PLAÇA DELS SEDASSOS

 LA BAIXADA DE LA MISERICÒRDIA I ELS SEUS COSTATS

  

Mural pintat per Carles Arola Vera - Pl. del Sedassos - 20 d'octubre de 2021

PLAÇA DELS SEDASSOS

     Noms que ha tingut:
       S. XIII: Illa del Forn del Corral
       S. XIV a S. XIX: Plaça o Placeta dels Sedassos
       S. XIX a S. XX: Plaça i Escales dels Sedassos
       S. XX a XXI: Plaça dels Sedassos

Plaça del Sedassos - 20 d'octubre de 2021

     Segons documents del segle XIII L'antic «furnus de currallo» dona nom a una insola (illa de cases allí establerta), de la qual prengué nom un carrer nou.  Diu, així, el llibre manuscrit de l'Arxiu de la Batllia General de Catalunya Tituli et privilegia facientia pro civitate et campo Tarracone: “Item fou per lo senyor Rei e la església establida una illa prop lo forn del corral a cert temps en la qual se han fets molts alberchs...”.

     L’històric forn del corral, perpetuat fins a les darreries del segle XVIII, guarda una forta relació amb la plaça dels Sedassos.  Antigament, i segons es dedueix del Llibre de Fogatges de 1497: “lo carrer del forn” ocupava l'actual espai de la plaça i del carrer de Sant Domènech.

     La “plaça dels Sedassos” anomenada així, probablement, per raó dels sedassos del forn allí proper, tenia ja aquesta nomenclatura al començ del segle XV.

Escales a la plaça dels Sedassos - 12 de desembre de 2021 i 6 de maig de 2023

     Si bé no figura en el Llibre de la Passada del Mur, es troba sovint en els Manuals notarials de l'Arxiu Històric Arxidiocesà, plaça “ab antiquo vocata deis cedaços”; una casa “a la plaça dels cedaços” confrontant amb el carreró d'En Boix, amb el carrer de la fusteria i amb dita plaça.

     Entrant en el segle XVI els registres indistintament anoten: “la plaça dels sedaços» i “la placeta dels sedaços”.

     La nomenclatura persevera invulnerable fins al segle XIX.

     I és a la segona meitat del segle XIX que les escales de Sedassos perderen la pròpia nomenclatura, per adjuntar-la a la genèrica de la plaça; i és, des d'aleshores, que la retolació urbana figura amb la moderna nomenclatura de “Plaça i Escales de Sedassos”.  Actualment només “Plaça dels Sedassos”

Plaça dels Sedassos - 1913

Al nº 5, marcat amb una creu, la casa natal Eduardo Saavedra i Moragues

Imatge de Joaquim Cabezas Rectoret - Arxiu de TARRAGONA ANTIGA

PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1958.

BAIXADA DE MISERICÒRDIA

 LA BAIXADA DE MISERICÒRDIA I ELS SEUS COSTATS

Baixada de Misericòrdia - 3 d'octubre de 2021

BAIXADA DE MISERICÒRDIA

     Noms que ha tingut:
       Antigament: Baixada del Corral
       S. XVI - S. XVII: Baixada de la Plaça de Sant Francesc
       S. XVII: Baixada de Nostra Senyora de Misericòrdia
       S. XVII - S. XXI: Baixada de Misericòrdia 

                                     Carrer de la Baixada de Misericòrdia

     L'actual baixada de Misericòrdia és molt diferent de la urbanització que presentava, antany, sota certs punts de vista topogràfics.  Existí un carreró o tros de carreró que semblava que li tallés el pas, i per altra part la seva pendent venia substituïda per unes escales.

     Prengué nom, des de molt antic, per la seva direcció cap el Corral on conduïa, o sigui cap a la plaça de la Font.  Són abundants els registres dels segles XV i XVI:

     “la devallada del Corral” (Fogatges de 1497)

     “la devallada del corral fins la casa den Alegre» (Fogatges de 1515)

     “quondam cisterna ... in vico de la boqueria que est coram ... la devallada del corral» (Protocol de 1571).

Baixada de Misericòrdia - 3 d'octubre de 2021

     A propòsit de la nomenclatura franciscana de la plaça de la Font, recordant el convent de Fra Menors (Sant Francesc el Vell), la baixada, per la relació llloc on conduïa, prengué, també, el nom amb el qual el poble havia batejat a la plaça.  El notari Gendre oferir un registre ben explícit: “dues casas contiguas ... sitas a la devallada de la plassa de St. Francesc”.

Un registre del notari Reverter, de l'any 1602, dona una variant en la nomenclatura: “una casa a la davallada de Nostra Sª de Misericòrdia”.  De quina manera, però, va motivar-se el canvi?  En un registre de l'any 1571, relatiu al Portal “Beate Marie de Misericordia quod antiquitur nominabatur de na Olivera”.  Per tant, en aquest cas, el nom el prenia del portal. I el tema no deixà d'influir per sempre més.

Baixada de Misericòrdia - 3 d'octubre de 2021

     Els Cadastres a partir del Llibre del Mig Tall de 1715 oferiran el registre de “Devallada de Misericòrdia”.  Per excepció el Cadastre de 1736 registrà el “Carré de la deballada de Misericòrdia”.

     És difícil documentar la imatge de la Verge de Misericòrdia.  Entorn d'ella se podrien formular varies preguntes:

     l. Estigué sobre el Portal de Na Olivera com a imatge tutelar de la ciutat vella?.

     2. Pogué esser traslladada a la façana d'algun casal, i mes tard tapada per un mur?

Baixada de Misericòrdia - Imatges: 22-12-2022 i  i 6-05-2023

     La tradició de la Mare de Déu de Misericòrdia diu que fou trobada quan la reparació d'un mur o façana.  El poble li donava culte públic en la seva capelleta.  Per rogatives de pluja “se tragué la Verge de Misericòrdia” en el mes de maig de 1765 i en el gener de 1771.  I després de moltes vicissituds fou traslladada a la Seu Primada i col·locada a la capella de Sant Oleguer.

Baixada de Misericòrdia - Imatges: 11 de juny de 2023

     En la descripció del carrer del Portalet, Na Teresa Martí, propietària d'una casa “en el parage llamado lo Portalet” enderrocada per l'Ajuntament, l'any 1793, reclamava una imatge de la Verge del Portalet que estava “sobre una voveda”.  Aquesta imatge era la mateixa venerada sota la invocació de Mare de Déu de Misericòrdia?  Per la proximitat al barri del Portalet se la coneixia, també, amb aquest nom? Com s’explica la resposta de l'Ajuntament negant a Na Teresa Martí el lliurament de la imatge?  Com s'explica una doble devoció essent un mateix el lloc o barri allí on es donava el cas?

Baixada de Misericòrdia - Imatge: 13-11-2023

     Per falta d'unes clarícies, més o menys documentades, no és fàcil contestar, amb precisió, les anteriors preguntes.  Així i tot, tenint present la resolució de l'Ajuntament de Tarragona, es pot ben creure que es tractava d'una mateixa imatge: “una vez que los individuos del vecindario de la Plaza de la Fuente han manifestado y manifiestan la mayor devoción y confianza en la misma sagrada Imagen”.

Edifici de la Baixada de Misericòrdia, nº 9 - Imatges: 15 de febrer de 2024

     Una de les famílies més antigues i localitzada a la baixada de Misericòrdia fou la família Alegre.  El seu alberg servia per a localitzar en els registres protocol·laris.  Els Fogatges de 1515 parlen de «la devallada del Corral fins la casa den Alegre».  Aleshores hi vivia Gabriel Alegre, fill de Vicenç habitador en 1497 i net de Gabriel que, també, ja hi vivia en 1428, segons surten registrats, respectivament, en els Fogatges i en el Llibre de la Passada del Mur.  L'esmentat alberg venia situat en les proximitats de la Boqueria.

Baixada de Misericòrdia nº 7 - Imatge: 22 d'abril de 2024

Finestra de l'edifici de la Baixada de Misericòrdia, nº 7 - Imatge: 1 de juliol de 2024

IMATGES ANTIGUES

Baixada de Misericòrdia - Foto J. Vila

Parada de llibres davant la llibreria Anguela a la Baixada de la Misericòrdia, anys 1930. 

Imatge: Hermenegild Vallvé

Llums nadalenques a la Baixada de Misericòrdia i carrer Major
Imatge: R. F. Vallvé - 19-12-1963 - C.I.T.

POSTALS

     Potser no ens erraríem massa si datéssim aquesta foto de la baixada de Misericòrdia cap allà als anys deu.  A la dreta es veuen els establiments del matalasser Ventura, del ganiveter Daffos, del rellotger Simó i de l'adroguer Sans.  A l'esquerra la llibreria Font, casa Malé amb un gran rètol i un penjoll de peces exposades al públic; l'estanc del senyor Batet i la farmàcia Món.  La xicalla s'hi atura perquè els retratin.
     Cap als segles XV-XVI es digué "Davallada del Corral", que després canvià pel mon actual de "Baixada de Misericòrdia", per fet de figurar ja la Verge al Portal d'Olivera.

     Baixada de Misericòrdia, l'antiga davallada del Corral dels segles XV-XVI.  La baixada, fins a començaments del XIX, era intransitable.  Fou empedrada amb palets de riu el 1814.
     El 1884, en una altra millora, les obres costaren al Municipi 6.300 pessetes. L'any 1953 fou empedrada artísticament.
     Els comerços, amb els anys, han anat modificant-se: Rigau, rellotger, en botiga d'antiguitats; La Infantil, de roba per a nen, en objectes de regal; La Mariposa, amb el negoci de sabateria.
     Observeu dins la Plaça dels Sedassos la pancarta que hi ha.

PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1958.

BENAIGES, Jaume. i CALLE, Rafael: Tarragona segle XX a travès de les postals. Casc Antic, E. Societat Filatèlica i Numismàtica de Tarragona, 1989.

CARRERÓ DE LA ROSA

LA BAIXADA DE MISERICÒRDIA I ELS SEUS COSTATS

Carreró de la Rosa - Imatges: 19-01-2022 i 6-05-2023

  CARRERÓ DE LA ROSA

     Noms que ha tingut:
       S. XV - S. XVI: El “Solar de Na Valentina”
       S. XVI - S. XVIII: El Carreró
       S. XVI - S. XX: Carrer de la Rosa
       S, XX – XXI: Carreró de la Rosa

     Segons el Llibre de Fogatges de 1497 vivia a la baixada del Corral la vídua Valentina en qualitat de propietària.  Uns solars annexes a son alberg venen registrats, en el segle XVI, amb el nom de “Solar de Na Valentina”, que localitzaven, com a terme de comparació, aquell paratge.  I, així, trobem que una cita relativa al carrer del Triquet Vell (llavors carrer de la Boqueria) remarca, explícitament, l'esmentat solar: “quondam botigiam ... in vico dicto de la boqueria” confrontant “a parte retro cum via dicta lo sol de na Valentina”. 

Carreró de la Rosa - Imatges: 19 de gener de 2022

     A finals del segle XVI apar que el “Solar de Na Valentina” es trobés ja establert i més o menys urbanitzat; puix que un registre notarial de 1595, al·ludint el Triquet d'Onofre Oliver, dona la localització d'aquell establiment, confrontant “cum carrerono que habet exitum in descensu platea sancti francisci”.

     El carreró venia innominat, generalment, en els registres.  Fins i tot en el Cadastre de 1736: “Carrer del Cós del Bou ... Casa con puerta al Callejón propia de Miguel Sobena texedor, avitada por el mismo ... Casa con puerta al Callejón propia de Theresa Ferrando Vda., avitada por el mismo, etc.”.

     I és que els Cadastres tarragonins, dels segles XVIII i fins els de principis del segle XIX, no registren aquest lloc com a carrer principal, ans bé com a lloc accessori; considerant els habitadors del carrer com si fossin agrupats a la baixada de Misericòrdia o als carrers del Triquet Vell i del Cos del Bou. 

Carreró de la Rosa - Imatges: 19 de gener de 2022

     La nomenclatura “Carrer de la Rosa” fa la seva aparició en la primera meitat del segle XIX, i es creu que l'origen d'aquest nom no té per motiu una flor (la rosa) sinó una vídua: la Vídua Rosa Besí establerta en aquell mateix lloc, conforme ve registrada en els Cadastres de 1809 i 1814.

     Actualment, no és carrer, sinó carreró, molt estret, amb una porta metàl·lica d’entrada que està oberta, però sense sortida.

PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1958.