LA PESCATERIA VELLA I LES PLACETES VEÏNES
PLAÇA DE LES PESCATERIES VELLES
Noms
que ha tingut:
Antigament:
La Pescateria.
S.
XV - S. XVIII: Plaça de la Pescateria
S.
XVIII - S. XXI: Plaça de les Pescateries Velles
S. XIX: Plaça d'En Vergara
La Pescateria vella de Tarragona ve
documentada en un protocol de 1276. Els
documents dels segles XV i XVI i posteriors la registren, genèricament, amb un
sol nom: “Pescateria” (Llibre de la Passada del Mur. 1428); “la Pescateria” (Llibre
de Fogatges. 1497); “la Pescateria” (Llista de Carrers. 1505); “casa a la
Pescateria” (Llibre dels Censos que fan a la Ciutat. 1764).
%20Publicado%20en%20TEI%20el%2019-11-2021.jpg)
Al costat d'un registre de 1409
referint-se a “un alberc sobre la Pescateria”, un altre anterior, de 1407, ens
dona la cita de la plaça: “una casa a la Plaça de la Pescateria confrontant ab
dues places” (les dues placetes fronteres, eren la placeta de l'Oli i la
placeta de l'Esparteria). Aquest nom persevera fins el segle XVII i el pren de
la Pescateria vella localitzada. des d'antic, en aquest indret.
La seva confrontació amb la plaça de l'Oli
apareix explícitament en el Extraordinarius del notari Damià Rosell (1541): “quoddam
hospitium ... in platea Piscaterie confrontatur ... ex alio latere cum platea
Olei”.
La Plaça de la Pescateria arribava fins a
l'Hort del Patriarca per la Merceria. Un
pergamí de l'any 1462 -de l'Arxiu Històric Nacional- ens dona noticia de certa
casa situada a la plaça de la Pescateria, confrontant amb casa d'En Joan Colom
i per darrera amb el Castell del Patriarca.
Dia 3 de juny de 1634 els Cònsols de la Ciutat determinaren “que es mudés la Pescateria a la plassa del Rei”. I des d'aleshores, s'anomena aquesta antiquíssima plaça: Plaça de la Pescateria Vella.
Els pescadors de Tarragona habitaven en
bona part en els carrers i llocs propers a la Pescateria. El Llibre del Mitg Tall de 1715 anota -en
aquest any- una estadística força eloqüent, malgrat que la venda o mercat del
peix s'havia traslladat a la Plaça del Rei. I així ens registra per exemple:
Del Portal de Sant Antoni a la Plaça de
l'Oli, 3 pescadors.
A la Pescateria i Caniceria, 1
A Tras Caniceria, 1
Al carrer de Sant Llorenç, 7
De Sant Llorenç al Portal de Sant Antoni,
3
Al
Carrer dels Descalços, 6
Al Carrer de Santes Creus, 5
Al Carrer de Santa Tecla, 3
Al Carrer de Talavera, 7
%20Publicado%20en%20TEI%20el%2019-11-2021.jpg)
La reforma de la nomenclatura urbana-tarragonina,
feta per l'Ajuntament de 1840, li dona el nom de “Plaza de Vergara” en recordança
de la cèlebre abraçada del General carlí Maroto. traïdor de don Carles, amb el
General isabelí Espartero.
Al segle XIX va establir-se, en el lloc on es va instal·lar després el Parc de Bombers, la Pescateria Nova, el 18 de juny de 1867 s'hi va vendre peix per primera vegada.
En aquest lloc de la Pescateria Vella, l'any 1340, En Pere de Guiñes, Mestre imaginador, ciutadà de Tarragona, per manament del rei En Pere III i per a construir la tomba de son pare N'Anfôs III al convent de Fra Menors de Lleida, dirigia unes excavacions en els fonaments de diversos albergs, allí edificats, i era ordenat: “que donàs a xx pichaperers que xvi dies continuament logàs per traure marbre de diversos alberchs situats en la pescateria de Tarragona, a rao de II sol. per cascun lo die, etc.”. El mateix document, que ens dona la referencia, registra un detall força curiós: “Item que us costa de portar lo dit marbre dels dits alberchs de la pescateria tro a vostre alberch cxx sol. barchinonenses”.
%20Publicado%20en%20TEI%20el%2019-11-2021.jpg)
L'historiador Morera explica la riquesa de
marbres, existents en aquesta encontrada, per la raó d'haver-se construït tota
l'illa de cases del carrer de Sant Llorenç sobre les runes del temple romà
aixecat a l'emperador August. I els autors de El Indicador Arqueológico de
Tarragona ho confirmen:
“Este
magnífico templo cogía al parecer desde las actuales carnicerías, por toda la
calle de San Lorenzo que viene enfrente, hasta el Cuartel del Carro. Calcúlese pues lo que costaría solamente el
transporte del material sin contar la mano de obra. En cualquier punto de esta calle y adyacentes
que se excave hay seguridad de encontrar a 30 centímetros de profundidad
fragmentos más o menos preciosos de mármol de aquella maravillosa obra... que
todo era de mármol estatuario de Carrara de una grandeza extraordinària”.
%20Publicado%20en%20TEI%20el%2019-11-2021.jpg)
L'existència de tant marbre de Carrara,
procedent de l'enderrocat Temple d'August, motiva ja a l'any 1340,
l'aprofitament d'aquelles pedres, juntament amb altres de fora de Tarragona-
per a la confecció del sepulcre del rei N'Anfôs III i la seva esposa donya
Elionor D'Aragó, dins l'església dels Franciscans de la ciutat de Lleida. Aquest sepulcre o monument fou treballat, doncs,
a Tarragona en l'alberg o taller de Mestre Pere de Guiñes, ciutadà i notable
imaginador.
A la Plaça de la Pescateria hi hagué un
hostal; el Llibre de la Passada del Mur registrava, l'any 1428, l'hostal d'En
Pere Soler. A l’any 1469 Joan Noguer,
hostaler, confessava tenir “quoddam hospitium sive hostal in placeta piscateria”;
i als Fogatges de 1515, registrà l’hostaler En Joanot Noguers a la Plaça de
l'Oli; podria tractar-se del mateix Joan Noguer hostaler en la plaça esmentada.
Dues centúries després venia força
popularitzat l’Hostal d'En Besora al carrer veí de Sant Llorenç. Lo més segur és que fos el mateix hostal,
localitzat entre la plaça de la Pescateria i el carrer de l'Hospital Vell, o be
traslladat al darrer carrer.
%20Publicado%20en%20TEI%20el%2019-11-2021.jpg)
%20Publicado%20en%20TEI%20el%2010-09-2021.jpg)
.png)
.png)
.png)
.png)
%20Publicado%20en%20FT%20el%2023-10-2021%20.jpg)
%20Publicado%20en%20FT%20el%201-11-2021%20y%20en%20TEI%20el%205-03-2022.jpg)
.jpg)
-.jpg)