dimarts, 8 de febrer del 2022

L'ABEURADOR i LA FONT DEL PORT

 EL PORT i LA POBLACIÓ MARÍTIMA


* L'ABEURADOR i LA FONT DEL PORT

 

     En l'antiga Partida del Port hi hagué l’Abeurador que dona nom a la partida i a un carrer o camí.  Un protocol notarial del segle XVI, i de finals de centúria, dona noticia, confirmant-la altres documents similars, de l'anomenat i antic carreró de l'Abeurador.  Així, es pot llegir en Bernat Gendre, notari: “...quodam carrerono sive vico quo itur de dicto vico del Moli ad camino sive viam del abeurador”, nota procedent d'una escriptura de 1590.

     Estava situat, doncs, aquell carreró, com pot deduir-se, en la partida del port; i prenia nom del lloc on, precisament, conduïa. Trobant-se ara substituït del tot per algun topant del modern barri marítim.

     Un registre del segle XVII ve a completar l'anterior de 1590: “In partita et itinere Portus maris... ab occidente cum itinere per lo qual antigament s'anava del abeurador dit del Port al mol que avui està tencat...”.

     L'antic carrer o carreró de l'Abeurador ja es troba en el Llibre de Censals de 1409: “un ferreginal en el carrer de l'abeurador”.  L'abeurador es trobava situat davant de la Torre del Port.

     El camí de l'Abeurador es troba citat, encara, l'any 1627 en un protocol de l'A. G. C. A. : “lo camí per lo qual se va del portal al abeurador”.  Significa aquets registre que la via de Sant Fructuós que començava en el Portal de Fra Menors era considerada, també, com a camí de l'abeurador, i aquest començava en Sant Fructuós fins a la font.

     En els segles XVIII i XIX l'Abeurador donà nom a una partida, tal volta la del Port.  El notari Francesc Albiñana en un protocol de 1777 registrà: la partida del Abeurador del Port (full 145), i ho confirma el notari Josep Fàbregas Caputo (12 febrer de 1841): “Pieza de tierra sita en la partida llamada del Abeurador que linda... a mediodía con la explanada y a poniente con el Camino del Angel”.

     Una cosa era l’Abeurador del Port i altra cosa era la Font del Molí.  No hi degué haver gran distancia, puix l'abeurador derivava de la font.

     En el Molí antic de Tarragona hi hagué una font, anomenada també la Font del Port.

     El Llibre dels Censals que fan a la Ciutat (s. XVIII) dona dos registres atenyent a l'esmentada font: a) “terreno... situat en lo port prop la font”; b) “lo camí que va a la font del moll.

     El Manuscrit de l'Avi Cerdà localitza, l'any 1824, un fet “devant de la Font del Port”.

     Aquesta font poca cosa té a veure amb el vell i popular abeurador.  Té, però, la seva importància en relació a la historia del port tarragoní.  

     Segons un informe de 1777, sobre si la font de la marina produïa aigua abundosa i saludable i incorruptible, hi ha l'opinió dels 22 patrons pràctics i honorables del Port de Tarragona: “Que no sólo es saludable a los que la usan, sino que es provechosa también a los que la beben cansados, fatigados y sudados, y que no hay exemplar que embotada se haya corrompido en las navegaciones”.

     El Dr. D. Tomás Cuchí en la seva obra: Descripción de las Aguas de Tarragona y algunas de la Provincia (Tarragona, 1875), estudia els pous de la cantera de les Obres del Port, les aigües de la qual, diu tenen la mateixa composició química de les del Pou ciclopi de la Plaça de la Font: “tal vez tienen comunicación entre si”.   Un informe, segurament, que és de l'Arxiu Municipal, diu: “Al pie de este (el Muelle) hay una fuente antigua cabada en la peña, cuya agua parece buena para beber y -según el informe de los Patronos- es abundante y saludable para el surtimiento de las naves.  Y aun sin este auxilio se puede llevar agua viva al mismo muelle para que en él la tomen las embarcaciones; pues de una acequia derivada del Río Francolí para el riego de los campos y para el uso de los médicos que tiene la ciudad cerca de la Marina se conduce una porción al lavadero público situado en mayor altura que el muelle, y es fácil introducir en él la que se necesite.  Es verdad que en verano parece que escasea de la referida acequia por emplearla alguna vez para el riego de los campos, pero sobre no suceder siempre, no sería dificultoso al Gobierno providenciar el modo de que no faltase la precisa para el Puerto, mayormente quando el molino que tiene la Ciudad es en las huertas de afuera muelle de continuo”.

 

PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Tomo 2, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1958.

   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

PÀGINES

Arxiu del blog