CARRER DELS CAVALLERS

EL CARRER MAJOR I ELS SEUS GERMANS

Carrer dels Cavallers - Imatge: 3 d'octubre de 2021

CARRER DELS CAVALLERS

     Noms que ha tingut:
     S. XIII: Carrer de Mossèn Bernat d'Olzinelles
     S. XIV a S. XV: Carrer de Mossèn Joan d'Olzinelles
     S. XV a S. XVI: Carrer de Mossèn Çaportella
                                Carrer de Mossèn Olzinelles
     S. XVI a S. XXI: Carrer dels Cavallers
     S. XIX: Carrer d'En Riego

     El carrer mes senyorial de Tarragona des dels primers temps de la ciutat restaurada.  Aquesta es la raó del seu escaient nom de “Carrer dels Cavallers”, nomenclatura adoptada, fins avui dia, a partir del segle XVI.

Carrer dels Cavallers - Imatge: 20 d'octubre de 2021

     Sempre les dedicatòries d'aquest carrer foren reservades, certament, per a cèlebres personatges de noble nissaga.

Carrer dels Cavallers - Imatge: 20 d'octubre de 2021

     Dia 18 de maig de 1323, regnant Jaume II, es feu a Tarragona la solemnial rebuda del braç de Santa Tecla.  Un curiós imprès del segle XVIII (?), propietat d'En Vicens de Moragas: Relació vertadera de la Translació del braç de la gloriosa verge e invicta Patrona santa Tecla (Barcelona. Bartomeu Giralt) en oferir-nos el bell “Itinerari de la rebuda del braç” ens dona noves dades i clarícies sobre el típic carrer tarragoní: “passant -diu- per lo carrer enllosat qui era allí hon es vuy la muralla de fra menors a Santa Clara ... après per la plaça del Corral.  Après per lo carrer de les Salines y per lo pla de Sant Feliu entra en lo carrer de Mossèn Bernat de Olzinelles, Cavaller, Doctor e Viceconseller del Rey.  Après per lo carrer Major ... Après per la plaça de les Cols ... i passaran per lo Portal de Santa Maria e de aquí entraren en la Seu per lo Portal Major”.  Fa referències a la processó organitzada en aquella ocasió memorable.

Carrer dels Cavallers - Imatge: 11 de novembre de 2021

     La glòria iniciada per Misser Bernat d'Olzinelles es veu continuada per un altre personatge benemèrit de la seva família: Mossèn Joan d'Olzinelles. Cònsol de la Ciutat en 1375, figura com habitany i propietari en l'alberg que allí hi tenia, l'any 1429.

Carrer Cavallers - Casa Castellarnau - 20 de gener  2023

     La casa d'Olzinelles -escriu N'Agusti M.a Gibert- és una de les mes antigues en tot Catalunya i mes que tot a Tarragona, Lleida, Girona i Manresa.  No menys poderosa pels seus béns i dominis que per la seva influència en la Cort i reialme d'Aragó.

Carrer Cavallers - Casa Castellarnau - 20 de gener  2023

     Els Olzinelles oferien un riquíssim enfilall de celebritats: Bernat d'Olzinelles i Castella de Reus en 1349, Joan d'Olzinelles Castella de Reus en 1395, Joan d'Olzinelles Barò de Vilaseca en 1417, etc.

Carrer Cavallers - Casa Castellarnau - 20 de gener  2023

     A finals del segle XV els registres anomenen aquest carrer: “carrer de Mossèn Çaportella”.  Els nobles il·lustres de Çaportella habitaven antany en el casal dels Montoliu. Benet de Çaportella fou son darrer propietari.  El rei Joan al·ludeix el “Conseller nostre Mossèn Bernat Çaportella” que ha de proveir de forment i bescuit per a les galeres.  Els Çaportella succeïren als Olzinelles en la senyorial baronia de Vilaseca.

Carrer Cavallers - Casa Castellarnau - 20 de gener  2023

     La popularitat dels Olzinelles encara predomina l'any 1570, rivalitzant amb la típica nomenclatura dels Cavallers, sostraient, per sempre mes, la de Mossèn Çaportella.

Vista parcial façana Casa Montoliu, actual Conservatori - H. Vallvé - 1930 - CIT

Carrer dels Cavallers - Imatge: H. Vallvé - 1930 - Las calles antiguas de Tarragona

     En el Llibre de Fogatges de 1515 apareix registrat: “lo carrer dels Cavallers”, i amb aquest mateix nom el trobem en altres documents de la iniciada centúria.  Pren origen del gran nombre de casals nobiliaris que en totes èpoques, fins el segle XIX, romangueren enclavades en aquells sols.  Es per aquest motiu que el carrer de Cavallers té una història gloriosíssima.

Carrer Cavallers - Pati de la Casa Montoliu - Imatge: Zerkowitz - 1930 - CIT

      Als principis del segle XV podem citar les cases nobiliàries de: Benet Guillem Llorenç, Pere Albanell, Antoni Guillem de Vallbona, Mossèn Pere de Comabella, Mossèn Joan d'Olzinelles, Misser Mayol, Eimerich del Prat, Iu Terré i Jaume Esteve.

Carrer Cavallers, 11 -Vista parcial de la façana de la Casa Foixà.
Imatge: H. Vallvé - 1935 - CIT

Carrer dels Cavallers - Imatge: H. Vallvé - 1935 - Las calles antiguas de Tarragona

   Els Fogatges de 1497 registren els albergs senyorials de: Pere Güell,  Jaume de Soldevila, Pere Ortells i Misser Joan Dernaes, doctor.

Carrer dels Cavallers.  A l'esquerra Casa Montoliu i a la dreta Casa Foixà.
Imatge: autor desconegut - CIT

     El Memorial de las Posadas de l'Emperador Carles V, registra focs o albergs que serviren el acompanyament imperial, l'any 1543.  La casa de: Mossèn Castelvy, Salvador Puig, Vídua Vives, Mossèn Francesc Vert, Mossèn Valbona, Mossèn Jeroni Caporta, Vídua Soldevila, Mossèn Bernat de Caportella i Mossèn Gebelí.

Carrer dels Cavallers - Casa Montoliu - Imatge: autor desconegut -CIT

     El Llibre del mitg Tall (1715) registrà a: el Doctor Pau Bofarull, Anton Compte, Antoni de Cases, Gabriel de Borràs, el notari Bartomeu Castany, Pere de Peyrí, el Doctor Bafel Dalmau i el notari Tomás Fleix.  La casa de Can Montoliu apareix en el Catastro por Menor entre los principales Contribuyentes (1763).

Casa Castellarnau. Façana. Des del carrer Cavallers a l'altura del carrer d'en Mediona. 
Al fons la plaça del Pallol - Imatge: Raymond -1979 - CIT

      El Catastro del año 1770 senyala les cases de Plàcid de Montoliu i de Maria de Castellarnau, i continuen en el Catastro de 1809; i ve registrada la de Josep de Vidal, la mateixa que figura en el Llibre del Catastro de l'any 1736: “Casa propia de los Herederos de Don Buenaventura Vidal, avitada por los mismos”.

Casa Castellarnau. Carrer Cavallers. Façana - Imatge: Joan Alberich - CIT

     De tots aquests casals antiquíssims, la major part transformats, sols resten, amb els patis, els de: Can Montoliu, Can Castellarnau i Casa Foxà que vingueren a substituir, els dos primers, els vells palaus de Can Çaportella i de Can Soldevila; nobiliàries llars que serviren per a hostatjar a Carles V en la seva estada a Tarragona, durant l'any 1543.

Casa Castellarnau. Façana.  Des del carrer Cavallers a l'altura del carrer Comte
Imatge: Raymond - 1979 - CIT

     La casa dels Çaportella fou abans la de Mossèn Ortells i la dels Castellarnau fou abans el domicili de don Dídac Girón de Rebolledo, Prior i Canonge de la Seu de Tarragona.

Casa Castellarnau al carrer dels Cavallers, nº 14 
Imatge: Eroles i Rigol, M.T. - Buqueras i Bach, J. M. - desembre de 1981 - INVARQUIT.

    A Can Castellarnau hi habitaren interinament les Monges de la Companyia de Santa Teresa, fundades pel V. Enric d’Osó, Prevere, fins que inauguraren el seu nou Col·legi de la Rambla Nova.

Pati de la casa Castellarnau al carrer dels Cavallers, nº 14 
Imatge: Eroles i Rigol, M.T. - Buqueras i Bach, J. M. - desembre de 1981 - INVARQUIT.

     Un dels il·lustres barons de Castellarnau fou Josep Antoni de Castellarnau, Cavaller de l'Ordre de Carles III, home de molta cultura, que va col·leccionar una riquíssima biblioteca.

Casa Castellarnau. Carrer Cavallers, 14. Façana - Imatge: autor desconegut - CIT

     Les principals cases senyorials del carrer de Cavallers treien les seves portes falses al carrer dels Ferrers, i en algunes d'elles hi tenien la respectiva torra. Hi havien aconseguit una servitud de pas, dins el pati de Can Montoliu, a travessant la gent des del carrer de Cavallers al carrer paral·lel de la Ferreria.

Casa Castellarnau. Carrer Cavallers, 14. Façana - Imatge: autor desconegut - CIT

    De les velles torres urbanes posseïdes per certs cavallers de Tarragona està documentada la Torra de l'Abat Soldevila.

Façana Casa Castellarnau - Imatge: Jordi Cantijoch Boada - juny de 1999 - INVARQUIT

     El Consell de la Ciutat -a 6 de maig de 1527- tractava: “Sobre la torra vol fer lo magnífic Micer Francesc de Soldevila, abbat de sent Feliu de Gerona, Canonge Hospitaler de la Seu, a les espatlles de la casa comprada dels hereus de les sors terreres... al carrer dels cavallers a la part del carrer dels ferrés”.  I aquesta també està documentada en els segles XVII i XVIII.

Façana Casa Castellarnau - Imatge: Jordi Cantijoch Boada - juny de 1999 - INVARQUIT

     La casa de l'Abat de Sant Feliu de Girona, fou la residència de l'emperador Caries V en la seva vinguda a Tarragona l'any 1543.  Seguint l'itinerari de l’Entrada del Emperador y Rey Carlos y Príncipe Felipe (dia 24 de novembre), i sortint la comitiva de la Seu anava “carrer major avall i anà ... a descavalcar en casa del Abbat Soldevila per esser elegida per palàcio de sa R. Magt.,, y dita casa foradaren y feren pas a la casa de Mossen Hortells qo. ara de la señora viuda Çaportella”.

     La nomenclatura administrativa del segle XIX reserva per a l'històric carrer tarragoní, la memòria del general de Riego.  Com la seva glòria temporera, així passà la popularitat manllevada; perquè una cosa és l'himne d'En Riego, i l'altra és la venerable historia de la ciutat benvolguda de Tarragona. 

POSTALS

C. dels Cavallers - Pati del Palau del Marquès de Montoliu - Tarragona Monumental

     El carrer de Cavallers sempre fou un carrer amb cases senyorials, amb famílies amb títols nobiliaris, com els Olzinelles, Saportella, Basora, Floixà, Montoliu, Ixart, Batlle Castellarnau...  Així era l'entrada del palau dels Montoliu abans que la Diputació l'adquirís i el transformés en Conservatori de Música, l'any 1983.
     Manuel de Montoliu (1877-1961), un dels fills del marquès, fou ben conegut en els nostres temps, amb càrrecs ben reeixits dins de les nostres institucions culturals.

Carrer dels Cavallers - Pati de la casa del Baró de Castellarnau - Tarragona Monumental

     El 1542, quan pertanyia a l'abat Soldevila, s'hi estatjà el rei Carles V. El 1643 fou adquirida per Girón de Rebolledo, prior de la Seu. La família Castellarnau adquirí el Palau durant el segle XVIII i posà el seu escut damunt la portalada d'entrada. El 1953 la darrera descendent, l'Enriqueta, el traspassà a l'Ajuntament a canvi d'una renda vitalícia.
     Actualment és Museu de la Ciutat amb magnífiques sales condicionades. L'escala, amb arcs gòtics ogivals. A la dreta, un quadre de la Mare de Déu del Roser.

CURIOSITATS

Carrer dels Cavallers - Esfondrament de la casa Foixà
Imatge: Puri Alberte Rodríguez - 5 de juliol de 2012

Carrer dels Cavallers - Escultura a la cornisa de la Casa Castellarnau
Imatge: Puri Alberte Rodríguez - 14 d'octubre de 2012

Carrer dels Cavallers - Escultura a la cornisa de la Casa Castellarnau
Imatge: Puri Alberte Rodríguez - 14 d'octubre de 2012

Vista de la Casa Castellarnau des de la plaça del Pallol - GoogleMaps - Maig 2012

Carrer dels Cavallers - Escultures a la terrassa de la Casa Castellarnau
Imatge: Puri Alberte Rodríguez - 19 d'agost de 2023

Carrer dels Cavallers - Escultura a la terrassa de la Casa Castellarnau
Imatge: Puri Alberte Rodríguez - 19 d'agost de 2023

***********************

Façana de la Casa Castellarnau - Imatge: 1 de juliol de 2024

Carrer dels Cavallers, 5.  Restes de la casa Foixà esfrondada el 5-07-2012 - Imatge: 1-07-2024

Carrer dels Cavallers, 7 - Prestagerra amb llibres - Imatge: 1 de juliol de 2024

PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Tomo 2, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1958. 

Cemtre d'Imatges de Tarragona C.I.T.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/12462

Imatges cedides per Puri Alberte Rodríguez

CARRER D'EN ABAD

EL CARRER MAJOR I ELS SEUS GERMANS

Carrer d l'Abat - Imatge: 22 de febrer de 2022

CARRER D’EN ABAD

     Noms que ha tingut:
        S. XIV a S. XVI: Innominat
        S. XVII a S. XVIII: Carrer de Mossèn Montoliu
                                        Carrer de Can Montoliu Vell
        S. XVIII: Carrer d'En Monserrat.
        S. XIX a S. XXI: Carrer d’En Abad
        S. XIX: Carrer de “El Empecinado”

     El tros de carrer avui anomenat d'En Abad, no presenta nomenclatura pròpia fins a la darreria del s. XVI o bé ja començada la centúria següent.   Era, llavors, és quasi segur, una continuació de la plaça d'En Ripoll. 

     Aquest tros de carrer qui sap si va dir-se, en el segle XV, carrer “d'en Costals” registrat en un Llibre de Censals de 1409.  Ho fa sospitar el fet d'habitar Joan Costals en el carrer Major entre els anys 1428 i 1429. 

Carrer d l'Abat - Imatge: 22 de febrer de 2022

     Va dir-se, certament, des de final del segle XVI i començament del segle XVII: “Carrer de Mossèn Montoliu” per raó de l'alberg nobiliari dels barons de Montoliu.  Aquest antic i artístic casal restaurat dona, en part, al carrer Major.

     En anar-se'n la família dels Montoliu al casal dels Çaportella, al carrer dels Cavallers, cap allà a la segona meitat del segle XVIII, aquest carrer agafà la nomenclatura relativa de l'alberg abandonat: “Carrer de Can Montoliu Vell”.

Carrer d l'Abat - Imatge: 22 de febrer de 2022

     La casa de Can Montoliu Vell surt registrada en el Llibre del Catastro de l’any 1736, posant al carrer Major la “Casa con quatro Botigas del Ilustre señor Don Juan Muntuliu, Daga de la Cathedral”.  Havia pertanyut anteriorment En Pere de Montoliu, en 1715.  Figura com a propietat del Regidor En Plàcid de Montoliu, en 1763; i no figurava ja en el Catastro del año 1770.

     El noble casal dels Montoliu, a Tarragona, recorda una de les velles famílies de Catalunya, emparentada amb les més il·lustres cases de noblesa catalana, com, e. g. les de Claramunt, Requessens, Boxadors, Ribas, Cardona, Rocabertí, Sentmenat, Oms, Cartella i Eril.  La seva antiguitat es troba en les primeries de la reconquesta, quan ja, a l'any 1066, el Comte de Barcelona En Ramon Berenguer el Vell feia donació del Castell i Senyoria de Puigdelfí, en el Camp de Tarragona, a Ponç de Montoliu. 

Carrer dE L'Abat - Imatge: H. Vallvé - Las calles antiguas de Tarragona

     Ramon de Montoliu acompanyà l'Alt rei En Jaume el Conqueridor a la presa del regne de València, i un dels seus descendents, N'Agusti de Montoliu, forma la rama i casa de la seva família a Catalunya.  Bernat de Montoliu, almirall d'Aragó desfeu els pirates algerins des del Cap de Sant Antoni fins al Cap de Creus, defensant d'aquesta manera l'illa d'Eivissa, conquerida en 1325 per l'Arquebisbe de Tarragona En Guillem de Montgrí, i que era propietat de la Mitra primada tarragonina.

          L'any 1428 el Llibre de la Passada del Mur ens registra en “lo carrer de la Portella i den Manresa... Ramon de Montoliu e madona sua per los béns den Ramon Puig”.  I és aleshores que comencem a trobar el senyoriu d'aquesta casa per dins la ciutat de Tarragona. 

     Mossèn Francesc Joan de Montoliu figura en els Fogatges de 1515 entre les Antitats (famílies nobles de fora residents o amb posada a Tarragona).

     El llinatge Montoliu altrament ja es troba, en el segle XV, força popularitzat, i entre altres exemples, Antoni Montoliu (1428) a la Civaderia; Jaume Montoliu, forner, (1497) al carrer d'En Joan Comes; Montoliu, pintor (1497) al carrer de Sant Llorenç; i el mateix (1515) a la baixada del Corral (ara de la Misericòrdia).

     En Plàcid de Montoliu, fou Regidor Perpetu i Degà de Tarragona, i Cavaller de l'Ordre de Malta.

     El seu nebot En Plàcid de Montoliu-Eril i Sarriera, nasqué a Tarragona, el carrer dels Cavallers, dia 18 de novembre de 1828.  Fou el primer Marqués de Montoliu, títol que li concedí el rei don Anfons XII, en Reial Decret de 10 d'abril de 1875, per haver estat un dels mes benemèrits patricis de la restauració monàrquica, després de la primera República.  Fou Regidor i Batlle de Tarragona, President la Diputació Provincial i Corresponent de les Reials Acadèmies de la Historia i de Belles Arts.  Prestà molts grans serveis a la ciutat, des de l'Ajuntament, com, per exemple, el desmunt i obertura de la Rambla de San Joan.  Perdé tota la seva fortuna en la patriòtica empresa de construir el ferrocarril de Tarragona a Valls i Balaguer.

     Un altre benemèrit de l'esmentada família fou En Dalmau de Montoliu, savi i virtuós Degà de la Metropolitana de Tarragona, mort essent Bisbe electe de Tortosa.

     Un registre de 1719 apunta un cens d'En Miquel Sabater “per casa al Carrer de Mn. Montoliu o de Monserrat”.  Està tret del Llevador de les vendes cobrables etc. de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, referent a la Catedral de Tarragona, procedent de l'Arxiu Històric d'Hisenda.  Fa pensar si algun personatge dels nobles Montserrat de Tarragona ocupà el vell palau dels Montoliu, després que aquests passaren a viure al carrer de Cavallers.  Manquen referències per a fonamentar la nomenclatura montserratina.

     Alguns escriptors tarragonins (N’Alegret, e.g.) creuen que la casa senyorial de Can Montoliu vell era la residencia dels abats de Poblet, quan venien a Tarragona pels afers del seu càrrec i ministeri abacial; d'aquí que aquell carrer on s'alçava l'esmentat edifici, s'anomenés conforme aquell criteri: el carrer de l'Abat.  I així ho posa el Nomenclàtor de 1843.

     Josep Abad, mestre de cases, habitava l'any 1715 a la plaça del Pallol.  Tingué successió en el nom i en l'ofici; i anys després de la guerra de la Independència, quedà el seu llinatge incorporat, creuen altres historiadors, a la nomenclatura urbana-tarragonina.  Segons això, el personatge popularitzat en l'esmentada dedicatòria, seria en tot cas Mestre Josep Abad, que reconstruí, en 1804.  L’actual parròquia de la Concepció, l'església conventual dels pares franciscans, fill de l'anterior i de Maria Magdalena Abat, vídua, a l'any 1763.

 

          També podria explicar-se aquesta nomenclatura a base d'algun renom, antany conservat.  Ca l'Abadesa al carrer d'En Compte (el casal dels Gibert i Mosella).  Es més, l'any 1407 N'Arnau Castell (Als) Abad tenia una casa al carrer de la Sabateria Vella.

     Si bé és veritat que en el Cadastre de 1814 no hi figura, encara, amb el nom de “carrer de l'Abat” es troba, per altra part, substituïda aquesta nomenclatura per la retolació oficial, de carrer de “el Empecinado”, anterior a 1843.

     La retolació: carrer de l'Abat o d'En Abad ha de fixar-se entre els anys 1814 i 1843.  L'any 1814 Mestre Josep Abad havia mort, car el Catastro d'aquest any, ens registra a la “Plaza del Almodín” els hereus de Na Magdalena Abad. En la suposició que fora, ell, el motiu de la nomenclatura urbana d'aquest lloc, certament, coincideix l'aparició del nom amb la mort del reconstructor del temple de Sant Francesc.  

Pati de la Casa de l'Abat - Imatge: Jordi Contijoch Boada - 09-1999 - INVARQUIT

     Com es pot deduir, la residència abacial de Poblet és l'origen de la nomenclatura del carrer d'En Abat.  De totes maneres, en aquesta època, ja havien començat les retolacions oficials o administratives dels carrers tarragonins conforme el Nomenclàtor, redactat i publicat l'any 1843; i l'Ajuntament podia haver dedicat un carrer, sense que la persona honorada amb la dedicatòria hagués nascut, viscut o mort en el mateix lloc.  Aquesta afirmació és a base de conjectura. Podria molt bé, haver-se aplicat a Josep Abad, Mestre de Cases.

PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1956.

Imatges INVARQUIT: https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/12452

Centre d'Imatges de Tarragona C.I.T.