EDIFICIS
CASA DOMINGO
Rambla Nova, 54
Autor: Antoni
Ras Pons (Mestre d’Obres) 1880
Ref.:
Antoni Pujol Sevil (1939 Farmàcia Domingo)
Ref.:
Gregorio Alonso Muñoz (1995 Gelateria Italiana)
El 26 de febrer la comissió de l’Ajuntament aprova la construcció de l’edifici amb un volum de 6.245,40 m2 i l’informe favorable de l’arquitecte municipal Magí Tomàs Secall una vegada pagades les tasses de 780,87 pessetes.
La fisonomia exterior de l’edifici ha variat molt poc des de la seva construcció al 1880. La casa fa cantonada amb el carrer Méndez Núñez, on esta situada la porta d’entrada. L’edifici consta de planta baixa, altell i tres plantes de pisos. La façana de la Rambla té quatre obertures per planta amb balcons. A la primera y segona planta hi ha una balconada que agafa les dues obertures centrals i dos balcons als extrems i a la tercera planta quatre balcons. La façana del carrer Méndez Núñez té set obertures per planta, amb quatre balcons i tres finestres intercalades. De pedra són els carreus de la planta baixa, els llindars de les obertures i les lloses dels balcons. Els ampits dels balcons són de ferro forjat i el coronament de pedra artificial formant una balustrada.
El 4 de novembre de 1910, Pablo Cornadó
Pascual, industrial, demana permís a l’Ajuntament per pintar les portes
salients de la casa de la Rambla de San Juan 54.
El 28 de novembre del mateix any, José
Virgili, industrial, també demana permís per repintar un rètol i anuncis a les
portes salients, amb una superfície total de 6,30 m2.
No s’especifica a quines portes es
refereixen, però segurament podrien ser dels locals de la planta baixa (el Café
Mindanao 1895-1930 o La Espiga de Oro 1888-1930) tots dos en funcionament en
1910.
.jpg)
.jpg)
El 15 de novembre de 1939, Juan Domingo Gil, sol·licita llicència a l’Ajuntament, per fer les obres per instal·lar i decorar una farmàcia de la seva propietat als baixos de la Rambla del Generalísimo 54, que fins a les hores estava instal·lada al nº 52 des del 1931, segons el projecte de l’arquitecte i director Antonio Pujol Sevil.
El Sr. Domingo va demanar altres
llicències a l’Ajuntament: al 1957 per col·locar un cartell, i al 1962 per
col·locar dos cartells.
Pere Domingo Saigi, titular de la farmàcia des de 1976 (i fill de Joan Domingo Gil) va demanar permís municipal a l’any 1998, per intervenir la façana per tal de recuperar el màxim l’aparença original de l’edifici. L’obra es va concloure al 1999.
Davide Olivier Bez, va obrir la Heladería
Italiana al 1962, encara que tothom la coneixia per “los italianos”. Es va instal·lar al costat de la Farmàcia
Domingo. A l’expedient de AHMT no consta
cap projecte de l’obertura de la geladeria, a la sol·licitud, només s’adjunta un croquis de la decoració i
el rètol que es pretenia fer a la façana.
El 1963, el Sr. Olivier demana permís per col·locar un cartell; el 1984 per reparar la marquesina del rètol “Heladeria Italiana”, i al 1998 per ficar-hi taules a la vorera.
El 1995, es va fer una nova remodelació de la façana. Aquest projecte fou realitzat per Gregorio Alonso Muñoz, el pressupost va ser de 265.000 pessetes. Es tracta de la instal·lació de una marquesina amb il·luminació amb tres rètols de colors vius representant gelats que sobresurt 1,40 m, que diu: “OLIVIER - Gelateria Italiana”.
%20Publicado%20en%20FT%20el%2023-09-2021.jpg)
Aquests dos establiments, la Farmàcia
Domingo i la Gelateria Italiana Olivier, ets podem considerar uns clàssics de
la nostra Rambla. Seria impossible
trobar un tarragoní que no s’hagi pesat a la bascula que havia en la farmàcia
(encara es pot veure decorant l’entrada) o que no s´hagi pres un gelat “en los
italianos”.
Documentació: Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona (AHCT)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada