EDIFICIS
CASA JOAQUÍN PADRINES
Rambla Nova, 57 - Comte de Rius, 23
Arquitecte: Ignaci Jordà i Armalich 1871
Ref.: José M. Monravà López (1940) (1948)
Ref.: Urbano Rifaterra Espallargas (1998)
El 6 de gener de 1871, Joaquín Padrines propietari d’un solar a la Rambla de San Juan cantonada amb la prolongació de la del Teatre, sol·licita a l’Ajuntament autorització per edificar una casa, segons els plànols de l’arquitecte Ignaci Jordà i Armalich.
.jpg)
Com que no es conserva o no calia presentar memòria del projecte, hem de mirar els plànols de la façanes, per poder constatar que la façana de la Rambla Nova constava de planta baixa, altell i dues plantes, amb quatre obertures per planta; i la façana de Comte de Rius constava de dos cossos: el principal amb planta baixa, altell i dues plantes, amb sis obertures a la planta baixa, de les quals quatre són portes i dues són finestres, a l’altell sis obertures, cinc amb balcó i una finestra, a les plantes primera i segona sis obertures per planta amb balcons; i la façana annexa constava de un cos baix de dues plantes a la planta baixa tres obertures, la central és una finestra i a la primera planta tres obertures amb balconada (ara és la casa nº 21 de Comte de Rius).
%20RAMBLA%20NOVA,%2057.jpg)
%20RAMBLA%20NOVA,%2057.jpg)
El divuit de maig de 1940, Isabel Pérez Monche, propietària llavors dels edificis de Comte de Rius nº 21 i 23, sol·licita permís per reformar i reconstruir la casa afectada per la Guerra Civil. El projecte i direcció d’obres ho va fer José M. Monravà López. A la memòria l’arquitecte deia que com era una edificació antiga en que moltes de les seves habitacions no tenien llum i ventilació directa, se devia reformar la seva distribució, construint patis de llum. A la planta de les golfes s’amplia d’un a quatre habitatges, que disposaran de rebedor, tres dormitoris, menjador, cuina, rebost i cambra de bany. El pressupost per aquesta obra va ser de 210.000 pessetes.
.jpg)
.jpg)
A l’any 1948, de nou l’arquitecte J. M. Monravà torna a fer el projecte d’ampliació i reformes a instancies del propietari José Pérez Monche. A la memòria i als plànols Monravà exposa, que a més de les reformes dels pisos, a l’edifici se l’augmentarà l’alçada amb una planta més. El projecte va ser aprovat per l’Ajuntament, Fomento i Fiscalia, però com es pot comprovar només mirant la casa, la planta no es va afegir, i a l’expedient no hi cap document que expliqui el perquè. Encara que se suposa que es van fer les altres reformes i distribucions redactades al projecte.
-.jpg)
L’altra gran reforma i rehabilitació de l’edifici es va fer a l’any 1998, que va consistir en la rehabilitació de l’edifici i instal·lació d’un ascensor. El promotor va ser Urbano Rifaterra Guallar en representació de l’empresa Rambla Nova 57. El projecte ho va dissenyar i dirigir l’estudi d’arquitectura de Urbano Rifaterra Espallargas. El pressupost total de les obres ascendia a 3.597.420 pessetes.
.jpg)
Per la privilegiada situació de l’edifici, els locals de la planta baixa que donen a la Rambla Nova sempre van estar ocupats, dels quals destaquen el Banco Central (1958-1998) i des de 1998 l’actual Cortefiel. Però, els negocis que van estar més temps en els locals d’aquest edifici van ser la sastreria Brell (1877-1957), Barrets Solsona (1879-1956) i Modes Solsona (1879-1956).
L’edifici encara
té tot el seu caràcter senyorial de la seva primera edificació. La pedra natural de llisós fins al pis
principal, els ampits dels balcons individuals i correguts, el ferro forjat de
la balconada, les mènsules, el coronament de la façana, i el bon estat de conservació,
ens fa sentir orgullosos de que hagi arribat tan maco fins als nostres dies.
Documentació i plànols: Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona (AHCT)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada