%20Publicado%20en%20TEI%20el%2015-01-2022.jpg)
CARRER DE LA MARE DE DÉU DEL CARME
Noms que ha tingut:
S. XVIII: Carrer de les Monges
S. XVIII a S. XIX: Carrer de les Monges
Descalces
S. XIX - S. XXI: Carrer de les
Descalces
Carrer de Nostra Senyora del Carme
Carrer Mare de Déu del Carme
Aquest carrer i el convent de les
Carmelites Descalces, allí edificat, serven un gran lligam històric.
La construcció del convent carmelita a la
ciutat de Tarragona, obligava a l'establiment d'un nou carrer. Aquells solars, antigament, i junt amb els
carrers de Misser Nogués i de la Guitarra venien compresos dintre l’àrea del
memorable Puig Sarrier. I es considerava
com un tros del carrer anomenat “D'en Rufí o del Estudi vell”, que anava, per
darrera del de Misser Nogués, fins ben a prop del carrer de Puig d'En Pallas.
Per això durant tot el segle XVIII aquest
carrer va dir-se, “Carrer de les Monges”; ja que fins en el Cadastre de 1798, i
en documents propers, no apareix anomenat “carrer de les Monges Descalces”.
Al final de la centúria apareix ben
explícita la memòria de les monges fundadores. Vingudes a Tarragona, l'any
1712, procedents de la ciutat de Lleida d'on havien estat foragitades,
s'establiren “dins los murs de dita ciutat” llegim en les Resolucions Consulars
de l'any esmentat “per la fundació de un convent de Religioses de la ja dita
Religió, en la casa y patis del q° Jaume Refi sots la invocació de St. Josep”. Datat a Madrid, dia 18 de novembre de 1716, es
troba un “Real Despacho... en que se da permiso a las Religiosas que pasaron de
Lérida a Tarragona para que puedan hacer en aquella de Tarragona nueva
fundación”.
Al segle XIX, volent abreviar la
nomenclatura d'aquest carrer va quedar-li, simplement, el nom de “Carrer de les
Descalces”. Recordava d'igual manera a
les esmentades i benemèrites religioses.
Per a evitar, però, confusions, força
freqüents entre el “carrer de les Descalces” i el carrer, amb nom semblant: “dels
Descalços”, a finals del segle XIX, la nomenclatura urbana-tarragonina
introdueix una novetat en les retolacions oficials: “carrer de Nostra Senyora
del Carme”. La novella denominació anava
dedicada a la Patrona principal de les religioses Carmelites; origen d'una de
les devocions més arrelades entre els catòlics tarragonins. Vulgarment el poble anomena aquest carrer: “Carrer
del Carme”.
%20Publicado%20en%20TEI%20el%2015-01-2022.jpg)
El carrer del Carme, tranquil i completament
levític, serví en el segle XIX i en el XX, de residència provisional a diverses
Ordres religioses. Les Monges de la
Vetlla, o Carmelites Terciàries del P. Palau, visqueren al principi de la seva instal·lació
a Tarragona, en la casa del M. I. Canonge En Josep de Vilallonga i de Tamarit
(casa núm. 5 de la portalada barroca) i després del Canonge Garriga; tenint
Capella pública a la banda del carrer del Vidre. En aquesta mateixa casa, adquirida mes tard
amb propietat, habitaren fins l'any 1931 els religiosos Caputxins que anaren
llavors cap al convent nou de la Rambla de Sant Joan.
I la casa la compraren les Monges
Carmelites d'allí davant, l'any 1930, quedant propietàries de tot el carrer; i
sort varen tenir d’això, quan després de la guerra civil (1936-1939), en
restaurar convent i església, pogueren elles estar-se, provisionalment, allí
mateix, i a casa seva.
%20TEI%20el%2015-01-2022.jpg)
Una mica mes amunt, tirant cap al carreró
de la Guitarra, també, els PP. Carmelites Descalços, ocuparen uns pisos, propietat
de les monges, per a la seva estança provisional i d'espera; fins anar al seu
convent nou del nou, també, carrer “de l'Asalto”.
Dades i referències són aquestes, encara
que de poc interès, dignes d'ésser registrades; sobretot, quan d'alguna manera
afecten a l'historial del carrer. Durant
la guerra civil fou totalment cremat i desballestat el monestir observantíssim
de les Carmelites Descalces. Ha estat de
bell nou, reedificat sota la direcció de l'arquitecte diocesà i provincial
Francesc de Paula Monravà.
Imatges actuals: 12 de gener de 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada