EL PUIG SARRIER JUSSÀ
LA PLAÇA DE LES COLS
Noms que ha tingut:
S. XIV –S. XV: Plaça de la Verdura
S. XIV a S. XX: Plaça de les Cols
S. XVI: Plaça de les Grases de la Seu
S. XIX: Plaça de les Verdures
S. XX-XXI: Plaça d'En Santiago Rusiñol
Entre el carrer de la Civaderia i el cap del carrer Major, davant de les escales de la Seu, queda situada i dibuixada l'antiga i típica plaça de les Cols.
Un registre de 1409 cita: “un alberc
devant de la plassa de la Verdura”. S'anomenava, així, per raó del mercat de la
verdura, antany allí existent.
.jpg)
.jpg)
Anomenada, per la mateixa raó, la plaça de
les Cols, ve registrada, d'aquesta manera, en els Llibre de la passada del Mur,
Llibre de Fogatges de 1497, Llibre de Fogatges de 1515, Llibre del Mitg Tall de
1715, etc.
Per la documentació referent a aquest lloc
es pot deduir que aquesta plaça abans era mes petita, i que en el temps s'ha
anat engrandint en diferents ocasions. Així,
trobem que els Cònsols de la ciutat, dia 7 de maig de 1597, prenen acord sobre
aquest afer.
.jpg)
.jpg)
Abans, però, en març de 1544, s'havia ja pres
el següent acord: “sobre si se ampliava la plassa de les grasses de la Seu y si
establien les voltes, determinaren que amplie la plaça ... y que les voltes se
establesquen”. Altrament, “La Ciutat y Cònsols de Tarragona en lo any 1603 per
engrandir La Plaça dita de Las Cols feren enderrocar” una casa situada en
aquell lloc sobre la qual pagava un cens en la festa de sant Miquel de setembre
Pere Guivernau, corder, segons confessió feta davant del notari Damià Gili als
31 de gener de 1543.
.jpg)
.jpg)
El fet de l'escalinata de la Seu (grades,
grases) donà peu a la variant de nomenclatura en el segle XVI: “sobre si se
ampliava la plassa de les grasses de la Seu y si establien les voltes, etc.”;
essent així que les escales de la Seu arranquen de l'esmentada plaça de les
Cols.
Al segle XIX alguns registres amb
l'escaient nomenclatura de “plaça de les verdures”, entre ells el manuscrit de
l'Avi Cerdà: “Començaren l'empedrat de la plaza de les verdures a 23 de mars de
1840; acabà el 20 abril essent regidor Josep Rosell (a) Cañalitas”. En el Nomenclàtor dels carrés de Tarragona
(1843) també es dona aquest nom, propi d'un mercat tot d'hortalissa.
.jpg)
Dia 27 de setembre de 1931 per acord de
l'Ajuntament de Tarragona, es posà una placa de marbre artísticament
treballada, donant el nom de “Santiago Rusiñol” a la vella i típica plaça de
les Cols. Dedicatòria administrativa a
l'eminent literat català que d'una manera assenyalada honora Tarragona i
afavorí amb la seva amistat a il·lustres i benemèrits tarragonins contemporanis
(Ixart, Ruiz Porta, etc.).
A la plaça de les Cols, cantonada a les
escales, i amb portal al carrer de les Escrivanies, hi hagué un casal molt característic
que mostrava per la part de fora una escala de cargol, de comunicació entre el
pis principal i les golfes. Laborde en
els seus gravats tarragonins volgué reproduir aquesta curiositat en la làmina
de les grases de la Catedral.
L'any 1428 estaven localitzats en
l'esmentada plaça: Guillem de Puig, Joan Davinyó, Arnau Dorta, la familia Toda,
Pere de Pallars i Francesc de Sarriers.
En els segles XVI i XVII es troba que hi
habiten persones de diferents estaments, i això continua fins a la següent
centúria, registrant-s'hi il·lustres Canonges i doctors, metges, argenters i
alguns revenedors. La senyora Marquesa
de Tamarit hi tenia una casa llogada amb sis portals.
En el segle XVIII, segons el Cadastre de 1736, era el punt de reunió dels adroguers, i en aquest sentit venen registrades:
“Casa con tres portales propia de Juan Pastor, Adroguero, avitada
por el mismo. Casa propia con dos
Portales de Rafael Gabriel, Adroguero, avitada por el mismo. Casa y Botiga
propias de Juan Thomás, Adroguero, avitada por el mismo. Casa con quatro
Portales propia de Francisco Magrini, Adroguero, avitada por el mismo. Y Casa y
Botiga con tres Portales, propias de Pedro Juan Llagostera, Adroguero, la qual
tiene alquilada”.
Els adroguers solien tenir per Patrona a
la Puríssima Concepció, i els revenedors a Sant Pons.
El document de 1736 registra la “Casa
propia de Joseph Salas, junto con la del Alojado que saca Puerta a la Plaza de
la Seu”. Aquesta llar degué esser la cèlebre de l'escala de cargol, reproduïda
en el gravat d'En Laborde.
La plaça de les Cols figura en els
Itineraris d'algunes processons o recepcions cèlebres. Dos exemples volem registrar, entre molts
d'altres:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada