EL BARRI DELS GREMIS
CARRER DELS CALDERERS
Noms que ha tingut:
S. XIII - S. XIV: Carrer de l'Argenteria
S. XIV: Carrer dels Argenters
S. XV: Carrer de l'Argenteria Vella / Carrer de la Pelleria
S. XV - S. XVI: Carrer d'En Roca
S. XVI: Carrer de Mossèn Damià
S. XVI: Carrer de la Pelleteria Vella
S. XVI - S. XVIII: Carrer d'En Lacera
S. XIX - S. XXI: Carrer dels Calderers
S. XIX: Carrer de Guardamino
La primitiva nomenclatura d'aquest carrer
apar dedicada al noble ofici dels orfebres, allí localitzada. Els antics protocols ens registren: a) “un
alberc al carrer de la Argenteria”; b) “in vico antiquitus vocato dels Argenters”.
L'any 1409 encara apareix registrat “1
alberch al carrer de la Argenteria”.
El Gremi dels Argenters tingué un gloriós
historial en la vella Tarragona. Un
pergamí de l'Arxiu Històric Nacional és força eloqüent. N'Arnau Luila argenter, l'any 1408, confirma i
reconeix a En Pere de Sant Nicolau, canonge de la Seu de Tarragona -a favor de
la Confraria de Preveres- de part dels argenters de la ciutat representats per
ell i per En Joan Salvador, argenter, segons certs capítols: “ad opus”, per una
part 100 florins d'or d'Aragó i per altra 47 florins de la mateixa qualitat; i
per almoina 31 lliures barceloneses i 50 florins d'or aragonesos.
En el mateix segle XV alguns registres
notarials revelen certes variants en el nom d'aquest carrer. Primerament l'ofici dels Argenters va perdent,
en ella, la seva històrica popularitat; segonament, els del ofici de la
pelleria agafen la justa preferència.
El Llibre de la Passada del Mur (1408) és
una prova que en el segle XV els argenters començaren a distribuir-se per
diferents indrets de la ciutat. Exemple:
“Començant pel portal de na Olivera i pujant per lo carrer Major amunt ... Pere
Miró argenter ... Pere Joan Graus argenter, etc.”. D’aquí el registre notarial, del segle XV,
d'una casa al carrer de la Cuireteria, confrontant “a parte retro” amb la casa
de Na Cotxela, la qual venia enclavada “in vico de la argenteria vella”. Registre que localitza molt bé el carrer.
La segona variant: Carrer de la Pelleria
pot deduir-se dels registres posteriors que ens parlen de la pelleria vella. Així mateix no falten els registres implícits.
I és en el Llibre de la Passada del Mur
que veiem la citació de: “Cuireteria... Mestre Guillem Çabater... Benet Gudina
Çabater... Benet Gali Çabater... etc.” Perquè llavors els oficis de treballar el cuir
i les pells es trobaven localitzats al carrer de la Cuireteria.
.png)
El vell carrer de l'Argenteria, en el
Llibre de Fogatges de 1497, es troba citat: “lo carrer den Rocha”, on vivia,
llavors, el senyor Damià Rocha, ciutadà. Altres Rocha popularitzaven, també, al mateix
temps en la Cuireteria; eren N'Antoni Rocha, especier, i En Joan Rocha el seu
fill, segons trobem registrat en el Llibre de la Passada del Mur.
El senyor Damià Roca influí en la
nomenclatura del carrer.
En el segle XVIII encara es troba el
llinatge Roca al carrer dels Calderers: Pau Roca, pagès (1715) i Pau Roca, Rei
d'Armes (1770); segons Cadastres d'aquests anys.
En els registres del segle XVI no es difícil
llegir aquella variant de nomenclatura urbana. Fa al·lusió al mateix personatge que motiva el
nom de Carrer d'En Roca.
El Llibre de Fogatges de 1515 és el primer
registre de la nomenclatura: “Lo carrer de la Pelleria Vella”. Simultanieja, però, amb el nom simplement de
Pelleria quasi fins a la segona meitat del segle XVI.
.png)
A Pere Llasera, propietari i habitant al
carrer de la Cuireteria -en el segle XV-, el considerem com a origen de un nom conservat,
ben bé prop de dues centúries. Per això
que des de l'any 1570 fins al Cadastre de 1785 trobem, sense interrupcions, els
registres llatins o catalans: “in vico den Lasera” “en el carrer d'En Lasero”. De l'any 1540 en tenim un que recorda encara
l'Argenteria: El Carrer den Laceres o de la Argenteria Vella”. Altrament, l'any 1716, trobem un cens de
N'Ambrós Terrafeta “per casa al Carrer den Llasera o Argenteria Vella”.
En el Llibre de la Passada del Mur (1428)
apareix l'hereu d'En Pere Lasera vivint a la Cuireteria, cantonada del carrer
dels Calderers. Altre Pere Lasera,
estorer, vivia al carrer Major en el mateix any de 1428.
A Pere Lasera de la Cuireteria el
considerem de la categoria ciutadana i noble; essent el vertader llinatge
Lacera (per corrupció de paraula Lasera, Llasera).
En Guillem Lacera servi al rei don Jaume I
en la reconquesta de Mallorca, aconseguint alguna pertinença en el Repartiment
de la illa. Bernat de Lacera assistí a
la conquesta de Valencia pel mateix rei; i, també, hi assistiren En Guillem de
Lacera i En Pere de Lacera, l'any 1239. La
família Lacera desapareix de Tarragona en el segle XV.
Pren nom en el segle XIX, de l'ofici dels
calderers antany allí establert. Fins al
Cadastre de 1814 no predomina, però, aquesta nomenclatura sobre la clàssica
d'En Lasera. Es feren celebres els
calderers de la família Rodó: Pau Rodó (1763), Paulí Rodó (1799) y Pau Rodó
(1814); quasi durant tota una centúria.
Les retolacions administratives del segle XIX
li ofrenen la memòria d'una celebritat tota exòtica: “Carrer de Guardamino”,
recordant la Victoria dels Carlins sobre les tropes del Castell de la Reina (a
l'any 1834).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada