dimarts, 1 de març del 2022

CARRER DEL PARE IGLESIAS

LA QUARTERA I LA MERCERIA

Carrer del Pare Iglesias (Baixada del Patriarca) - Imarge: 23 de febrer de 2021

CARRER DEL PARE IGLESIAS

     Noms que ha tingut:
       S. XVI: Volta de Santa Maria
       S. XVII: Volta de Sant Cristòfol
       S. XVIII: Carrer dels Cabrits - Plaça dels Cabrits.
       S. XIX a S. XX: Baixada del Patriarca
       S. XIX-XX: Pujada del Patriarca Carrer del Patriarca
       S. XX-XXI: Carrer Pare Iglesias

     Aquest carrer guarda estreta relació amb la històrica residència arquebisbal anomenada Castell del Patriarca.  Apareix esmentat en els itineraris de processons i vingudes de personatges a Tarragona. En el cèlebre itinerari de la vinguda del Virrei (1591) trobem registrada la següent clarícia: “... y per lo carrer de la merceria, passaren per la volta de Santa Maria y al pla de la Seu...”

     La volta edificada a mig carrer i una imatge, probable de la Verge, expliquen l'origen de l'anterior nomenclatura.

     Un segle després serà una altra imatge, la de Sant Cistòfor, la que motivarà un canvi en el nomenclàtor coetani.  I així, en l’itinerari de la vinguda del rei Carles III llegim com en una de les eixides, seguint pel camí que anava al Portal de Sant Antoni “torna a entrar en la Ciutat y de allí prengué envers la pescateria, després per lo carrer de la Merceria, per la volta de St. Cristòfol, per la plassa del Consistori, per lo carrer del fossar de la Seu, per lo estret de St. Pau y sen entrà en Palacio per la mateixa porta”.

Carrer del Pare Iglesias.  Imatge: H. Vallvé - Las calles antiguas de Tarragona

     Segons alguns, el fer-se en aquest lloc la fira dels cabrits pels voltants de la Pasqua, es la raó per la qual en el segle XVIII ens trobem amb el “Carrer dels Cabrits” i amb “la Plaça dels Cabrits”. En el Libro de notas etc. de l'Arxiu de la Catedral, en ressenyar les absoltes practicades en l'enterrament de l’Arquebisbe Despuig (24 de març de 1764) llegim: “... la 4ª al carrer dels Cabrits a mig carrer a la part de la volta...”.  En el Llibre del Mitg Tall. 1715, apareix registrat: “Plaça dels Cabrits i Plaça de les Cols”.  L'origen de la nomenclatura de la Plaça dels Cabrits es creu que ve d'un estable de cabres que posseïa, en 1517, En Pere Ribelles prop de la Volta de Santa Maria.

     Pren nom en el segle XIX de l'enderrocat Castell del Patriarca, i topogràficament s'anomena: “Baixada del Patriarca”.  

     Construït l'esmentat edifici per l'Arquebisbe don Bernat Tort, i restaurat notablement pel Patriarca d'Antioquia don Joan d'Aragó fou totalment destruït l'any 1813 pels francesos.  El Castell del Patriarca ocupava l'àrea que avui queda circuïda pels carrers: Baixada del Patriarca (actual carrer Pare Iglesias), Merceria, Pescateries i Nova del Patriarca.  

     En el segle XIX, i a propòsit de la restauració urbana d'aquell paratge -obligada per l'enderrocament del Castell- les modificacions introduïdes, motivaren certes variants en la seva nomenclatura; i es per això que simultaniegen: “Pujada del Patriarca” i “Carrer del Patriarca”

     Actualment és el carrer Pare Iglesias.



POSTALS

Les dues postals són dels primers anys del segle XX


      La comitiva integrada pels negrets i cap-grossos, l'alcalde i els regidors que eixien dels oficis de la catedral.  El Magí de les Timbales és el MagÍ aiguader, l'ofici del qual era servir aigua a domicili, en càntirs de zenc, a un preu no més enllà de deu cèntims el càntir.  A l'esquerra es veu un balcó amb el paper blanc, senyal d'estar el pis per llogar, potser per un duret o menys al mes. A Tarragona, de pisos per llogar, en aquells temps, sempre n'hi havia algunes dotzenes.



      El mateix dia de Santa Tecla que hem vist a la foto anterior.  Les autoritats ben abillades amb frac i copa alta, amb la faixa de regidors.  El nom de Baixada del Patriarca deriva del castell del Patriarca, que fou residència- fortalesa dels prelats.  Al segle XVII era també conegut el carrer per Voltes de Sant Cristòfol.



CENTRE D'IMATGES DE TARRAGONA 

Tradicional i popular procesió del barç de Santa Tecla al carrer del Pare Iglesias
Imatge: Cine foto Vallvé - 23 de setembre de 1989 - C.I.T.




PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Tomo 1, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1956.

BENAIGES, Jaume. i CALLE, Rafael: Tarragona segle XX a travès de les postals. 3 Casc Antic, E. Societat Filatèlica i Numismàtica de Tarragona, 1991.

Centre d'Imatges de Tarragona (C.I.T.)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

PÀGINES