EDIFICIS
El 18 de gener de 1936, Firmo Vives Suñé sol·licita permís a l’Ajuntament per construir una casa al solar de la seva propietat, composta de planta baixa i quatre plantes d’alçada, núm. 5 de la Rambla 14 d’Abril, conforme al projecte adjunt redactat per l’arquitecte Antoni Pujol Sevil, qui serà el director de les obres.
.jpg)
Segons els plànols, la planta baixa tenia
tres entrades: al centre la porta que donava accés a l’hall i a les escales, i
les dos laterals que donaven accés a dos locals comercials, al local de
l’esquerra tenia una porta que donava a un pati a la part posterior. De les quatre plantes d’alçada, havia una
principal amb un habitatge i les altres tres plantes amb dos habitatges.
Entre l’any 1936 i 1937 es va
construir l’edifici, però fins a 1940 no es va presentar tota la documentació
al COAC de Tarragona.
Hi ha un acord amb els sindicats: “Ramo de
Construcción, Sección de Yeseros de la UGT”, “Ramo de la Construcción, Sección
Colectivizada de Yeseros AIT” i “Col·lectivitat de Paletes i Manobres UGT –
CNT” del 27 de maig de 1937, per acordar el preu del metre quadrat d’enguixar,
pavimentar i instal·lar les canonades, etc. També hi ha un pressupost del “Sindicat de Pintors de Tarragona”, per pintar y empaperar els pisos, la golfa,
l’entrada, l’escala i els balcons del 15 de juny de 1937. Això vol dir que a l’estiu de 1937 l’edifici
estava acabat.
Per desgracia de la Guerra Civil, el mes
de març de 1938, amb la penetració de l’exèrcit franquista a Catalunya, es
registren a Tarragona setze agressions aèries, prop de tres-centes bombes,
cinquanta-vuit morts i més de cent ferits. Tarragona, amb cent quaranta-quatre agressions
aèries, serà la ciutat catalana que més atacs va suportar. Els efectes devastadors dels bombardeigs
provocaran l’anul·lació de l’activitat portuària a inicis de l’any 1938, així
com la destrucció d’onze fàbriques i diferents establiments comercials. Pel que fa a les destrosses causades als
habitatges, el 25 de març de 1938, el conseller municipal Vicente exposava als
seus companys de consistori que després dels darrers bombardeigs més de cent
famílies es troben sense llar. A mitjans
de novembre de 1938, s’informava al Ple de l’Ajuntament que un 60% del total
dels habitatges de la ciutat estan en ruïnes o en un estat inhabitable i que
unes 6.000 o 7.000 persones es troben
sense habitatge. Un cop acabada la
guerra, un informe municipal datat el 9 d’agost de 1939 recollia les xifres de
setanta-quatre edificis totalment destruïts i cinc-cents vint-i-dos parcialment
enderrocats per les bombes. Tot plegat, la quantificació econòmica dels danys
causats pels bombardeigs s’elevava a la xifra de prop de vint milions de
pessetes de l’any 1939.
L’edifici Firmo va ser un dels edificis seriosament afectats. L’agost de 1939, l’arquitecte Antoni Pujol Sevil fa una primera valoració dels danys causats pels bombardejos que ascendien a 33.244.41 pessetes. I el 25 agost del mateix any certifica que reconstruir l’edifici Firmo, basant-se al preu de 100 i 110 pessetes per metre quadrat, calculant els preus de jornals i materials de 1936 costaria 161.358,40 pessetes.
L’any 1939 es va reconstruir l’edifici
Firmo, que tenia algunes modificacions respecte els plànols de 1936. Les més significatives a la planta principal i
a la façana. Es va prescindir de fer una
planta principal diferent a la resta, o sigui, totes les plantes tindrien dos
pisos per planta. Es va construir una
tribuna central a les tres primeres plantes i un balcó corregut a la quarta; en
canvi, el de 1936 només tenia tribuna a la planta principal i les altres tres
plantes amb balconades sense tribunes.
Els pressuposts i les certificacions es van presentar al COAC de Tarragona el 23-02-1940 i els plànols al març del mateix any. La liquidació final, que va fer Pujol Sevil de les obres executades el 30 d’abril de 1942, ascendia a 215.149,44 pessetes.
Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona (AHCT)
Col·legi
Oficial d’Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Tarragona (COAC TARRAGONA)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada