CASA JUAN OLIVER

EDIFICIS

CASA JUAN OLIVER

Rambla Nova, 42

Arquitecte: Francesc Barba i Masip 1862

Ref.: Josep M. Monravà i López (1940)

     El 8 d’abril de 1862, Juan Oliver demana permís a l’Ajuntament per construir una casa al solar que posseeix a la “nueva” Rambla, dissenyat per l’arquitecte Francesc Barba i Masip.  L’edifici estava format per planta baixa, quatre plantes, i golfes.  La façana té tres obertures per planta: la planta baixa de pedra, l’obertura del centre de l’entrada al edifici és més estreta, i als dos costats els locals comercials. La resta de la façana arrebossada decorada amb vuit franges que uneixen visualment la les dos primeres plantes i les dos últimes, al coronament alternat balustrada i panys cecs. De pedra són també els ampits, les llindes i motllures de les finestres.  Balcons de forja decorats, corregut en el de la primera planta i la resta individuals.

     A l’any 1906, el propietari de la casa era Tomás Larraz y Gómez hi va demanar a l’Ajuntament, el set de juliol, llicència d’obres per renovar la façana.  Com que a l’expedient no hi ha ni memòria, ni dibuix de les obres que es volien fer, es pot suposar que l’actual façana (arrebossada amb una mena de decoració imitant carreus de pedra) es va realitzar aquell any. També es va canviar el forjat dels balcons, més treballats, elegants i amb decoració floral.  I es va afegir sanefes de pedra amb dibuixos florals separant les plantes.

     Al 1907, José Elias demana llicència per col·locar un tendal als baixos del local esquerra, on estava instal·lada la Societat “Sport Club Ciclista” (1906-1908).

     Adela Porta vídua de Chacón, l’any 1940 va demanar, el 14 de juny, llicència d’obres per reconstruir l’edifici bombardejat durant la Guerra Civil.  L’arquitecte Josep M. Monravà i López va fer el projecte i la direcció d’obres, aprofitant la reconstrucció, per reformar i ampliar a tres els patis de llums (un central que ja existia i dos laterals) i així, abastir de llum i ventilació directa a les habitacions interiors.  A l’any següent l’Ajuntament certifica la cèdula d´habilitat de la casa a nom de les propietàries Adela i Josefa Porta Larraz.

     Argimiro Valero Cuenca, cap de l’oficina de Viatges de Renfe, instal·lada a la Rambla Nova nº 40, va demanar permís a l’Ajuntament el 31 de març de 1943, per fer les obres de reforma al interior i a la façana, per traslladar les seves oficines al local dret de la Rambla Nova nº 42 (1943-1985).

     El cinc de març de 1973, Sebastian Pluvinet Puigvert demana llicència d’obres per reformar el local esquerra de la Rambla Nova 42 (antiga Casa Bové).  L’arquitecte del projecte va ser Guillermo J. Boxó Guasch i el pressupost va ascendir a 261.424,80 pessetes.

     Enrique i Maria Dolores Chacón al 1974 sol·licitant llicència per fer obres a l’edifici: demolir la barana balustrada de formigó del terrat i substituir-la per una barana d’obra revocada i rematada amb rajola de El Vendrell, similar a la ja existents a les cases del costat.

     Actualment, i des de 1973 continua oberta al públic al local esquerra de la planta baixa la botiga Pluvinet. Anteriorment aquest local va estar ocupat des de 1875 per la Agencia General de Negocios José Clarà, Sport Club Ciclista, la Barberia-Saló Perruqueria M. Monleón y Radio Bové.

     Des de 1876 el local dels baixos dreta va estar ocupat per les negocis: Gran Bazar Central, Centro Industrial, Sindicato de Iniciativa, Artículos de Viaje Josep Maria Roch, Carboneria, MZA, Renfe, Dona, Eurojet i Barceló Viatges.  Actualment esta desocupat.