DADES i REFERENCIES DEL PORT DE TARRAGONA EN EL SEGLE XVIII (1777)

 EL PORT i LA POBLACIÓ MARÍTIMA

1777 PLÀNOL DEL PORT ABANS DEL INICI DE LES OBRES. SÁNCHEZ JARAMA

DADES i REFERÉNCIES DEL PORT DE TARRAGONA EN EL SEGLE XVIII (1777)

     Interrogatorio que a consequencia de orden de Pedro de Luenza ha hecho el Theniente Coronel Miguel Sánchez Jaramas a varios patronos prácticos en el Puerto de Tarragona con sus respuestas y expresión de sus nombres, edad y patria, firmados por los que saven escribir.

     1.- Preguntados si les consta que el Puerto de Tarragona haya tenido mas fondo y extensión en otros tiempos, a que atribuyen a que haya perdido y que materias componen el suelo, respondieron unánimes los mas ancianos:

     Que habrá cosa de 50 años que conocieron dicho fondo en el primero al abrigo de su muelle dos andanas de embarcaciones en las que habia alguna de hasta dos mil quintales de carga, que la causa de haberse perdido consiste en la ruina del Muelle; y que las materias que componen el suelo son arena limpia en toda la extensión del Puerto, añadiendo por la práctica y los conocimientos que todos tenemos que puede darse al mismo Puerto la profundidad que convenga.

     2.- Preguntados si han conocido el Muelle en mayor estado desde que hoy tiene hasta donde se extendía y de que vientos resguardaba a las embarcaciones, respondieron:

     Que el Muelle tenía una gran gúmena mas de largo esto es cien bretzas quadradas en el estremo del Muelle, la han conocido en uso de decir misa en ella para las galeras y que los vientos que resguardaba eran el Levante, Sur, Sureste y Subdueste quedando solo en descubierto por la parte de poniente que abriga y reposa de los vientos fuertes el Cabo de Salou.

     3.- Preguntados que vientos son los que reinan en el año, quales los que hoy dañan a las embarcaciones en el Puerto, quales son los que abultan y embravecen sus aguas y si en sus inmediaciones se notan alguna vez corrientes muy rapidas o si hay algunos baxios o escollos perjudiciales a la navegación respondieron:

     Que el viento que mas reina en el año es el Norueste, que viniendo de parte de tierra conserva el mar en calma y que los que hoy dañan a las embarcaciones son el Oeste, Sueste, Sur y Sudoeste: que estos mismos vientos quando son fuertes enbravecen las aguas del Puerto y que en sus inmediaciones no se notan corrientes por que no hay escollo ni baxio grande ni pequeño perjudicial a la navegación.

     4.- Preguntados que en el Puerto que se hubiera de reedificar y Muelle que seria lo mas conveniente, embocadura que se le debería dar para que las embarcaciones tengan segura la entrada en tiempo borrascoso y puedan salir fácilmente en el bonancible, respondieron:

     Que la embocadura debe disponérsele hacia la parte de Poniente, para lograr estas conveniencias mediante lo espacioso de la bahia, o ensenada que se comprende entre las puntas o cabos de la Galera y de Salou, en cuyo intermedio tiene su situación la Ciudad y Puerto de Tarragona.

     5.- Preguntados si la referida bahía a de seguro varadero para las embarcaciones de Guerra, respondieron:

     Que en toda ella pueden fondear las embarcaciones de Guerra, las quales aunque sean navios de 20 cañones pueden dar fondo a tres gúmenas del muelle y a menos de una en todo lo demás de la costa aguantandose al ancla en todos los temporales por razón del buen asidero que hallan en el fondo que este es de arena en las proximidades de la costa y de fango en lo mas interior no encontrándose más piedra que la que suponen a unas seis gúmenas del puerto, las quales forman una barra están desprendidas y sueltas en el fango y las cubre el agua a diez o doce brazas.

1803 LA NOVA POBLACIÓ MARÍTIMA - ANTONIO LÓPEZ SOPEÑA

     6.- Preguntados si el río Francolí introduce arenas en el Puerto u otras materias que en el tiempo hayan podido inutilizarle respondieron:

     Que el expresado rio no solo trae piedra menuda en sus avenidas la qual no entra en el Puerto por que la misma mar la saca a la playa inmediata a la desembocadura, inclinándola hacia Poniente.

     7.- Preguntados si la fuente de la Marina produce agua en abundancia, si es saludable a los que la usan y si sin corromperse embotada, respondieron que:

     Que no solo es saludable a los que la usan con discreción, si no que es provechosa también a los que la beben cansados, fatigados y sudados; y que no hay exemplar que embotada se haya corrompido en las navegaciones.  Los mismos Marineros manifestaron en razones y obras y naturales que el Puerto de Tarragona ha sido en lo antiguo de mas dilata extensión y señalaron varios vestigios que lo demuestran, en algunos de los quales se ven todavía muy adentro tierra las argollas puestas en firme donde se amarraban las embarcaciones.

     Esta es la explicación que a las preguntas que preceden hicieron los Patronos prácticos honrados y de buen crédito en Tarragona los quales son:
     Bartolomé Mauri, natural de Cubellas corregimiento de Tarragona donde está domiciliado, de edad de 75 años
     Joseph Grasas natural de Tarragona, de edad 56 años
     Agustín Mayol natural de Tarragona de edad, de 57 años
     Juan Secall natural de Valls domiciliado en Tarragona, de edad 57 años
     Ramón Varó natural de Tarragona, de edad 36 años
     Mariano Padrós natural de Tarragona, de edad de 46 años
     Antonio Salas natural de Tarragona, de edad de 36 años
     Gaspar Virgili natural de Tarragona de edad de 40 años
     Gaspar Salas natural de Tarragona de edad de 40 años
     Juan Ferrer natural de Tarragona de edad de 67 años
     Fructuoso Escolá natural de Tarragona (patrón que ha sido) de edad de 49 años
     José Ricomá natural de Tarragona edad de 78 años
     Miguel Malendres natural de Tarragona de edad 47 años
     Francisco Mayol natural de Tarragona edad de 38 años
     José Malet natural de Tarragona edad de 37 años
     Bernardo Tudó natural de Tarragona de edad de 36 años
     Marcos Texidó natural de Tarragona de edad de 30 años
     Francisco Budelca natural de Tarragona de edad de 35 años  
     José Riva natural de Tarragona, de edad de 65 años

     Tarragona 25 de febrero de mil setecientos setenta y siete.  Viendo que de los referidos veinte y dos Patronos solos cuatro sabían firmar para autorizar en algún modo este acto pedí que lo firmaran tambien los sujetos que lo presenciaron, los quales fueron el Capitán de Ingenieros don Juan de Santa Cruz, el arquitecto don Joseph Prat y el Cadete de Toledo don Antonio García que me acompaña y los dependientes de la misma Real Audiencia...

     Y para que conste lo firmo en Tarragona, a veinte y cinco de febrero de mil setecientos setenta y siete.  Miquel Jarama.

PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Tomo 2, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1958.

EL PLET DE LA RETOLACIÓ DELS CARRERS DEL PORT

 EL PORT I LA POBLACIÓ MARÍTIMA

EL PLET DE LA RETOLACIÓ DELS CARRERS DEL PORT

     L'any 1840 va entaular-se un plet entre l'Ajuntament i la Diputado (a on radicava la Junta d'Obres del Port) per raó d'haver canviat la corporació municipal la nomenclatura urbana de la nova població marítima; violant una prerrogativa de l'esmentada Junta, encarregada de posar noms als nous carrers i places de la barriada del Port.

     La documentació atenyent al famós plet es troba en l'Arxiu Històric Municipal i en l'Arxiu de la Junta d'Obres del Port.  

     En les Actes Municipals del dia 25 d'abril es registra el començament de la qüestió:

     “Dióse cuenta de un oficio de la Excma. Diputación Provincial de fecha 24 del actual en que manifiesta que invadiendo el Ayuntamiento las atribuciones que corresponden a dicha Diputación como a Junta de las Obras del Puerto por haber borrado las inscripciones de las calles de aquella población poniendo otras nuevas manda se repongan las antigüas inscripciones dentro 24 horas a costa de los individuos de este Cuerpo Municipal, que le de aviso de haberlo cumplido firmando todos los Concejales, conminándole con la mayor pena que señala el reglamento y amenazándole con otras si en lo sucesivo traspasa los límites de sus atribuciones, etc.” fulls 65 v. - 66, 25 abril.

     L'Ajuntament acordà contestar sens renunciar a recórrer a S. M. I fou determinat el dia 25 d'abril enviar una (full 67 v.).

     Súplica a S. M. sobre “se sirva declarar las atribuciones de la Junta y las del Ayuntamiento sobre Policía urbana” (fulls. 68 v. - 69).

     El Memorial de l'Ajuntament a la reina Isabel II es troba firmat, en les Cases Consistorials de Tarragona, dia 29 d'abril.  Dia 5 de maig es rebia un Oficio del M. I. Sr. Jefe de Policía de esta Provincia en que “se declaran las atribuciones que corresponden a la Junta y dirección de las Obras del Puerto”.

     A l'Arxiu de la Junta d'Obres del Port, en la Carpeta 12 (5-4), es troba una documentació relativa a l'afer: Expediente promovido con motivo de haberse borrado por disposición del Ayuntamiento de esta capital las antiguas inscripciones de las calles de la población del puerto y haberlas substituido otras.  Hi ha un subtítol: Cuestiones que ha promovido la denominación de calles y aprobación del Puerto por parte del Ayuntamiento.  El fonament del plet derivava del fet d'haver-se atribuït l'Ajuntament certes facultats pròpies de la Junta d'Obres del Port (Diputació) o bé la Diputació haver-les usurpades a l'Ajuntament sobre “presentar los planos de los edificios que se construyan, así como en la distribución de barrios dar nombres a las calles y numerar las cases”.  La historia d'aquest plet, emperò, no interessa.  Altra cosa és la nomenclatura urbana tarragonina deduïda pel plet.

     La Junta d'Obres del Port (Diputació) informava que: “desde su principio dió nombre a aquellas calles; en ellas están escritos los nombres de personas dignas de que esta Ciudad y todos cuantos conocen la utilidad de la obra del puerto, les tributen recuerdos de la mayor gratitud por lo que les debe la misma obra que tanto protegieron, fomentaron y adelantaron, removiendo la multitud de inconvenientes que entorpecían su continuación y algunos de ellos, facilitando por donativo voluntario, cantidades considerables, tales fueron los S. S. Apodaca, Smith, Castaños, Santián, Armañá y otros.  Hasta el año pasado (1839) esta Diputación continuó en el uso de esta facultad como todo consta en las Actas de la Junta.  Estos mismos nombres están continuados en el plano de la población por el cual se dirige la obra.  Sin conocimiento de esta Diputación, sin respetar el Ayuntamiento lo existente y sin ideal alguno conocido de aparente utilidad, borró en el corriente año (1840) las antiguas inscripciones con que eran conocidas las calles, e inscribió en ellas otros nombres a su capricho... Este quiere escusarse suponiendo que sólo varió el nombre de las calles del puerto que estaban duplicados con los de la población alta, pero falta a la verdad en esta parte, supuesto que los nombres de las memorables personas de que se ha hecho mérito y otros no eran duplicados, y sin embargo los varió el Ayuntamiento substituyéndoles los que le pareció conforme lo convence el estado o nomenclatura de los antiguos que existen en la actualidad y de los que había substituido el citado Ayuntamiento.”

     Així, l'any 1840, l'Ajuntament de Tarragona introduí una variació en els noms de carrers i places:

     “Fué presentada una variación en los nombres de las calles y plazas de esta ciudad que fué aprobada, y faltando aún las de las calles de la población del puerto, cuando se presente se pondrán los nombres a ellas y se hará especial mención en el acta” (full 23).  Document interessant per a la historia de la nomenclatura urbana-tarragonina. 

     “Nombres de las Calles de Tarragona que por disposición del Muy Iltre. Ayuntamiento de esta Ciudad se han variado sus nombres en el mes de Marzo del año 1840”. (Tarragona estava dividit en sis barris, sense comptar els carrers i places de la població marítima del Port)

     La llista dels carrers i places de la nova població marítima eren els següents, tal com els va anomenar la Junta d'Obres del Port:

Apodaca, Santian, Rebolledo, San Fructuoso, San Miguel, San José, Smith, San Pablo, Plaza de la Aduana, Real Plaza de San Fernando, Mar, Misericordia, Castellarnau, Molino, Detrás el Molino, Barracas, San Magín, León, San Olegario, San Félix.

     Els quals noms va reconèixer l'Ajuntament.  Per això el dia 1 d'abril de 1843 l'Ajuntament feia publicar el nou Nomenclàtor dels carrers i places de Tarragona.  Porta el següent capçal:

     “Deseando el M. I. Ayuntamiento Constitucional de esta Capital que sus barrios estén repartidos con la igualdad más aproximada de almas, y que en lo que sea dable no se dividan las calles en distritos; ha acordado hacer nueva división, y en lo sucesivo se compondrán los nueve barrios, de las plazas y calles siguientes” (aquí feien la relació dels carrers i les places dels 9 barris).

     Els carrers i places de la població marítima del Port van quedar incloses als barris 7è i 8è juntament amb altres carrers i va desapareix el Carrer del Molino.

     BARRI 7è: Calle Apodaca (91), Calle Santian (92), Plaza de Fernando VII (93), Plaza de la Aduana (94), Calle de San Pablo (95), Calle de Sant Félix (96), Calle Rebolledo (97), Calle de San Magín (98), Calle de San Fructuoso (99).

     BARRI 8è: Calle de San Miguel 100), Calle de San José (101),

Calle de San Olegario (102) Calle de Smith 103), Calle del León (105), Calle del Mar (106), Calle de las Barracas (107), Calle de Misericordia (108), Calle de Castellarnau (110), Calle de detrás el Molino (112).

     “Lo que se anuncia al público para su noticia y gobierno. Tarragona 1.° de abril de 1843.  Por acuerdo del M. I. Ayuntamiento Constitucional, José Molner, Secretario.”

 

 

 

 

LA NOVA POBLACIÓ MARINA

 EL PORT I LA POBLACIÓ MARÍTIMA

LA NOVA POBLACIÓ DE LA MARINA

     Per Reial Ordre de 5 de febrer de 1803 vingué aprovada la urbanització de la zona marítima de Tarragona, fundant-se una nova població o barriada que tant de relleu havia d'adquirir en la historia del comerç tarragoní.

     L'Arxiu de la Junta de les Obres del Port és força ric en plànols atenyent a la nova població marítima.  Igualment el Servei Geogràfic Històric Militar de Madrid ofrena una extensa documentació aprofitable.

     La carpeta N-M-7-3 (document 2.342, 3 fulls) conté:

     a) Plano del Proyecto de una nueva población de la Marina de Tarragona (1804) per l'enginyer López Sopeña.

     b) Plano de detalle de las Puertas de la Marina de Tarragona que acompaña al Proyecto de la nueva población y defensa de ella, etc. firmat per N'Antoni López Sopeña.

     c) Nueva población marítima de Tarragona según lo prevenido en la R. O. de 5 de febrero de 1803, plànols disposats per En Pere Ignasi Correa, N'Antoni López Sopeña, Joan Smith i Josep Torras Pellicer (Tarragona 11 gener 1804).

     d) Plano del Proyecto de una nueva población en la marina de Tarragona aprobada por el Sr. Generalísimo.

     e) Plano de la nueva Población que se propone executar en la Marina de la Plaza de Tarragona según el examen hecho sobre el terreno por la Junta que en Rl. Orden de 5 de febrero de 1803 se sirvió S. M. determinar para este efecto, ceñida a las Fortificaciones que se proyectan y consideran mas convenientes establecer en lo sucesivo, fet per N'Antoni López Sopeña.

     f) Explicación del Proyecto de la nueva población (Tarragona 11 gener 1804) firmada pels esmentats senyors.

     Aquesta darrera Explicación del Proyecto de la Nueva población segueix copiada al peu de la lletra:

     “Deviendo quedar ésta ceñida a las fortificaciones que se han considerado establecer para lo sucesivo, con el espacio suficiente al rededor de sus terraplenes para el mejor y mas pronto uso de sus defensas, se ha formado la distribución de Calles y manzanas, que manifiesta el color amarillo; pero como para este establecimiento es forzoso demoler la parte de recinto antiguo, que desde el Baluarte de San Carlos sigue por el Puerto al de los Canonigos, k, y al de la muralla del mismo, l, que en la menor parte no se conoce su muralla, exige la precisión de abrigar la nueva población además de la Batería empezada, m, con un Fuerte que la defienda y se verifique la construcción del nuevo recinto, para cuyo efecto, se propone en la altura que ocupa el Fuerte Real enteramente inútil e indefenso, el Reducto C2 , cerrado por su gola, con capacidad suficiente, haciendo bóbedas en sus terraplenes para contener mil hombres acuartelados y en su defecto para Almacenes de pertrechos.  

     Como la distrib. de las Calles se ha formado para bajo el supuesto de que deban de seguir en lo general, las de Levante a Ponte perpendiculares a la dirección al Brazo del Muelle ya empezado y las del Norte al Sur también perpendiculares a las primeras, se prefija para gobierno en su plantificación, el ponto A: de la esquina de Levante, y medio dia del Almacén de Escolá, desde donde levantando la perpendicular en la prolongación de la linea del muelle sera esta linea la acera del Norte de la Calle Mayor que se establece con 13 varas de ancho y de gobierno para poder trazar el nuevo Caserío.  

     Para este intento y poder situar la Plaza Mayor, B, en parage mas cómodo al trafico de la marina, se ha colocado la Cortina entre la plataforma a2 y el medio Baluarte b2, perpendicular a la misma prolongación de la indicada linea del muelle, con la cual resulta, que el terraplen de la expresada Cortina es paralelo a las dos aceras de la Calle Mayor, y de consiguiente midiendo desde la referida esquina A del Almacén de Escolá, hacia Poniente 152 varas de distancia y levantándose en este punto una perpend. sera la linea del Centro de la Plaza, a la que dándole 90 varas de long. se tendrá el punto de la muralla del revestimiento interior de esta Cortina.

     En donde han de formarse las puertas de entrada y salida de la marina y dando 45 varas de uno y otro lado del referido centro de la Plaza cuadrada y formada es como se manifiesta en el Plano.

     Todas las calles tanto las que corren de Levante a Poniente como las transversales, excepto la Mayor, y la de la Acequia, se proponen de 10 varas de ancho, deviendo quedar el espacio, que se indica entre las Islas del Proyecto y terraplen de la muralla de tierra para formarlas de tropa, como asimismo al pié de las Rampas para subir a la Plataforma de la Muralla de Mar.  

     Para que las aguas de la nueva población no se introduzcan en el Puerto ha de arreglarse el nivel de sus calles.

NOTA: Para que las aguas e inmundicias que arrastra la Acequia no se introduzcan en el Puerto se dirigirá esta desde que sale del Molino S alto por la Calle de la espalda de los Almacenes Nuevos dando 13 varas de ancho a la otra calle y al cauce o conducto de inclinación para que desagüe a la parte de Levante como se indica en el plano.

     Tarragona 11 de enero de 1804 - Pedro Ignacio Correa - Antonio López Sopeña - Juan Smith - José Forras y Pellicer.

     Vet aquí un document prou interessant per a la historia de la urbanització del Port de Tarragona.  De quina manera varen formarse els nous carrers i places i els noms que varen dedicar-los no es pot oblidar-ho en fer el passeig històric per la Partida del Port.  Els carrers, certament, no revesteixen aquell valor històric que ofrenen els vells carrers de la ciutat alta. Crida l'atenció, emperò, una qüestió derivada de la retolació d'aquells nous carrers i altres llocs llavors urbanitzat.

LES TORRES I LES VELLES PORTES DEL PORT

 EL PORT I LA POBLACIÓ MARÍTIMA

* LES TORRES I LES VELLES PORTES DEL PORT

     En el Port de Tarragona hi hagué varies torres.  La mes antiga fou construïda pels romans i era anomenada la Torre del Port.  No sabem si en el mateix lloc -però és probable- l'Arquebisbe don Pere de Cardona en feu construir una de nova l'any 1527.  Es per aquest motiu que no ve registrada en els documents anteriors al segle XVI.  A finals d'aquesta centúria un Llibre de Inventaris de l'Arxiu Municipal dona noticia “de la Torre del Port”.

     L'itinerari de la Vinguda del Virrei (23 d'octubre de 1613) fa, documentalment, el seguici de la comitiva, i diu: “i isqueren per lo portal de Sant Antoni y devallaren al port per lo Camí de St. Miquel de la Mar y quant foren davant la torre del port...”. (Llibre de les entrades de Reys y vireys y de alguns Prínceps).

     En una carta de l'enginyer Gandolfo al Secretari de S. M., don Ferran Ruiz de Contreras, fa remarcar la manera com el Port sens fortificar restaria amb la sola fortificació de la Torre.

     Aquesta torre, l'any 1541 la posseïa Mossèn Lluís Delgado i es trobava en venda.  El registre del notari Damià Rosell, la situa davant de l’Abeurador entre els dos carrers de la marina: Carrer del Port i Carrer del Moll.

     A vora aquesta torre va bastir-se el Convent de Sant Antoni de Pàdua (dels PP. Caputxins).  En la historia de la torre s'ha de commemorar un acte edificant del V. Fr. Angel de Santa Pau, segons ho refereix la Biografia Hispano-Capuchina: “Moraba el siervo de Dios en nuestro convento de Tarragona, cuando se sentió agravado con la penosa enfermedad de la lepra, que le condujo a un estado tan miserable, que los religiosos creieron necesario tenerle que separarle de su compañía, a fin de precaver el contagio que podía comunicar a los otros.  Para ello lo colocaron en una torre que estaba unida con el mismo convento, y aunque le asistieran con cuanto dicta la caridad, hasta procurarle en debido modo el consuelo de celebrar el santo sacrificio de la misa, no obstante el pobre paciente tuvo que pasar su enfermedad en aquella torre, hasta que salio de este mundo, que fué por el tiempo de algunos años.  Murió en 1613”.

     A prop de les Torres del Port, hi havia vàries portes desaparegudes, que foren construïdes en la Partida del Port i en les seves rodalies:

     a) La Porta de Sagunt: Venia situada a l'extrem oest del Carrer del Gasòmetre; des d'on començava l'enderrocada Muralla de Sant Fructuós, probable cortina mural paral·lela al mar.  Els romans l'anomenaven Porta de Sagunt, puix donava al camí que conduïa a la històrica ciutat llevantina.

     b) La Porta de Lleida:  En la sèrie de fortificacions de la Marina, que recolzava un extrem en la muralla de dalt i l'altre en el mur, s'aixecava la Porta de Lleida o del Francolí, que donava entrada, per aquesta part, a la nova població del Port.  Prenia nom de la ciutat lleidatana, al qual camí o carretera donava entrada el Portal.  Aquesta porta estava propera al desaparegut Pou d'En Cartanyà, i mostrava un gran escut d'Espanya, de l'època posterior de Carles III, conservat actualment en el Museu Provincial. Altrament, en l'esmentada porta hi hagué durant molts anys una làpida romana, ingressada en el referit Museu el dia 30 d'octubre de 1869.  Segons el Indicador Arqueológico de Tarragona (Tarragona, 1867): “La moderna puerta de Lérida ocupa el mismo lugar de otra más antigua que Pons de Icart menciona flanqueada por dos torres ciclópeas en la via o camino de Sagunto”. Apar que en aquesta referencia es confonguin les dues portes: de Sagunto i de Lleida.

     c) Portal del Port:  En la Relació de les Fortificacions fetes a Tarragona per En Xesti (1645) hi figura la Porta de la Marina. Rebé els noms de Portal del Port i Portal de Sant Carles. El Capbreu de les Poncelles, començat en 1764 (A.H.M.) registra: “lo carrer que va de la plassa del dit port al Portal de Sant Carlos, ço que va al Estany”.

PLAÇA DELS CAPUTXINS

 EL PORT I LA POBLACIÓ MARÍTIMA

* PLAÇA DELS CAPUTXINS

     Antiga plaça situada davant del convent de Caputxins vora mar, construït en la segona meitat del segle XVII.  Per un document de principis del segle XIX se sap que la plaça dels Caputxins arribava fins al Camí Reial de València.

     Un dels millors convents que havien edificat els Caputxins a Catalunya, venia enclavat no gaire lluny del que va estar convertit en oficines d'Obres Publiques.  Estava dedicat a Sant Antoni de Pàdua.  I d'ell va prendre la nomenclatura aquella desapareguda plaça.

     Del seu historial publicat en les planes històriques de La Cruz (8 de juliol de 1928 i 2 de febrer de 1929: El Convent de Caputxins) alguns paràgrafs:

     “Segons l'historiador Morera, que sofreix lamentables equivocacions respecte de la fundació dels Caputxins, l'Arquediaca Miquel Carnier en nom del senyor Arquebisbe cedí al V. P. Joan d'Alarcôn de Tordecillas l'edifici de Sant Fructuós i algunes terres veïnes dia 15 de maig de 1598 -traient-li alguns anys a la data que senyala de 1689-, i això coincideix amb la data de fundació que porta l'Episcopologi d'En Blanch (Cap. XLIII).  Dia 18 de juny del mateix any l’il·lustríssim don Joan Terés, al anar-hi la Comunitat, feia la translació del Santíssim Sagrament.

     El Capítol Provincial de Fra Menors Caputxins de Catalunya, celebrat en el Convent de Montcalvari de Barcelona l'any 1639, acordà que els frares de Tarragona deixessin el Convent de Sant Fructuós per raó de salubritat “sed cum insalubris foret” i edifiquessin un nou Convent “prope mare” vora la mar, dedicat també a l'invicte màrtir de Tarragona Sant Fructuós, respectant d'aqueixa manera el titular de la fundació primitiva.

     Diu En Morera que aquest Convent patí terriblement a causa del seti de l'any 1644 però no és gens cert el que diu respecte a la seva translació de l'any 1707 amb motiu de reconstruir els austríacs i els anglesos la muralla anomenada de Lleida.  Els caputxins tenien edificat ja son nou convent.

     El nou Convent estava col·locat sota la protecció dels Consols de la Ciutat, dels quals rebia l'almoina de la carn, i tots els anys a l'estiu la caritat de la neu (Lïbro de Acuerdos. Arxiu Històric Municipal) .

     Altrament tenia la protecció de devots i il·lustres benefactors i hostatjà celebèrrims conventuals i savis i benemèrits Lectors de Filosofia.

     Per un document de principis del segle XIX se sap que davant de l'església hi havia una placeta que arribava fins al Camí Reial de València, i que l'edifici comptava amb una gran horta i una altra peça de vinya, i de moltes dependències accessòries com: paller, pessebre, cambres, caseta de l'hortolà, habitacions dels treballadors, rentador, safareig, etc.

     Apar representat i iconogràficament a “bulto” en alguns gravats de l'època reproduint la vista general de la ciutat.  Un d'ells ens detalla la baixada als Caputxins i el convent.

     A finals del segle XVIII la vida pacifica i laboriosa del Convent de Caputxins havia d'ésser pertorbada profundament per raó del progrés material de la ciutat.  La reforma del Port de Tarragona faria desaparèixer aquell Convent preuadíssim.  La Comunitat seria traslladada provisionalment als magatzems del Capítol, el Col·legi de Filosofia seria portat al Convent de la vila de Valls, i es començarien amb el beneplàcit del Rei i la protecció dels Cònsols de Tarragona les obres d'un nou Convent.  Totes les diligencies, tramitacions, memorials i súpliques relatives a un afer tan important es troben completament documentades en un lligall de l'Arxiu Conventual de la Residència: “Papeles pertenecientes a la fábrica del Convento nuevo”.

     Les esmentades obres del Port motivaren tot seguit les queixes dels Caputxins de Tarragona.

     Per ço veiem que el P. Antoni de Berga, Guardia, a 11 d'agost de 1796, feia arribar a Madrid les seves denuncies: “Todos los días puede V. S. presenciarlo y ser testigo de lo que acontece al disparar los barrenos mediatos a la cerca como se estremece con una conmoción espantosa todo el Convento, como se van separando las bigas, andamios y paredes, y como los Religiosos con las muchas piedras, algunas de ellas muy grandes, que caen frecuentemente sobre los terrados, huerta y otros parages del Convento, quedan muy expuestos a padecer grave daño, y ser heridos de consideración, como sucedió al P. José Antonio de Riudoms.  Si esto acontece ahora, que se disparan los barrenos a alguna distancia del Convento, que sería si entrando al Secano, se disparasen a la mediación de las principales paredes?...”.

     Ateses les supliques del P. Guardia dels Caputxins, el Rei ordena el trasllat provisional de la comunitat; es determinaren les condicions sota les quals aquell trasllat es practicaria, i a càrrec de qui correrien totes les despeses necessàries. El clar i net de tot el qual pot quedar ben esbrinat per un Memorial del P. Guardia Fr. Damia d'Olot -a 17 de setembre de 1800- dirigit a la Il·lustre Ciutat de Tarragona: “Que se halla -escriu el P. Guardia- con carta del Excmo. Sr. Secretario de Estado D. Mariano Luis de Urquijo, fecha en el Real Sitio de S. Ildefonso en 3 del corriente, con la que en nombre de Su Magd.- que Dios guarde, le intima que ceda a la Fábrica del Puerto el terreno que ocupa el Convento: que éste se derribe para la continuación de la cantera: que con el interin sea colocada la Comunidad y Colegio con la posible decencia en uno o más de los edificios que sirven de almacenes en el mismo puerto, componiéndolos a este efecto a expensas de los fondos de la fábrica: y que concluida o adelantada ésta, a expensas de los mismos fondos se reedifique igual convento al que debe derribarse”.

     Dia 26 de setembre de 1800, el P Provincial fra Ildefons de Campdevánol, des del Convent de Santa Matrona de Barcelona, en lletres al P. Francesc de Vilaseca, Ex-Guardia i Custodi, s'expressava en aquesta forma: “... le nombramos, y constituimos nuestro Comisionado para asistir y obrar como a tal en todo y por todo lo que ocurra, y se ofrezca tocante a la translación, que va a hacerse de la Familia o Comunidad de nuestro Convento de la Ciudad de Tarragona a la nueva habitación, que se le señale; ... y ordenamos estrechamente al P. Damián de Olot, actual Guardián del referido nuestro Convento, y a todos los demás Religiosos de su familia, que no pongan obstáculo ni impedimento alguno a lo perteneciente a esta nuestra Comisión, etc.”

     Dia 14 del següent mes d'octubre, el P. Definidor fra Ambròs de Barcelona, absent el P. Provincial a causa de la Visita Canònica, insistia sobre el mateix particular al Guardia de Tarragona: “... para convenir, y aceptar consentir y conformarse con todo lo que, de acuerdo con dichos señores, resuelvan o deliberen en el negocio, según y como permitan las circunstancias y exija el servicio de Su Real Majestad, la felicidad común, y el posible bienestar de nuestros religiosos”.

     Dia 16 de desembre del mateix any, don Marian Ibáñez, en nom del Brigadier don Joan Smith director de les obres del Port, suplica al P. Guardia dels Caputxins el trasllat de la Comunitat al local provisional: “Espero que V. Rma., convencido de estas poderosas razones hará se verifique con toda la brevedad posible la traslación que tanto interesa al adelantamiento de la obra, a precaver las desgracias que puedan sobrevenir a los Religiosos de su permanencia en el Convento y sobre todo a dar cumplimiento a las órdenes del Soberano”.  Al que contestava L'esmentat P. Guardia, al següent dia, que la dita urgència trobaria algunes dificultats, entre altres “los muchos enfermos, en número de nueve, sin contar los convalecientes; y sería efectivamente sacrificarlos si se les obligaba a trasladarse en esta estación tan rigurosa... la necesidad de juntarse el Definitorio para mandar letras obedienciales a este Colegio para que pase al Convento de Valls: lo que no podía verificarse hasta que me presente yo a Barcelona, etc.”.

     Dia 6 de febrer de 1801, l’il·lustre Dr. don Manuel Antoni Sasfuentes, Vicari General de l'arquebisbat, per Decret de Su Il·lma. fr. Francesc Armañà, visitava la nova església de l'edifici provisional “y hallaba con la decencia correspondiente”, en virtut d'altre decret de l'arquebisbe (7 de febrer) es feia, el dia següent, la benedicció de l'església i el trasllat del Santíssim Sagrament i de la Comunitat segons les formalitats litúrgiques i les constitucions sinodals.

CARRER REIAL

 EL PORT i LA POBLACIÓ MARÍTIMA

Imatge: https://tgnbarridelport.blogspot.com/2012/09/carrer-reial-de-tarragona-historia.html

     CARRER REIAL

     Noms que ha tingut:
          Antigament: Camí Reial de Valencia
          S. XVIII: Carrer Reial de Sant Carles
          S. XIX: Carrer de Sant Carles. Carrer Major
          S. XIX - S. XXI: Carrer Reial

     Antigament va dir-se, aquesta carrer, Camí Reial de Valencia, per conduir, un cop passat el Portal de Sant Carles o del Francolí, a la via de València.  D’aquí es dedueix com la nomenclatura Camí Reial passa a la del Carrer Reial.

https://tgnbarridelport.blogspot.com/2012/09/carrer-reial-de-tarragona-historia.html

     Urbanitzat aquell (camí reial) a principis del segle XIX, va imposar-se el canvi de la respectiva nomenclatura i apareixen en els registres: Carrer Reial de Sant Carles o bé simplement Carrer de Sant Carles, per raó del portal allí prop aixecat.

     També va dir-se: Carrer Major de la població marítima o del Port, per esser el més notable i de majors dimensions, continuant des de l'enderrocament del portal fins a la costa sobre el pla de la pedrera.

Carrer Reial, nº 1 - Imatges: 20 de setembre de 2021

     A partir de la primera meitat del segle XIX la nomenclatura resta abreujada i amb significació relativa: Carrer Reial, com a substitut de Camí Reial, no per cap altre motiu, ni molt menys, com algú ha suposat, per haver-se hostatjat en aquest carrer i en la casa del Comte de Rius el rei d'Espanya Amadeu I de Savoia.

     Referències de la visita reial de don Amadeu a Tarragona les dona el manuscrit de l'Avi Cerdà: “8 de setembre de 1871.  Hoy a las 4 y  media de la tarde llegó en ésta sin novedad D. Amadeo 1.° rey de España.  A la estación le esperaban muchos coches con todas las autoridades y marchando en seguida con todo el acompañamiento a la Catedral y luego a casa del Sr. Rius”. “Dia 9 posà la primera pedra de la contra punta (port).  Després d'aquest acte s'embarcà en el port cap a la draga; es tira a l'aigua i nadà”. L'Avi Cerdà també ens dona la referencia: “Morí dia 27 de maig de 1865 -a Casa Rius- de sobrepart la filla de don Salustiano Olózaga, gran progressista, casada amb fill de Casa Rius”.

Carrer Reial - Antic cinema Ideal  - Imatge: 19 d'abril de 2021

     Tornant a la primitiva nomenclatura de Camí Reial el notari Joan Serdà en els seus Protocols de 1579-1581 aporta el següent registre, atenyent a l'antic camí: “quendam hortum terre regadii situm in termino de horta Tarracone, in horta del rech mayor... affrontatur ab oriente et septentrione ab la sèquia del rech major, ab occidente cum horto vidue Blascha et a meridie cum camino regali, quo itur a dicta civitate Tarracone al pont de Francolí” (1580).

Carrer Reial - Imatge: 6 de desembre de 2021

     Aquest camí reial era la continuació de la Via Màxima (o Via Aurèlia) que partint de Roma travessava Italià i seguint un ramat pels Pirineus entrava a Espanya per la Junquera, Vilafranca i Vendrell, i seguint fins a Tarragona per davant de la Torre dels Escipions, travessava aquesta ciutat com avui ho fa la carretera reial.

PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Tomo 2, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1958.

EL JOC DE LA RUTLLA

 EL PORT I LA POBLACIÓ MARÍTIMA

Plànol de 1643, realitzat per Calbet i trobat a la Biblioteca Nacional de França

EL JOC DE LA RUTLLA

Noms que va tenir:
S. XVI: Carrer del Joc de la Rutlla
Carrer de la Rutlla Vella
Estava situat en la part urbanitzada del Port, vora del Camí de l'Abeurador.
Prenia nom del joc de la rutlla allí establert. Així es pot llegir en un protocol del notari Rosell (1541): “quendam hortum situm in presenti termino Tarracone al Carrer del joch de la rulla”.
Un camí, des del port, hi anava directament; i s'anomenava: “Camí del joch de la Rutlla”. En l'Arxiu Municipal, hi ha un registre interessant: “al joch de la rulla, affrontatur ab oriente cum quodam viam qui va devers lo port, a septentrionali cum lo joch de la rulla...”.
L'esmentat joc de la rutlla fou, sens dubte, traslladat alguns anys després; i és per això que en Capbreu de les Poncelles de l'any 1552 s'observa un canvi de nomenclatura: “cum quodam camino quo itur al carré de la rulla vella”.

L'ABEURADOR i LA FONT DEL PORT

 EL PORT i LA POBLACIÓ MARÍTIMA

* L'ABEURADOR i LA FONT DEL PORT

 

     En l'antiga Partida del Port hi hagué l’Abeurador que dona nom a la partida i a un carrer o camí.  Un protocol notarial del segle XVI, i de finals de centúria, dona noticia, confirmant-la altres documents similars, de l'anomenat i antic carreró de l'Abeurador.  Així, es pot llegir en Bernat Gendre, notari: “...quodam carrerono sive vico quo itur de dicto vico del Moli ad camino sive viam del abeurador”, nota procedent d'una escriptura de 1590.

     Estava situat, doncs, aquell carreró, com pot deduir-se, en la partida del port; i prenia nom del lloc on, precisament, conduïa. Trobant-se ara substituït del tot per algun topant del modern barri marítim.

     Un registre del segle XVII ve a completar l'anterior de 1590: “In partita et itinere Portus maris... ab occidente cum itinere per lo qual antigament s'anava del abeurador dit del Port al mol que avui està tencat...”.

     L'antic carrer o carreró de l'Abeurador ja es troba en el Llibre de Censals de 1409: “un ferreginal en el carrer de l'abeurador”.  L'abeurador es trobava situat davant de la Torre del Port.

     El camí de l'Abeurador es troba citat, encara, l'any 1627 en un protocol de l'A. G. C. A. : “lo camí per lo qual se va del portal al abeurador”.  Significa aquets registre que la via de Sant Fructuós que començava en el Portal de Fra Menors era considerada, també, com a camí de l'abeurador, i aquest començava en Sant Fructuós fins a la font.

