Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 04 EL PUIG SARRIER JUSSÀ. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 04 EL PUIG SARRIER JUSSÀ. Mostrar tots els missatges

dilluns, 9 de maig del 2022

CARRER DE L'ARC D'EN TODA

EL PUIG SARRIER JUSSÀ

Arc d'en Toda - Imatge: 15 d'octubre de 2021

CARRER DE L'ARC D'EN TODA

     Noms que ha tingut:
       S. XVIII: Voltes d'En Toda
       S. XIX - S. XXI: Carrer de l'Arc d'En Toda 

Arc d'en Toda - Imatge: H. Vallvé - Anys 50 del segle XX

     Aquest carrer no el trobem citat finsel segle XVII, època en què, probablement, s'establiria.  Obrint-se aleshores el vell mur del Fòrum, quedaren comunicades la plaça de Sant Miquel i la Baixada del Roser o de Predicadors.  

Arc d'en Toda vist des de la Baixada del Roser - Imatges: 2 d'abril de 2022

     Pren nom del doctor En Josep Toda, de Cornudella, propietari en aquells indrets, segons el Cadastre de 1736.  I, es, en el Llibre del Mitg Tall (1715) que el trobem, per primera vegada, assenyalat amb la nomenclatura relativa “Voltes de Toda”.  Apareixent després els registres de: “Calle de les Voltes d'En Toda”.

1 Vista del carrer Arc d'en Toda des de la baixada del Roser 
2 Vista del carrer Arc d'en Toda venint des de la plaça de Sant Miquel
 Imatges: 11 d'agost de 2021

     El Llibre del Mitg Tall (1715) registra a les Voltas de Toda: “los hereus del q° Joseph Toda, de Cornudella”.  El Cadastre de 1736 posa: “Casa con quatro Portales del Doctor Joseph Toda del lugar de Cornudella, la qual tiene alquilada”.  En el Catastro por Menor entre los primeros Contribuyentes (1763) ve citat, entre els eclesiàstics, l’Il·lustre senyor En Josep Toda.

     Perdura amb l'anterior nom fins arribar al Cadastre de 1807. Llavors és, precisament, quan comença per adoptar la variant de: “Carrer del Arc d'En Toda” i així s'anomena, encara, en l'actualitat.  

Vista del carrer Arc d'en Toda venint des de la plaça de Sant Miquel 
Imatges: 2 d'abril de 2022

     Aquest carrer, doncs, no recorda per res els antics Toda de Tarragona.  Dels quals cal, tanmateix, fer-ne esment, puix que l'any 1428, els Cònsols de la ciutat, davant insistents suplicacions de que fos traslladat el bordell a “un altre lloch tollerable”, determinaren —dia 6 d'abril— que “daci a la fira sia provehit prestament per la honor de la ciutat que en Matheu Toda faça casetes de fusta o en altre manera provehesca a les fembres públiques, que no tinguin casetas de herbas en lo carrer o lloch acostumat”.  En Mateu Toda era cònsol de la ciutat en aquella ocasió i vivia a la plaça de les Cols.  També hi vivien En Guillem Toda, barber, i En Joan Toda, el seu fill.  


Arc d'en Toda - Imatges: 2 d'abril de 2022

     L'arc d'En Toda resulta, actualment, un dels llocs tipics de Tarragona vella, mostrant la seva volta, per la part de la baixada del Roser, una làpida romana; i havent esdevingut aquells indrets refugis de gitanos i cases de mala vida.


PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Tomo 1, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1956.




























dijous, 5 de maig del 2022

CARRER D'EN GAY

EL PUIG SARRIER JUSSÀ

Carrer d'En Gay - Imatge;Miserachs

CARRER D'EN GAY

     Noms que ha tingut:
       S. XV a S. XVI: Carrer d'En Lagostera
       S. XVII a S. XVIIII: Carrer de Misser Lagostera
       S. XVIII a S. XIX: Carrer d'En Gay i Llagostera
       S. XIX a S. XXI: Carrer d'En Gay

     En Llorenç Llagostera figura l'any 1497 com habitador o propietari “en lo pla de Sant Miquel” segons el Llibre de Fogatges d'aquest any.  De la mateixa manera ve registrat en el Llibre de Fogatges de 1515.  A ell ha de referir-se, sens dubte, la primera dedicació del carrer, conforme una llista de l'any 1505: “la plaça de sant Miquel comensant an Lagostera”.

     El fet, però, de trobar-se, fins l'any 1715, citat el “carrer de Misser Lagostera”, fa pensar si dintre la família d'aquest cognom, i a través dels anys, foren diversos aquells a qui va tocar per tora la glorificació popular.  Llavors, tal volta el digníssim notari Sebastià Llagostera també podria participar-ne.

     Mossèn Damià Lagostera era Comensal de la Seu tarragonina segons els Fogatges de 1515.  El Liber Primus Notularum del notari Agusti Gendre (1629), i en el Memorial dels deutes de la botiga de Pere Nin, menor, mercader de Tarragona, conservat en l'Arxiu de Protocols, ens registren a Mossèn Bernat Llagostera.  I Pere Joan Llagostera vivia en el carrer de la Civaderia conforme anota el Llibre del Mitg Tall de 1715, de l'Arxiu Municipal; i tenia adrogueria a la plaça de les Cols.

El carrer d'En Gay és un dels quatre carrers que volten l'antiga església de Sant Miquel del Pla; i fou, a principis del segle XVIII que va començar a prendre el nom que actualment conserva. Mossèn Gay, habitant o propietari en aquells indrets, ha quedat, doncs, perpetuat des d'aleshores, si bé no ve documentat ni en els Cadastres ni en els protocols.

     Digne substitut del cognom anterior, el d'En Gay, ambdós varen repartir-se, amb freqüència, durant tot el segle XVIII, la simpatia dels ciutadans tarragonins, i així, es troben les denominacions: “carrer d'En Gay i Llagostera” i “carrer d'En Llagostera o d'En Gay”.  

     Un registre molt curiós -del qual no s’ha pogut treure gaire entrellat- i copiat de l'Arxiu Municipal, fa certa relació al típic carrer d'En Gay.  Es tracta del Memorial de Juan Antonio Rovira al Gobierno de la Plaza de Tarragona respecte de “las paredes de la casa de D. Gaspar Casas, Regidor Perpetuo de esta Ciudad, que forman ángulo en su parte posterior con la Calle de Vilarroma y den Gay, afin de que examinase el peligro por razón de hallarse apuntaladas en ambas dos calles”.

     La distancia que separa els dos esmentats carrers fa suposar, en la redacció, algun error de nomenclatura.  I, per altra part, es troba que els registres referents a la del personatge Gay són poc abundosos.


Imatges: 6 dee desembre de 2021

PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Tomo 1, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1956.


dimarts, 3 de maig del 2022

CARRER DE LES MOSQUES . CARRER DEL NOTARI ALBIÑANA

EL PUIG SARRIER JUSSÀ

Carrer del Notari Albiñana - 6 de desembre de 2021


ANTIC CARRER DE LES MOSQUES

CARRER DEL NOTARI ALBIÑANA

     Noms que ha tingut:
       Fins el S. XVII: Carrer “Detrás Sant Miquel del Pla”
       S. XVII - S. XX: Carrer de les Mosques
       S. XX-XXI: Carrer del NOTARI ALBIÑANA

     Des del començament de la seva urbanització agafà el nom del lloc que ocupava.  Així el veiem anomenat en un vell registre notarial de 1526: “carrer detrás Sant Miquel del Pla”.

     En el segle XVII, aquest carrer, considerat com a continuació del de la Civaderia, en obrir-se pas a la plaça de Sant Joan, rebé el mateix nom del carrer principal; alternant, però, amb el nom de carrer de les Mosques.

Carrer del Notari Albiñana - 31 de març de 2023

     El Capbreu del Paborde (1700 - 1705) ens parla de “una casa situada en lo carrer de las Moscas o de la Civaderia que affronta ... de part detrás ab la Plasseta dels Missatges a on trau porta falsa”.  I el Llibre del Mitg Tall (1715) ve a confirmar-nos com el “Carrer de las Moscas es detrás St. Miquel del Pla”.

     La raó d'aquest nom (de les Mosques) té una explicació, prou fonamentada, en el gran nombre d'estables edificats en els baixos de totes les cases de la rodalia, altres tantes incubadores dels domèstics insectes: les abundoses mosques del barri.

Carrer de les Mosques.  Les cases d'en Babat amb algunes mostres arquitectòniques del segle del segle XV. Imatge de Misserachs - Anys 4o' segle XX.

     Entre els pagesos benemèrits habitadors en l'esmentat carrer, fou popularíssim En Toni Joan Babat, propietari de gran part d'aquell contorn.

     L'any 1940 l'Ajuntament de Tarragona dedicà el carrer al Notari Albiñana. 

     Joan Francesc Albiñana Borràs (Tarragona, 10 de maig de 1802 - ?, 1869) fou un arqueòlog català.  Nascut al número 6 del carrer de la Mare de Déu del Claustre de la ciutat de Tarragona, Albiñana provenia d'una família de notaris que des del segle XVIII exercien a la ciutat.


PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1956.


dilluns, 2 de maig del 2022

CARRER DE LA CIVADERIA

EL PUIG SARRIER JUSSÀ

Carrer de la Civaderia - Imatge: 6 de desembre de 2021

CARRER DE LA CIVADERIA

     Noms que ha tingut:
       S. XIII - S. XXI: La Civaderia - Carrer de la Civaderia
       S. XIX: Carrer de “los Labradores”

     Pren nom del mercat de la civada, antany allí existent.  Des del segle XIIII que ha perdurat una mateixa nomenclatura: “Civaderia”, “la Civaderia”, “carrer de la Civaderia”.

     Carles Dufresne en el seu Glossarium ad scriptores Mediae et infimae Latinitatis (Basilea - 1762) explica el terme Civaderium, donant aquesta explicado: “mesura frumentaria”.  Segons això, la civaderia era el lloc on hi havia el pes de la civada.

  

     En la retolació oficial transitòria del segle passat va tocar-li una denominació no del tot impròpia: “Calle de los labradores”.  No hi ha dubte que per tots aquells indrets hi viuen i hi han viscut moltes famílies pageses.

     Aquest carrer, antany, travessava fins a la plaça de Sant Joan, en el Pla d'En Tàrrega, i continuava el carrer de les Mosques fins la plaça de Sant Miquel.  En ell hi visqueren en el segle XV els honorables pagesos de la família Rauric i Gamundí, i els Çavalls i els Montoliu.  També hi vivia, l'any 1428, Pere Marti, Mestre de les Escoles de Tarragona.

     Fou de gran popularitat el Forn de la Civaderia que dura unes quantes centúries.  En Pere Çavall el tenia a principis del segle XV.  Ben segur que feia cantó amb el carrer d'En Gay puix que a cops el veiem registrat en dit carrer i altres vegades a la Civaderia. L'any 1736 figura, en la Relación de los Hornos de esta Ciudad, com a propietat del Senyor Canonge Josep Gil i llogat, però, a alguns forners.  En Joan Tomás el conduïa en començar el segle XIX, segons el Cadastre de 1809.

     La Relación de las fábricas de aguardiente y prensas de vino de Tarragona (1736) seguint el llibre Contaduría Principal del Exército y Principado de Cataluña ens registra la “Prensa de Cristòfol Morillo a la Civaderia”.  Els Morillo eren uns dels mes benemèrits pagesos d'aquell carrer.


CAPELLETA DE SANT ROC - CARRER DE LA CIVADERIA

Capelleta de Sant Roc al carrer Civaderia 28-30
Imatge: Zerkowitz - 1933 - C.I.T.
 

Capelleta de Sant Roc vista des del carrer de les Moles (sense l'escultura) - Imatge: 6-12-2021

Capelleta de Sant Roc sense l'escultura - Imatge: 23-09-2021

Capelleta de Sant Roc restaurada - Imatge: 6-11-2023



CENTRE D'IMATGES DE TARRAGONA

Carrer de la Civaderia, al fons, Plaça de Santiago Rossinyol
Imatge: autor desconegut - 1960 - C.I.T.

Carrer de la Civaderia, al fons, Plaça de Santiago Rossinyol
Imatge: autor desconegut - 1960 - C.I.T.

Carrer de la Civaderia, vista des de dalt
Imatge: autor desconegut - 1960 - C.I.T.




LAS CALLES ANTIGUAS DE TARRAGONA

Carrer de la Civaderia - Imatge: X. Miserachs - 1950 - Las calles antiguas de Tarragona



INVARQUIT




POSTALS


     Carrer de la Civaderia (antic carrer de les Mosques) que va de la Plaça de les Cols al carrer del Notari Albiñana. 
     Cases antigues, que al seu temps eren cases d'agricultors, en les quals encara hom pot contemplar algun finestral renaixentista. 
     Cases assentades. algunes, damunt dels murs romans. 
     El carrer fou motejat "de les Mosques" pels eixams que se n'hi criaven a causa dels femers de les quadres dels animals establats.



PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Tomo 1, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1956.

Centre d'Imatges de Tarragona - C.I.T. 

BENAIGES, Jaume. i CALLE, Rafael: Tarragona segle XX a travès de les postals. 3 Casc Antic, E. Societat Filatèlica i Numismàtica de Tarragona, 1991.

INVARQUIT : https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/12448



divendres, 29 d’abril del 2022

PLAÇA DE LES COLS

EL PUIG SARRIER JUSSÀ

Plaça de les Cols - Imatge: 11 de novembre de 2021

LA PLAÇA DE LES COLS

     Noms que ha tingut:
       S. XIV –S. XV: Plaça de la Verdura
       S. XIV a S. XX: Plaça de les Cols
       S. XVI: Plaça de les Grases de la Seu
       S. XIX: Plaça de les Verdures
       S. XX-XXI: Plaça d'En Santiago Rusiñol

     Entre el carrer de la Civaderia i el cap del carrer Major, davant de les escales de la Seu, queda situada i dibuixada l'antiga i típica plaça de les Cols.

     Un registre de 1409 cita: “un alberc devant de la plassa de la Verdura”.  S'anomenava, així, per raó del mercat de la verdura, antany allí existent.

Plaça de les Cols - Imatge: Festes de Sant Magí - 14 d'agost de 2022

     Anomenada, per la mateixa raó, la plaça de les Cols, ve registrada, d'aquesta manera, en els Llibre de la passada del Mur, Llibre de Fogatges de 1497, Llibre de Fogatges de 1515, Llibre del Mitg Tall de 1715, etc.

     Per la documentació referent a aquest lloc es pot deduir que aquesta plaça abans era mes petita, i que en el temps s'ha anat engrandint en diferents ocasions.  Així, trobem que els Cònsols de la ciutat, dia 7 de maig de 1597, prenen acord sobre aquest afer.

Plaça de les Cols - Imatge: Festes de Sant Magí - 14 d'agost de 2022

     Abans, però, en març de 1544, s'havia ja pres el següent acord: “sobre si se ampliava la plassa de les grasses de la Seu y si establien les voltes, determinaren que amplie la plaça ... y que les voltes se establesquen”. Altrament, “La Ciutat y Cònsols de Tarragona en lo any 1603 per engrandir La Plaça dita de Las Cols feren enderrocar” una casa situada en aquell lloc sobre la qual pagava un cens en la festa de sant Miquel de setembre Pere Guivernau, corder, segons confessió feta davant del notari Damià Gili als 31 de gener de 1543.

Plaça de les Cols - Imatge: Festes de Sant Magí - 14 d'agost de 2022

     El fet de l'escalinata de la Seu (grades, grases) donà peu a la variant de nomenclatura en el segle XVI: “sobre si se ampliava la plassa de les grasses de la Seu y si establien les voltes, etc.”; essent així que les escales de la Seu arranquen de l'esmentada plaça de les Cols.

     Al segle XIX alguns registres amb l'escaient nomenclatura de “plaça de les verdures”, entre ells el manuscrit de l'Avi Cerdà: “Començaren l'empedrat de la plaza de les verdures a 23 de mars de 1840; acabà el 20 abril essent regidor Josep Rosell (a) Cañalitas”.  En el Nomenclàtor dels carrés de Tarragona (1843) també es dona aquest nom, propi d'un mercat tot d'hortalissa.

Plaça de les Cols - Imatge: 18 de setembre de 2022

     Dia 27 de setembre de 1931 per acord de l'Ajuntament de Tarragona, es posà una placa de marbre artísticament treballada, donant el nom de “Santiago Rusiñol” a la vella i típica plaça de les Cols.  Dedicatòria administrativa a l'eminent literat català que d'una manera assenyalada honora Tarragona i afavorí amb la seva amistat a il·lustres i benemèrits tarragonins contemporanis (Ixart, Ruiz Porta, etc.).

     A la plaça de les Cols, cantonada a les escales, i amb portal al carrer de les Escrivanies, hi hagué un casal molt característic que mostrava per la part de fora una escala de cargol, de comunicació entre el pis principal i les golfes.  Laborde en els seus gravats tarragonins volgué reproduir aquesta curiositat en la làmina de les grases de la Catedral.

Plaça de les Cols - Imatge: 19 d'agost de 2021

     L'any 1428 estaven localitzats en l'esmentada plaça: Guillem de Puig, Joan Davinyó, Arnau Dorta, la familia Toda, Pere de Pallars i Francesc de Sarriers.

     En els segles XVI i XVII es troba que hi habiten persones de diferents estaments, i això continua fins a la següent centúria, registrant-s'hi il·lustres Canonges i doctors, metges, argenters i alguns revenedors.  La senyora Marquesa de Tamarit hi tenia una casa llogada amb sis portals.

     En el segle XVIII, segons el Cadastre de 1736, era el punt de reunió dels adroguers, i en aquest sentit venen registrades: 

     “Casa con tres portales propia de Juan Pastor, Adroguero, avitada por el mismo.  Casa propia con dos Portales de Rafael Gabriel, Adroguero, avitada por el mismo. Casa y Botiga propias de Juan Thomás, Adroguero, avitada por el mismo. Casa con quatro Portales propia de Francisco Magrini, Adroguero, avitada por el mismo. Y Casa y Botiga con tres Portales, propias de Pedro Juan Llagostera, Adroguero, la qual tiene alquilada”.

     Els adroguers solien tenir per Patrona a la Puríssima Concepció, i els revenedors a Sant Pons.

     El document de 1736 registra la “Casa propia de Joseph Salas, junto con la del Alojado que saca Puerta a la Plaza de la Seu”. Aquesta llar degué esser la cèlebre de l'escala de cargol, reproduïda en el gravat d'En Laborde.

