EL PUIG SARRIER JUSSÀ
%20Publicado%20en%20TEI%20el%2013-01-2022.jpg)
PLAÇA D'EN RIPOLL
Noms que ha tingut:
S. XIV: Plaça d'En Besora
S. XV - S. XVI: Plaça d'En Solzina
S. XVII: Plaça de Mossèn Balle - Carrer
de Mossèn Balle
S. XVIII: Plaça d'En Figuerola
S. XVIII - S. XXI: Plaça d'En Ripoll - Passatge
d'En Ripoll
S. XIX: Plaça de “los Roquelos” - Plaça
del Cid
El Llibre de Fogatges de 1497 registra “la
platza den Besora”; nomenclatura procedent del segle anterior, i motivada per algun
habitant popularitzat en aquells indrets. En la segona meitat del segle XV trobem, però,
a Gabriel Solzina que vivia en l'esmentada plaça i ja li donava el nom. Recordaria, tal volta, a n'En Bernat de
Besora, Cònsol de la Ciutat en 1375, o a un altre Bernat propietari i habitant
en la Quartera l'any 1428?.
.jpg)
.jpg)
Gabriel Solzina vivia en la plaça d'En
Besora l'any 1497. En 1488 ja gallejava
la popularitat urbana, segons pot deduir-se d'un registre del notari Joan
Cornes, de l'any 1428.
Gabriel Solzina, que sabé perpetuar la nomenclatura
fins el segle XVII, era successor d'un altre Gabriel Solzina o d'En Guillem
Solzina, ambdós registrats, en el Llibre de la Passada del Mur (1428), com habitants
del carrer Major, que seria al començament de l'actual carrer d'En Abad.
Entrant ja en el segle XVII agafa carta de
popularitat urbana un nou personatge: Mossèn Pere Balle, notari. Les citacions, indistintament, l'anomenen
Plaça de Mossèn Balle i Carrer de Mossèn Balle.
.jpg)
.jpg)
Una llista de carrers de Tarragona de 1631
registra la “Plaça de Mossèn Balle”. I
el notari Gendre del mateix temps, usa la nomenclatura “Carrer de Mº. Balle”. Així, l’Inventari d'En Pau Reverter, mercader,
en 1631, parla de la casa on habitava i mori. Mossèn Pere Balle era notari de Tarragona,
l'any 1629, segons el Liber Primus Notularum del notari, contemporani seu, Agustí
Gendre.
En el Llibre del Mitg Tall (1715) apareix
una nova nomenclatura: “Plassa den Figarola i carrer de Riudecols”. En Gabriel Figarola vivia en ella vers l'any
1515; d'ell, doncs, o dels seus successors, allí localitzats, deu arrancar el
nom de la plaça setcentista de Figarola o de Figuerola.
%20Publicado%20en%20TEI%20el%2013-01-2022.jpg)
%20Publicado%20en%20TEI%20el%2013-01-2022.jpg)
El Cadastre de 1736 registra, potser
oficialment, per primera vegada, la plaça d'En Ripoll. En l'esmentat Cadastre hi figura “la Casa y
Botiga pròpies de María Llimó y Ripoll Vda. la qual tiene alquilada a un payés”.
Aquesta vídua ho era, sens dubte, de Bernat
Ripoll, pagès, habitant a la plaça d'En Figuerola, l'any 1715.
L'historiador Alegret -en la seva
monografia Las Calles de Tarragona- suposa que d'aquella llar procedia el
Mestre General de l'Orde de Sant Domènec, Fra Tomás Ripoll, fill il·lustre de
Tarragona i de la família dels Frares Predicadors. I per aquest motiu -segons l'autor- la plaça
s'anomena d'En Ripoll. Els documents
conviden, explícitament, a concedir la gloria, en tot cas, als progenitors del
benemèrit religiós. La Corporació
municipal tarragonina no era, en aquest temps, l'encarregada de retolar els
carrers.
%20Publicado%20en%20TEI%20el%2013-01-2022.jpg)
.jpg)
El Plànol de la Ciutat de Tarragona, fet
per En Ramon Salas i Ricomà, arquitecte provincial, revisat per l'Ajuntament,
assenyala, com a nomenclatura relativa, al lloc que commemorem: Pasaje de
Ripoll. Per cert, que aquella via res té
de plaça; ans bé, més aviat sembla un passatge o travessa. S’ha de suposar, però, que aquell recó
tarragoní ha sofert algunes urbanitzacions, en diferents èpoques. Ben poc n'ha quedat de la placeta. I probablement de dues placetes.
.png)
.png)
Sembla que, al segle XIX, i tal vegada en
l'anterior centúria, el poble anomenà aquest lloc: la plaça de “los Roquelos”. Així es dedueix de la següent citació: “al pie
de las escaleras de la casa dé Sitges, caballero barcelonés, cerca de la plaza
de los Roquelos, etc.”.
El Nomenclàtor de 1843 li ofrena la
gloriosa dedicatòria de Calle del Cid. Poc
carrer per a un personatge tan gran! Memòria ben minsa i transitòria per un
Cabdill de tanta fama... Però, com s'esdevé, sempre, que “cada maestrillo tiene
su librillo”, així cada règim polític té les seves glorificacions populars. Per això va passar el Cid a l'oblit, i va cedir,
honrosament, la perpetuïtat als modestos i treballadors membres de la família
Ripoll.
Centre d'Imatges de Tarragona C.I.T.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada