EL PLA DE SANT MIQUEL I LES SEVES RODALIES
Noms que ha tingut:
Antany:
El Pla. El Pla de Sant Miquel
S.
XV: Pla de Sant Feliu
S.
XVI - XVIII: Plaça de Sant Feliu
S.
XVI - XVIII: Plaça dels Pallols
S.
XVII - XXI: Plaça del Pallol
S.
XIX: Plaça del “Almodin”
S. XIX: "Plaza del César"
Des de la Baixada del Roser fins al Carrer de Cavallers hi ha la típica Plaça del Pallol, que antigament s'esqueia esser més petita.
No cal dubtar que tota la planària estesa entre el Puig Sarrier inferior i el Puig Sarrier superior fou anomenada des d'antany el Pla, i amb preferència el Pla de Sant Miquel per raó de la vella església allí localitzada. La presencia, però, de l'Abat de Sant Feliu de Girona, comprador d'una casa del Carrer de Cavallers, tocant a la plaça del Pallol, motivà, a les primeries del segle XVI, que agafés el nom de Pla de Sant Feliu. Així ja ve registrat en una Llista de Carrers de l'any 1505.
 |
| Plaça del Pallol - Imatge: Fotos PIC - 1961 - Del llibre Tarragona Renaciente - p.41-1 |
El Misser Francesc de Soldevila, Abat de Sant Feliu de Girona i Canonge Hospitaler de la Seu de Tarragona, adquirí en 1527, dels hereus de les germanes Terré, una casa -on ell ja devia viure o tenir-hi posada en 1505- situada en el Carrer de Cavallers, que donava al Carrer dels Ferrers i arribava a la placeta. Aquesta casa fou després de Didac Girón de Rebolledo, Prior i Canonge de la Seu, i més tard de la noble família de Castellarnau. En ella va hostatjar-se l'any 1542 l'emperador Carles V, puix que fou escollida per a residència o palau de Sa Real Majestat. Les cases senyorials de Castellarnau i de Montoliu hostatjaren, doncs, a la Imperial Senyoria.
 |
| Plaça del Pallol - Imatge: Fotos PIC - 1961 - Del llibre Tarragona Renaciente - p.41-2 |
En el Llibre de Fogatges de 1515 es
registra la nomenclatura de “la placeta de Sant Feliu”.
Vers la segona meitat del segle XVI començà a dir-se la Plaça dels Pallols o del Pallol, per raó de la “Botiga del blat de la ciutat” allí existent i que havia servit d'església als PP. Dominics.
 |
| Plaça del Pallol - Imatge: del llibre: Tarragona 1900 - Anys 80 |
En Manuel Ribot i Serra en la seva obra Origen y progressos de Sabadell (Sabadell - 1883), ens dona idea del que venia a ésser la institució del Pallol: “Los jurados de la villa a fin de proporcionar a los vecinos pudientes el trigo y los demás granos que se veían obligados a comprar, las más de las veces a precios elevadísimos, instituyeron el payol, gran depósito de trigos y demás granos que compraban a los particulares en todas las épocas y que vendían después a los vecinos más necesitados de la villa a un precio cómodo y assequible”.
 |
| La plaça del Pallol - Imatge: 23 de setembre de 2021 |
Les dues nomenclatures van simultaniejant
durant les centúries XVII i XVIII, i no és gaire estrany trobar cites com la de
Llibre del Mitg Tall (1715): “Plassa de Sant Feliu o del Pallol”.
 |
| La plaça del Pallol - Imatges: 12 de gener de 2022 |
A partir del segle XVIII, però, la
nomenclatura de Plaça del Pallol queda fixa fins al present, tret d'un curt
parèntesi, en el segle XIX, que ens trobem amb la retolació castellana de Plaza
del Almodin. El terme “almodin” a
semblança del català “pallol” és significació de casa pública destinada a la
compra i venda del blat.
%20Publicado%20en%20TEI%20el%2019-03-2022.jpg) |
| La plaça del Pallol - Imatges: 12 de gener de 2022 |
La Plaça del Pallol, en el Nomenclàtor de
1843, figura amb el nom de “Plaza del César”, nom inspirat en el solar i en les
edificacions que resten del Fòrum romà-tarragoní.
.jpg) |
| La plaça del Pallol - Imatges: 12 de gener de 2022 |
En aquesta arqueològica plaça plena de
records del Fòrum romà i d'algunes mostres d'arquitectura medieval, s'hi havien
contemplat dues torres segons vells registres del segle XVI. Una era la Torra del Canonge Maya i l'altra
torre era la del Bisbe de Vich, de la qual fa referència el Capbreu de les
Poncelles.
.jpg) |
| La plaça del Pallol - Imatges: 12 de gener de 2022 |
La Torre del Bisbe de Vich recorda la
residència del prelat vigatà, com la d'algun altre bisbe de Catalunya, que
tingué, antany, casa posada a Tarragona, per motiu de la celebració dels cèlebres
Concilis de la Província Metropolitana Tarraconense; dels quals en fa memòria
l'antiga Casa dels Concilis en el carrer de Vilamitjana. Un document de 1276 recorda ja la posada de
la bisbal vigatana. La torre arriba a
tenir certa popularitat, i no estranya trobar algun registre en què se
l'anomena La Vigueta.
.jpg)
.jpg)
.jpg) |
| Plaça del Pallol - Festes de Santa Tecla - Cercabirra - Imatge: 16-09-2022 |
.jpg) |
| Plaça del Pallol - Imatge: 29 de gener de 2023 |
La torre del Bisbe de Vich, s'esqueia a la
part del carrer dels Ferrers; la torre del Canonge Maia descansava sobre el mur
romà del Fòrum proper al convent de les Beates de Sant Domènec.
.jpg)
.jpg) |
Desmontant la grua després de la remodelació de les Voltes del Pallol - Imatges: 27-05-2023 |
.jpg)
Altra dada sobre el mateix local del
Pallol: “El Gobierno de 1849 cedió el local del Pallol, hasta allí propiedad de
la Económica, al Ayuntamiento de esta capital, a fin de que pudiesen ser
instaladas en él las escuelas prácticas de primera enseñanza de la Escuela
Normal”.
.jpg)
.jpg) |
| Desmontant la grua després de la remodelació de les Voltes del Pallol - Imatges: 27-05-2023 |
El Diccionari d'En Madoz diu que en aquest
lloc, també, fou instal·lada l'Escola de Dibuix, que juntament amb la de
Nàutica eren creació del Director de les Obres del Port Joan Smith, i del
Governador Marian Ibáñez.
.jpg)
.jpg) |
| Plantes a la plaça del Pallol - Imatge: 4 de juliol de 2024 |
.jpg) |
| Plantes a la plaça del Pallol - Imatge: 4 de juliol de 2024 |
La Plaça del Pallol -abans de Sant Feliu-
era un dels llocs honorats en els itineraris de recepcions oficials de
personatges celebrés.
.jpg) |
| Plantes a la plaça del Pallol - Imatge: 4 de juliol de 2024 |
L'any 1522 el Sant Pare Adrià VI vingué a
fer estada a Tarragona. Entra el dia 10
de juliol i en sortí el dia festival de la Mare de Déu de les Neus. Celebrà
Missa, abans d'entrar a la ciutat, en el Convent de Frares Predicadors extra
muros -diu el seu cronista i familiar Doctor Biagio Ortiz- i llavors,
començaria l'itinerari per la plaça de Sant Feliu, seguint pels carrers de
Cavallers i Major cap al Castell del Patriarca.
.jpg) |
| Plantes a la plaça del Pallol - Imatge: 4 de juliol de 2024 |
POSTALS
.jpg)
L'edifici de l'esquerra ha estat Audiència "de lo criminal" des de 1892. Les voltes conegudes per "Voltes del Pallol", antigament molí d'oli i rentadors públics, són destinades actualment a un ús més digne com a lloc de conferències i exposicions. Aquesta plaça fou coneguda a l'antigor per plaça de Sant Feliu, Almoadín, de l'Acadèmia, de les Beates ...
.jpg)
En aquell temps, a manca d'aigua a les cases, moltes dones, d'amagat dels municipals, anaven a rentar la roba a la font.
La casa de l'esquerra fou enderrocada per donar més vistositat a les restes romanes.
.jpg)
Primitivament, segons diu el rètol de la part superior de l'edifici, fou Acadèmia de Belles Arts, des de començaments del segle XIX. La Guerra del Francès la tirà en orris. Un cop acabada la guerra, l'Acadèmia es reobrí en altres locals i l'actual edifici fou reformat. Abans del 1892, l'Audiència era al carrer Major, lloc on fou jutjat i condemnat a mort el cèlebre bandoler "Panxa ampla".
 |
| Plaça del Pallol - Imatge: postal anys 50`del segle XX - todocoleccion.net |
 | |||||||||||
Voltes del Pallol - S'hi veu un fuster i un home amb una carreta de fusta Imatge: J. Laurent - 1870 - C.I.T.
|
PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Tomo 1, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1956.
BENAIGES, Jaume. i CALLE, Rafael: Tarragona segle XX a travès de les postals. Casc Antic, E. Societat Filatèlica i Numismàtica de Tarragona, 1989.
Centre d'Imatges de Tarragona (CIT)
MONRAVÀ LÓPEZ, J. M: Tarragona
Renaciente, Editorial Imprenta Moderna, 1965.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada