diumenge, 13 de febrer del 2022

LES TORRES I LES VELLES PORTES DEL PORT

 EL PORT I LA POBLACIÓ MARÍTIMA




* LES TORRES I LES VELLES PORTES DEL PORT

     En el Port de Tarragona hi hagué varies torres.  La mes antiga fou construïda pels romans i era anomenada la Torre del Port.  No sabem si en el mateix lloc -però és probable- l'Arquebisbe don Pere de Cardona en feu construir una de nova l'any 1527.  Es per aquest motiu que no ve registrada en els documents anteriors al segle XVI.  A finals d'aquesta centúria un Llibre de Inventaris de l'Arxiu Municipal dona noticia “de la Torre del Port”.

     L'itinerari de la Vinguda del Virrei (23 d'octubre de 1613) fa, documentalment, el seguici de la comitiva, i diu: “i isqueren per lo portal de Sant Antoni y devallaren al port per lo Camí de St. Miquel de la Mar y quant foren davant la torre del port...”. (Llibre de les entrades de Reys y vireys y de alguns Prínceps).

     En una carta de l'enginyer Gandolfo al Secretari de S. M., don Ferran Ruiz de Contreras, fa remarcar la manera com el Port sens fortificar restaria amb la sola fortificació de la Torre.

     Aquesta torre, l'any 1541 la posseïa Mossèn Lluís Delgado i es trobava en venda.  El registre del notari Damià Rosell, la situa davant de l’Abeurador entre els dos carrers de la marina: Carrer del Port i Carrer del Moll.

     A vora aquesta torre va bastir-se el Convent de Sant Antoni de Pàdua (dels PP. Caputxins).  En la historia de la torre s'ha de commemorar un acte edificant del V. Fr. Angel de Santa Pau, segons ho refereix la Biografia Hispano-Capuchina: “Moraba el siervo de Dios en nuestro convento de Tarragona, cuando se sentió agravado con la penosa enfermedad de la lepra, que le condujo a un estado tan miserable, que los religiosos creieron necesario tenerle que separarle de su compañía, a fin de precaver el contagio que podía comunicar a los otros.  Para ello lo colocaron en una torre que estaba unida con el mismo convento, y aunque le asistieran con cuanto dicta la caridad, hasta procurarle en debido modo el consuelo de celebrar el santo sacrificio de la misa, no obstante el pobre paciente tuvo que pasar su enfermedad en aquella torre, hasta que salio de este mundo, que fué por el tiempo de algunos años.  Murió en 1613”.

     A prop de les Torres del Port, hi havia vàries portes desaparegudes, que foren construïdes en la Partida del Port i en les seves rodalies:

     a) La Porta de Sagunt: Venia situada a l'extrem oest del Carrer del Gasòmetre; des d'on començava l'enderrocada Muralla de Sant Fructuós, probable cortina mural paral·lela al mar.  Els romans l'anomenaven Porta de Sagunt, puix donava al camí que conduïa a la històrica ciutat llevantina.

     b) La Porta de Lleida:  En la sèrie de fortificacions de la Marina, que recolzava un extrem en la muralla de dalt i l'altre en el mur, s'aixecava la Porta de Lleida o del Francolí, que donava entrada, per aquesta part, a la nova població del Port.  Prenia nom de la ciutat lleidatana, al qual camí o carretera donava entrada el Portal.  Aquesta porta estava propera al desaparegut Pou d'En Cartanyà, i mostrava un gran escut d'Espanya, de l'època posterior de Carles III, conservat actualment en el Museu Provincial. Altrament, en l'esmentada porta hi hagué durant molts anys una làpida romana, ingressada en el referit Museu el dia 30 d'octubre de 1869.  Segons el Indicador Arqueológico de Tarragona (Tarragona, 1867): “La moderna puerta de Lérida ocupa el mismo lugar de otra más antigua que Pons de Icart menciona flanqueada por dos torres ciclópeas en la via o camino de Sagunto”. Apar que en aquesta referencia es confonguin les dues portes: de Sagunto i de Lleida.

     c) Portal del Port:  En la Relació de les Fortificacions fetes a Tarragona per En Xesti (1645) hi figura la Porta de la Marina. Rebé els noms de Portal del Port i Portal de Sant Carles. El Capbreu de les Poncelles, començat en 1764 (A.H.M.) registra: “lo carrer que va de la plassa del dit port al Portal de Sant Carlos, ço que va al Estany”.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

PÀGINES

Arxiu del blog