LA
CARNISSERIA I LES VOLTES D'EN MOLGOSA
Imatge: del llibre Las calles antiguas de Tarragona
* CARRER DE SANTA TERESA
Noms que va tenir:
Antigament: Merceria / Voltes d'En
Molgosa
S. XVI - S. XVII: Carrer d'En Felip Montserrat
Carrer d'En
Francesc Montserrat
Carrer de
Mossèn Montserrat
S. XVI - S. XVIII: Carrer de Mossèn
Aymerich
Carrer d'En
Aymerich
S. XVI: Carrer del Metge Barram (?)
S. XVII - S. XX: Carrer de Santa Teresa
S. XVIII: Carrer del Pa
Aquest carrer fou enderrocat, a
començaments de segle XX, a causa de construir-se la plaça del Fòrum.
Antigament el solar de l'actual plaça
estava urbanitzat per dos carrers principals: el de Santa Teresa i el de “Tras
Carnisseries”.
El carrer de Santa Teresa anava des de la
Merceria fins al carrer de Santa Anna; i en ell, antany, encara es distingien
dues partions. La part compresa entre
els cantons de Sant Pere i Ventallols se'n deia: Les Voltes d'En Molgosa; la
part entre el carrer de Ventallols i de Santa Anna era l'anomenat carrer d'En
Aymerich. Hi hagué temps, emperò, que la
nomenclatura agafà tot el carrer; com va succeir, mes tard, amb la nomenclatura
del carrer de Santa Teresa. I en el
primitiu temps era una continuació de la Merceria.
Actual plaça del Fòrum. Tasques d'enderroc del carrer de Santa Teresa que anava des del carrer Santa Anna hasta el carrer Ventallos. Imatge: H. Vallvé - 1923 - C.I.T.
Els Montserrat habitaven en ell durant la
segona dècada del segle XVI, i del seu llinatge nobiliari va nàixer la
nomenclatura. Els Felip de Montserrat doctor en ambdós Drets i Francesc de
Montserrat, respectivament, des de principis del segle XVI, contribuïren, amb
llurs descendents, al procés històric de la nomenclatura urbana-tarragonina. El Capbreu de les Poncelles en l’any 1525 registra
una casa confrontant “cum vico magnifici Philipi de Monserrato Jurium Doctoris”.
Els protocols del notari Damià Rosell {Extraordinarius
1541) registren altra casa confrontant “cum hospitio magnifici francisci de
Monserrat et vico dicti Monserrat”.
Fins al segle XVII va conservar la dedicatòria
dels nobles Montserrat, i així ho confirma un registre de l'any 1604: “cum vico
dicto de M. Monserrat”. L'esmentada família
habitava aquells indrets des d'abans del segle XV; tenint, entre altres
exemples: Mestre Guillem a l'any 1428; Mossèn Damià Montserrat, doctor, a l'any
1497; la vídua de Mossèn Domingo Montserrat a l'any 1515, etc. Rafel Montserrat, notari, presenta una gran
actuació professional devers la segona meitat de la següent centúria. I abans d'ell, l'any 1527, Rafel Montserrat
vivia en el Pla de la Seu, en l'antic Palau de la Cambreria. Els Montserrat procedien d'una família antiga
i noble de Catalunya i els veiem entrellaçats amb els Marquesos de Tamarit.
Pel que fa referència als il·lustres Montserrat
cal observar que en el seu carrer hi havia dues llars establertes del mateix
llinatge. Una era la de Felip de Montserrat i després de Francesc de Montserrat,
a la part de la Merceria; l'altra es trobava a l'extrem del carrer, confrontant
amb el cap de carrer d'En Manresa (ara de Santa Anna), i fou la de Damià de
Montserrat.
-Enderrocament de les cases on es construirà la plaça del Fòrum (carrer de Santa Teresa). Descoberta restes romanes. Imatge: H. Vallvé - 1923 - C.I.T.
Una de les portes principals del casal de
Francesc de Montserrat donava al carrer d'En Aymerich prop da la Merceria. Ho
prova el fet de registrar-s'hi la casa de Mossèn Francesc de Montserrat, una de
les escollides per a posada del seguici de Carles V en la seva vinguda a
Tarragona. Tres foren les llars
afortunades: “Carrer de Mossèn Aymerich. La casa de Mossèn Ferrer, la casa de Mossèn
Onofre, la casa de Mossèn Francesc Montserrat”.
Mossèn Aymerich, des de la segona meitat
del segle XVI, va donar nom al carrer on habitava, rivalitzant la glòria
popular, amb els il·lustres membres de la família de Montserrat que
senyorejaven dins el mateix lloc.
Tant en el segle XVI com en el segle XVIII
es troba, també la nomenclatura de Carrer d'En Aymerich, “casa al carrer den
Aymerich fent cantó ab lo carrer per lo que se va a la plassa den Segui, etc.”
= “en lo carrer de Aymerich devant lo carrer de Santa Ana”.
Antigament el solar de l'actual plaça del Fòrum estava urbanitzat per dos carrers principals: el de Santa Teresa i el de “Tras Carnisseries”. Imatge: 5 de març de 2022
L'any 1543 En Miquel Llagostera, hostaler
de Tarragona, confessava una casa a favor del Benifet de Sant Jordi “en lo
carrer de M. Aymerich afrontat de un costat ab casa de dit Aymerich, de altra
com siga en cantó ab lo carrer per lo que se va a la plaça den Segui, a part
darrera ab lo carrer den Talavera, etc.”. Per aquest registre de l'Arxiu General de la
Corona d'Aragó, es pot deduir la localització de l'alberg de Mossèn Aymerich, situat
al final del carrer, al cap del carrer de Santa Anna, al costat de la casa d'En
Miquel Llagostera. La família Aymerich
era de noble nissaga.
A principis del segle XIII comencen a florir
els barons il·lustres de la noble família catalana Aymerich o Aymarich.
Servaren forta relació amb els reis d'Aragó, des de Jaume I fins a Felip II
(després de la unió d'Aragó i Castella). El P. Manuel Marià Ribera en la seva Milicia
Mercedaria (Barcelona 1726) ofereix una llarga llista de les glòries
aimerienques:
Jaume Aymerich, Frare laic de l'Ordre de
la Mercè; Joan i Guillem Aymerich (1239), assistents a la conquesta de
València; Bernat (1258) i Andreu Aymerich (1276), servidors del rei En Jaume I;
Guillem Aymerich, servidor del rei en la illa de Sicilià (1282) ; Jaume, fill
de Jaume Aymerich, de Barcelona, servidor del rei En Joan I (1293); Pere
Aymerich, Senyor del Castell de Papiol (1349); Bernat Aymerich, assistent a les
Corts Generals convocades per la reina Maria (1396); l'esposa d'En Joan
Aymerich, dama de la reina Maria, esposa d'En Alfons IV; Nicolau Aymerich, ambaixador
del rei davant de Roma (1430); Joan Aymerich, senyor del Castell de Rubinat en
1476 i elogiat pel rei En Joan II; Joan Aymerich era Castellà de Cervera en
1489; Jordi Miquel Donzel en 1490 era anomenat, pel rei En Ferran II, Custodi
del Castell i Palau reial de Berga; Joan Aymerich en 1496 era Lloctinent
General del rei En Ferran II en el regne de Mallorca i anomenat Batlle General
de Catalunya en 1513 com a reial conseller; Salvador Aymerich, senyor dels
llocs de Sardenya, elogiat per l'emperador En Carles V de qui obté títol de
noblesa (1521); i el noble Bernat Aymerich elogiat amb la seva descendència pel
rei En Felip II (1585).
D'aquesta nobilíssima família entroncada
amb altres nobilíssimes famílies de Catalunya, sortiren varies cases, especialment
la de Girona i la de Tarragona.
Uns protocols del notari Bernat Gendre:
Inventaris i Encants, any 1583, parlen del “carrer de M. Aymerich (als) del
metge Barram”. Es suposa que es tracta
d'una mala redacció en el registre. No
era el metge Barram; era, segurament el metge Barenys. Fa sospitar-ho el fet de trobar en el segle XVI
uns habitants, força populars en aquest carrer, Pere i Joan Barenys, citats en
els Fogatges de 1515. En Pere i En Joan
Barenys eren sastres.
En cap lloc s’ha trobat documentat el
metge Barram. En el Memorial de les
Posades, etc. quan la vinguda de Carles V (1543), una de les cases ofrenades
per a hostatjar el seguici fou “la casa del Metge Barenys” en el carrer d'En
Bergueta (després carrer de Santa Teresa). I del casal del metge Barenys
prengué origen la poc afortunada nomenclatura.
En el segle XVII agafa nom, el desaparegut
(en part) carrer, d'una capelleta dedicada a la mística Doctora Santa Teresa de
Jesús, probablement col·locada en memòria de la seva canonització. L'esmentada nomenclatura va perpetuar-se fins
a la urbanització de la plaça. En el
Llibre del Mitg Tall es troba simultaniejant la doble nomenclatura: “Carrer den
Aymerich o de Sta. Teresa”.
I és en el segle XVIII que apareix,
rarament usada, la nominació del carrer del Pa. Únicament s'ha vist registrada en el notari
Josep Bigarai, i data en 1772. Diu així:
“casa del carrer de la Merceria confrontant part ab lo carrer de Santa Theresa
vuy dit del pa ahont trau una porteta petita ... de part detrás ab altra casa
mia que ans era hospital de pobres malalts”.
No se sap l’origen d'aquesta popular
nomenclatura. Un forn ben freqüentat
caracteritzava, però, l'enderrocat carrer de Santa Teresa, i era el forn d'En
Josep Salas. Josep Salas figura en els
Cadastres de 1763 fins a 1814. L'any
1704 es troba un cens de Josep Salas forner “per casas al carrer den Aymerich
que antes eren de les Beatas Negras”; i de l'any 1710 és el registre d'un altre
cens que feien Beates Negres vuy Monjas de la Enseñanza “per casas al Carrer
den Aymerich que foren del Dr. Alberto Solà” .
PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas
de Tarragona, Tomo 1, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón
Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1956.
Centre d'Imatges de Tarragona (C.I.T.)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.png)
.png)
.png)
.png)
.png)
.png)
.png)
.png)
.png)
.png)
.png)
.png)
.png)
