dimecres, 25 de maig del 2022

CARRER D'EN ABAD

EL CARRER MAJOR I ELS SEUS GERMANS


Carrer d l'Abat - Imatge: 22 de febrer de 2022

CARRER D’EN ABAD

     Noms que ha tingut:
        S. XIV a S. XVI: Innominat
        S. XVII a S. XVIII: Carrer de Mossèn Montoliu
                                        Carrer de Can Montoliu Vell
        S. XVIII: Carrer d'En Monserrat.
        S. XIX a S. XXI: Carrer d’En Abad
        S. XIX: Carrer de “El Empecinado”

     El tros de carrer avui anomenat d'En Abad, no presenta nomenclatura pròpia fins a la darreria del s. XVI o bé ja començada la centúria següent.   Era, llavors, és quasi segur, una continuació de la plaça d'En Ripoll. 

     Aquest tros de carrer qui sap si va dir-se, en el segle XV, carrer “d'en Costals” registrat en un Llibre de Censals de 1409.  Ho fa sospitar el fet d'habitar Joan Costals en el carrer Major entre els anys 1428 i 1429. 

Carrer d l'Abat - Imatge: 22 de febrer de 2022

     Va dir-se, certament, des de final del segle XVI i començament del segle XVII: “Carrer de Mossèn Montoliu” per raó de l'alberg nobiliari dels barons de Montoliu.  Aquest antic i artístic casal restaurat dona, en part, al carrer Major.

     En anar-se'n la família dels Montoliu al casal dels Çaportella, al carrer dels Cavallers, cap allà a la segona meitat del segle XVIII, aquest carrer agafà la nomenclatura relativa de l'alberg abandonat: “Carrer de Can Montoliu Vell”.

Carrer d l'Abat - Imatge: 22 de febrer de 2022

     La casa de Can Montoliu Vell surt registrada en el Llibre del Catastro de l’any 1736, posant al carrer Major la “Casa con quatro Botigas del Ilustre señor Don Juan Muntuliu, Daga de la Cathedral”.  Havia pertanyut anteriorment En Pere de Montoliu, en 1715.  Figura com a propietat del Regidor En Plàcid de Montoliu, en 1763; i no figurava ja en el Catastro del año 1770.

     El noble casal dels Montoliu, a Tarragona, recorda una de les velles famílies de Catalunya, emparentada amb les més il·lustres cases de noblesa catalana, com, e. g. les de Claramunt, Requessens, Boxadors, Ribas, Cardona, Rocabertí, Sentmenat, Oms, Cartella i Eril.  La seva antiguitat es troba en les primeries de la reconquesta, quan ja, a l'any 1066, el Comte de Barcelona En Ramon Berenguer el Vell feia donació del Castell i Senyoria de Puigdelfí, en el Camp de Tarragona, a Ponç de Montoliu. 

Carrer dE L'Abat - Imatge: H. Vallvé - Las calles antiguas de Tarragona

     Ramon de Montoliu acompanyà l'Alt rei En Jaume el Conqueridor a la presa del regne de València, i un dels seus descendents, N'Agusti de Montoliu, forma la rama i casa de la seva família a Catalunya.  Bernat de Montoliu, almirall d'Aragó desfeu els pirates algerins des del Cap de Sant Antoni fins al Cap de Creus, defensant d'aquesta manera l'illa d'Eivissa, conquerida en 1325 per l'Arquebisbe de Tarragona En Guillem de Montgrí, i que era propietat de la Mitra primada tarragonina.

          L'any 1428 el Llibre de la Passada del Mur ens registra en “lo carrer de la Portella i den Manresa... Ramon de Montoliu e madona sua per los béns den Ramon Puig”.  I és aleshores que comencem a trobar el senyoriu d'aquesta casa per dins la ciutat de Tarragona. 

     Mossèn Francesc Joan de Montoliu figura en els Fogatges de 1515 entre les Antitats (famílies nobles de fora residents o amb posada a Tarragona).









     El llinatge Montoliu altrament ja es troba, en el segle XV, força popularitzat, i entre altres exemples, Antoni Montoliu (1428) a la Civaderia; Jaume Montoliu, forner, (1497) al carrer d'En Joan Comes; Montoliu, pintor (1497) al carrer de Sant Llorenç; i el mateix (1515) a la baixada del Corral (ara de la Misericòrdia).

     En Plàcid de Montoliu, fou Regidor Perpetu i Degà de Tarragona, i Cavaller de l'Ordre de Malta.

