CARRER DEL TRINQUET VELL

LA BOQUERIA I EL CÓS DEL BOU

Carrer del Trinquet Vell -  Imatge: 11 de novembre de 2021

CARRER DEL TRINQUET VELL

     Noms que ha tingut:
       S. XIII: La Boqueria
       S. XIV a S. XVI: Carrer de la Boqueria
       S. XVI a S. XVII: Carrer del Trinquet
       S. XVIII a S. XXI: Carrer del Trinquet Vell
       S. XIX: Carrer d'Egipte. Carrer dels Gitanos

     Un registre de l'any 1276 ens parla de certa casa propera a la Boqueria “domus prope Boqueriam”.

     Els Cònsols de la ciutat, a 7 d'agost de 1386 determinaren establir el bordell de dones publiques “aqui hon solia ésser la Boqueria”.  Era un solar davant de la Baixada de la Misericòrdia, no molt lluny del Portal de Na Olivera o de la Verge Maria.

Carrer del Trinquet Vell -  Imatges: 11 de novembre de 2021

     La Boqueria, però, antigament es trobava localitzada a la part alta prop de la muralla.  D'aquí que el Llibre de Censals de l'Arxiu Capitular -que és de l'any 1409- ofereix dos registres prou interessants: a) “un alberc prop la Bocaria Vella afronta apart detrás ab lo mur”; b) “un alberch al carrer jussà de la Bocaria”.

Carrer del Trinquet Vell -  Imatges: 27 de novembre de 2021

     La Boqueria era el lloc on venien la carn del boc.  A Barcelona també trobem el “pla de la Bocaria” i el “carrer de la Bocaria”.

Carrer del Trinquet Vell -  Imatge: 1 de juny de 2023

Carrer del Trinquet Vell -  Imatge: 14 d'agost de 2023

    Al segle XIV aquest lloc s'anomenava encara “la Bocaria”. Així llegim com els Cònsols de la ciutat determinen construir una bassa “dins el pati de la Bocaria” i en el Llibre de Fogatges de 1515: “A la Bocaria”.  El carrer s'anava establint.  Es a la segona meitat del segle XVI que comencen els registres relatius: “quondam botigiam... in vico dicto de la boqueria”, “quandam cisterna... in vico dicto de la boqueria, etc”.

Carrer del Trinquet Vell - Imatge: 6-11-2023

Carrer del Trinquet Vell - Imatge: 15 de febrer de 2024

     Cap a finals del segle XVI apareix una variant en la nomenclatura clàssica d'aquest carrer: “in vico dicto de la boqueria sive del trinquet”.  Onofre Oliver tenia establerts allí, un forn i un trinquet o joc de la pilota.  D’aquí prenia motiu la novella variant.

Carrer del Trinquet Vell - Imatges: 1 de març de 2024

     Persevera aquest nom fins a la primeria del segle XVIII: “Plassa dels Sedassos i carrer del Forn de Aleu i del Trinquet”.  El fet d'haver-se traslladat el joc de la pilota vora la plaça del “cors del bou” en el carrer que té sortida al “Portalet” fou el motiu perquè es digues, des d'aleshores el “Carrer del Trinquet Vell”; i més posteriorment: “vulgo joc de la pilota”.

Carrer del Trinquet Vell - Imatges: 1 de març de 2024

     Les retolacions oficials del segle XIX oferiren ensems al típic carrer dels gitanos una arbitrària però simbòlica variant en la seva nomenclatura; la suggestiva denominació de “Carrer d'Egipte”.  Arbitrària en el sentit que sols ès el record de l'imperi egipci el que vol commemorar-se; i simbòlica per esser residència habitual, aquest carrer, de molts gitanos tarragonins.  Es en el segon aspecte que li encaixa millor el nom de “Carrer dels Gitanos” amb el qual encara vulgarment se l'anomena.

Carrer del Trinquet Vell - Imatges: 15 d'abril de 2024

Carrer del Trinquet Vell - Imatges: 15 d'abril de 2024

     Al carrer del Trinquet Vell, tocant a la Baixada de Misericòrdia, antany s'aixecava l'Arc d'En Bergalló.  Fou enderrocat l'any 1856 segons ve registrat en el Libro de Actas (1856) de l'Arxiu de la Diputació de Tarragona.