     En els segles XVIII i XIX l'Abeurador donà nom a una partida, tal volta la del Port.  El notari Francesc Albiñana en un protocol de 1777 registrà: la partida del Abeurador del Port (full 145), i ho confirma el notari Josep Fàbregas Caputo (12 febrer de 1841): “Pieza de tierra sita en la partida llamada del Abeurador que linda... a mediodía con la explanada y a poniente con el Camino del Angel”.

     Una cosa era l’Abeurador del Port i altra cosa era la Font del Molí.  No hi degué haver gran distancia, puix l'abeurador derivava de la font.

     En el Molí antic de Tarragona hi hagué una font, anomenada també la Font del Port.

     El Llibre dels Censals que fan a la Ciutat (s. XVIII) dona dos registres atenyent a l'esmentada font: a) “terreno... situat en lo port prop la font”; b) “lo camí que va a la font del moll.

     El Manuscrit de l'Avi Cerdà localitza, l'any 1824, un fet “devant de la Font del Port”.

     Aquesta font poca cosa té a veure amb el vell i popular abeurador.  Té, però, la seva importància en relació a la historia del port tarragoní.  

     Segons un informe de 1777, sobre si la font de la marina produïa aigua abundosa i saludable i incorruptible, hi ha l'opinió dels 22 patrons pràctics i honorables del Port de Tarragona: “Que no sólo es saludable a los que la usan, sino que es provechosa también a los que la beben cansados, fatigados y sudados, y que no hay exemplar que embotada se haya corrompido en las navegaciones”.

     El Dr. D. Tomás Cuchí en la seva obra: Descripción de las Aguas de Tarragona y algunas de la Provincia (Tarragona, 1875), estudia els pous de la cantera de les Obres del Port, les aigües de la qual, diu tenen la mateixa composició química de les del Pou ciclopi de la Plaça de la Font: “tal vez tienen comunicación entre si”.   Un informe, segurament, que és de l'Arxiu Municipal, diu: “Al pie de este (el Muelle) hay una fuente antigua cabada en la peña, cuya agua parece buena para beber y -según el informe de los Patronos- es abundante y saludable para el surtimiento de las naves.  Y aun sin este auxilio se puede llevar agua viva al mismo muelle para que en él la tomen las embarcaciones; pues de una acequia derivada del Río Francolí para el riego de los campos y para el uso de los médicos que tiene la ciudad cerca de la Marina se conduce una porción al lavadero público situado en mayor altura que el muelle, y es fácil introducir en él la que se necesite.  Es verdad que en verano parece que escasea de la referida acequia por emplearla alguna vez para el riego de los campos, pero sobre no suceder siempre, no sería dificultoso al Gobierno providenciar el modo de que no faltase la precisa para el Puerto, mayormente quando el molino que tiene la Ciudad es en las huertas de afuera muelle de continuo”.

 

PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Tomo 2, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1958.

   

ELS MOLINS DEL PORT

 EL PORT I LA POBLACIÓ MARÍTIMA

     Des del segle XIII -si no de molt abans- data l'existència de molins en el Port de Tarragona.  El rei en Jaume II d’Aragó concedia cases i un moli a Tarragona als Monjos de Poblet.  Els registres o protocols de la segona meitat del segle XV amb referències als molins del Port son freqüents.  Un pergamí de l'A. H. N. ens registra un casal construït en el Port de Tarragona “vocato lo moli del Rey”; confrontant “ex una parte ab el moli de Cartoixa, ex alia ab el moli draper den Pere Arlambau, et ex alia cum ciquia dels molins”.  Eren tres, un draper i dos fariners, existents l'any 1448.  Un registre de 1442, però, ens parla de “los molins drapers i el regno” en el Port. 

     Registres anteriors, de l'any 1416, segons el Capbreu de Tarragona fan memòria dels molins antics, en el Port de Tarragona, que eren almenys set: Molí d'En Petra, Molí que fou d'En Bernat d'Alsina, Molí de Poblet, Molí d'En Codines, Molí d'En Palau, Molí d'En Pontons i Molí d'En Duran.  S'hi ha d'ajuntar el Moli de l'Arquebisbe.

     L’arquebisbe de Tarragona tenia uns quants molins; el del Port va adquirir-lo l'Ajuntament per títol de compra.  

     Sembla que es feren populars el molí draper d'En Codina, el Molí d'En Muntanyà i el Molí de la Canaleta:

     a) Molí draper d'En Codina.  En Pere Codina confessava un molí draper en el Port (Capbreu, full 14) confrontant “a parte ante cum dicto Porto Tarracone et ex uno latere cum via que itur ad alia molendina et ex alio latere cum viridiario Arnaldi Castells a Abbats...” (1416).

     b) Molí d'En Montanyà.  En Josep Duran (1416) confessava un capsal de molins en el Port (Capbreu, full 39) confrontant amb capsals de molins d'En Petra, del que fou d'En Bernat d'Olzina, del de Poblet i amb el Port.

     c) El Molí de la Canaleta.  L'any 1416 En Pere Palau confessa un capsal de molins en el Port (Capbreu, full 48) amb casa i edifici “cum quodam caldero cum mollro per cofrato cum quodam axia et manechs cum antaxons tres tallados et alia exaretiga sua cum adevinpuja aquarum”; confrontant “cum rego molendinarum, cum iter publico quod ascendit ad dictum portum, cum molendina blandaria den Pontons”.

     L'Ajuntament tenia entre altres molins, el moli del Port-, “Por título de compra adquirió la Ciudad los Molinos de Arina, se reunirán sus autos si fuesen necesarios, etc. ... y los Molinos de Arina, los que dice tener el Ayuntamiento por título de compra que antiguamente hizo el Arzobispo de dicha Ciudad, al Cabildo de la Santa Iglesia Catedral de la misma y a otros”.

     Una relació deis molins existents a la ciutat de Tarragona, l'any 1736, ens dona noticia de dos molins de l'Ajuntament, un a l'horta llogat, i altre en el Port també llogat. Al costat d'aquest n'hi havia un de paperer, propietat d'En Francese Borras. Els dos molins de l'Ajuntament eren anomenats, respectivament, molí de dalt i molí de baix.

     L'any 1510 apareix registrada la “... obra i administració deis molins nous de la Ciutat”.

     Els molins del Port foren construïts en els segles XIV i XV, i d'ells partia una conducció de les aigües, el Rech, cap a mar: “lo rech que va dels molins de la Ciutat a la mar” ; registre del qual es pot deduir que en el segle XVI tots els molins del Port gairebé eren propietat del Municipi de Tarragona.

EL REC DEL PORT

 EL PORT I LA POBLACIÓ MARÍTIMA

     El registre esmentat de “lo rech que va dels molins de la Ciutat a la mar “ és de l'any 1551.  Mes el registre del segle XV l'anomena “la ciquia dels molins”.  La ciquia o rech confrontava amb l'Hort de la Pedrera.  

     Una cosa era el Rec del Port i una altra era el Rec Major. El rec major Reguo -segons nomenclatura del segle XV- portava les aigües des del Francolí als Molins de la Ciutat i les distribuïa per les hortes i camps d'aquella àrea de conreu.  L'empriu de les aigües del Francolí per a proveir els molins del Port se'n deia l’Aiguadera.  La concessió d'aquest empriu fou concedit l'any 1353 per l'arquebisbe don Ramon, el Prepòsit Ramon, el Veguer En Ramon de Coli, En Guillem de Tarragona i per En Berenguer i en Bernat d'Olzina (proindivís).

     La concessió fou feta a En Pere de Senata i diu així el text: “Custodiam aque ffrancolini que vadit ad molendi porti fabricati ut tu et Luis eam bene el fidelis custodietis omni tempore ad utilitate molendinorum a molendinis portus fabricati usque molendine Agnetis de Carreras per mercede vero labore tui ...”. Havent de pagar ell i els seus -cada any i per set setmanes- dels capsals dels molins: tres quartans d'ordi i un quarta de blat.

     De la família Senata passa l’aiguadera als Ramon de Cambrils. Per això En Galceran Ramon fill del V. Pere Ramon, habitant de Cambrils, venia a En Nicolau d'Albanell “tutam ayquaderiam molindorum portus Tarracone cum omnibus et singulis juris, etc.” ... “quam ego habeo et possideo”, com hereu, per testament fet a Barcelona a XXV de juny de 1376; firmat per En Joan de Senata que la posseïa por la V. Donna Francisca de Senata filla d'En Guillem d'Argentona g° ciutadà de Tarragona i esposa d'En Guillem de Reixach g° mercader de Tarragona.  I diu en Berenguer Ramon que s'esdevenia successor de l’aiguadera per esser donya Francisca “amicam sive tiam meam”.

     L'any 1416, “En Pere Albanell ciutadà de Tarragona en nom e asi com ab conjuncta persona del senyor Micer i Notari Nicolau Albanell licenciat en leys ciutedà de Barcelona al qual se pertany la aiguaderia dels molins de Tarragona”, que li fou atorgada pel senyor Arquebisbe e per lo batlle del senyor Rei, segons es troba en carta pública, com a fill d'obediència denuncia el seu dret. N'Albanell va adquirir l'aiguadera per compra.

CARRERS VELLS I PLACES VELLES EN LA PARTIDA DEL PORT

EL PORT I LA POBLACIÓ MARÍTIMA

     Del Camí del Port es ramificaven dos carrers: un que anava pròpiament al Port i un altre que anava al Moll.  Cert registre de 1560 és ben explícit: una casa “in camino del Port” confrontant “cum vicis publicis quarum una itur ad portum et alia al moll”.

     Anteriorment, dos registres del segle XV, fan memòria de l'antic carrer del Port: a) un hort a Tarragona “in vico vocato del Port dicte civitatis” (1460); b) “in vico quo itur al Port dicte civitatis” (1460).   

     Els registres continuen en el segle XVI i arriben fins al segle XVIII.  El notari Damià Rosell en cert protocol de 1541 recorda: “quendam turris sitam in vico del Port, etc.”, i un registre del notari Montserrat (1572) afegeix: “quadam botigiam quam nos habemus et possidemus in portu... cum sit in cantono vici quo itur a dicto portu”.  Fins arribar a l'any 1765 en que el Capbreu de les Poncelles, començant en 1764 recorda una confrontació “ab dit carrer del Port”.

     L'antic carrer del Port, era, més o menys, l’actual carrer d'En Apodaca, i abans el camí del Port.

     Pel que fa a l'antic carrer del Moll, que podria molt bé confondre’s amb l'actual Carrer Reial, proper a l’Abeurador i no llunyà tampoc de l'anterior carrer del Port, partia de cert punt de bifurcació format per una torre (la Torre del Port).  El notari Damià Rosell ha conservat molt bones referències en el seu Extraordinarius: “Totom que entenga comprar aquella bona torra que és de mossèn Luys Delgado, davant lo abeurador, affronta ab Honofre Blay, d'altre part, etc.” “...quendam turris sitam... in vico del Port confrontatam ex una parte cum dicto vico del port et ex alia parte cum vico del moll...-“ (1541).  

     La Plaça del Port i la Plaça del Moll més la petita Placeta de l'Om, amb els dos carrers esmentats, constituïen antany la reduïda àrea urbanitzada del Port de Tarragona.  La nomenclatura estava fonamentada en el lloc que, respectivament, ocupaven.

     Uns Inventaris del notari Gendre (1575) en registrar certs magatzems o barracons posen: “Item altre davall lo mateix portal afrontant amb la Plaça que és al moll.  Segons les Resolucions Consulars de 1595 estava: “la plaça davant lo Moll”.

     Un registre de 1551 ofereix la nomenclatura ben explícita (és del Capbreu de les Poncelles, etc.) sobre la Plaça del Port: “a parte retro cum lo rech dels molins de la Ciutat, a la mar ex alio latere, et a parte ante cum platea dicti portus seu cum riparia maris cum sit in cantono, ço és la primera botiga o tint junt al pont de dit rech versus mare...”.

     Ve registrada en una Resolució Consular de 13 de juny de 1524: “sobre la paret lo honor. en Pere Mensa haige feta en la plassa del port”.

     Sobre la seva localització pot il·lustrar-nos el Capbreu de les Poncelles... començant en 1765: “...lo carrer que va de la plassa de dit port al Portal de St. Carles, ço que va estany”.

     En el segle XVII un pati o placeta, situada en la Partida del Port, segons l’únic registre que s'ha trobat, en fer referència a una casa, s'anomenava la Plaça o Placeta de l'Om: “In parte dicta lo Port” confrontant “...a parte ante cum quodam patio vulgo dicto la plassa de l'hom”.  

     Les dues places del Port sofriren alguna transformació notable, sobre tot amb motiu dels canvis experimentats en la partida marítima de Tarragona a rel de les obres del seu port.  Un protocol de 1765 registra cert pati “o empriu de casa situat en lo port de la present ciutat de Tarragona, y en la Plaça del Mar”.

     Es suposa que la Plaça del Port va convertir-se en la Plaça del Mar; així com la Plaça del Moll va esdevenir mes tard la Plaça d'Olôzaga (ara Plaça dels Carros).