     La plaça de les Cols figura en els Itineraris d'algunes processons o recepcions cèlebres.  Dos exemples volem registrar, entre molts d'altres:

     a) Itinerari de la processó d'exèquies per la mort d’Isabel la Catòlica.
          “... anant carrer Major avall
          e per lo carrer dels Pintors
          e lo carrer de Natzaret
          e per les voltes den Molgosa
          entrant per lo cantó den Mena
          en lo carrer de la Merceria
          e per la plasa de les Cols
          e per les grasses de la Quartera entrant en la Seu ...”.

     b) Vinguda del Virrei. 
     Itinerari: “y entraren per lo portal de Sant Antoni y passaren per lo carrer avall den Granada: dret al castell del Rey y per davant la, església de Nazaret ... passaren après pels carrer de la Nau y per lo carrer Major amunt a la plassa de les Cols y per lo carrer de la Merceria, pasaren per la volta de Santa Maria y al pla de la Seu y per lo carrer de les Escrivanies per lo forn den Sans, i dret a palàcio y arribat allí davant la primera porta del palàcio de la Pabordia”.


PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Tomo 1, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1956.


dijous, 28 d’abril del 2022

CARRER DE LES MOLES

EL PUIG SARRIER JUSSÀ

Vista del carrer de les Moles des del carrer Misser Sitges - Imatge: 6-12-2021

CARRER DE LES MOLES

     Noms que ha tingut:
       S. XVI: Carrer d'En Sirer
       S. XVI - S. XXI: Carrer de les Moles
       S. XVIII: Carrer “Detrâs Casa Forés”

     Entre la Civaderia i el carrer de Misser Sitges travessa l'estret carrer de les Moles.

Carrer de les Moles vista des del carrer Misser Sitges - Imatge: 6-12-2021

     La nomenclatura més antiga que es coneix d'aquest carrer és la que porta la dedicatòria de Sirer.  En el registre dels protocols de Bernat Gendre, notari, de l'any 1588: “quasdam domos quas habet et possidet ... in vico de M. Sitges confrontatas ex uno latere cum vico dicto den Sirer”.

Capelleta de Sant Antoni de Pàdua al carrer de les Moles - Imatge: 6-12-2021

     Deuria recordar una família, allí establerta, portadora d'aquell cognom.  El llinatge Sirer escasseja en els registres notarials.  El Llibre de la Passada del Mur (1428-1429) fa memòria de: “Madona Sirera i en Burquet son gendre” en el Portal de Predicadors.

Capelleta buida de Sant Roc del carrer Civaderia vista des del carrer de les Moles
Imatge: 6 de desembre de 2021

     Moles en català, ordinàriament, son les moles d'un moli.  Algun moli de farina (tahona) relacionat amb els forns allí propers, quasi segur el de la Civaderia o el del carrer de Misser Sitges, podria donar peu a l'origen de la nova nomenclatura, inaugurada en els Cadastres de 1715: Carrer de les Moles.

     Un d'ells assenyala el carrer d'En Sirer amb la variant de: “Carrer de las Molas o de detràs Casa Forés”.  La circumstància topogràfica, o millor dit limítrofa, de trobar-se a espatlles de l'antiga Casa Forés va servir-li de motiu o tema toponímic.  La Casa Forés estava en el carrer de Misser Sitges; la vídua Forés hi habitava l'any 1715.  Pau Forés, l'any 1763, en el mateix carrer de les Moles.



POSTALS

     Un dels carrers que en diuen típics de la ciutat.  És el carrer de les Moles, i s'hi veu la capelleta dedicada a Sant Antoni de Pàdua.  Algun historiador (Salvat i Bové) creu que en aquest carrer hi havia venedors de moles per a moldre el blat, ... vés a saber!
     Fotografia de 1927, temps en què no es mirava prim en estendre la roba mullada a balcons i finestres. Les cases demanden retocs de paleta o el pic per el seu enderroc.



LAS CALLES ANTIGUAS DE TARRAGONA

Carrer de les Moles.  La capelleta profanada de Sant Antoni de Pàdua quan la Guerra Civil (1936-1939). Imatge: X. Misserachs - Anys 40' segle XX - Las calles antiguas de Tarragona 




PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Tomo 1, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1956.

BENAIGES, Jaume. i CALLE, Rafael: Tarragona segle XX a travès de les postals. 3 Casc Antic, E. Societat Filatèlica i Numismàtica de Tarragona, 1991.



PÀGINES