CASA MARIA MONTSERRAT

 EDIFICIS

Façana Rambla Nova 40 - 5 de febrer de 2022

CASA MARIA MONTSERRAT

Altres noms: Casa Josep Verderol

Rambla Nova, 40

     Arquitecte: Francesc Barba i Masip 1859
     Ref.: Salvador Ripoll Sahagún (1940) (1941) (1945)
     Ref.: Juan Zaragoza Albí (1962)

     Aquest edifici es va construir a l’any 1859, i ja que es conserven els escrits (en castellà) de les missives entre el propietari del solar i l’Ajuntament, és interessant transcriure-les, per constatar la cura de les construccions dels primers edificis de la Rambla Nova.

     El 28 de gener de 1859, José Verderol y Roig exposa a l’Ajuntament: “que a la nova Rambla i a uns 50 pams de l’hort dels hereus de D. José Tuset i Alasá posseeix un pati solar al qual intenta construir una casa, la part exterior serà com indica el dibuix que por duplicat adjunto acompanyo”. 

Rambla Nova 40 - Plànol de la façana de 1859 - Imatge de 5 de febrer de 2022 

     El 24 de febrer, la Comissió d’Obres de l’Ajuntament li contesta:
     “Que les cases que s’edifiquin a la nova Rambla, haurien de ser adornades les seves façanes, per aquest motiu, la Comissió obliga a presentar un dibuix en el qual vinguin marcades les lloses de balcons i muntants amb motllures convenients, cartel·les en els mateixos i la balustrada al pont del terrat a l’estil de la casa de José Antonio Nel·lo (Rambla Nova 62), advertint-li que tot el que s’hagi manifestat als dibuixos haurà de ser construït de relleus a l’obra.  Amb compliment del qual podrà concedir permís sota el cànons següents: la Comissió marcarà la línia que ha de seguir la casa i la vorera que li correspon pel pendent general de la Rambla i, tan mateix col·loqui els muntants pels sòcols de l’edifici, haurà de donar part a la comissió per la competent notificació, sense el requisit del qual se suspendrà l’obra; per llançar les aigües pluvials de la coberta de l’edifici, ho podrà fer per mitja de conductes encastats interiorment fins al desguàs obert a mig pam sobre la superfície d’alçada del carrer, o bé per mitjà de canalons de les dimensions i forma que us marcarà la mateixa Comissió.  Després de concloure l’obre i abans de ser habitada la casa, construirà a costa seva, una vorera de carreuat d’11,50 pams d’amplada per tota la seva longitud a l’alçada que se li senyalarà per la Comissió d’obres.  Així mateix, haurà d’estucar el frontis amb estuc regular i de bon gust, abans de ser habitada la casa.  Al cap de vuit dies de ser conclosa l’obra exterior, haurà de donar part per escrit a l’Excm. Ajuntament pels efectes i sota les prevencions continues, art. 278 del Bàndol municipal vigent”.

     No hi ha més documentació referent a la construcció a l’any 1859 d’aquesta casa projectada per l’arquitecte Francesc Barba i Masip, excepte que el mateix any, José Verderol va demanar permís a l’Ajuntament per efectuar la conducció de aigües potables i de clavegueram de las dues cases de la seva propietat, una a la nova Rambla i l’altra al carrer Unió, les dues sense número.

     La casa estava formada per cinc plantes: la planta baixa amb una superfície de 252,30 m2 on hi ha dos botigues; entresol amb dos habitatges; planta principal amb un sol habitatge de 216,00 m2; i dos plantes més, una amb un habitatge i l’altre amb dos habitatges.

     A l’any 1940, l’arquitecte Salvador Ripoll Sahagún fa el projecte per la reconstrucció i reforma de l’edifici, danyat per els bombardejos de la guerra, propietat de Josefa Moncau Fabrés, vídua de Dalmau, afectat principalment a la part de darrera, on es van esfondrar les galeries cobertes i es van trencar tots els vidres i van caure tots els tàbics de la casa; també es va veure afectada la façana quedant esquerdada i plena de impactes, sobretot els carreus de la planta baixa i el terrat va patir seriosos desperfectes.  El pressupost va ser de 56.300 pessetes.

Plànol oficines de la Compañía de Ferrocarriles M.Z.A. - 1941

     A l’any 1941 es va instal·lar les oficines de la Compañía de Ferrocarriles M.Z.A., el projecte per reformar la façana i la part davantera dels baixos ho va realitzar l’arquitecte Salvador Ripoll Sahagún.

     El mateix arquitecte, Sr. Ripoll que va fer la reforma i reconstrucció de 1940 de la casa, i l’adequació de la planta baixa per les oficines de M.Z.A., va ser el responsable del projecte de reforma de continuació de reconstrucció dels danys de la guerra del habitatge de la planta primera, que va quedar pendent perquè estava ocupada per inquilins.  En el projecte es va modificar, de tal manera, que la planta primera va quedar dividit en dos habitatges, idèntics en distribució als habitatges del entresol ja reformats.  El pressupost d’execució de l’obra (reforma de tota la casa, incloent aquesta de 1945) va ser 107.941,37 pessetes.

     Per la immillorable situació d’aquest edifici tan cèntric, les dos locals de la planta baixa sempre han tingut molts pretendents.  

Plànol de l'obertura de la bòtiga "Òptica Salas" - 1962

     A l’any 1962, Ernesto Salas Pellicer va encarregar a l’arquitecte Juan Zaragoza Albí, el projecte de reforma d‘obertures i distribució interior dels baixos esquerra de la botiga Òptica Salas amb un pressupost estimat de 30.000 pessetes.  

Plànol reforma de la façana de la botiga "Òptica Salas" - 1972

     Deu anys després, 1972, el decorador Ramon Bartomeu Badia va reformar la façana d’aquesta botiga.

Plànol de la reforma integral de la botiga "Òptica Salas" - 1990

I el 1990 Ernest Salas Galofrè en representació de Òptica Salas encarrega a l’arquitecte Lluís Tarragó Anguera la reforma de una part davantera del interior del local (38 m2) amb un pressupost de 2.000.000 pessetes.

Plànol de la reforma de la façana de la botiga "Pluvinet" - 1996

     El 1996, la botiga Pluvinet es va instal·lar al local dret, ampliant així la botiga que ja tenia a la Rambla Nova 42, es va destinar aquest local a magatzem (50 m2) i a venta al públic (59,90 m2), el projecte es va encarregar el decorador Ramon Grau.  El pressupost d’aquesta reforma (abans havia estat ocupat per les oficines de Renfe 1943-1989) va ser de 721.050 pessetes.

     Actualment el local de l'esquerra estan ocupat per la cafeteria Capuccino (des del 2004). I fins l'any passat poc el local de la dreta estava la botiga Blume (actualment al carrer Sant Agustí 19).

Comentaris:

     He llegit en el Catàleg de Bens a Protegir de l’Ajuntament de Tarragona, en el Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (INVARQUIT) i en altres publicacions, que aquesta casa situada en la Rambla Nova nº 40, la denominen CASA MARIA MONTSERRAT, jo no he trobat cap referència als arxius que relacionin aquest cognom amb aquesta casa, que no dic que no sigui correcte aquesta nomenclatura, ja que suposo no tinc tota la documentació de tots els anys i canvis de propietaris, però si no m’explica algú d’on surt aquest cognom, no tinc més remei que anomenar-la CASA JOSEP VERDEROL, el primer propietari.

     Després d’escriure la ressenya, em va contestar Josep M. Dalmau i em va dir el següent: "El Sr. Verderol únicament construeix la casa entre el 1859-60 essent un dels primers edificis que s’aixequen al nou passeig.  L’any 1860 tot just acabada de construir, la meva família,  concretament la Sra. Maria Montserrat Dalmau (Montserrat és el primer cognom), esposa de Ramon Dalmau Civit adquireix l’edifici, esdevenint per tant la primera propietària i donant nom a la casa.  De fet, fa esculpir les inicials del seu marit a l’arcada de pedra que hi ha al portal de l’entrada.  El matrimoni ja residia a la ciutat però estableixen la seva nova residència al pis principal de l’edifici i la resta d’habitatges i locals es destinen a lloguer.  Avui dia la sisena generació de la família Dalmau en continuem sent els propietaris.  Espero haver resolt el dubte i si té curiositat per saber alguna cosa més no dubti en posar-se en contacte amb mi."

Rambla Nova 40 - Interior del portal - Escut amb les lletres RD (Ramon Dalmau) - 15-05-2023

Documentació: Arxu Històric de la Ciutat de Tarragona (AHCT)