CASA DOLORES MELENDRES

EDIFICIS

Rambla Nova 50. Foto M. Victoria Suárez Barral.  Març 2022

CASA DOLORES MELENDRES

     Rambla Nova, 50

     Arquitecte: 1860

     Ref.: José M. Monravà López (1943)

     Ref.: José Richi Marañón (1957) (1958)

     Ref.: Urbano Rifaterra Guallar (1985) (1986)

     Edifici construït al 1860, format per planta baixa, entresol i tres plantes amb dues obertures per planta.  La façana de la planta baixa es de pedra i mabre, amb dues portes amb una decoració de ferro, separades per una finestra, la resta esta arrebossada. Les baranes dels balcons de ferro són individuals per cada obertura, excepte el del primer pis que és corregut  El local està ocupat per la companyia de restauració Viena des de 1992.

     José Micó y Espigós, sol·licita a l’Ajuntament el 10 de març de 1891 permís per col·locar dos fanals a la façana de l’establiment “Café del Siglo” (1886-1899).  Encara avui dia es pot observar que existeixen els dos fanals, podrien ser els originals de1891.

     El 12 d´abril de 1901, Dolores Melendres Granada, propietària de l’edifici, sol·licita llicència d’obres per restaurar la portalada de la botiga “Zapatería Las Baleares” (1901-1915).

Projecte de reforma de la façana del local ocupat per la Delegació en Tarragona de la Dirección General de Turismo. Plànol del projecte realitzat per l'arquitecte J. M. Monravà López al 1943 

Projecte de reforma del local ocupat per la Delegació a Tarragona de la Dirección General del Turismo.  J. M. Monravà López. Nov-2942 

     El 29 de març de 1943, Guillermo Boxó Güell representant al Sindicato de Iniciativa de la Dirección General de Turismo, Delegación de Tarragona, demana permís d’obres per reformar el local i la façana, segons el projecte de l’arquitecte José M. Monravà López de 21-11-1942.  La reforma es va fer a la planta baixa de l’edifici i només al tros de la façana que correspon a la Delegació.  Per decorar la façana es va utilitzar mabre blanc, pedra i peces de ceràmica; i a la part superior el rètol “Dirección General de Turismo” i al centre el escut de “la España Imperial”.  La finestra entre les dos portes es va destinar a vitrina.  Dins del local la reforma va consistir en fer vestíbul, sala, oficines i sala d’exposicions al fons.  El pressupost va ser de 35.135,26 pessetes.

Reforma de portal i escala de la casa propietat de Plus Ultra, Companyia de Segurs Generals.  Arquitecte José Marañón Richi - Des.1956

     El 16 de maig de 1956, Eudaldo Melendres Rue vend l’edifici a la Companyia PLUS ULTRA.

     Juan Prats Bonet, delegat provincial de Plus Ultra, propietari de l’edifici, demana el 21 de maig de 1957, llicència d’obres per reformar el portal i l’escala, i arrebossar i pintar la façana.  El projecte ho va fer José Richi Marañón.  El pressupost va ascendir a 182.210,20 pessetes.

     L’arquitecte José Richi Marañón, també va fer el projecte per reformar el segon pis d’aquest immoble per Juan Prats Bonet, amb un pressupost de 35.299,80 pessetes.

     Al març de 1977, el Ministerio de la Vivienda, emet un informe denunciant que l’oficina de Informació i Turisme, té humitat a les parets, entollaments a la zona pública i que l’estat general del local és de ruïna imminent.  L’arquitecte municipal també inspecciona aquest local i fa un informe similar, i insta al propietari l’execució de les obres necessàries per conservar l’edifici i el local en condicions i els dona un termini de 10 dies.  Plus Ultra també fa un informe i sol·licita un ajornament per  presentar al·legacions.  Entre una cosa i un altre, paper va i paper ve, passa un any.

     Plus Ultra encarrega, al març de 1978, a l’arquitecta Rosa M. León Forqué un informe de l’estat de tot l’edifici, concloent que les obres necessàries per la reparació general de l’edifici serien de 1.451.515,20 pessetes.  I al juny del mateix Plus Ultra presenta un recurs per demanar que la finca sigui declarada com finca ruïnosa.

    El 11 de maig de 1979, David Martínez Villena representant a la companyia Plus Ultra, reclama a l’Ajuntament, que amb motiu de l’enderrocament de la finca confrontant, nº 52 de la Rambla Nova, s’han produït desperfectes a la paret mitgera dels dos edificis, i acompanya informe de l’arquitecte tècnic Fidel Fernández Pedrol, detallant els danys i demana la paralització de l’enderrocament.  L’Ajuntament li contesta que s´han produït uns forats per l’arrancada de les bigues a la planta de l’entresol i a la segona, ambdues deshabitades, i que ja d’ordenat que s’arreglin.

    Al març de 1980 la mateixa arquitecta, Rosa M. León Forqué, que va fer l’informe, fa el projecte definitiu de reparació de l’edifici, que presenta al COAC, incloent una sèrie de deficiències estructurals noves.  Aquest últim pressupost va ascendir a 2.291.540,16 pessetes.

     La única inquilina de l’edifici, exceptuant els baixos, Asunción Melendres Rue, també presenta al·legacions, el 15 d’abril de 1981, adjuntant informe de l’arquitecte tècnic José González Modrego, en contra de la declaració de finca ruïnosa.

     El 4 d’octubre de 1982, la Sala Primera de lo Contencioso-Administrativo de l’Audiencia Territorial de Barcelona, desestima el recurs interposat per l’entitat Plus Ultra.

     Però, finalment el 10 d’abril de 1984 el Tribunal Supremo va confirmar la sentencia dictada per l’Audiencia Territorial de Barcelona del 4-06-1983, en la qual es declara la ruïna de l’edifici de la Rambla Nova, nº 50 de Tarragona. 

     A l’any 1985, Urbano Rifaterra Guallar representant a la Comunitat de Propietaris sol·licita llicència d’obres per reformar totes les plantes de l’edifici, convertint els pisos en locals, dos per planta. I seguidament, al 1986 demana llicència municipal, el Sr. Rifaterra, per a la construcció de una planta subterrània destinada a magatzem en local comercial.