Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 09 LA PESCATERIA VELLA I LES PLACETES VEINES. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 09 LA PESCATERIA VELLA I LES PLACETES VEINES. Mostrar tots els missatges

dimarts, 2 d’agost del 2022

PLAÇA DE LES PESCATERIES VELLES

 LA PESCATERIA VELLA I LES PLACETES VEÏNES

Plaça de les Pescateries Velles - Foto: H. Vallvé

     PLAÇA DE LES PESCATERIES VELLES

       Noms que ha tingut:

         Antigament: La Pescateria.

         S. XV - S. XVIII: Plaça de la Pescateria

         S. XVIII - S. XXI: Plaça de les Pescateries Velles

         S. XIX: Plaça d'En Vergara

     La Pescateria vella de Tarragona ve documentada en un protocol de 1276.  Els documents dels segles XV i XVI i posteriors la registren, genèricament, amb un sol nom: “Pescateria” (Llibre de la Passada del Mur. 1428); “la Pescateria” (Llibre de Fogatges. 1497); “la Pescateria” (Llista de Carrers. 1505); “casa a la Pescateria” (Llibre dels Censos que fan a la Ciutat. 1764).

     Al costat d'un registre de 1409 referint-se a “un alberc sobre la Pescateria”, un altre anterior, de 1407, ens dona la cita de la plaça: “una casa a la Plaça de la Pescateria confrontant ab dues places” (les dues placetes fronteres, eren la placeta de l'Oli i la placeta de l'Esparteria). Aquest nom persevera fins el segle XVII i el pren de la Pescateria vella localitzada. des d'antic, en aquest indret.

     La seva confrontació amb la plaça de l'Oli apareix explícitament en el Extraordinarius del notari Damià Rosell (1541): “quoddam hospitium ... in platea Piscaterie confrontatur ... ex alio latere cum platea Olei”.  

     La Plaça de la Pescateria arribava fins a l'Hort del Patriarca per la Merceria.  Un pergamí de l'any 1462 -de l'Arxiu Històric Nacional- ens dona noticia de certa casa situada a la plaça de la Pescateria, confrontant amb casa d'En Joan Colom i per darrera amb el Castell del Patriarca.

     Dia 3 de juny de 1634 els Cònsols de la Ciutat determinaren “que es mudés la Pescateria a la plassa del Rei”.  I des d'aleshores, s'anomena aquesta antiquíssima plaça: Plaça de la Pescateria Vella.

     Els pescadors de Tarragona habitaven en bona part en els carrers i llocs propers a la Pescateria.  El Llibre del Mitg Tall de 1715 anota -en aquest any- una estadística força eloqüent, malgrat que la venda o mercat del peix s'havia traslladat a la Plaça del Rei.  I així ens registra per exemple:

     Del Portal de Sant Antoni a la Plaça de l'Oli, 3 pescadors.

     A la Pescateria i Caniceria, 1

     A Tras Caniceria, 1

     Al carrer de Sant Llorenç, 7

     De Sant Llorenç al Portal de Sant Antoni, 3

     Al Carrer dels Descalços, 6

     Al Carrer de Santes Creus, 5

     Al Carrer de Santa Tecla, 3

     Al Carrer de Talavera, 7

      La reforma de la nomenclatura urbana-tarragonina, feta per l'Ajuntament de 1840, li dona el nom de “Plaza de Vergara” en recordança de la cèlebre abraçada del General carlí Maroto. traïdor de don Carles, amb el General isabelí Espartero.

     Al segle XIX va establir-se, en el lloc on es va instal·lar després el Parc de Bombers, la Pescateria Nova, el 18 de juny de 1867 s'hi va vendre peix per primera vegada.

     En aquest lloc de la Pescateria Vella, l'any 1340, En Pere de Guiñes, Mestre imaginador, ciutadà de Tarragona, per manament del rei En Pere III i per a construir la tomba de son pare N'Anfôs III al convent de Fra Menors de Lleida, dirigia unes excavacions en els fonaments de diversos albergs, allí edificats, i era ordenat: “que donàs a xx pichaperers que xvi dies continuament logàs per traure marbre de diversos alberchs situats en la pescateria de Tarragona, a rao de II sol. per cascun lo die, etc.”.  El mateix document, que ens dona la referencia, registra un detall força curiós: “Item que us costa de portar lo dit marbre dels dits alberchs de la pescateria tro a vostre alberch cxx sol. barchinonenses”.

     L'historiador Morera explica la riquesa de marbres, existents en aquesta encontrada, per la raó d'haver-se construït tota l'illa de cases del carrer de Sant Llorenç sobre les runes del temple romà aixecat a l'emperador August. I els autors de El Indicador Arqueológico de Tarragona ho confirmen:

“Este magnífico templo cogía al parecer desde las actuales carnicerías, por toda la calle de San Lorenzo que viene enfrente, hasta el Cuartel del Carro.  Calcúlese pues lo que costaría solamente el transporte del material sin contar la mano de obra.  En cualquier punto de esta calle y adyacentes que se excave hay seguridad de encontrar a 30 centímetros de profundidad fragmentos más o menos preciosos de mármol de aquella maravillosa obra... que todo era de mármol estatuario de Carrara de una grandeza extraordinària”.

     L'existència de tant marbre de Carrara, procedent de l'enderrocat Temple d'August, motiva ja a l'any 1340, l'aprofitament d'aquelles pedres, juntament amb altres de fora de Tarragona- per a la confecció del sepulcre del rei N'Anfôs III i la seva esposa donya Elionor D'Aragó, dins l'església dels Franciscans de la ciutat de Lleida.  Aquest sepulcre o monument fou treballat, doncs, a Tarragona en l'alberg o taller de Mestre Pere de Guiñes, ciutadà i notable imaginador.

     A la Plaça de la Pescateria hi hagué un hostal; el Llibre de la Passada del Mur registrava, l'any 1428, l'hostal d'En Pere Soler.  A l’any 1469 Joan Noguer, hostaler, confessava tenir “quoddam hospitium sive hostal in placeta piscateria”; i als Fogatges de 1515, registrà l’hostaler En Joanot Noguers a la Plaça de l'Oli; podria tractar-se del mateix Joan Noguer hostaler en la plaça esmentada.  Dues centúries després venia força popularitzat l’Hostal d'En Besora al carrer veí de Sant Llorenç.  Lo més segur és que fos el mateix hostal, localitzat entre la plaça de la Pescateria i el carrer de l'Hospital Vell, o be traslladat al darrer carrer.


dimecres, 27 d’abril del 2022

* EL PORXO DE LES PESCATERIES VELLES

LA PESCATERIA VELLA I LES PLACETES VEÏNES






La capelleta dels Sants Pere i Andreu

* EL PORXO DE LES PESCATERIES VELLES

     La Pescateria Vella, situada a la plaça del seu nom, es trobava protegida per un porxo, que venia anomenat Lo Porxo o Lo Cubert de la Pescateria.  En el Llibre de Censals que fan a la Ciutat (1764) es registra “una casa a la pescateria ... afrontant de altra part ab la Pescateria, per detrás ab lo cubert de dita Pescateria y per devant ab lo carrer de St. Llorens”.  Aquest porxo o cobert existia,: ja, abans del segle XV, car una cita de l'any 1505 ens recorda “la plasseta den Lor ab lo porxo de la Pescateria”.

     Es de creure que l'esmentat porxo era també conegut amb el nom de volta.  Un protocol del notari Bernat Gendre (1583) recorda unes “cases situades ... en la plaça de la Pescateria ab quatre portals, lo hu trau en lo carrer del Spital, lo altre devall la volta de la Pescateria”.

     A la plaça de la Pescateria roman una capelleta dedicada als Sants apòstols i germans Pere i Andreu, patrons del gremi dels pescadors.  Sant Pere continua essent-ho, i el tenen per celestial patró els pescadors del Serrallo.  Sota de la capelleta hi hagué la típica volta o cobert, les arcades del qual, tapiades i aprofitades per a habitacions, presenten uns contraforts a semblança de les voltes de la Merceria.  L'edifici fa xamfrà entre els carrers de Sant Llorenç i de la Mercè.

diumenge, 20 de març del 2022

PLAÇA DE L'OLI

LA PESCATERIA VELLA I LES PLACETES VEÏNES

PLAÇA DE L'OLI

     Noms que ha tingut:

       S. XV - S. XXI: Plaça o Placeta de l'Oli

       S. XV - S. XVI: Plaça d'En Llor

     La plaça o placeta de l'Oli es troba ben propera a la plaça de la Pescateria.  I agafa aquest nom del mercat o banc de l'oli, antany allí establert.  Una nomenclatura tan justificada, ja mai no s'ha perdut durant cinc o sis centúries.  Uns quants exemples que prou ho confirmen: “la placeta del Ol” (Llibre de Fogatges de 1497); “la plaça del Oli” (Llibre de Fogatges de 1515); “quoddam hospitium ... in platea Piscaterie confrontatur ... ex alio latere cum platea Olei» (Extraordinarius. 1541); “Carrer del Portal de Sant Antoni fins a la Plassa del Oli i Plassa predita” (Llibre del Mitg Tall. 1715).

      Els autors de El Indicador Arqueológico de Tarragona refereixen que a la Plaça de l'Oli:

     “Existían hasta hace muy poco (abans de 1867) dos grandes sillares encima de los que se mide el aceite que se expende al público por mayor: una tradición nunca desmentida asegura que vinieron allí volando por los aires al incendiar un rayo en 1700 la torre romana fuera de la Puerta de San Francisco, de la que ambas piedras formaban parte.  Aunque es mucha la distancia, todo puede creerse por la fuerza de la pólvora.  Más fácil es creer esto, que lo que dice el escritor Blanch y es, que hubo piedras de esta torre que llegaron a dos horas de la ciudad». (Tarragona 1867).

     Durant les centúries XV i XVI meresqué els honors de la popularitat urbana l'antigua familia Lor o Llor.

     Antoni Lor, habitant al carrer Major, apareix registrat, l'any 1428, en el Llibre de la Passada del Mur.  Amb tot En Pere Llor (1497) i En Miquel Lor (1515) habitaren, respectivament, en aquelles centúries, a la plaça de l'Oli.  Per ço es troba l'esmentat registre municipal de 1505 que, proposant-se una llista de carrers de Tarragona, diu “la plasseta den Lor ab lo porxo de la pescateria”.  En Pere Llor o En Miquel Lor feren eclipsar, doncs, temporalment el nom de la vella plaça.

     Els Llors continuaren visquin-hi en el segle XVIII, de tal manera que el Llibre del Mitg Tall (1715) conserva el nom d’Ignaci Llort botiguer a la Plaça de la Pescateria i Carnicería.  Havien perdut, però, la popularitat urbana.  I perseverava la vella nomenclatura.  Fins i tot en el cadastre de 1814 es troba la “Plaza del Aceite y Pescadería Vieja” i continua en el Nomenclàtor de 1843 la “Plaza del Aceite».  I encara s'ho diu.

     Un registre notarial de 1633 dona referències del “Carreró de la Plaça del Oli”.  No s'ha trobat en cap altre protocol.  Tindria sortida al carrer de Sant Llorenç per l'atzucac de Barceloneta? Es suposició, manquen les referències que ho comprovin.

dissabte, 5 de març del 2022

CARRER DE SANT LLORENÇ

 LA PESCATERIA VELLA I LES PLACETES VEINES


Processó del Sant Enterrament al carrer de Sant Llorenç.  Misteri de la Pietat i els Armats.  A l'esquerra es pot veure l'antic convent dels claretians i la casa de Mossén Clotet
Imatge: autor desconegut - 1918 - C.I.T.

CARRER DE SANT LLORENÇ

     Noms que ha tingut:
       Antigament: Carrer de l'Hospital
       S. XV - S. XXI: Carrer de Sant Llorenç
       S. XVII: Carrer de l'Hospital Vell
       S. XIX: Carrer de l'Ordre

     Des de temps molt antic que trobem aquest carrer amb el nom de carrer de l'Hospital.

Carrer de Sant Llorenç - Imatge: H. Vallvé - 1935 (data no comprovada) - C.I.T.

     Un registre llatí del notari Bernat Gendre, de 1595, diu així, traduït en català: “Tota aquella casa que antigament fou hospital vell de Santa Tecla de la present ciutat de Tarragona amb dos portals entre dos carrers públics ... un principal en el carrer de transit davant de la Seu o cementiri i altre darrera en el carrer anomenat de l'Hospital o de Sant Llorenç”.  La nomenclatura perseverava fins a finals del segle XVI: “unes cases situades en la plaça de la Pescateria ab quatre portals lo hu dels quals trau en lo carrer del Spital”.

Carrer de Sant Llorenç. En primer terme el mercat del Fòrum
Imatge: autor desconegut - 1960 - C.I.T.

     I l'Hospital fou fundat per l'arquebisbe don Huc de Cervelló, en el segle XII (1164-1171), davant de la Catedral i de la porta anomenada de Santa Tecla.  Part de la façana, amb pòrtics de caire bizantí, es pot veure, al Carrer de les Coques.  Tenia una capella dedicada a Sant Vicenç, màrtir.  Servia per als eclesiàstics pobres i els seus familiars i dependents.  Estava sota la direcció i administració del canonge Hospitaler.  

Carrer de Sant Llorenç. En primer terme el mercat del Fòrum
Imatge: autor desconegut - 1960 - C.I.T.

     L'Hospital va ampliar-se i posar-se sota l'advocació de Santa Tecla, l'any 1464, per l'arquebisbe i Patriarca d'Alexandria don Pere d'Urrea.

     Des de principis del segle XV, però, guanya el seu lloc d'honor, en la nomenclatura urbana-tarragonina, la vella església de Sant Llorenç, del Gremi de Pagesos.  I des de llavors, i per sempre més, tret d'algunes transitòries variants, s'ha conservat la nomenclatura de carrer de Sant Llorenç.

Carrer de Sant Llorenç - Imatge: 23 de febrer de 2021

     El temple o capella, amb la casa propera, pertanyé a l'Ardiaca de Sant Llorenç, dignitat instituïda per l'arquebisbe don Pere de Clasquerí el dia 29 de gener de 1359.  El dignatari vivia allí mateix i curava del culte i de l'administració de l'església.  L'any 1402 va fundar-se en aquell lloc sagrat la Confraria dels Pagesos o Gremi dels Trenta, que encara existeix; els seus estatuts foren aprovats per l'arquebisbe don Ennec de Valterra.  El gremi construí l'edifici de bell nou, a despeses seves, i un cop suprimida la dignitat ardiaconal -l'any 1768- vingué la germandat de pagesos a posseir i encarregar-se de l'església.  La Confraria del gloriós Sant Llorenç i Santa Magdalena dels Pagesos ofereix un historial envejable a la sociologia cristiano-tarragonina.

Carrer de Sant Llorenç - Imatge: 20 d'octubre de 2021

     El Gremi dels Trenta celebra les seves festes religioses a l'església patronal.  Porta el pas del Sant Sepulcre a la processó del Divendres Sant.  Presentava el “ball dels cavallers i turcs”, antigament, (segle XVI).  Aleshores estaven separades la Confraria de Sant Llorenç i la Confraria de Santa Magdalena dels Ortalans; aquesta tenia el “ball de la Monja” (1511) i “el joc de l'hort” (segle XVII).  L'Arxiu de Protocols de Tarragona guarda el Llibre de les Resolucions de diferents Confraries en poder de Pau Salas, Notari (1742-1805).

Carrer de Sant Llorenç - Imatge: 20 d'octubre de 2021

     Al Carrer de Sant Llorenç i als seus voltants, durant els segles XVII, XVIII i XIX, visqueren moltes famílies de l'honrada pagesia tarragonina.  Basta consultar els Cadastres d'aquestes centúries, que es troben a l'Arxiu Municipal, i quedarà ben comprovat amb una rica estadística.

Carrer de Sant Llorenç - Imatge: 30 d'octubre de 2021

     La circumstància d'haver-se fundat, en els eixamples de Tarragona, en 1580, per l'Arquebisbe don Antoni Agustín el nou Hospital de Sant Pau i de Santa Tecla, l'hospital abandonat influí, encara, en la nomenclatura d'aquell lloc, i no és difícil aportar registres al·lusius.

Carrer de Sant Llorenç - Imatge: 18 de novembre de 2021

    Veïnes a l'església de Sant Llorenç es troben edificades dues cases antigues citades en els registres del segle XVI: Casa de la Sagrestia maior de la Seu; i Casa del Dr. Jaume Reig V. J. D. Canonge de Tarragona que fou Administrador de l'Arquebisbat S. V.   

     El Nomenclàtor de 1843 senyala a l'esmentat carrer la nomenclatura de “Calle del Orden”.  No se sap a què pugui referir-se.  

Capelleta de la Mare de Déu de les Neus o de la Bonanova al carrer de Sant Llorenç
Imatge: 17 de novembre de 2023

     Al carrer de Sant Llorenç hi ha un carreró sense sortida, Innominat, ja, en vells protocols, que sapiguem no tingué mai cap nomenclatura oficial. La gent del barri l'ha batejat (modernament) amb l’irònic nom de “Carreró de Barceloneta”.


PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Tomo 1, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1956.

Centre d'Imatges de Tarragona C.I.T.


PÀGINES