PLAÇA DE L'OLI

LA PESCATERIA VELLA I LES PLACETES VEÏNES

PLAÇA DE L'OLI

     Noms que ha tingut:

       S. XV - S. XXI: Plaça o Placeta de l'Oli

       S. XV - S. XVI: Plaça d'En Llor

     La plaça o placeta de l'Oli es troba ben propera a la plaça de la Pescateria.  I agafa aquest nom del mercat o banc de l'oli, antany allí establert.  Una nomenclatura tan justificada, ja mai no s'ha perdut durant cinc o sis centúries.  Uns quants exemples que prou ho confirmen: “la placeta del Ol” (Llibre de Fogatges de 1497); “la plaça del Oli” (Llibre de Fogatges de 1515); “quoddam hospitium ... in platea Piscaterie confrontatur ... ex alio latere cum platea Olei» (Extraordinarius. 1541); “Carrer del Portal de Sant Antoni fins a la Plassa del Oli i Plassa predita” (Llibre del Mitg Tall. 1715).

      Els autors de El Indicador Arqueológico de Tarragona refereixen que a la Plaça de l'Oli:

     “Existían hasta hace muy poco (abans de 1867) dos grandes sillares encima de los que se mide el aceite que se expende al público por mayor: una tradición nunca desmentida asegura que vinieron allí volando por los aires al incendiar un rayo en 1700 la torre romana fuera de la Puerta de San Francisco, de la que ambas piedras formaban parte.  Aunque es mucha la distancia, todo puede creerse por la fuerza de la pólvora.  Más fácil es creer esto, que lo que dice el escritor Blanch y es, que hubo piedras de esta torre que llegaron a dos horas de la ciudad». (Tarragona 1867).

     Durant les centúries XV i XVI meresqué els honors de la popularitat urbana l'antigua familia Lor o Llor.

     Antoni Lor, habitant al carrer Major, apareix registrat, l'any 1428, en el Llibre de la Passada del Mur.  Amb tot En Pere Llor (1497) i En Miquel Lor (1515) habitaren, respectivament, en aquelles centúries, a la plaça de l'Oli.  Per ço es troba l'esmentat registre municipal de 1505 que, proposant-se una llista de carrers de Tarragona, diu “la plasseta den Lor ab lo porxo de la pescateria”.  En Pere Llor o En Miquel Lor feren eclipsar, doncs, temporalment el nom de la vella plaça.

     Els Llors continuaren visquin-hi en el segle XVIII, de tal manera que el Llibre del Mitg Tall (1715) conserva el nom d’Ignaci Llort botiguer a la Plaça de la Pescateria i Carnicería.  Havien perdut, però, la popularitat urbana.  I perseverava la vella nomenclatura.  Fins i tot en el cadastre de 1814 es troba la “Plaza del Aceite y Pescadería Vieja” i continua en el Nomenclàtor de 1843 la “Plaza del Aceite».  I encara s'ho diu.

     Un registre notarial de 1633 dona referències del “Carreró de la Plaça del Oli”.  No s'ha trobat en cap altre protocol.  Tindria sortida al carrer de Sant Llorenç per l'atzucac de Barceloneta? Es suposició, manquen les referències que ho comprovin.