CARRER D'EN APODACA

LA UNIÓ DE LES DUES POBLACIONS

Carrer d'en Apodaca sense asfaltar. Retrat tres nens agafats de la mà. S`hi veu un carro amb tenda - Imatge: autor desconegut - 1924 - CIT

CARRER D'EN APODACA

     Noms que ha tingut:
       S. XVI a S. XIX: Carrer del Port
       S. XIX a S. XXI: Carrer d'En Apodaca

Carrer d'en Apodaca cantonada amb la plaça dels Carros - Imatge: autor desconegut - c. 1900 - CIT

     En el segle XVI, fins per tot el segle XVII, l'actual carrer d'En Apodaca, en la partida del Molí, era aproximadament el que aleshores s'anomenava “carrer del Port” proper a la plaça del mateix nom; essent a l'ensems, una continuació del vell camí del Port (el que avui és el modern carrer de la Unió). 

Vista del carrer d'en Apodaca des de la plaça dels Carros - Imatge: 20-09-2021

     En la primera meitat del segle XIX agafà la nomenclatura oficial de “carrer d'En Apodaca”, merescuda dedicatòria al capità de fragata don Joan Ruiz Apodaca (un dels constructors de les obres del Port de Tarragona), comte titulat del Venadito.

Vista del carrer d'en Apodaca des de la plaça d'en Prim - Imatge: 6-12-2021

POSTALS

Carrer d'en Apodaca des de la plaça dels Carros - Imatge: autor desconegut - c. 1880 - CIT

     S’hi pot veure l‘estanco nacional i una altra botiga. Al cartell del número 7 s’hi anuncia la representació teatral de l’obra Bienaventurados los que lloran, de Luis Mariano de Larra, que va estrenar-se el 1878. La fotografia ha de ser de 1880 c. Els enormes blocs de pedra de la part més allunyada de l’edifici, carrer d’Apodaca, són probablement restes romanes que dificultaven la nova edificació.

Hauser y Menet. Madrid
     Antiga i bonica postal del carrer Apodaca. Foto copsada a la cruïlla amb els carrers de Barcelona i de Sant Miquel a les acaballes del segle XIX.
     A la cantonada dreta el bell edifici d'estil modernista de l'Hotel Continental del Sr.
Martí que patrocinava la cèlebre cursa que duia el nom de l'Hotel.  La més famosa va estar la dels dies 6, 7 i 8 de desembre de 1909 que guanyà el francès Mazan.  Més amunt de l'Hotel, al núm. 26, la botiga de la esparteria del Sr. Rosell.  La planta baixa de l'Hotel, després ocupada per una entitat banca

ria..
     A l'altra part del carrer, un xarric amb la cistella carregada de pa.

     La part alta del carrer Apodaca tocant a la "Mitja Lluna", a les vespres de Sant Magí a primers de segle quan els gegants i negrets recorrien la ciutat per animar els veïns. Contrasta l’expectació del carrer amb els balcons i finestres tancats.  L'edifici de la cantonada fou enderrocat, i l'any 1936 es bastí l'edifici d'estil racionalista del Banco Vitalicio.

     En la primera meitat del segle XIX, el carrer del port agafà la nomenclatura oficial de "Calle de Apodaca" com a reconeixement al qui fou capità de fragata i un dels constructors de les obres del port.
     La present postal, de la primera dècada d'aquest segle, ens mostra el tràfic amb carros amunt i avall quan el port brandava de valent.
     En primer terme, un soldat abillat a la façó de l'època amb el clàssic ros.  Darrera d'ell, la ferreteria del Sr. Vicens.  Als balcons hi ha papers; senyal de lloguer que aleshores eren abundants!

     Postal pertanyent a la col·lecció Josep Anguela que tenia l'establiment al carrer Barcelona (actual carrer Sant Miquel).  A la dreta, el cafè del Puerto fent cantonada a la Plaça dels Carros.  Hi havia una colla d'establiments en aquesta part del carrer, com la casa del bacallà del Sr. Boada, Cardona l'adroguer, Nadal de pesca salada, queviures Campavadall i tants d'altres ...
     Un carro, davant la ferreteria Vicens, carregat amb una premsa de raïm.

CONGRÉS ESPERANTISTA

     Els dies 24, 25 i 26 de juny de 1911 s'hi celebrà a Tarragona el segon Congrés Esperantista Internacional amb gran assistència d'esperantistes d'arreu del món.  Un gran nombre de congressistes s’instal·laren en el Hotel Continental.
     En la present postal, curiosament escrita en l'idioma creat pel Dr. Zamenhof, hi podem veure el començament del carrer Barcelona.   Al costat de l'hotel, la Llibreria Anguela, editora de postals, tenia el seu establiment.

IL·LUMINACIÓ NADALENCA

Carrer d'en Apodaca.  Il-luminació nadalenca.  Imatge: R. F. Vallvé - 1963 - CIT

Carrer d'en Apodaca.  Il-luminació nadalenca.  Imatge: R. F. Vallvé - 1970 - CIT

Carrer d'en Apodaca.  Il-luminació nadalenca - Imatge: Chinchilla - 18-12-1970 - CIT

Festes de Nadal.  Il-luminació nadalenca del carrer Apodaca.  S'hi veu el comerç Hostal Miramar - Imatge: Chinchilla - 16-12-1971 - CIT

Festes de Nadal.  Il-luminació nadalenca del carrer Apodaca 

Imatge: Chinchilla - 16-12-1971 - CIT

Il·luminació nadalenca al carrer d'en Apodaca.  Imatge: 6-12-2021

PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de; Las calles antiguas de Tarragona, Tomo 2, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramon Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1958.

BENAIGES, Jaume. i CALLE, Rafael: Tarragona segle XX a travès de les postals. 5 Fora Muralla, E. Societat Filatèlica i Numismàtica de Tarragona, 1993.

Centre de Imatges de Tarragona CIT

CARRER DE LA UNIÓ

 LA UNIÓ DE LES DUES POBLACIONS

Carrer de La Unió sense coctxes - Vista des de la Rambla Nova - 24-03-2024

EL CARRER DE LA UNIÓ

     Noms que ha tingut:
          S. XIX a S. XXI: Carrer de la Unió
          S. XX: Carrer dels “Hermanos Landa”

     Antigament aquest carrer juntament amb el Carrer d'En Apodaca constituïen una sola via que posava en comunicació el Port amb la part alta de la ciutat: “... atravesando los jardines y huertos de la calle que del puerto subía a la parte alta”. El Portal de Sant Joan era el punt d'entrada a la ciutat vella.     

Carrer de la Unió - Imatge: 6 d'octubre de 2021

     L'autor de l'article Tarragona en el Diccionario Geográfico Universal (Barcelona-1833) escrivia aleshores amb motiu de dit carrer:

“La ciudad baja o Puerto de Tarragona, formará con aquélla (la parte alta) una sola población, quedando ambas unidas por medio de un camino-calle llamado de la Unión, en celebridad de la Jura de la excelsa Princesa de Asturias Doña María Isabel Luisa, etc.” 

Carrer de La Uniós ense coctxes  - Vista des de la Rambla Nova - 24-03-2024

Carrer de La Unió sense coctxes - Vista des de la Rambla Nova - 24-03-2024

Carrer de La Unió sense coctxes - Vista des de la Plaça dèn Prim - 24-03-2024

Carrer de La Unió sense coctxes - Vista des de la Rambla Nova - 24-03-2024

     Vet aquí l'origen de la nomenclatura del Carrer de la Unió, mitjà d’enllaç entre les dues poblacions. 

     Després de la Guerra civil (1936-1939), ben aviat comencen a canviar la nomenclatura urbana dels carrers.

Carrer de la Unió - Imatge: 6 de setembre de 2023

     A l'any 1940, el cèntric i poblat Carrer de la Unió va canviar de nom i, fins a 1977, presentava la lapida: “Calle de los Hermanos Landa”. Recordant la memòria i mort dels germans Carles, Cristià i Jordi Landa Porta, fills del militar Carles Landa León, emparentat amb les famílies d'Esquilache i de Borbón, i de Margarida Porta, filla de Casa Porta, de la Plaça de Sant Miquel del Pla.

CURIOSITATS

Vista de Salvador Dalí a Tarragona per commemorar el biml·lenari de la ciutat.  Desfilant carrossa en forma d'elefant pel carrer La Unió 

Imatge: Chinchilla - 18-08-1973 - CIT 

LLUMS DE NADAL AL CARRER DE LA UNIÓ

Carrer de La Unió - Imatge: R. F. Vallvé - 19-12-1963 - CIT

Carrer de La Unió - Imatge: R. F. Vallvé - 19-12-1963 - CIT

Carrer de La Unió - Imatge: Chinchilla - 18-12-1970 - CIT

Carrer de la Unió - Imatge: R. F. Vallvé -1970 - CIT

Carrer de la Unió. Cabalgada dels Reis Mags

Imatges: R. F. Vallvé - 5 de gener de 1971 - C.I.T.

Carrer de La Unió - Imatge: Chinchilla - 19-12-1971 - CIT

Salvador Dalí a Tarragona.  Motiu: actes de per commemorar el bimil·lenari de la Ciutat.  Desfilant carrosa forma d'elefant pel carrer de la Unió.

Imatge: Chinchilla - 17 d'agost de 1973 - C.I.T.

POSTALS 

     Carrer de la Unió. De la unió de les dues ciutats, l'alta i la baixa, de la vella i la nova, del casc antic i la marina
     Anteriorment aquest carrer formava una sola via juntament amb l'actual d'Apodaca, i l'any 1833 es començà a fer la distinció.
     La senyora que travessa el carrer, amb faldetes fins als peus, proclama que estem a començaments de segle XX.  Algun que altre carro, venint del port, hi predomina.
     La primera porta de l'esquerra era l'espardenyeria del Sr. Agustí Ferré. Casa Blandinieres fent cantonada amb el carrer Gasòmetre.
     Més amunt, om hi ha la vela, el Sr. Ramon Coll va tenir una seva botiga i al seu costat el garatge Segarra que temps enrera va pertànyer a la família Maideu.  Enfront, amb la vela baixada, la panaderia Reusense del Sr. Batalla.

Postal editada posteriorment, al voltant de 1915.
     El carrer continua essent de terra i s'estan fent les obres d’arranjament.
     Casa Blandinieres encara roman a la cantonada. Més tard quan es traslladà al carrer Pau Casals, s’instal·là en el seu lloc el cafè del Sr. Montesinos.
     A la segona porta del marge inferior dret, on després es va obrir el comerç Idea, el Sr. Gonçalves va instal·lar el 1936 la "Relojeria Portuguesa".  Al seu costat, l'impremta Pamies editora de postals, va tenir durant molts anys el seu taller.  Més amunt l'establiment de plats i olles del Sr. Ruiz, ple d'embalums al seu davant.
     En aquesta postal hom pot ben apreciar, al capdamunt, el carrer de Sant Francesc unit així la part alta amb la baixa.
     El carrer tot i ser un dels principals, com està pelat de gent!.

     Al 1861, ja hi vivien en aquest carrer, 2219 persones.
     Al costat de la "Panadería Reusense" o Forn del Batalla, i del seu -magatzem- després ocupats pel Banc de Sabadell, i més tard per un petit establiment de papereria, del Sr, Pablo Álvarez, editor d'una coneguda col·lecció de 40 postals lluentes de la nostra ciutat. Ans, però, hi havia estat el Sr. Anglés amb un petit taller de rellotgeria que el 1932 traslladà definitivament, un xic més amunt, al núm. 46, aprofitant l'avinentesa que el Sr. Tous deixà el local de merceria per instal·lar-se al capdamunt del carrer.  Avui la rellotgeria continua amb forta embranzida per la família.  Al rètol on diu Salas, va estar el llauner de mateix cognom.  Tot fent cantonada amb el carrer d'Armanyà, l'armeria Pons tancà portes fa anys, i en el seu lloc es va instal·lar una botiga de roba, dita Forum.

Edición V.. MONTE TARRAGONA n. 2 Calle de la Unión
     Foto copsada, al tomb de migdia, amb força animació a les botigues del carrer. Eren els anys 10.
     El primer establiment al capdavall de la postal, era una merceria.  Després el Sr. Carlos Piqué va tenir el taller de joieria.  Al mateix edifici, dues portes més amunt, la bodega del Sr. Vidal, que la seva filla va convertir en cistelleria i la varegentant.
     El magatzem “El Globo”, va esdevenir més tard una pastisseria: La Cubana. Al seu costat, l’edifici de Casa Marsol, conegut a l’època per Ca la Carme. Al  costat de la vela, una altra de més petita amb l’antiga casa Budesca.  Fent cantonada amb el carrer Ponç d’Icart, primer les Bodegues Martínez i en acabat l’establiment de licors Gili.  I més amunt creuant el carrer, a la mateixa vorera, la ferreteria Vicens.

     Any 1920.  La present foto és captada davant dels dos Sanromà: l'adroguer i el farmacèutic, al migdia d'una calorosa jornada al mes de juny.  Tot el velam abaixat per tal de protegir els aparadors del resol.  La farmàcia l'obrí el 7 de març de 1908, el Sr. Rafael Sanromà i Gabriel, amb una façana d'estil modernista.  Aquesta construcció primigènia va comptar amb una rica ornamentació modernista, lamentablement desapareguda.  El 1941 es va redecorar la farmàcia en un estil racionalista sota projecte de l'arquitecte Antoni Pujol i Sevil.  Una posterior reforma ha permès recuperar part de l'antic estucat original

     El Sr. Sanromà, l'adroguer, obrí el seu establiment d'efectes navals i adrogueria l'any 1914 a la cantonada amb el carrer Governador Gonzalez.

    Carrer la Unió als anys trenta.  Ja s'hi veu algun automòbil i la gent que transita té un altre aspecte.
     A l'esquerra el bell edifici de la família Soliano coneguda popularment per Casa de les Fiambreres.  Malauradament va caure bomba durant la guerra civil i es va construir un modern edifici ben equipat, on en els seus baixos durant molts anys estigué el local i estudis de Radio Tarragona.

     Per bé que Ràdio Tarragona va començar a emetre l'octubre de 1933, no fou fins el novembre de 1959 que comptà amb unes magnífiques instal·lacions com les que ens mostra la nostàlgica postal de Raymond, de 1960.
     Els nous i sumptuosos estudis del carrer de la Unió núm. 21 aleshores d`Hermanos Landa pertanyien a la R.E.M., l'ànima dels quals fou el benvolgut i estimat locutor Josep M. Tarrasa.
     Tenia l’emissora una potència de 5 Kilowatts, una freqüència de 1.570 Kilocicles i una longitud d'ona de 191,6 mts.  L’antena emissora era a la muntanya de l'Oliva. Després Ràdio Tarragona va tindre els seus estudis a la Rambla Nova núm. 23, des de 1986.

     La foto que il·lustra la postal, és feta del professional Millan, que substituí Pallejà quan aquest es retirà de la professió al carrer de la Unió núm. 18.
     La primitiva casa Budesca obrí les portes el 1897.  Estava situada tot tocant els magatzems de Ca la Carme; fins l'any 1934 en que es traslladà al capdamunt del carrer, al qual pertany la present postal.  Local d'estil racionalista, es va reformar totalment, ampliat i modernitzat d'acord amb les exigències dels anys 80’.  Va tancar definitivament el 15 de setembre 2023.

FOTÒGRAF VALENTÍ CANADELL

Comitiva de l'enterrament de Joan Ricomà Teixidó al carrer de la Unió.  

Imatge: Valentí Canadell - 1963 - Retrospectiva en blanc i negre

Carrer de la Unió de nit.  Llums de Nadal.  

Imatge: Valentí Canadell - 1963 - Retrospectiva en blanc i negre

PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Tomo 2, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1958.

BENAIGES, Jaume. i CALLE, Rafael: Tarragona segle XX a travès de les postals.  Fora muralla, 5; E. Societat Filatèlica i Numismàtica de Tarragona, 1993.

VALENTÍ CANADELL - Retrospectiva en blanc i negre

LA PLAÇA D'EN PRIM

 LA UNIÓ DE LES DUES POBLACIONS

Plaça d'en General Prim (Mitja Lluna) - Imatge 1978

Foto: Arxiu de TARRAGONA ANTIGA

LA PLAÇA D'EN PRIM

     Noms que ha tingut:
       S. XVIII: Plaça dels Caputxins
       S. XIX: Plaça de la Mitja Lluna
       S. XIX: Plaça de Cristina
       S. XIX a S. XX: Plaça d'En Prim

La plaça d'en Prim.  Imatges: 6 d'octubre de 2021

     Placeta urbanitzada en temps de la construcció del Convent de Frares Menors Caputxins intramurs.  A finals del segle XVIII, amb motiu de les obres del Port de Tarragona, fou enderrocat el Convent caputxí “prope mare” i la Comunitat es traslladà a Sant Joan del Lledó.  D’aquí prengué nom la Plaça dels Caputxins.

La plaça d'en Prim.  Imatges: 4 de febrer de 2022

     Per la seva disposició geomètrica, vulgarment, va anomenar-se la Mitja Lluna o la Mitja Lluneta.  Si bé la Mitja Lluna provenia de les fortificacions properes al Port, car aquí mateix on avui és la plaça era una Mitja Lluna.

      Els Caputxins edificaren sobre les runes del gran edifici que havia estat, antigament, el Teatre romà.

     Durant el segle XIX agafa dues nomenclatures de commemoració històrica.  Primerament ve registrada amb el nom de Plaça de Cristina (dedicatòria a doña Cristina); i posteriorment —perseverant fins ara— portant el nom de Plaça d'En Prim, recordant l’estada del General Prim, fill de Reus, a la ciutat de Tarragona.

La plaça d'en Prim.  Imatges: 4 de febrer de 2022

     L’Avi Cerdà en el seu Manuscrit escriu:14 de septembre de 1858.  A les dos tarda en el Vapor arriba En Prim i sa dona, com a passeig; s'alotjà en casa del Sr. Albanès carrer Unió.  Posaren la casa molt adornada. Dia 16 dona un dinar de 50 cuberts, (a 6 duros cap).

Plaça d'en Prim

 Esquerra imatge de l'arxiu de  TARRAGONA ANTIGA 

Dreta imatge actual: 4 de febrer de 2023

     El Canonge Dr. Caietà Barraquer en la seva obra Los Religiosos en Cataluña en la segunda mitad del siglo XIX, tractant del convent de Caputxins, ens dona una nomenclatura nova de la Mitja Lluna.  “Iglesia de Capuchinos linda a Oriente parte con la calle de San Magín, parte con la Plaza de Isabel II o de la media luna”.

CENTRE D'IMATGES DE TARRAGONA

Desfilada de gegants. Gegants Negritos i gegants de la Ciutat a la plaça General Prim (Mitja Lluna) Imatge: Cine-foto Vallvé - 1948 - CIT

Festes de Nadal.  Il·luminació nadalenca.  Imatge: R. F. Vallvé - 19-12-1963 - C.I.T.

Plaça d'en Prim i carrer d'en Apodaca.  Festes de Nadal.  Il·luminació nadalenca 

Imatge: Chinchilla - 16-12-1971 - CIT

Vista de Salvador Dalí a Tarragona. Actes per commemorar el bimil·lenari de la ciutat.  Desfilant carrossa en forma d'elefant a la plaça d'en General Prim - Imatge: Chinchilla - 17-08-1973 - CIT

PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1958.

Centre de Imatges de Tarragona - CIT

Arxiu de TARRAGONA ANTIGA