EL PLA D'EN TÀRREGA I LES SEVES RODALIES
CARRER
DEL VIDRE
Noms que ha tingut:
S. XVIII a S. XXI: Carrer del Vidre
S. XVIII: Carrer de Dalt. Carrer dels Còdols
Aquest carrer va ésser inaugurat a les primeries del segle XVIII. La construcció del novell convent de les Carmelites Descalces, dedicat al Patriarca San Josep (1760-1764) deixa dibuixades quatre noves vies en la ciutat arquebisbal; això és: els carrers de Misser Nogués, de les Descalces, de la Guitarra i del Vidre. Aquest apareix innominat en el Llibre del Mitg Tall de l'any 1715: “carrer que passa de les escales de Cavallers a la plaça de Sant Joan”; reservant-se el Cadastre de 1736 l'estrena de la nomenclatura definitiva.
Pren l'esmentat nom, al començament del
segle, de les botigues de vidre per aquell temps allí localitzades;
nomenclatura conservada -la de “Carrer del Vidre”- des del Cadastre setcentista
fins al present.
El folklore ens recorda la importància que
prengué, aleshores, el carrer del Vidre per raó dels pisaires i vidres:
Al carrer del Vidre Ni planten botiga, Botiga com un sol; Serà una meravella, Tres, quatre i dos nou
La circumstància de trobar-se situat a la part mes alta de la ciutat, dintre de l'àrea de l'antic Puig Sarrier i arrancant del pla d'En Tàrrega (la plaça de Sant Joan), explica la variant en una nomenclatura quasi bé fixa. I això s'esdevé a la segona meitat del segle XVIIII: “lo carrer de dalt que va de la plaça dels Missatges avui de Sant Joan a les escales de Cavallers”.
Una escriptura firmada davant del notari
Ramon Fàbregas (1780) ens parla de certa servitud “sobre cases del carrer del
Vidre, Còdols o de les Mosques”. Fa
referència a la casa número 5 -amb portal barroc- del carrer de Nostra Senyora
del Carme, que fou de l’Il·lustre Canonge En Josep de Vilallonga i de Tamarit;
després primera Casa Noviciat de les Monges Carmelites de la Vetlla i
residència provisional dels religiosos Caputxins.
Pel fet de trobar-se aquell carrer mal empedrat i ple de rocs agafaria probablement la nomenclatura vulgar de “Carrer dels Còdols”; la qual no degué prevaler. Ho confirma el fet de no haver-ne trobat cap altre registre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada