PLAÇA DELS CAPUTXINS

 EL PORT I LA POBLACIÓ MARÍTIMA

* PLAÇA DELS CAPUTXINS

     Antiga plaça situada davant del convent de Caputxins vora mar, construït en la segona meitat del segle XVII.  Per un document de principis del segle XIX se sap que la plaça dels Caputxins arribava fins al Camí Reial de València.

     Un dels millors convents que havien edificat els Caputxins a Catalunya, venia enclavat no gaire lluny del que va estar convertit en oficines d'Obres Publiques.  Estava dedicat a Sant Antoni de Pàdua.  I d'ell va prendre la nomenclatura aquella desapareguda plaça.

     Del seu historial publicat en les planes històriques de La Cruz (8 de juliol de 1928 i 2 de febrer de 1929: El Convent de Caputxins) alguns paràgrafs:

     “Segons l'historiador Morera, que sofreix lamentables equivocacions respecte de la fundació dels Caputxins, l'Arquediaca Miquel Carnier en nom del senyor Arquebisbe cedí al V. P. Joan d'Alarcôn de Tordecillas l'edifici de Sant Fructuós i algunes terres veïnes dia 15 de maig de 1598 -traient-li alguns anys a la data que senyala de 1689-, i això coincideix amb la data de fundació que porta l'Episcopologi d'En Blanch (Cap. XLIII).  Dia 18 de juny del mateix any l’il·lustríssim don Joan Terés, al anar-hi la Comunitat, feia la translació del Santíssim Sagrament.

     El Capítol Provincial de Fra Menors Caputxins de Catalunya, celebrat en el Convent de Montcalvari de Barcelona l'any 1639, acordà que els frares de Tarragona deixessin el Convent de Sant Fructuós per raó de salubritat “sed cum insalubris foret” i edifiquessin un nou Convent “prope mare” vora la mar, dedicat també a l'invicte màrtir de Tarragona Sant Fructuós, respectant d'aqueixa manera el titular de la fundació primitiva.

     Diu En Morera que aquest Convent patí terriblement a causa del seti de l'any 1644 però no és gens cert el que diu respecte a la seva translació de l'any 1707 amb motiu de reconstruir els austríacs i els anglesos la muralla anomenada de Lleida.  Els caputxins tenien edificat ja son nou convent.

     El nou Convent estava col·locat sota la protecció dels Consols de la Ciutat, dels quals rebia l'almoina de la carn, i tots els anys a l'estiu la caritat de la neu (Lïbro de Acuerdos. Arxiu Històric Municipal) .

     Altrament tenia la protecció de devots i il·lustres benefactors i hostatjà celebèrrims conventuals i savis i benemèrits Lectors de Filosofia.

     Per un document de principis del segle XIX se sap que davant de l'església hi havia una placeta que arribava fins al Camí Reial de València, i que l'edifici comptava amb una gran horta i una altra peça de vinya, i de moltes dependències accessòries com: paller, pessebre, cambres, caseta de l'hortolà, habitacions dels treballadors, rentador, safareig, etc.

     Apar representat i iconogràficament a “bulto” en alguns gravats de l'època reproduint la vista general de la ciutat.  Un d'ells ens detalla la baixada als Caputxins i el convent.

     A finals del segle XVIII la vida pacifica i laboriosa del Convent de Caputxins havia d'ésser pertorbada profundament per raó del progrés material de la ciutat.  La reforma del Port de Tarragona faria desaparèixer aquell Convent preuadíssim.  La Comunitat seria traslladada provisionalment als magatzems del Capítol, el Col·legi de Filosofia seria portat al Convent de la vila de Valls, i es començarien amb el beneplàcit del Rei i la protecció dels Cònsols de Tarragona les obres d'un nou Convent.  Totes les diligencies, tramitacions, memorials i súpliques relatives a un afer tan important es troben completament documentades en un lligall de l'Arxiu Conventual de la Residència: “Papeles pertenecientes a la fábrica del Convento nuevo”.

     Les esmentades obres del Port motivaren tot seguit les queixes dels Caputxins de Tarragona.

     Per ço veiem que el P. Antoni de Berga, Guardia, a 11 d'agost de 1796, feia arribar a Madrid les seves denuncies: “Todos los días puede V. S. presenciarlo y ser testigo de lo que acontece al disparar los barrenos mediatos a la cerca como se estremece con una conmoción espantosa todo el Convento, como se van separando las bigas, andamios y paredes, y como los Religiosos con las muchas piedras, algunas de ellas muy grandes, que caen frecuentemente sobre los terrados, huerta y otros parages del Convento, quedan muy expuestos a padecer grave daño, y ser heridos de consideración, como sucedió al P. José Antonio de Riudoms.  Si esto acontece ahora, que se disparan los barrenos a alguna distancia del Convento, que sería si entrando al Secano, se disparasen a la mediación de las principales paredes?...”.

     Ateses les supliques del P. Guardia dels Caputxins, el Rei ordena el trasllat provisional de la comunitat; es determinaren les condicions sota les quals aquell trasllat es practicaria, i a càrrec de qui correrien totes les despeses necessàries. El clar i net de tot el qual pot quedar ben esbrinat per un Memorial del P. Guardia Fr. Damia d'Olot -a 17 de setembre de 1800- dirigit a la Il·lustre Ciutat de Tarragona: “Que se halla -escriu el P. Guardia- con carta del Excmo. Sr. Secretario de Estado D. Mariano Luis de Urquijo, fecha en el Real Sitio de S. Ildefonso en 3 del corriente, con la que en nombre de Su Magd.- que Dios guarde, le intima que ceda a la Fábrica del Puerto el terreno que ocupa el Convento: que éste se derribe para la continuación de la cantera: que con el interin sea colocada la Comunidad y Colegio con la posible decencia en uno o más de los edificios que sirven de almacenes en el mismo puerto, componiéndolos a este efecto a expensas de los fondos de la fábrica: y que concluida o adelantada ésta, a expensas de los mismos fondos se reedifique igual convento al que debe derribarse”.

     Dia 26 de setembre de 1800, el P Provincial fra Ildefons de Campdevánol, des del Convent de Santa Matrona de Barcelona, en lletres al P. Francesc de Vilaseca, Ex-Guardia i Custodi, s'expressava en aquesta forma: “... le nombramos, y constituimos nuestro Comisionado para asistir y obrar como a tal en todo y por todo lo que ocurra, y se ofrezca tocante a la translación, que va a hacerse de la Familia o Comunidad de nuestro Convento de la Ciudad de Tarragona a la nueva habitación, que se le señale; ... y ordenamos estrechamente al P. Damián de Olot, actual Guardián del referido nuestro Convento, y a todos los demás Religiosos de su familia, que no pongan obstáculo ni impedimento alguno a lo perteneciente a esta nuestra Comisión, etc.”

     Dia 14 del següent mes d'octubre, el P. Definidor fra Ambròs de Barcelona, absent el P. Provincial a causa de la Visita Canònica, insistia sobre el mateix particular al Guardia de Tarragona: “... para convenir, y aceptar consentir y conformarse con todo lo que, de acuerdo con dichos señores, resuelvan o deliberen en el negocio, según y como permitan las circunstancias y exija el servicio de Su Real Majestad, la felicidad común, y el posible bienestar de nuestros religiosos”.

     Dia 16 de desembre del mateix any, don Marian Ibáñez, en nom del Brigadier don Joan Smith director de les obres del Port, suplica al P. Guardia dels Caputxins el trasllat de la Comunitat al local provisional: “Espero que V. Rma., convencido de estas poderosas razones hará se verifique con toda la brevedad posible la traslación que tanto interesa al adelantamiento de la obra, a precaver las desgracias que puedan sobrevenir a los Religiosos de su permanencia en el Convento y sobre todo a dar cumplimiento a las órdenes del Soberano”.  Al que contestava L'esmentat P. Guardia, al següent dia, que la dita urgència trobaria algunes dificultats, entre altres “los muchos enfermos, en número de nueve, sin contar los convalecientes; y sería efectivamente sacrificarlos si se les obligaba a trasladarse en esta estación tan rigurosa... la necesidad de juntarse el Definitorio para mandar letras obedienciales a este Colegio para que pase al Convento de Valls: lo que no podía verificarse hasta que me presente yo a Barcelona, etc.”.

     Dia 6 de febrer de 1801, l’il·lustre Dr. don Manuel Antoni Sasfuentes, Vicari General de l'arquebisbat, per Decret de Su Il·lma. fr. Francesc Armañà, visitava la nova església de l'edifici provisional “y hallaba con la decencia correspondiente”, en virtut d'altre decret de l'arquebisbe (7 de febrer) es feia, el dia següent, la benedicció de l'església i el trasllat del Santíssim Sagrament i de la Comunitat segons les formalitats litúrgiques i les constitucions sinodals.