EL CARRER MAJOR I ELS SEUS GERMANS
![]() |
Carrer d l'Abat - Imatge: 22 de febrer de 2022 |
CARRER D’EN ABAD
Noms que ha tingut:
S. XIV a S. XVI: Innominat
S. XVII a S. XVIII: Carrer de Mossèn
Montoliu
Carrer de
Can Montoliu Vell
S. XVIII: Carrer d'En Monserrat.
S. XIX a S. XXI: Carrer d’En Abad
S. XIX: Carrer de “El Empecinado”
El tros de carrer avui anomenat d'En Abad, no presenta nomenclatura pròpia fins a la darreria del s. XVI o bé ja començada la centúria següent. Era, llavors, és quasi segur, una continuació de la plaça d'En Ripoll.
Aquest tros de carrer qui sap si va dir-se, en el segle XV, carrer “d'en Costals” registrat en un Llibre de Censals de 1409. Ho fa sospitar el fet d'habitar Joan Costals en el carrer Major entre els anys 1428 i 1429.
![]() |
Carrer d l'Abat - Imatge: 22 de febrer de 2022 |
Va dir-se, certament, des de final del segle XVI i començament del segle XVII: “Carrer de Mossèn Montoliu” per raó de l'alberg nobiliari dels barons de Montoliu. Aquest antic i artístic casal restaurat dona, en part, al carrer Major.
En anar-se'n la família dels Montoliu al casal dels Çaportella, al carrer dels Cavallers, cap allà a la segona meitat del segle XVIII, aquest carrer agafà la nomenclatura relativa de l'alberg abandonat: “Carrer de Can Montoliu Vell”.
![]() |
Carrer d l'Abat - Imatge: 22 de febrer de 2022 |
La casa de Can Montoliu Vell surt registrada en el Llibre del Catastro de l’any 1736, posant al carrer Major la “Casa con quatro Botigas del Ilustre señor Don Juan Muntuliu, Daga de la Cathedral”. Havia pertanyut anteriorment En Pere de Montoliu, en 1715. Figura com a propietat del Regidor En Plàcid de Montoliu, en 1763; i no figurava ja en el Catastro del año 1770.
El noble casal dels Montoliu, a Tarragona,
recorda una de les velles famílies de Catalunya, emparentada amb les més il·lustres
cases de noblesa catalana, com, e. g. les de Claramunt, Requessens, Boxadors, Ribas,
Cardona, Rocabertí, Sentmenat, Oms, Cartella i Eril. La seva antiguitat es troba en les primeries
de la reconquesta, quan ja, a l'any 1066, el Comte de Barcelona En Ramon
Berenguer el Vell feia donació del Castell i Senyoria de Puigdelfí, en el Camp
de Tarragona, a Ponç de Montoliu.
![]() |
Carrer dE L'Abat - Imatge: H. Vallvé - Las calles antiguas de Tarragona |
L'any 1428 el Llibre de la Passada del Mur ens registra en “lo carrer de la Portella i den Manresa... Ramon de Montoliu e madona sua per los béns den Ramon Puig”. I és aleshores que comencem a trobar el senyoriu d'aquesta casa per dins la ciutat de Tarragona.
Mossèn Francesc Joan de Montoliu figura en
els Fogatges de 1515 entre les Antitats (famílies nobles de fora residents o
amb posada a Tarragona).
En Plàcid de Montoliu, fou Regidor Perpetu i Degà de Tarragona, i Cavaller de l'Ordre de Malta.
Un altre benemèrit de l'esmentada família
fou En Dalmau de Montoliu, savi i virtuós Degà de la Metropolitana de
Tarragona, mort essent Bisbe electe de Tortosa.
Un registre de 1719 apunta un cens d'En Miquel Sabater “per casa al Carrer de Mn. Montoliu o de Monserrat”. Està tret del Llevador de les vendes cobrables etc. de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, referent a la Catedral de Tarragona, procedent de l'Arxiu Històric d'Hisenda. Fa pensar si algun personatge dels nobles Montserrat de Tarragona ocupà el vell palau dels Montoliu, després que aquests passaren a viure al carrer de Cavallers. Manquen referències per a fonamentar la nomenclatura montserratina.
Josep Abad, mestre de cases, habitava l'any 1715 a la plaça del Pallol. Tingué successió en el nom i en l'ofici; i anys després de la guerra de la Independència, quedà el seu llinatge incorporat, creuen altres historiadors, a la nomenclatura urbana-tarragonina. Segons això, el personatge popularitzat en l'esmentada dedicatòria, seria en tot cas Mestre Josep Abad, que reconstruí, en 1804. L’actual parròquia de la Concepció, l'església conventual dels pares franciscans, fill de l'anterior i de Maria Magdalena Abat, vídua, a l'any 1763.
La
retolació: carrer de l'Abat o d'En Abad ha de fixar-se entre els anys 1814 i
1843. L'any 1814 Mestre Josep Abad havia
mort, car el Catastro d'aquest any, ens registra a la “Plaza del Almodín” els
hereus de Na Magdalena Abad. En la
suposició que fora, ell, el motiu de la nomenclatura urbana d'aquest lloc,
certament, coincideix l'aparició del nom amb la mort del reconstructor del
temple de Sant Francesc.
![]() |
Pati de la Casa de l'Abat - Imatge: Jordi Contijoch Boada - 09-1999 - INVARQUIT |
Com es pot deduir, la residència abacial de Poblet és l'origen de la nomenclatura del carrer d'En Abat. De totes maneres, en aquesta època, ja havien començat les retolacions oficials o administratives dels carrers tarragonins conforme el Nomenclàtor, redactat i publicat l'any 1843; i l'Ajuntament podia haver dedicat un carrer, sense que la persona honorada amb la dedicatòria hagués nascut, viscut o mort en el mateix lloc. Aquesta afirmació és a base de conjectura. Podria molt bé, haver-se aplicat a Josep Abad, Mestre de Cases.
PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1956.
Imatges INVARQUIT: https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/12452
Centre d'Imatges de Tarragona C.I.T.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada