PLAÇA Mn. SALVADOR RAMON i VINYES

 EL BARRI DELS GREMIS

PLAÇA MOSSÈN SALVADOR

RAMON I VINYES

    Aquesta placeta, de nova creació, la podem trobar al barri dels Gremis, davant del carrer de les Cuirateries i entre el carrers d'en Vilarroma i d'en Ventallols.  Com que és una plaça nova, parlarem del personatge a qui esta dedicada:

     Mn. Salvador Ramon i Vinyes, era una persona conegudíssima arreu de l'arxidiòcesi tarragonina per la seva tasca pastoral i científica (1922-2006).  Tarragoní de soca-rel i dotat d'una bonhomia i d'un gran sentit de l'humor, era persona estimada per tothom.

     Fins el darrer moment va exercir el seu ministeri a les parròquies de Sant Pere de Perafort i de Sant Sebastià de Puigdelfí, i a l’església dels sants Fructuós, Auguri i Eulogi de les Gunyoles.

     Mn. Salvador va exercir nombrosos càrrecs diocesans de responsabilitat relatius a la conservació del patrimoni artístic i documental de l’arxidiòcesi. Durant molts anys va ser l’arxiver de la Catedral, de la qual era canonge, i arxiver diocesà.  Era arxiver honorífic de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT); i estava diplomat en arxivística, diplomàtica, paleografia i restauració.

     Va publicar, entre d’altres, els llibres: Retaule de l’altar major de la Catedral, Índex Vell, Canonges i comensals i els Inventaris dels fons documentals de l’AHAT, així com nombrosos articles a diverses publicacions científiques. També havia escrit comunicacions per a congressos científics internacionals, i moltes col·laboracions a la premsa i als opuscles de Setmana Santa. Amb ell desapareix un gran coneixedor de la història de Tarragona i de l’arxidiòcesi.

     També va ser un gran col·leccionista dels més diversos objectes, arribant a reunir un veritable museu a casa seva. Fa poc va crear la “Fundació Salvador Ramon i Vinyes” per tal que Tarragona i l’Arxidiòcesi poguessin gaudir del fruit dels seus llargs anys de col·leccionisme. Provisionalment, les col·leccions estan dipositades al Seminari Pontifici.

Imatges: 11 de novembre de 2022

Font: http://www.tinet.cat/portal/sheet-showold.do?id=10635

CARRER D'EN VILAROMA

 EL BARRI DELS GREMIS

CARRER D'EN VILARROMA

       Noms que ha tingut:  
            S. XIV - S. XXI: Carrer d'en Vilaroma / d'en Vilarroma

      Segons el benemèrit metge i arqueòleg Agustí Mª Gíbert: “un es demana el perquè del nom de l'amagat carrer de Vilaroma; aquest nom, com el de les Escribanies Velles, ens intriga i fa creure, si per allí tocant a la mateixa Via en mig de les basíliques civils de magnificent riquesa arquitectural interior, s'hi dressarie'l temple a la Vila Sagrada, aón s'hi servarien els arxius de la Censura, etc.” (Temples pagans de la Tarragona romana. Tarragona. 1916, pàg. 45).

     Pren nom, probablement, aquest carrer, dels Vilarroma; insignes habitants en aquells indrets durant la catorzena centúria.  A 13 de juliol de 1317 N. de Vilarr2ma, ciutadà de Tarragona, llogava a N'Arnau Bessa, marí de Montpeller una barca amb sis mariners i una serventa (A. H. A. + S. C. Manual Notarial, fol. 12).

     El registre mes antic que coneixem és de l'any 1368 (A. H. A. + S. C. “Carrer den Vilaroma”.

     La nomenclatura ha romàs intacta des d'aleshores (Llibre de Fogatges de 1496. “Lo carrer den Vilaroma” (A. Hictòric Municipal de Barcelona).  Llibre de Fogatges de 1515.  “Lo carrer den Vilaroma”.

Imatges: 23 de febrer de 2022

PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1956.

CARRER DE LES ESTUBES

 EL BARRI DELS GREMIS

  Carrer de les Estubes (actualment Carrer Sant Pere Estubes) - 24 de febrer de 2021

CARRER DE LES ESTUBES

     Noms que ha tingut:
        S. XIV - S. XV: Carrer de l'Estuba
        S. XIV - S. XX: Carrer de les Estubes
        S. XVIII: Carrer de les Estubes i de la Civa
        S. XIX - XXI: Carrer de Sant Pere i Estubes

     El carrer Sant Pere Estubes, esta format per dos carrers.  Antigament, cada carrer tenia el seu nom: carrer de les Estubes i carrer de Sant de Pere (perpendicular),

     L'explicació d'aquesta antiga nomenclatura es un xic difícil. El protocol esmentat de 1414 ens parla d'una casa al carrer de Poblet que confrontava amb el carrer de la Estuva. 

Carrer de les Estubes (actualment Carrer Sant Pere Estubes) - Imatges: 23-02-2022

     La nomenclatura ha perseverat des del segle XVI, e. g.: 1596 “Primo quandam domos ... in vico dicto de la Cuyrateria affrontatur ... a parte retro ... et partim cum vico dicto de les estubes”; 1715 «Carrer de les Estubas» (Llibre del Mitg Tali 1715. Arx. Munic.), etc.

Carrer de les Estubes (actualment Carrer Sant Pere Estubes) - Imatges: 23-02-2022

     N'Adolf Alegret en la seva conferencia Las calles de Tarragona al donar el nomenclàtor urbà-tarragoní dels segles XV i XVI fa commemoració de la Botarla.  Va, llegir, però, malament. El registre deia: Bocaria.

     Un registre del Llibre del Tauler de 1612 proporciona una nova nomenclatura: “Carré de les Estuves ì de la Civa”.  En el segle XIX els carrers de Sant Pere i de les Estubes agafen una sola nomenclatura, refosa, que persevera segons anteriorment està referit.

Carrer de les Estubes (actualment Carrer Sant Pere Estubes) - Imatge: Misserachs

PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Tomo 1, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1956.

CARRER DE SANT PERE

 ELS BARRIS DELS GREMIS

Carrer de Sant Pere (actual Sant Pere Estubes) - 4 de gener de 2022

CARRER DE SANT PERE 

     Noms que ha tingut:
         Antigament: Carrer de Poblet
         S. XIV al S. XIX: Carrer de Sant Pere
         S. XVI: Carrer de Mossèn Bergueta. Carrer d'En Bergueta.
         S. XIX a S. XXI: Carrer Sant Pere Estubes

     El carrer Sant Pere Estubes, esta format per dos carrers.  Antigament, cada carrer tenia el seu nom: carrer de les Estubes i carrer de Sant de Pere (perpendicular).

     L'arquebisbe Guillem de Torroja -a les Calendes de març de 1174- donava una casa al Monestir de Poblet, antigament anomenat aquell lloc: església de Sant Pere.  Es tractava d'un gran solar per a edificar i urbanitzar “cum solo incircuitu”.  Segons el document publicat per l'historiador Morera tenia una direcció, o sigui la plaça del Rei.  L’àrea d'aquest solar comprendria part dels carrers actuals de les Estubes, Ventallols i Natzaret, segons pot, també, deduir-se.

     Un Manual Notarial de l'any 1414 ens parla d'una casa “al carrer de Poblet” que confronta amb el carrer de la Estuba.  

Carrer de Sant Pere (actual Sant Pere Estubes) - 23 de febrer de 2022

     Hom pot creure que es tracta del carrer de Sant Pere amb diferent urbanització, o del carrer d'En Ventallols; això, però, en les centúries XIII i XIV.

     L'origen d'aquest nom l'hem de veure en l'establiment fet als Monjos de Poblet, l'any 1174.  Els monjos de Poblet posseïen varies cases en aquella àrea de la vella ciutat de la Comtessa:

     a) Als VII idus de juliol de 1168 la Comtessa de Tarragona i els seus fills donen una casa al Monestir de Poblet “illam mansionem nostram, voltam, integriter, quam habemus sub castro nostro Tarraconensi, quod habet exitum versus mare... (Morera. T. C., t. 1.°, pàg. XXVII , nota 24).  Seria el carrer de la Portella (?).

     b) A les IV nones d'abril de 1198 Na Berenguera de Cantò ven a l’Abat de Poblet Arnau certes cases “quasdam domos meas, quas habeo in civitate Tarracone, in villa veteris comitisse; sicut affrontant ab oriente in domibus Pétri de Aviers et de Granata; a meridie in muro civitatis, ab occidente in domibus vestris; a circiio in Cartario...” (Morera. T. C., t. 1.°, pàg. XXVIII, nota 24 ter.). Seria en el carrer d'En Granada?

Carrer de Sant Pere (actual Sant Pere Estubes) - 23 de febrer de 2022

     Llavors el camí que portava a la volta, antiga església o capella de Sant Pere, tot just establerta, agafà la nomenclatura influent, i vet aquí l'origen del nom d'aquest carrer.  I així s'explica que l'antic carrer de Poblet confrontés amb el carrer de l'Estuba, puix tot aquell indret, fins a prop del mur romà, s'esdevenia cases i posada dels monjos de Poblet.

     El príncep dels apòstols no perdé la popularitat, i des de temps immemorial, fins ara, aquest carrer, s'ha dit: carrer de Sant Pere. Uns quants registres vindran a confirmar-ho.

     Sembla que en el segle XVI, si no tot, part d'aquest carrer, des de les desaparegudes Voltes d'En Molgosa (després carrer de Sant a Teresa, Plaça del Fòrum) fins a l'Estuba, va anomenar-se: “Carrer de Mossèn Bergueta” i “Carrer d'En Bergueta”.  Aquest nom figura en els registres de la primera meitat de l'esmentat segle.  El personatge commemorat era un habitant d'aquell indret, el casal del qual donava a les voltes d'En Molgosa i al carrer de Sant Pere, a la cantonada.  El Llibre de Fogatges de 1497 registra com a habitant a les Voltes “Lo senyor en Pere Bergueta, mercader”.  Pere Bergueta és el primer habitant que figura en el carrer de Sant Pere en el Llibre de Fogatges de 1515.

     La nomenclatura administrativa del segle XIX volgué fer-ne de dos un sol carrer, i economitzar una placa.  I això amb anterioritat al Nomenclàtor de 1843, que respectava el mateix criteri.  I així continua fins als nostres dies.

 

PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Tomo 1, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1956.

* CARRER DE MISSER PONS

EL BARRI DELS GREMIS 

* CARRER DE MISSER PONS

     Suposem que aquest carrer era una part del de les Cuireteries, entrant pel carrer Major, tocant al dels Calderers.  Ve citat en diferents registres del segle XVI:

     a) “quondam hospitium ... in vico de mos. Ycart”

     b) “una casa en lo carrer de mo. Ycart ara de Pons”

     c) “carrer de Micer Pons”. (A.H.C.T. Arxiu Històric Ciutat de Tarragona)

     En el Memorial de las Pasadas de Carlos V (1586) apareix també la citació del “Carrer de Micer Pons”.  Recordant, probablement, al jurista d'aquella època, allí establert, el Doctor Joan Pons graduat en ambdós Drets (A.H.C.T. Arxiu Històric Ciutat de Tarragona).

     Altre registre de 1590 es força explícit: Venta d'una casa “in vico maiori que domus -parte retro - terminatur - cum hospitio Jacobi Colom situs in vico de Mon.  Icart quod quidem spatium sive patium est usque primum tertium exclusive” (A.H.N. Arxiu Històric Nacional de Madrid, Clero, Catedral de Tarragona, Registre 1570) .  En aquest temps hi visqueren, doncs, Mossèn Icart i el Mercader Jaume Colom. Com també Mossèn Joan Pons, advocat, i, probablement l'historiador Misser Pons d'Icart.

 

Imatges: 23 de febrer de 2022

PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Tomo 1, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1956.

 

* LA SEBATERIA VELLA

 EL BARRI DELS GREMIS

Antic carrer * LA SEBATERIA VELLA - 22 de març de 2023

* LA SEBATERIA VELLA

     Era la part de les Cuireteries Altes, o sigui el carrer de les Cuireteries fins al carrer d'En Ventallols.  Es troba documentat en registres notarials del segle XV: “Miquel Couxello çabater per 1 alberc que es en la Çabateria”.  Dins la mateixa centúria, però, el gremi hauria passat ja a un altre lloc, car les citacions prou ho confirmen: 

     a) “casa que confronta amb la d'Arnau Castell alias Abat en el carrer de la Sebateria Vella” (28 novembre de 1407)

     b) “el carrer de la Sebateria Vella confrontant amb el de Vilaroma” (1411)

     Un document medieval, de l'any 1276, ens parla de la casa de la Sabateria “domus de Sabateria”.

     De la Sabateria Vella queden força registres protocol·laris:

     En Nicolau Sendrós, l'any 1416, posseïa una casa en la Sabateria Vella (Capbreu, full 86) confrontant amb Joan Martí pintor. 

     En Guillem Bonavida confessava tenir (1416) una casa en la Sabateria Vella (Capbreu, full 46), confrontant “cum quodam carrerono retro hospitium et aparte ante cum dicto vico publico”.

     L'any 1416 Galceran Fornells confessava una casa en la Sabateria (Capbreu, full 63), confrontant amb N'Antoni Carrut i dos carrers públics. La casa d'En Carrut estava a la Pescateria.

     En Berenguer Simó confessava una casa en la Sabateria (Capbreu, full 58) “prope furnum den Vallmoll”. Casa enderrocada que fou d'En Francesc Redes, ciutadà de Tarragona; confrontant “aparte retro cum quodam carrerono et aparte ante cum via publica”.

PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Tomo 1, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1956.

CARRER DE LA DESTRAL

EL BARRI DELS GREMIS

Carrer de la Destral - Imatge: 27 de novembre de 2021

CARRER DE LA DESTRAL

       Noms que ha tingut:
         S. XV - S. XVI: Carrer d'En Çescomes
         S. XVIII - S. XXI: Carrer de la Destral
         S. XIX: Carrer d'En Ramales

     Bartomeu Çescomes figura registrat en el carrer dels Pintors (carrer de la Nau) en el Llibre de la Passada del Mur (1408); son alberg confrontava amb els dos carrers, i d’allí prendria el seu origen la nomenclatura.  I durant els segles XV i XVI: “lo carrer den Çescomes”

Carrer de la Destral - Imatge: 27 de novembre de 2021

     En el Llibre del Mitg Tall, de 1715, es troba la nova nomenclatura de “Carrer de la Destral”.  No està documentada, pel que fa al tema o motiu inspirador.  Segons N'Adolf Alegret, una vella làpida romana amb una destral esculpida, influí en la fantasia popular, i la nomenclatura fou acceptada i persevera fins al present.

Carrer de la Destral - Imatge: 23 de febrer de 2022

     El Casal dels Cescomes és un edifici que fa cantonada.  A la façana que dona al carrer de la Nau, amb accés pel nº 8 té tres pisos d’alçada on mostra dos arcs de mig punt.  I a la façana que dona al carrer de la Destral nº 4, té dos pisos d’alçada. i un ampli pati a la planta baixa i cinc portes d’arc de mig punt encastades, de las quals dues s’empren actualment com a portes d’entrada a l’edifici.

Carrer de la Destral - Imatge: 23 de febrer de 2022

     Una dedicatòria noucentista, de caràcter administratiu, fa memòria de la presa (per les armes de la Reina) de la població de Ramales de la Victoria, que al 1839 es trobava en poder de les forces Carlines.  D'aquí ve la retolació transitòria de “Calle de Ramales”.

Carrer de la Destral -  Imatge: 11 d'agost de 2023

Casal Cescomes, carrer de la Destral cantonada amb carrer de la Nau -  Imatge: 1-07-204

Una de les dues portes d'entrada a l'edifici Casal Cescomes
Imatge: Carrer de la Destral, nº 4 - 1-07-2024

IMATGES ANTIGUES

Com el carrer Riudecols, el carrer de la Destral també tenia al segle XIX una volta.  Carrer de la Destral abans de 1840, segons apunts de Vicent Roig (Vicentó).  El dibuix està firmat per Mestres
Tarragona a través del siglo XX, 1924

Vista interior del carrer de la Destral, 5.  Voltes gòtiques en estat ruïnós.  1963 - AHCT

Propietari: Cosme Avia Rimbau

Imatges composades a partir de diversos positius.  Forma part de la llicència d'obres majors 601/1963

Carrer de la Destral - Aquí estaba la capella de la Mare de Déu de la Pietat (desapareguda), la primera capelleta que es va col·locar a Tarragona (Las cappllitas votivas en las calles de la Tarragona medieval)

CARRER DE LA DESTRAL
     Ambròs Domingo i Murtra
     Publicat en el Butlletí del Sindicat d'Iniciativa i Turisme de Tarragona, 2.005

     Un dels carrers més típics de la Tarragona del segle XIX fou el de la Destral, anomenat així perquè a la part baixa de la façana d'una casa del carrer es va trobar una làpida romana del temps del pretor tarragoní Galba.  No se sabia, i no ha arribat a saber-se, a qui havia estat dedicada la làpida, però el cas és que en ella es mostrava com atribut una destral i d'aquí el nom del carrer.  El carrer es troba entre el de Cuirateries, on hi havia els adobadors de pells, i el de la Nau, que primer s'havia anomenat carrer dels Pintors per raó de trobar-se en ell, des del segle XIII, el gremi dels pintors.

     Dues referències pel que fa a l'ús del nom: l'any 1690, a causa d'un censal que fa Joan Prats, sastre, sobre una casa que està situada en el mateix carrer, el cita amb el nom de la Destral en el censal en qüestió; més endavant, l'any 1719, el carrer també es troba anomenat així en un registre.
     Deixem ja els registres i anem a les persones.  Sempre he sostingut que la història la construeixen les persones, persones concretes per bé que sovint anònimes.  Això succeeix també, és clar, amb la història dels carrers.

     En aquest carrer de la Destral en l'època vuitcentista hi vivien personalitats de la més diversa posició social, entre d'altres el senyor Virgili, fill d'un pescador, el qual amb el seu gran talent va a arribar a ser un gran jurista; l'hisendat Foraster, el qual, a més de la seva casa senyorial de Tarragona, era posseïdor d'extenses propietats a Vila-seca; el potentat senyor Feliu, el qual des del carrer de la Destral es traslladà a la Rambla de Sant Joan; el sastre senyor Plácitu; el col·leccionista de papallones del camp de Tarragona senyor Casals, i el celebèrrim barber senyor Lluís. Observem una mica de més a prop algunes d'aquestes personalitats que van viure en el carrer que avui ens ocupa.
     El senyor Plácitu, sastre, era amanerat, sempre ben posat, sense cap taca en el vestit de pantaló acampanat, com sortit d'un aparador, gorra, grans polseres i ben afaitat.  Prenia la mida als clients amb un cordill, i per demostrar el seu ofici portava sempre en una solapa dues agulles formant una aspa.  L'única distracció que tenia era la de seure els dies de festa a la Cadira de l'Arquebisbe del camí de la Cuixa i contemplar la naturalesa.

Dibuix del barber, senyor lluís,  i el seu gat - Tarragona a través del siglo XX, 1924

     El més popular de tots aquests personatges era el barber senyor Lluís, sense que aquesta popularitat minvés el respecte i consideració deguts a la seva persona.  Alt i de bon semblant, portava sempre un enorme barret de copa inclinat cap al darrera. La indumentària era invariable: duia una jaqueta negra amb les mànigues doblegades a la part de baix i el pantaló ample, camisa blanca amb el coll ample sense planxar, sense corbata, i sabates de color marró.  El matí dels dimecres i dissabtes anava a rejovenir els clients que no es deixaven barba, com el senyor Verderol, fuster, el senyor Bofarull, advocat i alcalde en períodes conservadors, el senyor Corderet, confiter que es distingia pels panellets que elaborava per Nadal, el senyor Yanes, el qual esculpí el sarcòfag que guarda les restes de l'arquebisbe Domingo Costa i Borràs, mossèn Franquet, i molts d'altres. Acabada la feina anava a la barberia, on i havia un gat negre a la porta d'entrada, per a continuar amb els seus habituals clients.

     Fins aquí uns breus apunts d'aquest carrer que, com tots, ha tingut, segons es miri, una petita història.

NANS: COLUMBRIA i PIERROT

La pescatera sra. Flocs i Tià que era sabater al carrer de la Destral

PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Tomo 1, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1956.

Centre d'Imatges de Tarragona C.I.T.  

https://usuaris.tinet.cat/tarraco/

ALEGRET, Adolfo; Tarragona a través del siglo XIX (Historias y anècdotas), Torres & Virgili, Impresores. 1924

CARRER D'EN VENTALLOLS

 EL BARRI DELS GREMIS

Carrer d'en Ventallols - Imatge: 4 de gener de 2022

CARRER D'EN VENTALLOLS

     Noms que ha tingut:
       S. XIII a S. XVI: Carrer de Natzaret
       S. XVII a S. XXI: Carrer de Misser Ventallols / Carrer d'En Ventallols

     Continuació del carrer de Natzaret, va dir-se'n, també, fins al segle XVI.

     Prenent motiu de l'església de nostra Senyora de Natzaret allí edificada i anant com anava el carrer, des de aquell temple fins al carrer de Santa Teresa.

     Més tard quedà dividit en dues partions, a base del carrer de les Cuireteries; anomenant-se el primer tros: “Carrer de Natzaret” i el segon: “Carrer del Misser Ventallols”.  

Carrer d'en Ventallols - Imatge: 4 de gener de 2022

     En Morera, tractant de l'historial de Casa la Ciutat, escriu les següents dades i clarícies:

     “Más tarde, en el siglo XVI, el Consulado de Tarragona adquirió el edificio de la calle Mayor, antigua casa de la Ciudad, cediendo algunas habitaciones del mismo el consul Micer Francisco Ventallols, a quien fué dedicada la calle de este nombre, tal vez en consideración a su liberalidad... etc.”.

     El que diu l'escriptor esmentat no és el més probable, ja que l'Ajuntament llavors no tenia el monopoli de les retolacions oficials.  La raó apar que estigui en la popularitat del discret Antoni Joan Ventallols, notari de la ciutat de Tarragona, habitant en aquells indrets.  Lo més segur és que la segona teoria sigui la correcta.

Obres urbanització del Carrer d'en Ventallols - Imatge: H. Vallvé - 15-11-1958

     La nomenclatura “Carrer de Micer Ventallols” dura únicament fins a la primeria del segle XVIII; d'aleshores ençà s'ha dit, sempre més “Carrer d'En Ventallols”

PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Tomo 1, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1956.

Centre d'imatges de Tarragona (CIT)

CARRER DE LES CUIRATERIES

 EL BARRI DELS GREMIS

Carrer de les Cuirateries -  Imatge: 23 de febrer de 2022

  CARRER DE LES CUIRATERIES  

      Noms que ha tingut:
       S.XVII a S. XVIII: Carrer de la Cuirateria / Carrer de la Cuirasseria.
       S. XVIII: Carrer de les Cuirateries Velles
       S. XVIII: Carrer d'En Canals
       S. XIX: Carrer d'En Padilla
       S. XX-XXI: Carrer de les Cuireteries
       S. XX: Carrer d'En Florenci Vives

     La primitiva nomenclatura d'aquest carrer pren origen de l'antiga indústria de les pells allí localitzada.  Indistintament usen els registres aquests dos mots: Cuirateria, Cuirasseria.  

Carrer de les Cuirateries -  Imatges: 3 d'octubre de 2021

     L'any 1583 -als 10 de maig- Bartomeu Sunyer, Clergue, confessa que la Sra. Tecla Soler, Vídua de Francesc Soler “tenia y posseia en lo carrer de la Cuirateria un hospital que era de Madrona Bertran”; confrontava “de un costat y de part de darrera ab un hospital, de altra costat amb un carrer que passa, etc”.

Carrer de les Cuirateries -  Imatges: 3 d'octubre de 2021

     A principis del segle XVIII els registres ens ofereixen la nomenclatura de Cuirateria Vella i Cuiraterias Velles, “una casa al carrer de la Cuyrateria Vella”.

Carrer de les Cuirateries, 2 -  Imatge: Idealista.com

     El notari Salvi Fàbregas en un Capbreu de 1805 s'expressa de la següent manera: “... en lo carrer anomenat de les Cuirateries Vellas que termina de un costat a solixent ab casa del Iltre. Sor. Conde de Bricis, etc.”.

Carrer de les Cuirateries, 2 -  Imatge: Idealista.com

     En la segona meitat del segle XVIII, un il·lustre habitador d'aquest carrer agafa la glòria popular, i el seu llinatge queda vinculat una temporada en la nomenclatura urbana-tarragonina.  I així, en el Cadastre de 1770, apareix registrat el “carrer d'En Canals”, i en la llista dels habitadors i propietaris “Bonaventura Canals Nezero”; succeït per un “Ventura Enrich Canals” en el Cadastre de 1779; i en el “carrer de la Cuirateria”.  

Carrer de les Cuirateries, 17 -  Imatges: idealista.com

     La nomenclatura administrativa del segle XIX dedica el típic carrer dels cuireters als celebrés comuners de Castella: Bravo, Padilla i Maldonado. Això dura poc temps i la retolació d'aquest carrer recorda, encara, la industria tarragonina de la cuireteria.  Per corrupció de paraula el poble anomenava: Culliteries, Collateria, sinó coses pitjors.

Carrer de les Cuirateries - Imatge: dispatchwork.info

     Abans de la Segona República l'històric record dels cuireters tarragonins, vingué interromput per la memòria preuada d'un benemèrit habitador que fou de Tarragona, en el carrer de Santa Anna, fill de Vilarodona, home sumament caritatiu i mort en fama de santedat: don Florenci Vives, Terciari del Pare sant Francesc.  Les Cuireteries, però, tornaren a recobrar la seva popularitat urbana.

PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Tomo 1, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1956.

Imatges: idealista.com -  dispatchwork.info