CASA DE LA COMPAÑÍA "LA PENINSULAR"

 EDIFICIS

Rambla Nova 52.  Foto 1979 J M. Milà

CASA DE LA COMPAÑÍA "LA PENINSULAR"

Francisco Barba i Masip 1863

Ref.: Salvador Ripoll Sahagún (1962)

Enderroc: Juan Zaragoza Albí i José M. Milà Rovira (1979)

     Joaquín Miracle Baldrich, subdirector de la Compañía de Seguros Mutuos “La Peninsular”, exposa el 10 d’abril de 1863, que la companyia ha comprat un solar a la Ciudad, en l’anomenada Nueva Rambla, que fa cantonada amb la prolongació del carrer de l’Hospital, sol·licitant a l’Ajuntament permís per construir dues cases segons els plànols que va presentar per duplicat realitzats, l’arquitecte i director Francisco Barba i Masip.  Es demana l’autorització per construir i perque les siguin marcades les rasants dels carrers amb les quals llinda respectivament cada una de les cases.  El 14 d’abril s’aprova la sol·licitud i el 27 d’abril ho ratifica la Comissió de l’Ajuntament, però, es menciona als dos escrits que s’edificarà una casa, no dues.  El plantejament de Joaquín Miracle quan demana la sol·licitud per construir va ser la correcta, perquè la casa que es va enderrocar va ser la primera, (Rambla Nova 52 cantonada Méndez Núñez 2) i la segona (Méndez Núñez 4) continua en peus.

     En aquest projecte, com en la majoria dels projectes del segle XIX, l’arquitecte no inclou memòria, només els “dibuixos” de les dues façanes i un dibuix de planta tot en el mateix plànol.  Mirant-lo podem fer-nos una idea de com estaven estructurades les cases:

                             Plànol 1863. Arquitecte Francisco Barba i Masip

     Les dos cases consten de planta baixa i quatre plantes d’alçada.  La façana de la Rambla Nova tenia tres obertures per planta.  A la façana del carrer Méndez Núñez: la primera casa té cinc obertures per planta, de les quals tres son portes i dos finestres intercalades; seguidament després de la paret mitgera, trobem la façana de la segona casa, on l’aspecte de tres obertures per planta és idèntica a la de la Rambla (tres obertures per planta), però l’amplada és més gran (les obertures estan més separades)   

     Al dibuix de planta es pot observar que la primera casa té el buit de l’escala al mig i el pati de llums pegat al centre de la mitgera.  La segona casa té el buit de l’escala desviat del centre a l’esquera i dos patis de llums pegats a la mitgera amb la casa de la Rambla 50.

Croquis façana de la botiga Òptica Vda. L. García

     Maria Veciana Llort sol·licita, el 20 de juliol de 1939, permís per embellir el seu establiment, col·locant un frontis de marbre jaspiat a la façana de la botiga, adjuntant un croquis del projecte.

 

1962 - Reforma local planta baixa. La Jijonenca.Arquitecte Salvador Ripoll Sahagún

     L’arquitecte Salvador Ripoll Sahagún va fer un projecte al gener de 1962 per Jorge Butet Gomà (Helados La Jijonenca), amb un pressupost de 35.000 pessetes.  Es va reforma el local  de la planta baixa, pel reduït espai de la botiga dedicada a la venda de gelats i bar, es va anul·lar part de l’altell i es va ampliar el local mitjançant la construcció d’un petit soterrani per albergar la maquinària per la conservació de gelats.  A la paret del carrer Méndez Núñez es va practicar l’obertura d’una finestra per a la ventilació del soterrani, i altre finestra es va ampliar.  La porta que donava al carrer Méndez Núñez es va transformar en finestra.

1978. Croquis banderola. La Jijonenca

     Al febrer de 1978, Domingo Casasayas Ferrer (La Jijonenca), sol·licita llicència per instal·lar un rètol lluminós, de 1 x 1,30 m, tipus banderola (el rètol deia LA JIJONENCA, i a sota, el anagrama de “Beba Coca-cola”).   L’Ajuntament va desestimar la instal·lació, encara que el rètol era conforme amb les Ordenances Municipals, perquè “no és conforme amb l’ornament i la dignitat que mereix la nostra primera Avinguda”.

 

1979 - Plànol façanes i plantes abans d'enderrocar la 1ª casa

     M. Dolores Thomas Ferrer, propietària, sol·licita llicència d’obres per enderrocar la casa primera de la Rambla Nova 52 cantonada amb Méndez Núñez 2.  Juan Zaragoza Albí i José Maria Milà Rovira van ser els arquitectes encarregats de fer el projecte de enderrocament.  Segons aquest projecte la primera casa estava formada: en part per una planta de semi-soterrani, soterrani, planta baixa i i quatre plantes d’alçada.  En la memòria del  projecte, de novembre de 1978, diu que el procediment per enderrocar la casa seria de tipus manual, o sigui, demolició d’element per element de dalt a baix.  La propietària va tindre que abonar 39.000 pessetes de taxes (el 3% del pressupost de 1.300.000 pessetes) i 50.000 pessetes de fiança.