     El seu nebot En Plàcid de Montoliu-Eril i Sarriera, nasqué a Tarragona, el carrer dels Cavallers, dia 18 de novembre de 1828.  Fou el primer Marqués de Montoliu, títol que li concedí el rei don Anfons XII, en Reial Decret de 10 d'abril de 1875, per haver estat un dels mes benemèrits patricis de la restauració monàrquica, després de la primera República.  Fou Regidor i Batlle de Tarragona, President la Diputació Provincial i Corresponent de les Reials Acadèmies de la Historia i de Belles Arts.  Prestà molts grans serveis a la ciutat, des de l'Ajuntament, com, per exemple, el desmunt i obertura de la Rambla de San Joan.  Perdé tota la seva fortuna en la patriòtica empresa de construir el ferrocarril de Tarragona a Valls i Balaguer.

     Un altre benemèrit de l'esmentada família fou En Dalmau de Montoliu, savi i virtuós Degà de la Metropolitana de Tarragona, mort essent Bisbe electe de Tortosa.

     Un registre de 1719 apunta un cens d'En Miquel Sabater “per casa al Carrer de Mn. Montoliu o de Monserrat”.  Està tret del Llevador de les vendes cobrables etc. de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, referent a la Catedral de Tarragona, procedent de l'Arxiu Històric d'Hisenda.  Fa pensar si algun personatge dels nobles Montserrat de Tarragona ocupà el vell palau dels Montoliu, després que aquests passaren a viure al carrer de Cavallers.  Manquen referències per a fonamentar la nomenclatura montserratina.

     Alguns escriptors tarragonins (N’Alegret, e.g.) creuen que la casa senyorial de Can Montoliu vell era la residencia dels abats de Poblet, quan venien a Tarragona pels afers del seu càrrec i ministeri abacial; d'aquí que aquell carrer on s'alçava l'esmentat edifici, s'anomenés conforme aquell criteri: el carrer de l'Abat.  I així ho posa el Nomenclàtor de 1843.

     Josep Abad, mestre de cases, habitava l'any 1715 a la plaça del Pallol.  Tingué successió en el nom i en l'ofici; i anys després de la guerra de la Independència, quedà el seu llinatge incorporat, creuen altres historiadors, a la nomenclatura urbana-tarragonina.  Segons això, el personatge popularitzat en l'esmentada dedicatòria, seria en tot cas Mestre Josep Abad, que reconstruí, en 1804.  L’actual parròquia de la Concepció, l'església conventual dels pares franciscans, fill de l'anterior i de Maria Magdalena Abat, vídua, a l'any 1763.

 

          També podria explicar-se aquesta nomenclatura a base d'algun renom, antany conservat.  Ca l'Abadesa al carrer d'En Compte (el casal dels Gibert i Mosella).  Es més, l'any 1407 N'Arnau Castell (Als) Abad tenia una casa al carrer de la Sabateria Vella.

     Si bé és veritat que en el Cadastre de 1814 no hi figura, encara, amb el nom de “carrer de l'Abat” es troba, per altra part, substituïda aquesta nomenclatura per la retolació oficial, de carrer de “el Empecinado”, anterior a 1843.

     La retolació: carrer de l'Abat o d'En Abad ha de fixar-se entre els anys 1814 i 1843.  L'any 1814 Mestre Josep Abad havia mort, car el Catastro d'aquest any, ens registra a la “Plaza del Almodín” els hereus de Na Magdalena Abad. En la suposició que fora, ell, el motiu de la nomenclatura urbana d'aquest lloc, certament, coincideix l'aparició del nom amb la mort del reconstructor del temple de Sant Francesc.  

Pati de la Casa de l'Abat - Imatge: Jordi Contijoch Boada - 09-1999 - INVARQUIT

     Com es pot deduir, la residència abacial de Poblet és l'origen de la nomenclatura del carrer d'En Abat.  De totes maneres, en aquesta època, ja havien començat les retolacions oficials o administratives dels carrers tarragonins conforme el Nomenclàtor, redactat i publicat l'any 1843; i l'Ajuntament podia haver dedicat un carrer, sense que la persona honorada amb la dedicatòria hagués nascut, viscut o mort en el mateix lloc.  Aquesta afirmació és a base de conjectura. Podria molt bé, haver-se aplicat a Josep Abad, Mestre de Cases.


PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1956.

Imatges INVARQUIT: https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/12452

Centre d'Imatges de Tarragona C.I.T.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

PÀGINES