Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 22 LA PLAÇA DE SANT ANTONI I LA DAVALLADA FORA PORTA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 22 LA PLAÇA DE SANT ANTONI I LA DAVALLADA FORA PORTA. Mostrar tots els missatges

dijous, 10 de març del 2022

PASSEIG DE SANT ANTONI

 LA PLAÇA DE SANT ANTONI i LA DAVALLADA FORA PORTA

Passeig de Sant Antoni - Imatges: 11 d'agost de 2023

PASSEIG DE SANT ANTONI

     Noms que ha tingut:
       S. XV: Camí de la Davallada de Sant Antoni
       S. XIX: Pujada de Sant Antoni
       S. XX-XXI: Passeig de Sant Antoni

     La nomenclatura antoniana, dintre el nomenclàtor urbà-tarragoní, pren motiu de l'històric convent de Mercedaris sota el titular de Sant Antoni Abat.

     Així, doncs, la pujada a l'esmentat convent, partint del Pretori 1 la baixada en sentit contrari, havien també de participar de la mateixa nomenclatura relativa.

Passeig de Sant Antoni - Imatges: 13 de novembre de 2021

     En el Llibre de Resolucions Consulars de 1427 es delibera sobre “la obra i reparació que fan fer del camí de la davallada de sent anthoni prop lo pont del torrent de canyelles”.  Registre interessant que dona el nom medieval de la davallada i ens recorda el desaparegut pont del torrent de Canyelles i el camí de la davallada.  També el Llibre de Censals de 1409 registra una vinya “pres la Porta del Carro affronta ab lo camí del Torrent i ab les roques”.

     “Bajada de Sant Antoni” llegim en el Cadastre de 1845.  I algun registre dinoucentista també l'anomena baixada: “a la baixada detrás les rechas del Portal de sant Antoni”.

     L'enderrocament del Baluard de Cadenas dona peu a la construcció de l'actual “Passeig de sant Antoni”; substituí, en certa manera, de l'antiga pujada del mateix nom.  Millor fora dir, substituí de l'antic camí de la Davallada de Sant Antoni.

     I quedà descoberta, a l'ensems, la històrica Portella dels jueus (portal ciclopi), des d'on -i fins a la Casa de Beneficència (actualment la Diputació), avança per a morir en el jardí del Virrei o Jardins del General (actuals Jardins de Sant Antoni) el nou tros de circumval·lació mural, continuació del bell Mirador de Santa Clara.













Imatges d'agost de 2023 des del Passeig de Sant Antoni de nit 



LAS CALLES ANTIGUAS DE TARRAGONA

Passeig de Sant Antoni - Imatge: Gravat de Laborde - Abans de 1842
Las calles antiguas de Tarragona




CENTRE D'IMATGES DE TARRAGONA 


Passeig de Sant Antoni i Torre del Petrori - Autor desconegut - 1900 aprox. - C.I.T.


Passeig de Sant Antoni i Torre del Petrori - Autor desconegut - 1900 aprox. - C.I.T.


Passeig de Sant Antoni sense pavimentar, a l'esquerra la Creu de Sant Antoni.
Imatge: H. Vallvé, sense data, CIT 


Obres de remodelació del Passeig de Sant Antoni.  S'hi veu el Pretori i el monument als caiguts (des de 1979 Jardins de la Reconciliació)
Imatge: H. Vallvé - 15 de desembre de 1945 - C.I.T.


Passeig de Sant Antoni - H. Vallvé - 12 d'agost de 1954 - C.I.T.


Passeig de Sant Antoni - Imatge: Dep. Premsa Mauri - 1994 - C.I.T.

Vista del Passeig de Sant Antoni des de la Diputació - Imatge: Dep. Premsa Mauri - 1995 - C.I.T.




PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1958.

Centre d'Imatges de Tarragona C.I.T

BENAIGES, Jaume. i CALLE, Rafael: Tarragona segle XX a travès de les postals. 5 Fora muralla, E. Societat Filatèlica i Numismàtica de Tarragona, 1993.




dimecres, 9 de març del 2022

JARDINS DE SANT ANTONI

LA PLAÇA DE SANT ANTONI I LA DAVALLADA FORA PORTA
Jardins de Sant Antoni - Imatge: 11 de juny de 2024

 JARDINS DE SANT ANTONI

     Noms que tingut:
       S. XIX-XX: Jardins del Virrei / Jardins del General
       S. XX-XXI: Jardins de Sant Antoni

     Jardins remodelats l’any 2007 per renovar les plantacions i adequar l’àrea de jocs infantils.

Jardins de Sant Antoni - Imatges: 12 de novembre de 2021

     Hi ha un estany amb una petita font ornamental amb la figura d'un gran peix enroscant-se a una columna que va ser restaurada el 2002; un arbre inclòs al catàleg d’arbres monumentals de Tarragona (Melia azedarach) i la Creu de Sant Antoni (1604), obra de l’escultor Agustín Pujol.

Jardins de Sant Antoni - Imatges: 12 de novembre de 2021

     La Creu de Sant Antoni és l'obra escultòrica exempta més antiga que hi ha a Tarragona.  A l'any 1299 l'orde mercedària hi construí un convent que, setanta-sis anys més tard, va traspassar als Pares Antonians de Valls.  La constitució de la nova comunitat de frares va ser la causa que amb el temps, el portal de la muralla més proper al convent, revés també el nom de Sant Antoni.


Arbre Mela Azedarah - Jardins de Sant Antoni - Imatge: 23 de febrer de 2021

     A finals del segle XIV es va decidir posar una creu de terme a fora d'aquest portal, que era la principal entrada a Tarragona des de Barcelona.

Jardins de Sant Antoni - Imatge: 12 de novembre de 2021

     La creu que actualment hi ha al passeig no és aquella, sinó que es tracta d'una obra barroca d'inicis del segle XVII.

Vista dels Jardins des del Portal Sant Antoni - Imatges: 4 de gener de 2022

     En 1936, en esclatar la guerra, es va decidir desmuntar la creu i guardar-la.  Una part es deixa a la porta ciclòpia de la muralla del passeig i la resta va fer cap a unes dependències municipals de la Baixada del Roser.  Després es traslladà al claustre de la catedral, on fou restaurada.

Vista dels Jardins des del Portal Sant Antoni - Imatges: 4 de gener de 2022

     L'any 1940 es va tornar a posar la creu al seu lloc habitual, davant de l'edifici a l'aleshores Casa Provincial de la Beneficència.

     Aquests jardins tenen un gran valor com a mirador cap a la Punta del Miracle i per la seva proximitat a la muralla i al nucli històric de la ciutat pel Portal de Sant Antoni (s. XVIII).

Estany amb escultura de peix enroscant-se als Jardins de Sant Antoni - 11 d'agost de 2008






CENTRE D'IMATGES DE TARRAGONA



Jardins de Sant Antoni - Imatges: H. Vallvé - 12 d'agost de 1954 - CIT



PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1958.

Centre d'Imatges de Tarragona  C.I.T.



dimarts, 8 de març del 2022

PLAÇA DE SANT ANTONI

 LA PLAÇA DE SANT ANTONI I LA DAVALLADA FORA PORTA

Vista de tota la plaça de Sant Antoni - Imatge: 12-11-2021

PLAÇA DE SANT ANTONI

     Noms que ha tingut:
       S. XIV a S. XVI: Plaça d'En Cabot
       S. XV a S. XVII: Al portal de Sant Antoni
       Carrer prop lo portal de Sant Antoni
       Carrer de Sant Antoni
       Carrer del portal de Sant Antoni
       Plaça del Portal de Sant Antoni
       S. XVI: Cantó d'En Joanet
       S. XVII a S. XXI: Plaça de Sant Antoni
       S. XVIII: Carrer de la Taverna de la Llosa

     La plaça actual de Sant Antoni va dir-se antigament “Plaça d'En Cabot” en memòria d'un dels seus habitants mes popularitzats.  N'Antoni Cabot era Cònsol de la ciutat l'any 1378.  Probablement era més gran i sobretot es trobava urbanitzada de manera molt diferent de com ara.

La plaça de Sant Antoni - Imatge: 12-11-2021

     El primer registre d'aquest nom es troba en el Llibre de la passada del Mur (1429-1429): “La plaça den Cabot”.

La plaça de Sant Antoni - Imatge: 12-11-2021

     Morera creu que: “la plaza de Cabot sin duda correspondía a la plazoleta entre las calles de Santas Creus y Talavera”.

La plaça de Sant Antoni - Imatge: 12-11-2021

     El Capbreu de Santa Clara (1570) és ben explícit sobre l'esmentat criteri: “quosdam hospitium seu hostali in vico Sti. Antoni” confrontant “a meridie in platea den Cabot sive dicta via Sti. Antonii”.  La plaça i carrer rebien una sola nomenclatura.

La plaça de Sant Antoni - Imatge: 11-06-2023

     En nom d'En Cabot, doncs, va rivalitzar, segons es dedueix de l'anterior registre, amb la nomenclatura antoniana que fins avui perdura.  En Cabot va donar, també, nom al Portal.

La plaça de Sant Antoni - Imatge: 11-06-2024

     A finals del segle XV i a començament del següent, la part urbanitzada d'aquest indret pren nom de l'antic portal de Sant Antoni, i per això s'esdevé la freqüència dels registres: “Lo portal de sant Antoni” 1497; “al portal de sant Antoni” 1515; “Lo carrer prop lo portal de sant Antoni” 1496.

La plaça de Sant Antoni - Imatge: 11-06-2024

     Per tota la segona meitat del segle XVI la nomenclatura de referencia queda més consolidada i caracteritzada: “Carrer de Sant Antoni” “Carrer o Plaça del Portal de sant Antoni”.  El convent mercedari de sant Antoni Abad extramurs determina la nomenclatura topogràfica dels voltants.

La plaça de Sant Antoni - Imatge: 11-06-2024

     Una petita excepció apareix anotada dintre el temps comprès en les centúries anteriorment esmentades.  Es en el Llibre de Fogatges de 1515, es troba la commemoració d'algun personatge popular del barri, segons pot deduir-se de la cita: “Lo carrer dit cantó den Joanet amb el Portal de sant Antoni”.  En Joanet donava, també, nom al Carrer de la Mercè.  

La plaça de Sant Antoni - Imatge: 11-11-2021

De tot aquest procés de la nomenclatura antoniana que va substituir la vella denominació de plaça d'En Cabot, vingué a triomfar definitivament el nom de “Plaça de Sant Antoni” que encara persevera.

Vista de la plaça de Sant Antoni des del terrat de la Casa Canals - Imatge: 11-06-2024

     En el segle XVII era altament famós 1’Hostal de san Antoni existent ja en aquesta plaça l'any 1570, i citat pel P. Enric Flórez en la seva España Sagrada. Molt influiria també, sens dubte, en la nomenclatura la gran popularitat del vell hostal.

     El tipus popular En Joanet podria tenir alguna relació amb el típic hostal del segle XVI?  Un registre de 1719 recorda una típica taverna que també donà nom al carrer:  “Al Carrer del Portal de St. Antoni, antes de la Taverna de la Llosa”.  Ben segur que la llosa era una làpida romana de la façana de la taverna.



CENTRE D'IMATGES DE TARRAGONA

La plaça de Sant Antoni - Imatge: aprox. anys 30'

La plaça de Sant Antoni - Imatge: autor desconegut - 1960 - C.I.T.





dissabte, 29 de gener del 2022

EL PORTAL DE SANT ANTONI

LA PLAÇA DE SANT ANTONI i LA DAVALLADA FORA PORTA

Portal de Sant Antoni - Imatge: 11 d'agost de 2008


EL PORTAL DE SANT ANTONI
   

    Noms que ha tingut:
       S. XIII a S. XIV: Portal del Mal Consell
       S. XV a S. XXI: Portal de Sant Antoni
       S. XVI: Portal d'En Cabot
       S. XIX: Porta de la Mercè

     La nomenclatura més antiga que li coneixem és la de Portal del mal consell. I ens l'ofereixen dos registres interessants de l'edat mitjana.

     a) Francesc Torres arrendador del monestir de Sant Antoni de l'Ordre de la Mercè, l'any 1373, arrenda una torre i corral “al portal del mal consell”.

Portal de Sant Antoni - Imatge: 23 de febrer de 2021

     b) Un adob de les muralles de Tarragona ve ordenat en les Resolucions Consulars de l'any 1375: “... del portal del mal consell seguint per la torra del Paborde fins a la torra den Vallcorba.  E de la torra den Vallcorba fins a la cantonada dels alberchs que son de micer Bartomeu ces Mates.  E de aqui fins al portal del mal consell”.

Portal de Sant Antoni - Imatge: 18 de novembre de 2021

     En el Llibre de Resolucions Consulars de 1420 a 1421 llegim com: “En p. Bonastrall Clavari.  Gastos e pagats -entre altres- an Joan de porta, Guarda del portal de Sant Antoni”.

Portal de Sant Antoni - Imatge: 18 de novembre de 2021

     Les Escoltes ordenades per la custòdia de les portes de Tarragona, els dies 19, 20 i 21 d'octubre de 1429, esmenten “al portal de sent Anthoni; i el mateix registre es troba en una Llìsta de Portals de 1527.

Portal de Sant Antoni - Imatge: 18 de novembre de 2021

     Aquesta nomenclatura, conservada fins al present, commemora, igualment que la Plaça, l'antic Monestir de Frares Hospitalaris de Sant Antoni de Viana, vulgo Antonians, professos de la Regla de Sant Agustí; fundació que traspassaren, durant el segle XVII, als Frares Redemptors de Captius de la Mare de Déu de la Mercè.

     Durant la segona meitat del segle XVI la nomenclatura antoniana ha de sofrir un breu parèntesi.  Sembla que la popularitat retorni al personatge, que en la centúria anterior havia donat nom a la plaça veïna.  La plaça d'En Cabot, registrada en el Llibre de la Passada del Mur i recordant a n'En Toni Cabot, Cònsol de la ciutat en 1378, el qual influí certament en la nomenclatura de la vella porta medieval.

     El Capbreu de Santa Clara (1570) senyala el següent registre: “quandam domum ... circa ecclesiam St. Laurentii” amb confrontacions “al portal den Cabot”.

     L'antiga porta vingué reformada en el regnat de Carles III; conservant, però, la vella i perseverant nomenclatura.

     L'històric convent de Sant Antoni (de religiosos Antonians i Mercedaris, successivament) que va donar-li el nom, va ser convertida en Casa Provincial de Beneficència, i actualment en la Diputació de Tarragona.

     La porta o portal de Sant Antoni va dir-se, també, en el segle passat: Puerta de la Merced en record del suprimit convent dels Frares de la Mercè o Redemptors de Captius, vulgo Pares Mercedaris.


POSTALS 


     La foto, obtinguda després del 1910, hi presenta encara restes de la barraca on els burots tenien el seu refugi i que l'esmentat any foren suprimits gràcies a la forta pressió dels elements de la Candidatura Popular.  La muralla presenta moltes obertures per donar llum a les cases del carrer Misser Sitges, en un temps en què els arqueòlegs no eren massa primmirats.  L'actual muralla, malmesa pels embats dels anys, (el 1990), es tractà de refermar amb procediments estudiats pels tècnics.


     Portal de Sant Antoni, fotografia datada d'abans de 1903, amb l'abeurador a la dreta.  No es coneixien encara les peces de vestit amb el nom de "sobretodo".  Els homes encara usaven capa, com el que es veu a la postal.  Al fons esquerra, la taverna de cal Víctor, lloc de "xanxullos" i compra de vots en temps electorals, i lloc de concentració dels que tiraven l'art de pescar, on anaven a cobrar la seva part.  Casa Canals a l'esquerra, quan encara era ocupada pels seus hostes de ranci llinatge.


    El sumptuós portal de Sant Antoni, amb els artístics additaments del 1737, amb un escut d'armes reials, obra de Francesc Borja. L'escut és el del rei Ferran VI.  És tot de marbre blanc.  Segons els historiadors, aquest portal ja fou obert el segle XIII per facilitar el pas cap al convent de la Mercè.  El portal, amb les portes, encara estava en ús a mitjans del segle XIX.  Al fons, la taverna de cal Víctor, aleshores amb el títol de "Bodegón La Aroma".



CENTRE D'IMATGES DE TARRAGONA 

Portal de Sant Antoni -Imatge: J. Laurent - 1870 - CIT


Portal de Sant Antoni - Casella dels Comuners - Gent vestida d'època de final del segle XIX
Imatge: autor desconegut - 
1900 (finals del XIX, principis del XX)  - CIT 



Portal de Sant Antoni - Imatge: Plasencia - 1952 - CIT



Portal de Sant Antoni - Obres de restauració de la Muralla 
Imatge: autor desconegut - CIT


Portal de Sant Antoni - Imatge: desconegut - CIT



Visita de l'Escolania de Montserrat.  Els infants passegen pels voltans del Portal de Sant Antoni 
Imatge: Segú Chinchilla - 13-01-1984- CIT 




PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1958.

BENAIGES, Jaume. i CALLE, Rafael: Tarragona segle XX a travès de les postals. 3 Casc Antic, E. Societat Filatèlica i Numismàtica de Tarragona, 1991.

Centre d'Imatges de Tarragona - CIT




PÀGINES