CARRER DE LA MERCERIA

LA QUARTERA I LA MERCERIA

Carrer de la Merceria - Imatge: 20 d'octubre de 2021

CARRER DE LA MERCERIA

     Noms que ha tingut:
       De temps immemorial: Carrer de la Merceria
       S. XIX: Carrer de les Corts

     Pren nom deis passamaners de Tarragona, la industria dels quals tenien localitzada en aquells indrets; estesa aquesta indústria fins a la Civaderia durant el segle XVIII, segons el Cadastre de 1736.

 

Carrer de la Merceria - Imatges: 6 de desembre de 2021

     En el Memoriale de universis, etc. apareix registrat cert “operatorium mercerie”.  I a partir del segle XIV queda consolidada la nomenclatura:

     1497  “Lo carrer de la Merceria”

     1570  -“quandam botigiam... in vico de la merceria”

     1715  “Carrer de la Merceria,” etc..

     El Nomenclàtor de 1843 li senyala el nom commemoratiu de “Carrer de les Corts”, nomenclatura dedicada a les Corts espanyoles.  Es veu, però, que el gremi que donà nom a la Merceria era una nota més popular i consolidada.

     Antany la Merceria comprenia tot el carrer de Santa Teresa fins a la sortida del carrer de Santa Ana.  Actualment va des del carrer Major fins a la Plaça del Fòrum tombant cap a la plaça de la Pescateria Vella i el carrer de Sant Llorenç.

LAS CALLES ANTIGUAS DE TARRAGONA

Cap de la Pescateria Vella i Carrer de la Merceria - Imatge: Vallvé
Las calles antiguas de Tarragona

Carrer de la Merceria - Las calles antiguas de Tarragona

     L'any 1631 encara hi trobem tres calceters i alguns altres de l'ofici de merceria.  En el segle XVIII (1735) a penes se n'hi troben; habiten aquells indrets molta mena d'oficis.

CENTRE D'IMATGES DE TARRAGONA 

Diada de Sant Magí. Pilar davant de la boiga de queviures Prats del carrer Merceria

Imatge: R. F. Vallvé - 19 d'agost de 1968 - C.I.T.

Fira d'art al Pla de la Seu i al carrer de la Merceria

Imatge:Segú Chinchilla - 6 de juliol de 1975 - C.I.T.

Homenatge a Bonaventura Hernández Sanahuja .  Inauguració d'una placa commemorativa a la casa on va nèixer al carrer Merceria.  Alcalde Joan Miquel Nadal.
Imatges: Segú Chinchilla - 9 de novembre de 1991 - C.I.T.

POSTALS 

     Any 1925
     Festes del carrer Merceria en honor de la Mare de Déu del Roser.
     Veiem la magnificència de com eren celebrades les festes de l'època, amb un riquesa "d'aranyes" on el senyor Espinach s'hi lluïa de valent amb els seus treballs de suro. Els veïns l'ajudaven amb els serrells de colors, cosa que donava tot plegat, al barri, una visió de bon gust.

     Any 1926
     Segon any de les festes del carrer de Merceria.  Arc construït per Vicenç Roca i Francesc Sales, decorat per Magí Guinovart i Bertomeu Corbella.  Entre el grup hi veiem Joaquim Avià, Tomàs Ramon, Josep Espinach, Vicenç Torné, Manuel Bonachí, Manuel Prats, Martorell el pastisser, el noi Villasevil.  Festes ben lluïdes, que es van celebrar durant molts anys.

PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Tomo 1, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1956.

BENAIGES, Jaume. i CALLE, Rafael: Tarragona segle XX a travès de les postals. 3 Casc Antic, E. Societat Filatèlica i Numismàtica de Tarragona, 1991.

Centre d'Imatges de Tarragona C.I.T.

CARRER DEL PARE IGLESIAS

LA QUARTERA I LA MERCERIA

Carrer del Pare Iglesias (Baixada del Patriarca) - Imarge: 23 de febrer de 2021

CARRER DEL PARE IGLESIAS

     Noms que ha tingut:
       S. XVI: Volta de Santa Maria
       S. XVII: Volta de Sant Cristòfol
       S. XVIII: Carrer dels Cabrits - Plaça dels Cabrits.
       S. XIX a S. XX: Baixada del Patriarca
       S. XIX-XX: Pujada del Patriarca Carrer del Patriarca
       S. XX-XXI: Carrer Pare Iglesias

     Aquest carrer guarda estreta relació amb la històrica residència arquebisbal anomenada Castell del Patriarca.  Apareix esmentat en els itineraris de processons i vingudes de personatges a Tarragona. En el cèlebre itinerari de la vinguda del Virrei (1591) trobem registrada la següent clarícia: “... y per lo carrer de la merceria, passaren per la volta de Santa Maria y al pla de la Seu...”

     La volta edificada a mig carrer i una imatge, probable de la Verge, expliquen l'origen de l'anterior nomenclatura.

     Un segle després serà una altra imatge, la de Sant Cistòfor, la que motivarà un canvi en el nomenclàtor coetani.  I així, en l’itinerari de la vinguda del rei Carles III llegim com en una de les eixides, seguint pel camí que anava al Portal de Sant Antoni “torna a entrar en la Ciutat y de allí prengué envers la pescateria, després per lo carrer de la Merceria, per la volta de St. Cristòfol, per la plassa del Consistori, per lo carrer del fossar de la Seu, per lo estret de St. Pau y sen entrà en Palacio per la mateixa porta”.

Carrer del Pare Iglesias.  Imatge: H. Vallvé - Las calles antiguas de Tarragona

     Segons alguns, el fer-se en aquest lloc la fira dels cabrits pels voltants de la Pasqua, es la raó per la qual en el segle XVIII ens trobem amb el “Carrer dels Cabrits” i amb “la Plaça dels Cabrits”. En el Libro de notas etc. de l'Arxiu de la Catedral, en ressenyar les absoltes practicades en l'enterrament de l’Arquebisbe Despuig (24 de març de 1764) llegim: “... la 4ª al carrer dels Cabrits a mig carrer a la part de la volta...”.  En el Llibre del Mitg Tall. 1715, apareix registrat: “Plaça dels Cabrits i Plaça de les Cols”.  L'origen de la nomenclatura de la Plaça dels Cabrits es creu que ve d'un estable de cabres que posseïa, en 1517, En Pere Ribelles prop de la Volta de Santa Maria.

     Pren nom en el segle XIX de l'enderrocat Castell del Patriarca, i topogràficament s'anomena: “Baixada del Patriarca”.  

     Construït l'esmentat edifici per l'Arquebisbe don Bernat Tort, i restaurat notablement pel Patriarca d'Antioquia don Joan d'Aragó fou totalment destruït l'any 1813 pels francesos.  El Castell del Patriarca ocupava l'àrea que avui queda circuïda pels carrers: Baixada del Patriarca (actual carrer Pare Iglesias), Merceria, Pescateries i Nova del Patriarca.  

     En el segle XIX, i a propòsit de la restauració urbana d'aquell paratge -obligada per l'enderrocament del Castell- les modificacions introduïdes, motivaren certes variants en la seva nomenclatura; i es per això que simultaniegen: “Pujada del Patriarca” i “Carrer del Patriarca”

     Actualment és el carrer Pare Iglesias.

POSTALS

Les dues postals són dels primers anys del segle XX

      La comitiva integrada pels negrets i cap-grossos, l'alcalde i els regidors que eixien dels oficis de la catedral.  El Magí de les Timbales és el MagÍ aiguader, l'ofici del qual era servir aigua a domicili, en càntirs de zenc, a un preu no més enllà de deu cèntims el càntir.  A l'esquerra es veu un balcó amb el paper blanc, senyal d'estar el pis per llogar, potser per un duret o menys al mes. A Tarragona, de pisos per llogar, en aquells temps, sempre n'hi havia algunes dotzenes.

      El mateix dia de Santa Tecla que hem vist a la foto anterior.  Les autoritats ben abillades amb frac i copa alta, amb la faixa de regidors.  El nom de Baixada del Patriarca deriva del castell del Patriarca, que fou residència- fortalesa dels prelats.  Al segle XVII era també conegut el carrer per Voltes de Sant Cristòfol.

CENTRE D'IMATGES DE TARRAGONA 

Tradicional i popular procesió del barç de Santa Tecla al carrer del Pare Iglesias

Imatge: Cine foto Vallvé - 23 de setembre de 1989 - C.I.T.

PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Tomo 1, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1956.

BENAIGES, Jaume. i CALLE, Rafael: Tarragona segle XX a travès de les postals. 3 Casc Antic, E. Societat Filatèlica i Numismàtica de Tarragona, 1991.

Centre d'Imatges de Tarragona (C.I.T.)

LES VOLTES DE LA QUARTERA

LA QUARTERA i LA MERCERIA

Les Voltes de la Quartera - Imatge: 6 de desembre de 2021

LES VOLTES DE LA QUARTERA

     És interessant un acord municipal de l'any 1544, puix que en les Resolucions Consulars d'aquella data es determina “sobre si se ampliarà la plassa de les grases de la Seu y si establien les voltes” i prenent acord “determinaren que amplie la plaça... i que les voltes s'establesquen”.

Les Voltes de la Quartera - Imatge; 19 de gener de 2023

     Les actuals Voltes de la Merceria son anteriors al segle XVI; no afecten, certament, a les Resolucions Consulars de 1544.  Podrien referir-se, a unes Voltes noves davant de les primitives i actualment enderrocades.  La Plaça de les Grases de la Seu que es tractava d'ampliar era l'actual Plaça de les Cols, avui de Santiago Rusiñol.

     Sobre unes altres voltes a la Merceria, per davant de les existents, es troba confirmat en alguns escrits i sembla, també, demostrar-ho un dels gravats d'En Laborde en representar la Quartera i les Escales de la Seu.

POSTALS

     Porxos del carrer Merceria, on els diumenges al matí, s'hi muntaven unes parades de venda d'objectes més o menys antics: llibres, segells, postals, monedes... 

     Els historiadors remunten la data dels porxos cap als segles XIII o XIV. 

Van servir de mercat de fruites i verdures, ja que una làmina de Laborde així ho confirma, i d'aixopluc per a les venedores de les "coques", quan el temps de pluja els obligava a cercar refugi.

TARRAGONA MONUMENTAL
     Els famosos porxos de Merceria, fotografiats des de la baixada del Patriarca.
Encara s'hi conserven cases o els seus noms, que arribaren a popularitzar-se, com la del xocolater Balart, el rellotger Besses, el draper Pelegrí, cal Corderet, el taverner Sans "Tomàquet, el campaner Espinach, el bacallaner Icart, queviures Prats, queviures Ramon "Bombo", la fàbrica de "toquilles" dels germans Soliano, el pintor Guinovart...
     La foto és de 1932. Al fons l'establiment Roca, amb l'anunci de venda de patates i cereals.

DIARI DE TARRAGONA 

Apuntalen de forma preventiva un tram de les voltes del carrer Merceria 

Porxos del carrer Merceria - Imatges 1 de juliol de 2024

PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Tomo 2, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1958.

BENAIGES, Jaume. i CALLE, Rafael: Tarragona segle XX a travès de les postals. 3 Casc Antic, E. Societat Filatèlica i Numismàtica de Tarragona, 1991.

DIARI DE TARRAGONA - 24 de juny de 2024
https://www.diaridetarragona.com/tarragona/apuntalan-de-forma-preventiva-un-tramo-de-arcos-de-la-calle-merceria-CL20093247

 

* EL CASTELL DEL PATRIARCA

LA QUARTERA i LA MERCERIA

 

* EL CASTELL DEL PATRIARCA

     Dintre de l’àrea topogràfica que venia ocupada pel desaparegut Castell del Patriarca es troba registrat el pati del Castell, l’hort i el pou nou de la Ciutat.

Dibuix de Vicenç Roig (Vicentó) amb l'alçat i planta del Castell del Patriarca, destruït per les tropes napoleòniques al 1813

     El pati és esmentat en un pergamí de l'Arxiu Històric Nacional; és de l'any 1504 i diu així, referint-se a dues cases juntes, “en lo pati del castell del Arquebisbe”.  Començava després de la Volta de Santa Maria i confrontava “ex alia parte cum patio putei novi civitatis cum sit in cantono”.

"La ciudad de Tarragona vista des del mar", gravat de Pablo Montañés publicat a FLOREZ 1769 (BHMT).  Es poden veure les fortificacions d'època moderna de la zona del port i la muralla de Sant Joan (entre les ramblas Nova i Vella)

     L'hort donava a la part de l'actual passeig de les Coques (Vilamitjana), ocupant un tros d'ell la Casa dels Concilis i mirant cap al carrer de Sant Llorenç.  El Llibre de Censals de l'Arxiu Capitular -de 1409- ens registra “un alberch al carrer de Sant Llorenç afrontant ab l'ort del castell”.

El Castell del Patriarca

     A principis del segle XVI els Cònsols de Tarragona feren construir un pou en el pati del Castell del Patriarca.  L'esmentat pergamí de 1504 ens recorda dues cases juntes “en lo pati del castell del Arquebisbe... afronttatur ex alia parte cum patio putei novi civitatis cum sit in cantono et ex alia parte cum hospitio Archiodiaconatus maioris”.  D'aquestes referències es pot deduir ben bé la localització del nou pou.

El Castell del Patriarca.  Enderrocat per les tropes franceses. Dibuix de Vicens Roig (Vicentó) existent en el Museu de Tarragona - Imatge: Reñé

Del formidable castell només van quedar un munt de runes de les quals tenim constancia en el dibuix de Vicens Roig (Vicentó).   L'edifici es va acabar de derruir totalment quan l'any 1825 es va destinar el solar a l'edificació de cases particulars.

PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Tomo 2, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1958.

  

* LA PLAÇA DE LA QUARTERA

LA QUARTERA i LA MERCERIA

La Quartera - Detall del Gravat de Laborde - 1806

* LA PLAÇA DE LA QUARTERA

     Noms que ha tingut:
          Antigament: La Quartera
          S. XIV: La Plaça de la Quartera
          S. XV a S. XVIII: La Plaça del Blat

     La Plaça de la Quartera, antany, era una continuació de l’actual Plaça de les Cols, o de Santiago Rusiñol modernament.  Podríem dir que tota la urbanització formava una sola plaça.  Quedava localitzada, segons l'historiador Morera, entre els pòrtics del Carrer de la Merceria i les primeres cases del Carrer Major fins al Carrer de Calderers.  Antigament en els registres oficials es troba citada la Quartera (Pes o mercat del blat), “operatorium parvus prope quarteriam” ; “solarium prope gradum quarteria”; “a la Quartera”.

 La plaça de la Quartera - Imatge: 19 d'agost de 2021

     Un cop urbanitzat el lloc de la Quartera en forma de plaça, la nomenclatura urbana resta inspirada i justificada en la mateixa localització.  Les Resolucions Consulars de 1374 tracten de “una botiga a la plaça de la Quartera”.  El Llibre de Censals (1409) registra “1 alberch a la plaça de la Quartera”.

Festes de Sant Magí - Imatges: 14 d'agost de 2022

     En les centúries XV, XVI i XVII la nomenclatura adopta una variant, expressiva, així i tot, de la venta o pes allí establert (del blat).  Fet i fet: plaça de la Quartera i Plaça del Blat venen a significar el mateix.  Les Resolucions Consulars de 1507 esmenten la plaça del blat.

POSTALS

     Les populars escales de la Seu, amb una de les dues fonts, que ja hi són des del 1798.  La mainada, amb les bates de pisana, ens donen la referència de cap a finals de la primera dècada de segle XX.  En primer terme el característic xerric amb la panera de pa a l'espatlla.  Les voltes foren repicades en temps de l'alcalde Lloret.
     Ara, sota les voltes i dalt al Pla, els diumenges al matí se celebra el mercadet d'antiguitats.

 

PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Tomo 2, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1958.

BENAIGES, Jaume. i CALLE, Rafael: Tarragona segle XX a travès de les postals. Casc Antic, E. Societat Filatèlica i Numismàtica de Tarragona, 1989.

CARRER NOU DEL PATRIARCA

LA QUARTERA i LA MERCERIA

Carrer Nou del Patriarca - Imatge: 13 de novembre de 2021

CARRER NOU DEL PATRIARCA

     Després de l'enderrocament del Castell del Patriarca i de la novella urbanització d'aquells solars, va obrir-se un carrer des del passeig de Vilamitjana (actual carrer de les Coques) fins al carrer de Sant Llorenç i la plaça de la Pescateria Vella.  I per a memòria de l’històric edifici desaparegut el batejaren amb el nom de “Carrer Nou del Patriarca”.  Es tracta d'un carrer modern i de poca significació històrica.

Carrer Nou del Patriarca - Imatge: 20 d'octubre de 2021

LAS CALLES ANTIGUAS DE TARRAGONA

Carrer Nou del Pattriarca.  Imatge: H. Vallvé - Meitat segle XX

POSTALS 

Pla de la Seu, carrer Nou del Patriarca i Casa Rectoral.  S’aprecien detalls de l’entrada de la catedral i un carro. - Autor desconegut - 1931 - Centre d'Imatges de Tarragona (CIT)

PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Tomo 2, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1958.

Centre d'Imatges de Tarragona (CIT)

LES ESCALES DE LA SEU

 LA QUARTERA i LA MERCERIA

Les Escales de la Seu - Imatge: 30 d'octubre de 2021

LES ESCALES DE LA SEU

     Noms que ha tingut:
          S. XIII a S. XVI: Grades de la Quartera
                                    Grases de la Quartera
                                    Escales de la Quartera
          S. XVI: Grases de la Seu
          S. XVII a S. XXI: Escales de la Seu

     Les escales de la Seu o de la Catedral van des del carrer Major fins al pla o plaça de la nostra Basílica Metropolitana.

Les escales de la Seu - Imatges: maig de 2006

     Se'n deien, des d'antic “les grades de la quartera” car afrontaven amb la vella plaça del blat i les seves voltes i arcades. Daten del primer temps de la restauració de Tarragona, i venen citades, amb freqüència en els documents medievals: “prope gradus quartarie”.

Les escales de la Seu - Imatge: 18 de setembre de 2022

     L'any 1276 trobem els seus indrets regularment urbanitzats: “operatorium et solarium prope gradus quarteria”, “operatorium parvum prope quarteriam, etc.”

Les escales de la Seu - Imatge: 18 de setembre de 2022

     En el segle XV trobem les variants de nomenclatura “grases de la Quartera” i “escales de la Quartera”.  També se'n deien durant el segle XVI, les “grases de la Seu”.  

Les escales de la Seu.  Festes de Santa Tecla - Imatge: 22 de setembre de 2024

     Aquestes escales son cèlebres en els Itineraris de la vinguda de Reis i personatges a la nostra ciutat:

     a) Itinerari de l’entrada a Tarragona del rei Ferran d'Antequera (1412): “...e lo Senyor Rei i entra a cavall passant per les Salmeres, é per lo carrer den Ulzinelles, é per lo carrer Major, fins a les grasses de la Quartera» etc. (1543).

     b) Vinguda de l'Emperador don Carles V i el príncep Felip: “Entrant per lo portal de Sant Antoni... y lo carrer den Granada passant davant de la casa de Micer Luis Jover dret al Forat y passant ... davant lo palacio i Castell del Rei y davant la iglésia de natzaret i per lo carrer dels pintors i carrer major fins al primer escaló de les grases de la Seu”.

     A partir del segle XVII fins al present la nomenclatura no ha variat en la mes petita circumstància.  Les “escales de la Seu”, així anomenades, recorden moltíssims fet de la bella historia tarragonina.  Amb tot hi ha alguna excepció, e. g. un registre de 1622: “una casa a las graus o sobre las graus de la quartera que afronta de una part ab la casa den Ferrer Ledos de... detrás ab la casa de la Camarería i de altra part ab la plassa que allí es... avuy”

POSTALS

     El fotògraf ha volgut copsar una visió artística combinada entre els porxos del carrer Merceria, les fonts de les escales de la Seu i els edificis veïnals com a fons.  Una escriptora anglesa digué des de la BBC de Londres, el 1948, que una de les coses que més l'havien impresionat en visitar Tarragona fou les escales que conduïen al temple catedralici.  Les escales foren reformades el 1867 i repicades el 1990.

     Un "quatre de set", castell bastit a la plaça de les Cols el dia de la Mercè, al principi de la segona meitat de segle XX. No sabem de quina colla es tracta. Amb la catedral com a fons, la foto pren un relleu i impressionants. una visió
     De sempre, Tarragona ha estat una plaça castellera de primera categoria.

Festes de Santa Tecla. Dia de la Mercè.

     Els tradicionals castells a la plaça de les Cols, en plena competició.  Al final, cal pujar les escales de la Seu almenys amb un "pilar de 4" i, en baixar-les, cal seguir carrer Major avall fins al Palau Municipal, on l'enxaneta és recollit per alguna autoritat des del balcó principal.  L'acte és seguit amb gran expectació pels tarragonins que omplen de gom a gom tots els carrers dels topants de les escales.

CENTRE D'IMATGES DE TARRAGONA

Visita d’Alfons XIII.  Escales de la Seu, s’hi veu el públic assistent.  El rei acompanyat pel ministre general Linares, els governadors civils i militars, i moltes altres autoritats.

Imatge: Autor desconegut - 13-04-1903 - Centre d’Imatges de Tarragona (CIT) 

Les Escales de la Seu des del porxo del carrer de la Merceria 

Imatge: Joan Alberich - C.I.T.

 

PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1958.

BENAIGES, Jaume. i CALLE, Rafael: Tarragona segle XX a travès de les postals. Casc Antic, E. Societat Filatèlica i Numismàtica de Tarragona, 1989.

Centre d'Imatge de Tarragona (CIT)