Carrer del Trinquet Vell - Imatges: 1 de juliol de 2024

LAS CALLES ANTIGUAS DE TARRAGONA

Carrer del Trinquel Vell - Imatge: H. Vallvé - Anys 50' del segle XX - Las calles antiguas...

CENTRE D'IMATGES DE TARRAGONA

Carrer del Trinquet Vell -  Imatge: Dep. Premsa Mauri - 1992 - CIT

PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1958.

Centre d'Imatges de Tarragona C.I.T.

* LA PLAÇA DE LA BOQUERIA

 LA BOQUERIA I EL CÓS DEL BOU

Al segle XVI s'anomenava la Plaça de la Boqueria - Imatge: 2 de desembre de 2021

* PLAÇA DE LA BOQUERIA

     Noms que tingué:
       S. XIV - S. XV: Plaça de la Boqueria
       S. XVI: Plaça del Cors del Bou
       S. XVI: Plaça de les Coves d'En Carabassa
                    Plaça d'En Carabassa
       S. XVI: Plaça de les Fresques

     Actualment es troba confusa amb la baixada de la Pescateria, en la seva part mes alta, allà on comença el descens, i amb altres carrers d'aquell topant.

     La Boqueria, durant els segles XII, XIII i XIV venia localitzada davant de l’actual carrer del Trinquet Vell, en plena baixada a la Plaça de la Font i donava nom al carrer que des d'allí conduïa al Cors del Bou.  Exigències d'urbanització obligaren a traslladar aquell mercat a lloc més còmode i menys molest.

     Un registre de 1409 recorda “la plaça de la boquaria”.  De l'any 1514 es la concessió dels Cònsols a Guillem Mota d'un solar per a edificar en la Plaça de la Boqueria o cors del Bou ... “linda amb un viver, amb una cova i amb davallada del Castell del Rei”.

Els carrers de la Part Alta al segle XVI

     Aquesta desapareguda plaça, almenys en part, era el lloc destinat per a fer el cors del bou; per això en el segle XVI també s'anomenava: “plaça de la boqueria o cors del bou”.

     En el mateix segle XVI les voltes de la Maeniana s'anomenaren covas den Carabassa segons la referència de l'historiador En Pons d'Icart.  Un tipus popular, posseïdor d’elles, En Carabassa (o Carabasses) motivà la seva nomenclatura i de la plaça allí propera.  Per això es troba en la segona meitat de l'esmentada centúria un enfilall de registres protocol·laris que recorden aquests topants amb els noms de Plaça de les Coves d'En Carabassa i Plaça d'En Carabasses, e. g. S. XVI. (Nicolau Rosell. Extraordinarius. 1541)

     Encara hi ha un registre prou explícit i curiós: N’Antoni Soler, hostaler de Tarragona, ven a Mateu Carracell, també hostaler de Tarragona.  

     El notari en Bernat Gendre, en un protocol firmat a 25 de desembre de 1575 la registra amb el nom de “platea de les fresques” (plaça de les Fresques).  Es creu que es volen al·ludir les coves o voltes de la Maeniana, llocs realment fresquíssims a l'estiu, i abundants com hem pogut veure en aquella rodalia.

Al segle XV s'anomenava plaça de la Boqueria -

Mercat de queviures a l'aire lliure situat a la Baixada de la Pescateria 

Inicis del segle XX -  Imatge d'autor desconegut

PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Tomo 2, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1958.

Centre de Imatges de Tarragona - CIT

BAIXADA DE LA PESCATERIA

LA BOQUERIA I EL CÓS DEL BOU

Baixada de la Pescateria - Imatge: 2 de desembre de 2021

  BAIXADA DE LA PESCATERIA

     Noms que ha tingut:
       Antigament: Plaça o Baixada de les Forques
       S. XIX - S. XXI: Baixada de la Pescateria

     El fet de trobar-se antany, al peu del Castell del Rei, a part alta de la plaça de la Boqueria o del Cors del Bou, les forques per als sentenciats a mort, el poble donà nom a la baixada des del Trinquet Nou al antic carrer de Pilat; i era coneguda amb la nomenclatura de Baixada de les Forques. 

Baixada de la Pescateria - Imatge: 2 de desembre de 2021

Baixada de la Pescateria - Imatge: 2 de desembre de 2021

     Essent així, però, que la baixada es confonia amb la plaça; també es confonien les nomenclatures respectives.  I en dir-se: plaça de la Boqueria, plaça del Cós del Bou i plaça d'En Carabassa, s'entenia inclosa, ensems, la baixada.  

Baixada de la Pescateria - Imatges: 11 de juny de 2024

     Dia 18 de juny de 1867 es va vendre per primera vegada el peix a la Pescateria Nova construïda a la plaça antiga de la Boqueria.  D'aquí nasqué la retolació castellana de “Calle o Bajada de la Pescadería”.  La pescateria es va substituir pel Quarter Municipal de Bombers.   

Las calles antiguas de Tarragona

Baixada de la Pescateria - Imatge H. Vallvé (anys 40' segle XX) - Las calles antiguas de Tarragona)

CENTRE D'IMATGES DE TARRAGONA

Baixada de la Pescateria - Mercat de la. Venda de fruites i verdures. S'hi veuen parades amb diferents cistelles de mimbre i gent comprant - Imatge d'autor desconegut, inicis del segle XX - CIT

Divendres Sant capdamunt de la Baixada de la Pescateria.  Desfilada dels Armats
Imatge: Zerkowitz - 1935 - C.I.T.

Obres d'urbanització de la Baixada de la Pescateria - Imatge: H. Vallvé - 9-07-1958 - C.I.T.

Obres d'urbanització de la Baixada de la Pescateria - Imatge: H. Vallvé - 9-07-1958 - C.I.T.

Capçalera del Circ Romà des del Pretori amb totes les cases de la Baixada de la Pescateria pendents d'enderrocar.  A l'esquerra s'observa el Garatge Panadés i l'Hotel Imperial Tarraco 
 Imatge: autor desconegut - 1994 - C.I.T.

Enderroc d'edificis de la Baixada de la Pescateria.  L'alcalde Joan Miquel Nadal simula tasques d'enderroc.  Imatge: Dep. de Premsa Mauri - 9-06-1997 - C.I.T.

Processó de Sant Magí.  Carros i portador a la Baixada de la Pescateria 
Imatge: Dep. Premsa Mauri - 19-08-2000 - C.I.T.

POSTALS

A.T.P. TARRAGONA - BAJADA DE LA PESCADERIA

     Baixada de la Pescateria als voltants del 1910.  En els baixos de les cases, que semblen de drapaires, venien menuts, quan el mercat era a la plaça de la Font, la Teresona (mare de l'Eduardet Grau), la Passarella i d'altres, als matins.
     Al fons hi veiem l'antiga peixateria, més tard fou el quarter dels bombers i avui estatge social de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona.  
     Al segle XV es digué baixada de les Forques, i més tard baixada del Portal del Rei (s. XVI).
     En aquest barri hi havia bons comerciants, com cal Reyes, cal Virgili, cal cansalader Balart, La Pluvial, cal Nolla... Les verduleres, els dies de festa grossa a la plaça de la Font, eren traslladades a aquest indret.

TARRAGONA 1950-2000.  ITINERARI VISUAL

Edificis de la Baixada de la Pescateria abans de que s'iniciés l'enderroc per recuperar la capçalera del Circ Romà. L'any 1996 la recuperació del Circ va rebre el Premi Europa Nostra.
Imatge: autor desconegut - inicis dels anys 80' - C.I.T.

Edificis de la Baixada de la Pescateria abans de que s'iniciés l'enderroc per recuperar la capçalera del Circ Romà. L'any 1996 la recuperació del Circ va rebre el Premi Europa Nostra.
Imatge: Anton Roca - inicis dels anys 80' - (ARP)

PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1958.

BENAIGES, Jaume. i CALLE, Rafael: Tarragona segle XX a travès de les postals. CascAntic, E. Societat Filatèlica i Numismàtica de Tarragona, 1989.

Centre d'Imatges de Tarragona (CIT)

PIQUÉ, jordi i VIRGILI, M. Elena; Tarragona 1950-2000, Itinerari visual, editat per l'Ajuntament de Tarragona i Cossetània Edicions, Tarragona, 2033.

CARRER DEL CÓS DEL BOU

 LA BOQUERIA I EL CÓS DEL BOU

Carrer Còs del Bou - Imatge: 30 d'octubre de 2021

CARRER CÓS DEL BOU

  

     Noms que ha tingut:
          S. XIII a S. XIV: Carrer dels Hostals
               S. XVI: Carrer que va al Cors dels Bous
               S. XVI - S. XXI: Carrer del Cós del Bou
               S. XIX: Carrer de la Infanta

     Va dir-se, antigament, carrer dels Hostals. Nomenclatura de significació relativa, originada en l'existència d'alguns hostals allí situats.  Un registre de 18 de febrer de 1360 ens parla d'un “hospitium situm in vico dels hostals”.  Igualment un altre registre de 1375.  El Llibre de Censals (1409) de l’A.C. dona alguns registres del carrer dels Hostals i fa la referència del carrer jussà, “carrer jussà dels Hostals”, “l'alberch en lo carrer dels hostals afronta a part detràs ab lo carreró”.  En Claret, Mestre de Gramàtica, tenia una vinya i un alberg al carrer dels Hostals.

Carrer Cós del Bou - Imatge: 29 d'octubre de 2021

Carrer Cós del Bou - Imatge: 27 de novembre de 2021

     Un protocol del notari Damià Gili (1552) registra el carrer innominat que condueix al cors dels bous: “cum vico per quem itur al cors dels bous”.

Carrer Cós del Bou - Imatge: 27 de novembre de 2021


Carrer Cós del Bou - Imatge: 20 de novembre de 2022

     Resultant que a l'extrem de aquest carrer i cap a la baixada de la Pescateria, hi havia el que es podria dir antiga plaça de braus, el lloc destinat a la cursa de braus (Cors del bou, Cós del bou).  Vet aquí l'origen de l'actual i vella nomenclatura.

Carrer Cós del Bou - Imatge: 11 de juny de 2023

Carrer Cós del Bou - Imatge: 14 d'agost de 2023

     Se'n diu així. doncs, per raó de fer-se allí, antany, les festes populars tauromàquiques.  Des de la primera meitat del segle XVI la nomenclatura queda consolidada.  El notari Gili en els seus Protocols de 1557 ens revela les dades: “in vico dicto ab antiquo del cors del bou olim dels hostals”.

Carrer Cós del Bou - Imatge: 3 de maig de 2023

Carrer Cós del Bou - Imatge: 11 de juny de 2023

     En el Nomenclàtor de 1843 apareix la novella nomenclatura de trànsit Carrer de la Infanta.  Quina era la Infanta de la commemoració?  Isabel de Borbon, filla de Ferran VII, declarada major d'edat dia 13 de novembre de 1843, que després fou reina d'Espanya amb el nom d'Isabel II.

CENTRE D'IMATGES DE TARRAGONA

Carrossa al Cós del Bou - Imatge: H. Vallvé - 1933 - CIT

Carrer Cós del Bou engalanat per a la visita de la Mare de Déu de Fàtima 

Imatge: H. Vallvé - 31-03-1952 - CIT

Cartell al carrer Cós del Bou agraïnt la visita del caudillo.  En el marc de una visita de F. Franco a Tarragona  - Imatge: H. Vallvé - 3-06-1952 - C.I.T.

LAS CALLES ANTIGUAS DE TARRAGONA

Carrer Cós del Bou - Imatge: H. Vallvé -ANYS 50'-  Las calles antiguas de Tarragona

PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Tomo 2, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1958.

Centre d'Imatges de la Ciutat de Tarragona (CIT)