EL PLA DE SANT MIQUEL I ELS SEUS VOLTANTS
.jpg)
.jpg)
CARRER D'EN COMTE
Noms que ha tingut:
S. XIII - S. XVI: Carrer d'En Scart.
Carrer d'En Icart
S. XVI: Carrer dels Ortolans
S. XVI - S. XXI: Carrer d'En Comte
S. XIX: Carrer d'En Lanuza
Un Llibre de Censals de 1409 registra “un
alberc davant sent Miquel del Pla ... afronta ab lo carrer den Scart”. El Llibre de la Passada del Mur (1428)
l'anomena: “lo carrer den Icart”. Els
llibres de Fogatges (1497 i 1515) posen. respectivament: “lo carrer den Icart
Moliner”. L'any 1501 hi ha un registre
del notari Oller: “in vico den Icart moliner”.
%20Publicado%20en%20TEI%20el%2011-12-2021.jpg)
%20Publicado%20en%20TEI%20el%2011-12-2021.jpg)
Un tal Pere Moliner vivia al carrer d'En
Suau segons els Fogatges de 1515. Aquest
nom, Pere Moliner, pot ser bé com a llinatge o bé com a ofici. Davant del dubte, podria ser Icart moliner o
Icart Moliner? Els termes Scart o Icart:
Icart és llinatge català, i d'aquest cognom n'hi ha, encara, a Tarragona. Scart podria provenir d'una mala redacció en
l'escriptura, per un registre de 1496 que diu: “Carrer den Sicart moliner”. I Sicart també és un altre cognom. Segurament, la veritable nomenclatura és la
d'Icart moliner. De totes maneres durant
el segle XV els registres usen indistintament Scart i Icart. Una cita del Memoriale Instrumentum (1442) de
l'Arxiu Històric Nacional parla d'una casa “in vico den Scart Moliner”
afrontant “a parte retro cum cellario de Guillermo Gibert”. El celler de Can Gibert estava, per tant, al
carrer d'En Mediona.
%20Publicado%20en%20TEI%20el%2011-12-2021.jpg)
%20Publicado%20en%20TEI%20el%2011-12-2021.jpg)
Segons els Fogatges de 1515 eren, en
aquest carrer, habitants Pere Comte i la vídua de Francesc Comte; aquesta família
vindria tot seguit a suplantar la popularitat d'En Icart moliner.
.jpg)
.jpg)
Degut als molts hortolans que allí vivien,
es troba que a principis del segle XVI la nomenclatura d'aquest carrer ofereix
a l'investigador una variant de significació relativa: “lo carrer dels ortolans”
segons una Llista de Carrers de Tarragona de l'any 1505. Els de la família Comte ho eren.
%20Publicado%20en%20TEI%20el%2011-12-2021.jpg)
En Francesc Comte, hortolà, sembla que
donà nom, a finals del segle XV, a aquest carrer; encara es preserva aquesta nomenclatura.
Un registre de 24 d'abril de 1518 parla
d'una casa al carrer d'En Comte “la qual confronta amb Francesc Compte hortolà.
Aquest era mort l'any 1516, els Fogatges
parlen de la seva vídua.
Des d'aquesta data els registres
repeteixen sempre sovint el mateix nom:
1560 – “Una casa situada en la ciutat de
Tarragona al carrer dels Cavallers affrontant ab lo carrer den Compte ... etc.”;
1570 – “quoddam hospitium ... in vico den
Compte” confrontant “ex alio latere in vico del Compte”. En el Llibre del Mitg Tall (1715) es pot llegir:
“Carrer den Compte”.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Com que la pronunciació vulgar, antany,
era carrer d'En Comte o carrer del Comte, el poble va creure que la veritable
nomenclatura era: carrer del Comte (algun personatge noble titulat). Aquest Comte era un benemèrit hortolà que
vivia en aquells indrets. En
castellanitzar-se la nomenclatura ha quedat carrer d'En Conde.
.jpg)
Honor i glòria d'aquest Carrer, sobretot, fou haver tingut per habitador en el segle XV a Pere Joan imaginaire, o sigui Mestre Pere Joan, l'autor del retaule gòtic de l'altar major de la Seu Primada (que treballà des de 1426 a 1434), el qual tingué la col·laboració de l'escultor Guillem de la Motta, habitador, de la mateixa època, en la propera plaça de Sant Miquel del Pla. En aquell carrer visqué també l'arquitecte Mestre Pere Miralles. I no deixa d'ésser una cosa particular que de tres cases antigues d'aquest carrer: Can Gibert, alias Ca l'Abadesa, Can Monravà i Can Monguió, n'hagin sortit en els nostres dies, respectivament, tres benemèrits arquitectes: Josep M. Jujol, gendre de Can Gibert i nascut allí; Francesc de Paula Monravà i Pau Monguiô; tres benemèrites famílies, que compten, també, amb moltes altres glories, i provenen d’honradíssima nissaga de pagesos.
La nomenclatura administrativa del segle XIX
volgué dedicar-li una retolació castellana ben desproveïda de fonament històric-urbà
tarragoní. I Joan de Lanuza, el darrer Justícia
d’Aragó, el gran defensor de les llibertats del poble, va gaudir la popularitat
una curta temporada.
INVARQUIT
PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Tomo 1, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1956.
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/12439
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada