* LA CARNICERIA

LA CARNICERIA I LES VOLTES D’EN MOLGOSA 

 

 * LA CARNICERIA     

Noms que va tenir:

       S. XIII - S. XVIII: La Carniceria

       S. XV - S. XVII: Carrer de la Carniceria

                                    Plaça de la Carniceria

     La vella Carniceria de Tarragona es trobava localitzada entre el carrer de la Merceria i la plaça de la Pescateria.  Entrant, per la Merceria, seguia un carrer amb les Voltes de la Carniceria i una placeta.  El carrer Nou del Patriarca, llavors, no estava urbanitzat, car venia emplaçat en el seu lloc part del Castell de l'Arquebisbe.  La construcció de la nova plaça del Fòrum, amb l'enderrocament dels carrers existents a l'entorn de la seva àrea, feu desaparèixer el carrer; i com a conseqüència de totes aquestes transformacions, la primitiva urbanització de la Carniceria Vella quedà desfigurada.

     El nom genèric de la Carniceria el trobem registrat ja en el segle XIII, en el Memoriale de universis, etc. (1276): “domum prope carniceriam”.  I en el segle XV, en un manuscrit de 1428 és pot llegir: “A la Carniceria”; continuant, així, fins al segle XVIII: “Plassa de la Pescateria i Carniceria” segons el Llibre del Mitg Tall de 1715.

     Hi hagué, antany, a Tarragona, altres talls o carniceries, e. g. la Carniceria, probablement dels jueus “cortalla extramuros apud portellam” a la Portella; l'antiga Bocaria prop del Cos del Bou; i la taula del cos del carrer Major, existent en 1578, i mudada posteriorment a l'Arcada Nova.  Altrament, la Carniceria dels Canonges.

     La Carniceria, com a nom de carrer, comença en el segle XV. Així una escriptura de 15 de juliol de 1407 recorda un casal en el “carrer de la carniceria” confrontant “a parte retro cum Castro Archipiscopalis et a parte ante cum via publica”.  Es pot llegir, també, en el Llibre de Fogatges de 1497: “lo carrer de la Carniceria”.  El carrer prenia el nom de les taules de la cam.

     Un registre del segle XV, tret d'un Manual del notari Comes, porta la següent referencia: “in platea de la Carnesseria”, al·ludint a una placeta formada pel voltant dels talls de la ciutat que va succeir a la de la Draperia.

     Cal remarcar, emperò, que distint lloc era el carrer, i altre lloc n'era la plaça.  El carrer partia de la Merceria i acabava en una placeta.  En aquests llocs es trobaven les taules de la carn, la qual cosa explica l'origen de la vella nomenclatura de la registrada plaça dels Talls.  Tall significava, en aquest sentit, taula on es tallava la carn per a ésser venuda al públic.

     L'any 1273 l'arquebisbe de Tarragona, representat per En Bernat de Via, canonge, i Guillem de Berenguer, Precentor, i el Rei, representat per son Veguer de Tarragona i el Camp, En Caní de Palmerola establien les Carniceries Velles a Bernat de Vich, Ramon de Vallmoll, Nicolau Gensanes, Bernat Llorens, Bernat Çaval, Guillem Ferrari, Bernat i Guillem de Ragsens i Joan Çabater i als seus successors i a tots altres.

     La concessió de les Carniceries velles al Gremi de Carnicers, feta en 1273 per l'Arquebisbe i el Rei, s'estenia igualment a la Carniceria Nova.  Els donaven permis per a “edificare et construeri ab abisso supra ad celum in spatio vero sive platea que est nunc inter clausuram macelli novi predicti”. Concessió o establiment, en la qual es registren les afrontacions de les taules.  La plaça de la Carniceria Nova quedava: “inter clausuram”, mes “inter tabulam ferrari de vico et tabulas Salvatoris d Almenara et tabulas Guillermi et Raimundi Ferrari et tabula Philipi de Riarzu ... et inter viam publicam qui transit subtus archus domorum que tenentur per Bernardus et Guillermus de Ragsens et in quibus moraturus sunt Guillermus, etc.”.

     D'aquest document es pot deduir que les Carniceries velles es trobaven en el mateix lloc que l'establiment de la nova; aquest establiment importava, únicament, algun eixample i permís de noves construccions.  L'any 1239 la Carniceria, la plaça i les voltes ja hi eren; aixi que la Carniceria nova no era més que ampliació i reforma de la Vella, augment de taules i permis d'edificar, etc.  Fa referències a la plaça de la Carniceria nova i al carrer que passa per sota les Voltes o arcs de les cases d'En Bernat i d'En Guillem Ragsens.

     Els carnicers vivien pels carrers d'aquells voltants. Per mitjà del Llibre de la Passada del Mur (1428) es té memòria d'alguns antics carnicers de Tarragona.  N'Arnau Bonavila vivia al carrer d'En Manresa (Santa Ana); Antoni i Guillem carnicers, i Madona d'En Joan carnicer, vivien al carrer d'En Talavera.