EL PUIG SARRIER JUSSÀ
.jpg)
BAIXADA DEL ROSER
Noms que ha tingut:
S.
XIV: Sobirà dels Predicadors
S.
XV a S. XVI: Davallada del Portal dels Predicadors
S.
XVII: Davallada dels Predicadors
S.
XVIIII: Carrer de la Davallada del Portal del Roser
S.
XIX a S. XXI: Baixada del Roser
S.
XIX: Pujada del Roser, Carrer dels Fenicis
La baixada que va des de la placeta de
Sant Joan a les Salines, part davant del carrer dels Ferrers, comprenia dos
trams: davall del Portal de Predicadors i sobre el Portal. El Pla del Pallol feia també la
divisió. I essent així que la
nomenclatura de la porta era antany Sobirà de Predicadors, els dos esmentats
trams de la baixada prenien la mateixa nomenclatura.
En consell celebrat per la Universitat de
Tarragona, els Cònsols acordaren (dia 16 de desembre de 1368), entre altres
coses, diu En Morera “se achicara a juicio de los albaniles, la puerta
denominada -Sobirà dels Predicadors-, reduciéndola al limite de que tan sólo
pudiese pasar por ella un animal con carga”. Es tractava del Portal del Roser. I es deia Sobirà (per la seva situació) en
relació al Convent de Sant Domènec i al portal ciclopi allí proper.
La baixada prengué el nom del convent de frares Predicadors edificat fora muralla, l'any 1248, tot just allí tocant. I del mateix nom participaven el carrer, que des del Pallol hi conduïa, i particularment la baixada que comença a la placeta de Sant Joan. Els Registres del segle XVI conservaren la nomenclatura de l'anterior centúria. El Llibre de Fogatges de 1515 cita “La davallada del portal de Predicadors. I de la mateixa manera el Capbreu de les Poncelles de la ciutat de Tarragona (1551 a 1623): “... cum vico de la devallada del portal de predicadors”.
Del nom de l'històric portal dels
Predicadors, foren moltes les derivacions: Portal de Predicadors, Baixada de
Predicadors, Baluard de Predicadors, etc. El fet de la trasllat provisional dels Frares
dominicans, dintre la ciutat, l'any 1462, a la plaga del Pallol, motiva una
variant en la nomenclatura de la vella costa tarragonina, punt d'unió entre el
pla de Sant Feliu i el pla anomenat d'En Tàrrega (Places del Pallol i de Sant
Joan, respectivament). Perd, llavors, la
preferència el portal, i se'n gaudeixen de la popularitat els fills de Sant
Domènec de Guzmán. Circumstància que ve assenyalada en la Llista dels Carrers
de 1631: “Davallada dels Predicadors”.
%20Publicado%20en%20TEI%20el%2024-09-2021.jpg)
.jpg)
La devoció genuïnament dominicana del Santíssim
Rosari, i tan arrelada a la ciutat de Tarragona, per un constant entusiasme
dels seus propagadors tragué el nom al portal dels Predicadors, per tal que
mostrés a tothom la senyoria de la Verge del Roser; i és aleshores -en el segle
XVIII- que en els registres oficials apareix el “Carrer de la davallada del
Portal del Roser”. L'any 1609 els frares
predicadors, demanaven a la ciutat una almoina per a construir en la seva
església del Pallol una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser, i en ella
hi varen instal·lar la Confraria d'aquest nom. Amb això queda ben explicat el predomini de la
nova nomenclatura.
.jpg)
.jpg)
De la mateixa manera, però, que la glòria
dels frares predicadors havia retirat de la nomenclatura urbana-tarragonina el
record del portal històric, així, ara, veiem com amb la memòria del sant Rosari
s'esdevé una cosa pariona; i és per això que des del segle XVIII fins el
present “la baixada del Roser”, tret d'uns petits parèntesis, ha romàs
invulnerable.
.jpg)
.jpg)
En el Cadastre de 1845 llegim, amb
sorpresa, “Subida del Rosario”. De totes
maneres, és molt natural que així alguns l'anomenessin, puix que tota baixada
suposa la respectiva pujada. Qui digués,
doncs, que a Tarragona tot són pujades, podria també assenyadament aplicar la
recíproca: que a Tarragona tot són baixades.
La retolació transitòria dels noucentistes
reformadors, recordà les passades glories de la colonització fenícia. I el carrer típic tarragoní, la costa del
Roser o dels Predicadors, va dir-se temporalment: “Carrer dels Fenicis” tant si
li esqueia com si no li esqueia. No li
venia mal, certament, un nom arqueològic al que també pot considerar-se com un
carrer arqueològic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada