CARRER DE LES ESCRIVANIES VELLES

EL PUIG SARRIER SOBIRÀ

CARRER DE LES ESCRIVANIES VELLES

     Noms que ha tingut:
         Antigament: Carrer de l'Escrivania Comuna - Carrer de l'Escrivania.
         S. XVI: Carrer del Degà
         S. XVI - S. XVIII: Carrer de les Escrivanies
         S. XVIII - S. XXI: Carrer de les Escrivanies Velles

     La nomenclatura de significació relativa d'aquest carrer pren origen en l'antiga escrivania o cúria de Tarragona, allí existent. Qui sap si la primera notaria civil que servaria, respectuosament, els protocols del notari Pere de Tarragona en la segona meitat del segle XII.  Fou l'Escrivania Comuna.

     En el Llibre de la Passada del Mur (1428) se'l registra sota el nom: “lo carrer de la Escrivania”.  I així continua fins a la primera meitat del segle XVI.  De vegades es troba, únicament, “la Escrivania”.

     L'historiador N'Agustí M." Gibert vol suposar que el nom de carrer de les Escrivanies Velles recorda dels romans, dintre de l'encastellada Arx. el murallat Tabularium construït per als arxius de l'Estat.

     Més aviat, l’existència d'un Cartarium (arxiu) l'any 1198, dintre de la “villa antiga” o sigui en el quarter de Natzaret, fa sospitar sobre alguna antigalla romana d'aquesta naturalesa.

     El fet de trobar-se, emperò, edificada en aquest carrer la casa del Canonge Degà (Dignitat de la Seu), motiva, en el segle XVI, un canvi en la nomenclatura i, així, hi ha un registre de 1595 que ens parla.  El Deganat de la Catedral de Tarragona, com a dignitat, fou instituït l'any 1274 per l'arquebisbe En Bernat d'Olivella.  Abans el canonge més antic es deia Degà. L'antic Degà de Tarragona posseïa la jurisdicció senyorial de la Baronia de La Masó.  Alguns Degans tarragonins foren de la noblesa catalana: Dalmau de Montoliu, Guillem de Rocabertí, Gaufred de Cruilles, etc.  El primer Degà En Joan de Broncacho fou creat Cardenal l'any 1275.

     La casa del Degà encara existeix amb el seu pati clàssic i les làpides hebraiques i romanes a la façana.  Habitava aquesta casa el benemèrit canonge don Carles González Posada

     “Dignidad de enfermero que fue de esta santa Iglesia, y uno de los sacerdotes más ilustrados de fines del pasado siglo... Y entusiasta por las antigüedades, descubrió en una viña de las inmediaciones de la Playa del Milagro dos grandes lápidas hebreas, que hizo conducir a su casa, colocando la una por dintel de la ventana, cuyas jambas son lápidas romanas, y la otra encima de la primera, empotrada en la pared de fachada”.

     Des de la segona meitat del segle XVI fins al segle XVIII apareix la variant de “carrer de les Escrivanies”, e. g. “una casa situada en lo carrer dit de les Scrivanies”

     Ja en el Llibre del Mitg Tall (1715) en registra el “carrer que passa des del carrer de les Escrivanies Velles fins al Pla de Palacio” -i de llavors al present- la qualificació de velles fa fixar l'atenció de l'investigador sobre el fet de si havia desaparegut el motiu que origina l'antiga nomenclatura; o bé si, com és cert que fins fa pocs anys (durant el segle XIX) les notaries hi deixaren el seu record històric (a Can Fàbregas, a Can Albinyana), el qualificatiu de velles vol expressar la successió interrompuda de notaries en aquell lloc, pels traspassos de protocols vells als nous notaris que les venien a regentar, i en relació a les altres notaries més modernes escampades per diferents indrets de la ciutat.  Així la nomenclatura no era el record d'unes notaries que existiren en aquell lloc i que foren o suprimides o traslladades a altres carrers; era la glorificació de les primitives escrivanies que s'havien succeït a través dels segles.

     Les retolacions transitòries del segle XIX li dedicaren la memòria del governador de la ciutat, el General González; que, mes tard, continuarà recordat en un dels novells carrers de la urbs moderna.

CASA DEL DEGÀ

     Edifici de dues plantes d'alçada i planta baixa. Un gran pati d'entrada amb escala dona accés al primer pis. Hi ha dues làpides hebrees i dos cips romans encastats a la façana, on també destaquen els esgrafiats de la primera planta amb motius vegetals i figuratius.

     La Casa del Degà, anomenada així per haver estat la residència d’aquesta dignitat capitular, creada al segle XIII.  Quatre pedres antigues són encastades a la part inferior de la façana.  D’aquestes pedres dues són làpides sepulcrals hebraiques dels anys 1300 i 1302 i les altres dues, cippa romans.  Una de les làpides hebraiques, emplaçada damunt dels dos cippa romans, fa la funció de llinda, i l’altra constitueix la base d’una finestra més alta.  Les làpides hebraiques provenen del cementiri que la comunitat jueva tenia prop de la platja del Miracle, al costat del fortí de la Reina.

CASA DEL DEGÀ - Imatges: M. T. Eroles i Rigol i J. M. Buqueras i Bach - Ago-1982

     Durant el segle XVI va ser la casa del Degà, dignitat capitular creada el segle XIII. L'any 1830, amb la desamortització de Mendizábal, l'immoble passà a mans privades. A inicis del segle XX fou transformada en edifici d'habitatges. Entre els anys 1996-1998 l'edifici va ser rehabilitat íntegrament i es van crear falsos històrics. Va ser desmuntat completament i durant la intervenció es van perdre elements com els murs mitjaners originals. Les inscripcions romanes i jueves de la façana van ser substituïdes per còpies i els originals van passar a l'interior de l'edifici.

CASA DEL DEGÀ - Imatges: Jordi Contijoch Boada - Nov-1999

Casa del Degà - Restauració - Imatges: Ninin Olivé - Diari de Tarragona 11-12-1998

Imatges actuals: 12 de gener de 2022

PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Tomo 1, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1956.

Imatges 1982 i 1999: INVARQUIT https://invarquit.cultura.gencat.cat/ 

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/tarragona-1

DIARI DE TARRAGONA - 11 de desembre de 1998