CARRER DE LA DESTRAL

EL BARRI DELS GREMIS

Carrer de la Destral - Imatge: 27 de novembre de 2021

CARRER DE LA DESTRAL

       Noms que ha tingut:
         S. XV - S. XVI: Carrer d'En Çescomes
         S. XVIII - S. XXI: Carrer de la Destral
         S. XIX: Carrer d'En Ramales

     Bartomeu Çescomes figura registrat en el carrer dels Pintors (carrer de la Nau) en el Llibre de la Passada del Mur (1408); son alberg confrontava amb els dos carrers, i d’allí prendria el seu origen la nomenclatura.  I durant els segles XV i XVI: “lo carrer den Çescomes”

Carrer de la Destral - Imatge: 27 de novembre de 2021

     En el Llibre del Mitg Tall, de 1715, es troba la nova nomenclatura de “Carrer de la Destral”.  No està documentada, pel que fa al tema o motiu inspirador.  Segons N'Adolf Alegret, una vella làpida romana amb una destral esculpida, influí en la fantasia popular, i la nomenclatura fou acceptada i persevera fins al present.

Carrer de la Destral - Imatge: 23 de febrer de 2022

     El Casal dels Cescomes és un edifici que fa cantonada.  A la façana que dona al carrer de la Nau, amb accés pel nº 8 té tres pisos d’alçada on mostra dos arcs de mig punt.  I a la façana que dona al carrer de la Destral nº 4, té dos pisos d’alçada. i un ampli pati a la planta baixa i cinc portes d’arc de mig punt encastades, de las quals dues s’empren actualment com a portes d’entrada a l’edifici.

Carrer de la Destral - Imatge: 23 de febrer de 2022

     Una dedicatòria noucentista, de caràcter administratiu, fa memòria de la presa (per les armes de la Reina) de la població de Ramales de la Victoria, que al 1839 es trobava en poder de les forces Carlines.  D'aquí ve la retolació transitòria de “Calle de Ramales”.

Carrer de la Destral -  Imatge: 11 d'agost de 2023

Casal Cescomes, carrer de la Destral cantonada amb carrer de la Nau -  Imatge: 1-07-204

Una de les dues portes d'entrada a l'edifici Casal Cescomes
Imatge: Carrer de la Destral, nº 4 - 1-07-2024

IMATGES ANTIGUES

Com el carrer Riudecols, el carrer de la Destral també tenia al segle XIX una volta.  Carrer de la Destral abans de 1840, segons apunts de Vicent Roig (Vicentó).  El dibuix està firmat per Mestres
Tarragona a través del siglo XX, 1924

Vista interior del carrer de la Destral, 5.  Voltes gòtiques en estat ruïnós.  1963 - AHCT

Propietari: Cosme Avia Rimbau

Imatges composades a partir de diversos positius.  Forma part de la llicència d'obres majors 601/1963

Carrer de la Destral - Aquí estaba la capella de la Mare de Déu de la Pietat (desapareguda), la primera capelleta que es va col·locar a Tarragona (Las cappllitas votivas en las calles de la Tarragona medieval)

CARRER DE LA DESTRAL
     Ambròs Domingo i Murtra
     Publicat en el Butlletí del Sindicat d'Iniciativa i Turisme de Tarragona, 2.005

     Un dels carrers més típics de la Tarragona del segle XIX fou el de la Destral, anomenat així perquè a la part baixa de la façana d'una casa del carrer es va trobar una làpida romana del temps del pretor tarragoní Galba.  No se sabia, i no ha arribat a saber-se, a qui havia estat dedicada la làpida, però el cas és que en ella es mostrava com atribut una destral i d'aquí el nom del carrer.  El carrer es troba entre el de Cuirateries, on hi havia els adobadors de pells, i el de la Nau, que primer s'havia anomenat carrer dels Pintors per raó de trobar-se en ell, des del segle XIII, el gremi dels pintors.

     Dues referències pel que fa a l'ús del nom: l'any 1690, a causa d'un censal que fa Joan Prats, sastre, sobre una casa que està situada en el mateix carrer, el cita amb el nom de la Destral en el censal en qüestió; més endavant, l'any 1719, el carrer també es troba anomenat així en un registre.
     Deixem ja els registres i anem a les persones.  Sempre he sostingut que la història la construeixen les persones, persones concretes per bé que sovint anònimes.  Això succeeix també, és clar, amb la història dels carrers.

     En aquest carrer de la Destral en l'època vuitcentista hi vivien personalitats de la més diversa posició social, entre d'altres el senyor Virgili, fill d'un pescador, el qual amb el seu gran talent va a arribar a ser un gran jurista; l'hisendat Foraster, el qual, a més de la seva casa senyorial de Tarragona, era posseïdor d'extenses propietats a Vila-seca; el potentat senyor Feliu, el qual des del carrer de la Destral es traslladà a la Rambla de Sant Joan; el sastre senyor Plácitu; el col·leccionista de papallones del camp de Tarragona senyor Casals, i el celebèrrim barber senyor Lluís. Observem una mica de més a prop algunes d'aquestes personalitats que van viure en el carrer que avui ens ocupa.
     El senyor Plácitu, sastre, era amanerat, sempre ben posat, sense cap taca en el vestit de pantaló acampanat, com sortit d'un aparador, gorra, grans polseres i ben afaitat.  Prenia la mida als clients amb un cordill, i per demostrar el seu ofici portava sempre en una solapa dues agulles formant una aspa.  L'única distracció que tenia era la de seure els dies de festa a la Cadira de l'Arquebisbe del camí de la Cuixa i contemplar la naturalesa.

Dibuix del barber, senyor lluís,  i el seu gat - Tarragona a través del siglo XX, 1924

     El més popular de tots aquests personatges era el barber senyor Lluís, sense que aquesta popularitat minvés el respecte i consideració deguts a la seva persona.  Alt i de bon semblant, portava sempre un enorme barret de copa inclinat cap al darrera. La indumentària era invariable: duia una jaqueta negra amb les mànigues doblegades a la part de baix i el pantaló ample, camisa blanca amb el coll ample sense planxar, sense corbata, i sabates de color marró.  El matí dels dimecres i dissabtes anava a rejovenir els clients que no es deixaven barba, com el senyor Verderol, fuster, el senyor Bofarull, advocat i alcalde en períodes conservadors, el senyor Corderet, confiter que es distingia pels panellets que elaborava per Nadal, el senyor Yanes, el qual esculpí el sarcòfag que guarda les restes de l'arquebisbe Domingo Costa i Borràs, mossèn Franquet, i molts d'altres. Acabada la feina anava a la barberia, on i havia un gat negre a la porta d'entrada, per a continuar amb els seus habituals clients.

     Fins aquí uns breus apunts d'aquest carrer que, com tots, ha tingut, segons es miri, una petita història.

NANS: COLUMBRIA i PIERROT

La pescatera sra. Flocs i Tià que era sabater al carrer de la Destral

PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Tomo 1, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1956.

Centre d'Imatges de Tarragona C.I.T.  

https://usuaris.tinet.cat/tarraco/

ALEGRET, Adolfo; Tarragona a través del siglo XIX (Historias y anècdotas), Torres & Virgili, Impresores. 1924