CASA MAGÍN MAYNER

 EDIFICIS

CASA MAGÍN MAYNER

     Rambla Nova, 56

     Altres noms: Club Gimnàstico

     Francisco Vallvé (Mestre d’Obres)

     Ref.: Antonio Pujol Sevil (1952)

     El 20 de novembre de 1883, José Cabestany en representació de Magín Mayner, propietari de la casa situada a la Rambla de San Juan 56, sol·licita a l’Ajuntament permís per fer obres als baixos de l’edifici.  Francisco Vallés, mestre d’obres, va fer el plànol de les reformes que s’havien de fer a la façana i també col·locar una prestatgeria.  Al plànol va senyalar amb tinta carmí les reformes i amb tinta groga la part que devia enderrocar-se.  El informe que fa la Comissió va ser favorable i el 18 de desembre l’Ajuntament autoritza les reformes.

     A l’any 1883, quan es van fer aquestes reformes d’obres menor als baixos, la casa ja estava construïda, però, encara que no tenim el projecte d’obres major de construcció de l’edifici, suposem que la va dissenyar i dirigir el mateix mestre d’obres Francisco Vallés, ja que va presentar el plànol de la façana sencera i ho va firmar.

     L’edifici, estava construït entre mitgeres, constava de planta baixa, entresol i tres plantes, amb tres obertures per planta, amb balconada correguda al pis principal i balcons a la segona i tercera i planta.  Hi ha poques diferencies entre el plànol original i la fotografia feta poc abans del seu enderrocament (l’aspecte de la façana de la planta baixa, els tres balcons de l’entresol i el coronament).

     Al 1952, Salvador Puig Plana en representació de la propietària Isabel Vilella Mayner, besneta de Magín Mayner, demana llicència d’obres per modificar la distribució interior del pis principal ocupat pel Col·legi Oficial de Metges, segons projecte i plànol de l’arquitecte Antonio Pujol Sevil realitzat el 2 de setembre de 1952, amb un pressupost de 15.000 pessetes.

     El Club Gimnástico va ocupar el local des de 1941 a 1978.  Al 1941 José Prats Villafranca va demanar permís per treure les marquesines que hi havia al local.  Al 1959 van col·locar un cartell.  I en 1960, Manuel del Amo Mañé, secretari del Club, sol·licita permís per instal·lar un tendal (segon croquis de 2,10 m d’alçada x 2 d’ample x 10 m de llarg) en substitució dels quatre que hi havia abans.

     El 22 d’agost de 1974, el procurador Joan Poblet Bayer en representació d’Isabel Vilella Mayner presenten una instancia a l’Ajuntament, acompanyat d’un informe de l’arquitecte F. Escudero Ribot demanant que es declari l’edifici finca ruïnosa

     A partir d’aquesta instancia, comença un llarg procés- L’arquitecte municipal no hi estava d’acord i els inquilins van presentar recursos en nom seu o a través d’advocats, adjuntant informes d’arquitectes.  Aquests recursos van ser de: Col·legi de Metges, Club Gimnàstico, Leocadia Grau Rimbau i Magda Dalmau vídua de Solanas.  A l’any 1978 encara no estava resolt.  Mentrestant, la casa veïna (R.N. n 58-60), ja s´havia enderrocat i ja estava construint-se el nou edifici de Banca Catalana.

     I ja el 20 de novembre de1978, Evaristo Mensa Rius en representació Renta Barna S.A. sol·licita llicència d’obres major per construir un edifici comercial i d’oficines, també devien enderrocar l’existent.  El projecte ho va dissenyar  l’arquitecte Alfredo Fernández de la Reguera March, i per intervenir a les obres l’arquitecte tècnic Antonio M. Ricomà Muntané.  El pressupost va ser de 37.751.474 pessetes.  Van demanar una prorroga de la llicència i va canviar de titularitat a favor d’Isidre Cistare Vinyals.