CARRER DE SANTA ANNA

 EL BARRI DELS GREMIS

Vista del carrer de Santa Anna des de la plaça del Fòrum - Imatge: 30-10-2021 

CARRER DE SANTA ANNA

       Noms que ha tingut:
            S. XIII: Carrer de Tots Sants
            S. XIII a S. XVII: Carrer dels Assaonadors
            S. XIV a S. XVII: Carrer d'En Manresa
            S. XVII a S. XXI: Carrer de Santa Anna
            S. XIX: Carrer de Tubal

     L'historiador Morera registra la primitiva nomenclatura de “Carrer de Tots Sants” aplicada a aquest carrer, s´ha de suposar si hi hagué, antigament, una capella dedicada al gloriós patronatge de tots els sants, envers els quals hi havia molta devoció en l'Edat Mitjana.

Vista del Carrer Santa Anna des de la plaça del Rei - Imatge: 30-10-2021 

     En aquest carrer hi va florir antigament el gremi dels assaonadors de Tarragona, i d'aquí prengué origen la nomenclatura de significació relativa.  Els assaonadors eren els que adobaven les pells.  A Tarragona tenien amb els paraires la confraria de Santa Tecla.

Làpida dedicada a Antoni Martí Franqués al carrer de Santa Anna 8 - Imatges: 28-01-2023 

     L’il·lustre Canonge Capdevila: “En la Tarragona medieval la judería estaba situada en el recinto ocupado por la actual plaza de Rovellat, la plazuela de los Angeles y los callejones adjuntos”.  En la travessa, però, que va del carrer de Santa Anna a la plaça dels Àngels hi havia, en el segle XIII, part del cèlebre forn anomenat dels Jueus, l'establiment del qual es pot veure en el Notularium de Bernardi Bertoni (1226-1240).  Un Capbreu de Tarragona en el Mestre Racional de l'Arxiu de la Batllia General de Catalunya, registra la Confirmació reial, per Pere III a 5 de febrer de 1384, de l'establiment fet a N'Antoni Vallmoll del “forn appellat dels jueus que es a Tarragona vorata lo carrer dels Assahonadors”; establiment confirmat de bell nou per En Joan I a 16 de març de 1387.

Làpida dedicada a Antoni Martí Franqués al carrer de Santa Anna 8 - Imatges: 28-01-2023 

     El canonge Hospitaler N'Antoni de Vallmoll confessava tenir un forn al carrer dels Assaonadors (Capbreu de Tarragona i del Camp, full 8). 1416.

     N'Antoni de Vallmoll era fill de N'Antoni de Vallmoll, escrivà de l'Escrivania Reial. (Capbreu etc., full 104).  Registre de l'any 1384.

     N'Antoni Arbocar i els seus fills venien una casa a N'Aldova de Vallmoll filla de N'Antoni de Vallmoll. (Capbreu, full 10).

Museu d'Art Modern - Exposició de Josep Royo - Imatge: 2 de febrer de 2023

     El Llibre de Censals (1407) de l'Arxiu Capitular de Tarragona: “una casa al carrer d'En Manresa, ante castrum, confrontant cum schola sive sinagoga judeorum».

     En el Llibre de la Passada del Mur es troba “Lo carrer de la Portella i den Manresa”.  Igualment en el Llibre de Fogatges de 1497: “Lo carrer den Manresa”; i en llistes de carrers tarragonins de 1505: “lo carrer den Manresa”.

Museu d'Art Modern - Exposició de Josep Royo - Imatge: 2 de febrer de 2023 

     Altrament, “lo carrer de Manresa” en els Fogatges de 1515.  En Benet Manresa era Cònsol de la Ciutat l'any 1411.  Altres registres ben explícits parlen del carrer d'En Manresa com sigui l'actual carrer de Santa Anna.  El registre de 1479 és força clar: una casa al “carrer den Manresa”, carrer que des del de Santa Anna va a la plaça dels Àngels.

     Els frares de Sant Agustí bastiren, mes tard, en aquest lloc el seu convent, dedicat a la gloriosa Santa Anna, mare de la Verge Maria.  Fou això l'any 1646; i canvià notablement la topografia d'aquell indret, tirant cap a la plaça del Rei.  Mes tard en 1814 els Frares Trinitaris del Miracle hi feren novelles obres.  La titular, doncs, de l'església dels Agustins (ara Parròquia de la Santíssima Trinitat), motiva la definitiva nomenclatura.  En el Llibre del Mitg Tall (1715) el nom ja estava consagrat.

     Santa Anna va perdre, per una petita temporada, la popularitat urbana, forçada per la nomenclatura administrativa de 1843: “Calle de Tubal”, dedicatòria immotivada, commemoració sentimental a un dels progenitors de la població hispànica.

Carrer de Santa Anna, 7 - Edifici d'habitatges segle XVII

Imatge: M. T. Eroles i Rigol i J. M. Buqueres Bach - INVARQUIT

     Edifici de dos pisos d'alçada i planta baixa.  Aquesta darrera amb una porta amb arc de mig punt, que té a la clau la data de 1608. Segle XVII - BCIL 9-11-2021

Carrer de Carrer de Santa Anna, 7 - Edifici d'habitatges segle XVII
Imatge: M. T. Eroles i Rigol i J. M. Buqueres Bach - INVARQUIT

     Edifici de tres pisos d'alçada amb façanes al carrer de Santa Anna, núm.13 i el carrer de Talavera. La façana del primer carrer té una porta d'arc de mig punt a la planta baixa amb la data del 1608 a la clau. Els fonaments són de carreus romans, possiblement de l'edifici que estava situat a la segona terrassa de la Tarragona romana. El lateral de l'edifici que dona a la plaça del Fòrum té esgrafiats que representen el Déu Bacus, una de jove i l'altra de vell. S. XVII - BCIL 9-11-2021

PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Tomo 1, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1956.

INVARQUIT
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/12437
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/12446