dijous, 31 de març del 2022

CARRER DE LA NAU

EL CARRER MAJOR I EL SEUS GERMANS

Carrer de la Nau - Imatge: 30 d'octubre de 2021

CARRER DE LA NAU

     Noms que ha tingut:
       S. XVIII: Carrer d'En Pere Martell (?)
       S. XIV - S. XVI: Carrer dels Pintors
       S. XVI - S. XXI: Carrer de la Nau

Carrer de la Nau - Imatge: 30 d'octubre de 2021

     Mentre no surtin documents fidedignes, que demostrin el contrari, en formar-se la vila nova de Tarragona, la urbanització, en els primers temps restauradors, origina des de l'extrem inferior del carrer Major l'actual carrer de la Nau; que presentava una construcció molt diferent de la d'avui, i que era conegut amb el nom de carrer d'En Martell.

Carrer de la Nau - Imatge: 23 de febrer de 2022

     Jaume Roig Sabater, l'any 1368, venia a Ramon de Martorell una casa “in vila nova” al “carrer den Martell”.  Aquest carrer fora dels murs vells de Tarragona, no gaire lluny de les “portes falses”.  Prendria nom, segurament, d'En Pere Martell o dels seus.  Sánchez Real en la seva monografia P. Martell y la conquista de Mallorca (Tarragona -1952) transcriu dos registres atenyent al carrer d'En Pere Martell; localitza el carrer en la perifèria de la ciutat.

Carrer de la Nau - Imatge: 23 de febrer de 2022

     El Memoriale de universis, etc., recorda l'existència del forn d'En Pere Martell.  En Pere Martell, era el “comit de galeres” viatjant, que convida a casa seva al rei don Jaume I d'Aragó, i contemplant, des d'allí, el mar Mediterrani, i fent la descripció de l’illa de Mallorca, va cooperar a la reconquesta de la major de les Balears.

Carrer de la Nau - Imatge: 23 de febrer de 2022

     Alguns historiadors tarragonins suposen que Pere Martell vivia en el carrer de la Nau, i que de la seva mansió contemplava esplèndidament la mar llatina infestada de corsaris i pirates marítims.  De la llar d'En Martell va nàixer, la reconquesta de Villa daurada -l'any 1229- que es trobava en poder dels alarbs.  Desmuntant o restaurant una casa d'aquest carrer, diuen va descobrir-se una làpida apòcrifa commemorativa del benemèrit Pere Martell.  Indirectament venia a provar la tradició tarragonina d'haver viscut al carrer de la Nau.

Carrer de la Nau - Imatge: 23 de febrer de 2022

     Sembla que el rei don Jaume I a més de les possessions que li senyalà en el Repartiment de Mallorca, li augmenta i confirmà els béns que posseïa dintre i fora de la ciutat de Tarragona.  Pere Martell va esser designat per a preparar i dirigir l'esquadra de navilis que desembarca, a Santa Ponsa, en les costes mallorquines.

Carrer de la Nau - Imatge: 23 de febrer de 2022

     En els segles XIII i XIV, el gremi de pintors honora amb la seva localització o presència la nomenclatura del carrer.  El registre més antic és de l'any 1368.  Continuen, després, des de 1428 -els registres- fins a la segona meitat del segle XVI.  El nom de “carrer dels Pintors” es troba respectat des de 1428 en el Llibre de la Passada del Mur fins als Fogatges de 1497, i des d'aquest any fins ais protocols notarials de 1580.  

Carrer de la Nau - Imatge: 23 de febrer de 2022

     Un registre publicat pel M. I. doctor Serra Vilaró, Canonge Arxiver del Capítol de Tarragona, i és del Llibre del Tauler de 1547, parla d'una casa que “está al carrer de la Nau devant casa del Comenador, etc.”.  La casa del Comanador treia porta falsa al carrer de l'Enrajolat.

Carrer de la Nau - Imatge: 23 de febrer de 2022

     A la segona meitat del segle XVI la nova nomenclatura de carrer de la Nau està ben arrelada.  Un registre de 1588 també hi parla d'una proposició feta als Cònsols de Tarragona; altre registre és de 1589; i n'hi ha un de 1596 que no pot ésser més explícit: “Unes cases situades dins la Ciutat de Tarragona ... en lo carrer dit de la Nau les quals afrontan ... a part darrera ab lo carrer dit de les portes falses, etc.”.  Aquesta nomenclatura ha perseverat fins el present.

Carrer de la Nau - Imatge: 23 de febrer de 2022

     El tradicional carrer de la Nau és un dels vells carrers tarragonins ben plens d’història i, que per la seva nomenclatura, ha estat objecte de les més caloroses controvèrsies.  Es coneixen varies teories formulades per a explicar l'origen del nom d'aquest carrer.  

Carrer de la Nau - Imatge: 23 de febrer de 2022

     La teoria d’Andrés de Palma de Mallorca diu que: En Vilaroma, en el segle XIV, vivia al carrer del seu nom, cantonada al carrer dels Pintors, i era navilier.  A 15 de juliol de 1317 llogava a Arnau Bessa, marí de Montpeller, una barca amb sis marins i una serventa.  Aquesta empresa o agència marítima, llogatera de naus, regentada per En Vilaroma fa pensar en alguna senyal externa gravada o pintada en el seu casal expressió de l'empresa esmentada.

Carrer de la Nau - Imatge: 23 de febrer de 2022

     Així, doncs, després que els pintors deixaren d'habitar, en els segles posteriors, en aquest carrer, podia molt bé una nau anunciadora d'En Vilaroma inspirar la fantasia popular, com un dia va fer-ho una destral esculpida en pedra epigràfica de l'antic carrer d'En Cescomes (ara carrer de la Destral).  En Pere Martell, que en el segle XIII habitava en aquesta rodalia fou, també, navilier.

Carrer de la Nau vista des del carrer Natzaret -  Imatge: H. Vallvé - C.I.T.

     El nom de la Nau, no fa referencia a cap hostal antic, establert en aquest carrer, a semblança del “carrer de la Nao” a la ciutat de Valencia.  El Llibre de Fogatges de 1497 registra, al carrer dels Pintors, L’Hostal d'En Bartomeu Simó; el qual ja hi era l'any 1428.

Carrer de la Nau, 8.  Casal de Cescomes - Imatge: https://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:332_Casal_dels_Cescomes,_c._Nau_8.jpg

     Pel que fa relació a la Nau de Tamarit cal remarcar la presència dels Recassens en el carrer dels Pintors i en les Portes falses (o carrer del darrera).  Així, el Llibre de la Passada del Mur (1428) registra a ”Mossèn Lluis de Requessens per los béns que foren den Jaume Çabater i den Francesc Çabater”, i els Fogatges de 1497 hi posen “la senyora na Requessens”, la qual hi tindria l'alberg a manera de posada.  Posteriorment els Fogatges i els Cadastres no citen per res els Recassens.

Edifici del carrer de la Nau, 17. - Imatge: https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Fitxer:338_Edifici_al_carrer_de_la_Nau,_17.jpg

     La família de llinatge Sabater o Çabater tingué diferents albergs, al carrer de la Nau, durant tots els segles XV i XVI.

     Els noms d'aquest carrer quedaren perpetuats en els cèlebres itineraris tarragonins.

Carrer de la Nau - Imatge: https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Tarragona_-_Carrer_de_la_Nau_-_20151225_%281%29.jpg

     L'any 1543, quan la vinguda a Tarragona d'En Carles V d'Alemanya, foren elegides per a posades del seguici imperial els següents albergs del carrer dels Pintors: Casa de Misser Agusti Pascual. Casa den Carreres. Casa de Mossèn Arbós, Prere. Casa de la Vídua Montserrada.


Carrer de la Nau, 8 - Casal Cescomes - Imatge: Josep Maria Galan Català - 1945

     Molts altres il·lustres habitants es troben registrats en aquest carrer.  En el segle XV; a principis del segle XVI i continuen gran part de les famílies.  L'any 1547 trobem registrada la Casa del Comanador i la Porta falsa del Comendador.  Aquest cavaller era “lo comanador Icart” que ve registrat en els Fogatges de 1497.

El Magi de les Timbales - Carrer de la Nau - Imatge: Josep Maria Galan Català - 1945

     En el segle XVII s'hi troben establertes algunes famílies nobiliàries, que traspuen i continuen a través del Llibre del Mig Tall (1715).  

     Canvia força la categoria social dels habitants del carrer de la Nau en el Cadastre de 1763.  Continuen alguns dels senyors, i els terratinents hi surten com a novells registres.

     Els preclars apotecaris Morenas de Tarragona (Tomás i Carles) figuren al carrer Major en els registres de 1715 a 1770.  En el Cadastre de 1799 ja surt “El Barò de les 4 Torras”, en el de l'any 1808 “Dn. Carlos Benito de Morenes” i en el de l'any 1814 el “Barón de las quatro Torres”, al carrer de la Nau.

     La casa que va ser dedicada a oficines d'Hisenda, entre el carrer Major i el carrer de la Nau, fou el palau dels Barons de les Quatre Torres i Senyors de la Nou, i que més tard ajuntaren el seu títol amb la noblesa del marquesat de Griñy, i s'emparentaren amb distingides famílies nobiliàries de dintre i fora de Catalunya.



PALMA DE MALLORCA, P. Ándres de; Las calles antiguas de Tarragona, Tomo 2, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramon Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editodores, 1958 

Centre d'Imatges de Tarragona C.I.T. 

Imatges: Josep Maria Galan Català, 1945 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

PÀGINES