLA D’EN TÀRREGA I LES SEVES RODALIES
* LA TORRE DE LA BENEDICCIÓ
Noms que va tenir:
S. IV - S. XV. Torre d'En Montoliu
S. XV - S. XVI Torre de l'Escolà
S. XVI - S. XVII Torre de la Benedicció
Entre el Portal de Predicadors i la
Pabordia estigué situada una torre medieval, en el lloc on actualment, comença
el Passeig Arqueològic dintre la Falsa Braga.
Amb base ciclòpico-romana, corresponia,
probablement, al portal ibèric, tapiat al ¼ del segle XX, de l'entrada del
passeig. Quedava enclavada en la partida del Puig
Sarrier, i en la part de la muralla que dona a la Baixada del Roser i plaça de
Sant Joan. Seria aprofitada en els
eixamples del cercle mural tarragoní de la centúria catorzena.
La “torra den Muntuliu” ve citada en
llibre de les Resolucions Consolar s (1420-1421). Prenia nom d'un habitant d'aquells voltants,
en el Puig Sarrier, el qual pledejà, en el segle XIV, contra el Paborde de
Tarragona i amb la protecció del rei don Jaume II. Segons un registre de l'Arxiu General de la
Corona d'Aragó En Galceran de Montoliu fou absolt de contumàcia contra l’arquebisbe
de Tarragona, a Barcelona als VII idus agost de 1319.
En Montoliu dona també nom al seu carrer,
i descendent d'ell deuria ésser Antoni Montoliu de la Civaderia, habitant allí
l'any 1428.
En el segle XVI, l'any 1527, els Cònsols
determinaren: “fer quatre baluarts de pedra picada forts ... a la torra del
Escolà un, y al portal del Rey altre, a la torra Grossa altre y al portal de
sent Antoni altre...”. D'aquest
registre, i d'un altre semblant: “en moltes parts i llochs de les muralles, ço
és de la torra den Balcorba fins a la torra del Escolà”, es dedueix que la
nomenclatura perseverant durant el segle XVI fou la que, ja en el segle
anterior, caracteritzava “la torra vulgarment anomenada Scolà”.
Scolà es suposa que venia de Scolatorium o
Scolarolum. Du Fresne explica la paraula Scolatura com a terme itàlic: “Canalis,
per quem effluunt aquae”. L'autor del
Glossarium posa alguns registres sobre la conducció de les aigües per a esser
convenientment aprofitades o dirigides al torrent o a una cisterna.
El pou antiquíssim d'En Gomà, mes allà del
Palau Arquebisbal, podria tenir relació amb l’Scolatorium. En Ferrer Gomar, prevere, tenia un farraginal
al carrer de les Clavegueres, segons ve registrat en el Llibre de Censals de
l'Arxiu Capitular. En Gomar vivia l'any
1409 al carrer esmentat, i també: “carrer den Gomar prevere” puix que portava
son nom. El llinatge Gomà era conegut a
Tarragona en el segle XIV i XV. En Pere
Gomar, menor en Dret, vivia a la Plaça de Sant Miquel (Llibre de la Passada del
Mur ) i Na Gomara al carrer d'En Granada (Id.).
Tingui's present, per altra part, que no
lluny del cercle murallat de la Canonja tarragonina, hi corria un torrent. El mateix Llibre de Censals registra “una
vinya pres la Porta del Carro afronta ab lo camí del torrent i ab les roques”.
En el mateix segle XVI, i per a continuar
en la centúria posterior, el baluard i la torre prenen el nom de la benedicció litúrgica
del terme; i per això és freqüent la troballa dels registres de: Torra de la
Benedicció o Torra de les Benediccions.
Els llibres de les Resolucions Consulars
de 1549-1550 recorden les dades relatives a la construcció o “Començament del
baluart de la torra de la Benedicció antigament dita del Scola davant
Predicadors”. Dia 8 de juny de 1549 es
posa la primera pedra. Fou l'acabament dia 3 de febrer de 1550.
Al costat de la Torre de la Benedicció
s'aixeca una porta ciclopia, avui visible, i abans de la construcció del
Passeig Arqueològic tapada. Es troba,
doncs, edificada molt abans d'arribar a la Torre de l'Arquebisbe, a l'entrar a
la Falsa Braga; i fou anomenada, també, la porta de la Benedicció.
Nomenclatura que de la mateixa manera va
apropiar-se el Baluard de Predicadors, segons registra un Llibre de Inventaris
del segle XVI: “Al beluart del portal de Predicadors dit de la Benedicció”. El baluard vell de Predicadors corria des de
la Falsa Braga fins a la Torre Grossa, per davant del convent dels Dominics
extra-murs (Passeig de Saavedra -avui, Via de l’Imperi Romà- i Camp de Mart).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada