CARRER MAJOR

EL CARRER MAJOR i ELS SEUS GERMANS

Carrer Major - Imatge: 3 d'octubre de 2021

CARRER MAJOR

     El carrer Major de Tarragona és el carrer mes vell de la Ciutat.  Alguns suposen que és el successor de l'antiga Via triumphalis dels romans i ha estat en totes les èpoques el carrer principal de la capital metropolitana; el qual,
     “Arrancant del peu de les grades de la Seu, se dirigeix recte a trobar la baixada de Misericòrdia, únic lloch per a passar al Circh, per mitjà d'una gran escalinata en la època romana, i per una forta pendent en la actualitat, sostinguda ab les voltes de la graderia del edifici romà”.

     El carrer Major no admeté mai canvi de nom.  Únicament els quatre cantons que formen els carrers d'En Abad i de les Cuireteries, sense violar la nomenclatura principal, aconseguiren durant cert temps la localització en les memòries manuscrites i en les escriptures publiques.  

Carrer Major - Imatge: 3 d'octubre de 2021

     És en aquest cas isolat que es troben citats els “quatre cantons del carrer Major”.

     Pren nom, doncs, de la primacia, que sempre -ja en els segles passats- ha tingut aquesta via sobre els altres carrers.

     El carrer Major comença a la baixada de la Misericòrdia i acaba a les escales de la Seu, i aquesta fou, sempre, la seva àrea d'urbanització, conforme anoten els registres més coneguts.  Així, el Llibre de la Passada del Mur ordenat en los anys 1428 diu: “Començant al Portal den Olivera i pujant per lo carrer major amunt”.  Els Fogatges de 1515 diuen: “Lo carrer major comensant al portal de la Verge Maria”.

Carrer Major - Imatge: 20 d'octubre de 2021

     El carrer Major de Tarragona és l'assenyalat en tots els esdeveniments públics, religiosos, polítics i folklòrics de la ciutat.

     La gran expansió urbana del carrer Major, obligà a la urbanització d'altres carrers, a dreta i a esquerra seva, notant-se, diu en Morera, per nomenclatura d'ells “que a la dreta tenien sa llar les famílies de la noblesa, de la propietat i les arts professionals, i a la esquerra les dels industrials de tota mena, la pagesia i els obrers”.

Carrer Major - Imatge: 20 d'octubre de 2021

     A principis del segle XV es troben establerts en aquest carrer: Pere Miro i Pere Joan Grau, argenters; Joan Pasqual i Pere Nicolau Quadrat, corders; Benet Grau, saboner; Berenguer Vilaregut, mercader; Francesc Oller, flequer; Mestre Tanoya i Mestre Torres, baters; Jaume Roca, ballester; Guillem Jover, especier; i Ramon Bru, notari.  I a finals del mateix segle: Pere Sugranyes, apotecari; Pere Figueres, mercader; Joan Rufes, oripeller; Mestre Pere Peller, imaginaire; Franci Berestrull, esparter; Mestre Pere Labia, corredor de coll; Bernat Manresa, teixidor de liana; Bartomeu Benus, tapiner; i Andreu “lo missatge”.

Carrer Major - Imatge: 27 de novembre de 2021

     Altres registres o Fogatges posteriors són poc explícits en determinar la personalitat dels habitants, propietaris o llogaters, dels albergs del carrer Major.  I això no es troba fins al segle XVIII.  N'hi haurà prou de copiar la llista del Llibre del Catastro de l'any 1736 del “Carrer Majo”:

Casa y Botiga de Juan Canals, alquilada.
Casa con dos Portales, propia de Pera Juan Manresa, abitada por el mismo.
Casa de Barnat Matheu, avitada por el mismo.
Casa de Maria Beziana y Arnet Viuda, avitada por la misma.
Casa de March Torres, avitada por el mismo.
Casa y Botiga del Doctor Joseph Figueras de la Villa de Riudoms, alquilada.
Casa de Josep Netlo, avitada por el mismo.
Casa con quatro Botigas del Ilustre señor Don Juan Muntoliu, Daga de la Cathedral.
Casa con tres Portales propia de Pera Figarola, avitada por el mismo.
Casa propia de Mariana Manresa, Viuda, avitada por la misma.
Casa con dos Botigas propia de Lluis Casas, ciudadano, avitada por el mismo.
Casa y Botiga del Reverendo Gerónimo Icart, avitada por el mismo.
Casa con dos Portales propia de Pau Alberch, avitada por el mismo.
Casa propia de Mariana Baíart Viuda, alquilada.
Casa propia de Antón Torres Zapatero, avitada por el mismo.
Casa propia de Thomas Morenas, Boticario, avitada por el mismo.
Casa propia del Reverendo Joseph Matheu, avitada por el mismo.
Casa con dos Portales y Sellé, propia de Ignasi Jordá, Zirujano.
Casa propia de Pau Bosch, Boticario, avitada por el mismo.
Casa y Botiga, propia de Magí Canals, librero, avitada por el mismo.
Casa y Botiga propia de Juan Larrosa, Sastre, avitada por el mismo.
Casa propia de Joseph Torras, avitada por el mismo.
Casa propia de Mathías Fages, Peluquero, avitada por el mismo.
Casa propia de Joseph Bartran, Zapatero, avitada por el mismo.
Casa y Botiga propia de Don Ramón de Ferran, alquiladas.
Casa propia de Ignasi Salas, Pasamanero, avitada por el mismo.
Casa propia de Lluís Casas, ciudadano, alquilada.
Casa propia de Isabel Pallejá, Donzella, alquilada.
Casa propia de Vizens Sugrañes, sastre, avitada por el mismo.
Casa propia de Antón Bertrán, Boticario, avitada por el mismo.
Botiga propia del dicho Antón Bertrán, alquilada.
Casa propia de dicho Antón Bertrán, alquilada.
Casa propia de Raimundo Bosch, Peluquero, avitada por el mismo.
Casa propia de Pau Gibert, Aguller, avitada por el mismo.
Casa propia de Vizens Saitó, Boticario, avitada por el mismo.
Casa propia del dicho Vizens Saitó, Boticario, alquilada.
Botiga propia del referido Vizens Saitó, alquilada.
Casa propia de Gabriel Casas, avitada por el mismo.
Casa y Botiga propia de Doña Martí, Viuda, avitada por la misma y otros.
Casa con dos Portales, propia del Doctor Francisco Calvet, avitada por el mismo.
Casa con dos portales, propia del Reverendo Bruno Andreu, avitada por el mismo.
Casa propia de los Herederos de Juan Rech, y oi del real Fisco, alquilada.
Botiga con dos Portales, propia de los referidos Herederos, alquilada.
Casa de la antigua Diputación, y oy del real Patrimonio, alquilada.
Otra casa contigua a la antezedente, propia de la dicha Diputación, y oi del real Patrimonio, alquilada.
Casa propia del Ilustre Ayuntamiento de Tarragona, nombre la Casa de la Ciudad.
Una Botiga de la dicha ciudad, que sirve para el peso de el Rey.
Casa destruida, propia de Juan Serra, terrateniente".

Carrer Major - Imatge: 27 de novembre de 2021

     L'any 1543, quan la vinguda de Carles V i el seu hereu l'Infant Felip d’Àustria a la ciutat de Tarragona, vuit albergs del carrer Major serviren de posada a varis dels personatges acompanyants de l'invicte emperador.  Algunes de les famílies habitants en aquestes llars ho eren ja en els segles XIV i XV.  I foren aquestes afortunades cases:

La casa de viuda Sisterera.
Casa de Micer Pere Benet de Pont.
Casa de Mossén Miquel Montaner.
Casa de Misser Damiá Bes.
Casa de viuda Muntanera.
Casa de Damiá Campaner.
Casa de Micer Luis Casulá.
Casa de Mestre Laó, argenter.

Carrer Major - Imatge: 27 de novembre de 2021

     Algunes de les famílies habitants en les esmentades llars ho eren ja en els segles XIV i XV.  Aleix Sisterer hi habitava en 1428, Joan Sisterer en 1497, Bertomeu Bes en 1497 i en 1515, i Joan Montaner en 1497 i 1515.

     En els darrers registres de l'anterior llista de 1736: “Casa de la antigua Diputación ... Casa propia del Ilustre Ayuntamiento de Tarragona, nombre la Casa de la Ciudad. Una Botiga de la dicha Ciudad, que sirve para el peso de el Rey”.

Carrer Major - Imatge: 27 de novembre de 2021

     De la Casa del General (de la Antigua Diputación) ja se'n tractà en un altre capítol, ara, sols cal fer commemoració de la Casa la Vila i del Pes del Rei.

Carrer Major - Imatge: 11 de juny de 2023

     Referències a la casa del Consistori (Ajuntament) es troben ben compendiades en la Geografia General de Catalunya i en el tom Tarragona, redactat per l'historiador don Emili Morera:

     “Lo primer edifici del concells de que se té coneixement, arrelava en la part alta, prop de la església de Santa Tecla la Vella.  En lo segle XIV varen trasladarse els cónsols a una casa de la plaga de la Quartera, que sens dupte formava part de la que ara anomenam de les Cols, del cap demunt del carrer Major, i comprat en lo segle inmediat altre alberch a N. Ventallols, tocant a la anterior, queda formada la Casa de la Ciutat al extrém de dit carrer, ahont ha existit fins a mitjans del segle XIX.  Després del any 1813 fóu renovada sa frontalera, obra deguda a Bernat Oriol, conegut per Bernadet, arquitecte i professor de matemátiques de la Escola de Bellas Arts de Barcelona”.

Carrer Major - Imatge: 11 de juny de 2023

     En el segle XVIII sembla que la casa de la Ciutat es trobava en pèssimes condicions i va ésser necessari el seu adob, segons consta d'un document d'aquella època:

     “Con el motivo de hallarse las casas Capitulares de esta Ciudad de Tarragona necesitadas de considerables reparos en su fábrica Antigua que quedan expuestas a una total ruina, para su mayor decència y Servicio ocurrió a S. M. quien se dignó de expedir su Rl. despacho en veinte y siete de octubre del año próximo antecedente para que se sacasen al Pregón dichos repasos y se rematase al Mayor Postor...

Carrer Major - Imatge: 14 d'agost de 2023

     “Y considerando esta Ciudad que las referidas Casas Capitulares se hallan en una calle muy angosta y con desvanes tolados que la hacen mas estrecha, de suerte que con las demostraciones públicas que se acostumbran poner luminaciones y disponer fuegos artificiales están expuestas no solo las Casas Capitulares sino otras muchas de particulares a un incendio y ruinas.  Y experimentándose que con el humo de las iluminarias se ponen negras las paredes constituyendo a estos Capitulares en un sumo y continuo cuidado y desvelo, para que no suceda un incendio mayormente en el día de Santa Tecla, patrona de esta ciudad, y por el mucho concurso en que repetides vezes se han reconocido no pocos daños por la apretura de la mucha gente que concurre a semejantes funciones.

Carrer Major - Imatge: 14 d'agost de 2023

     “Se solicita comprar nuevo terreno en parage a propósito y proporcionado para fabricar nuevas Casas Capitulares y con Plaza competente con que se evita los daños y perjuicio con que amenazan”

     La subhasta va rematar-se a favor de Jaume Gomila “y otros Alarifes” en preu de 6.500 lliures que se li varen prometre.  I mes 300 lls.  I l'Ajuntament suplica a Sa Majestat llicéncia “para poder vender las Casas Capitulares que actualmente ocupa, dividiéndolas en el caso de no haber quien las compre juntas, y que con su producto y agregándose las cantidades en que se hallen rematados los reparos y nueva obra, mandar hacer en ellas pueda comprar terreno y fabricar nuevas Casas y con Plaza competente para su decència”.

Carrer Major - Imatge: 1 de juliol de 2024

     El rei demanà la presentació de la “traza, planta y condiciones de la obra, que se tassase su costa incluyendo el que tendrá el comprar terreno para la fábrica, que se valué en lo que se podran vender las antiguas Casas del Ayuntamiento, etc.”. Document firmat a Madrid el (8 agost de 1733).  Havien subscrit la proposta o sol·licitud al rei, Joan de Prado Portocarrero i Luna, Antonio Potau i d'Osset, Joan Crisostom Ximenis i de Soldívar, Josep de Prats i Marià Alberich.

     El Pes del Rei apareix registrat, des de molt antic; i el Llibre de Censals de la Seu (1409) ens diu que la casa del pes afrontava a part davant amb la plaga del Corral.  Dia 26 de febrer de 1595 Violant Gili, vídua del notari Damià Gili, venia a Gabriel Salvador mercader “quandam domun ... al sol del Correr mayor confrontatur ex uno latere cum alia domo ... dicti emptoris que fuit q°. petri pocurull a parte retro cum domo magi. michaelis çaporta, civis, ex alio latere scilicet aparte superiori cum domo magi. raphaelis Jaques V. D. J. et a parte inferiori cum botigio del pes del Rey et aparte ante cum dicto vico mayori in quo trahit pórtale”.

     Els registres anteriorment copiats ens donen idea de que dit Pes del Rei en el segle XIV es trobava fora del Portal de Na Olivera; i, que mes tard, dit establiment quedà localitzat “al sol del Carrer mayor», prop de la llar del Magnífic Rafel Jaques, Doctor en ambdós Drets.

     Durant algunes centúries hi hagué al carrer Major la cèlebre família dels Canals amb la seva llibreria.  Els Cadastres de la Ciutat fan memòria dels benemèrits impressors: Magí Canals (1736, 1763, 1770) i Pere Canals (1799), els quals varen succeir a Pere Pau Duran (1715) i foren succeïts per Miquel Puigrubi (1809-1814).

     En el segle XVIII va habitar al carrer Major el gran arqueòleg i il·lustre Canonge Dr. Ramon Foguet, famós pels seus escrits i per les seves col·leccions que integraven un notable Museu.  El P. Mestre Enric Flórez de l'Ordre de Sant Agustí, en la seva España Sagrada (T. XXIV), en el prefaci, parlant del Dr. Foguet, diu lo següent:

     “...el Doctor D. Ramón Foguet, cuyo buen gusto de antigüedades, laboriosidad infatigable, y fineza en honrarme, ha cooperado mucho en el asunto (quan redactava la seva obra) reconociendo monumentos, examinando inscripciones, facilitando dibujos y contribuiendo en quanto le he fatigado, con grande humanidad y franqueza”.

     En la secció de manuscrits de la Biblioteca de la Real Acadèmia de la Historia de Madrid hi ha 29 Cartas del P. Flores al Canonge Foguet de Tarragona, copiades dels originals que es troben en poder dels hereus de dit Canonge (segons una nota de 1 de maig de 1835).  Formen part de la Miscel·lània Històrica (T. I, fol. 281 - E. núm. 164) i tracten de monedes i medalles antigues.

     Mestre Joan Moles, fuster benemèrit i col·leccionista, en el seu magatzem de ferro vell (antiguitats) -segons ell anomenava irònicament Ca l'ou ferrat- en el Pla de la Catedral, tenia un llibre, amb l’ex-libris de Can Castellarnau, que portava per títol: Viage de España en que se da noticia de las cosas mas apreciables, y dignas de saberse, que hay en ella.  Su autor D. Antonio Ponz, Secretario de la Real Academia de San Fernando, individuo de la Real de la Historia, y de las Reales Sociedades Bascongadas, y Económica de Madrid, etc.  Dedicado al Príncipe nuestro Señor. Madrid MDCCLXXXV.  Por D. Joachin Ibarra Impresor de Cámara de S. M. En aquest llibre es fa un bon elogi del Museu del Canonge Foguet. I diu així:
     «...he encontrado muy pocas personas en mis viages por España tan inflamades por el provecho, y honor de la Nación, tan prontas a contribuir, y trabajar en cuanto puede ser del caso a su ilustración; siendo su casa un depósito, donde cualquier sábio, y curioso encuentra con que satisfacer su buena inclinación en libros, pinturas, medallas, y otras cosas dignas del gusto más refinado, como lo tiene el expresado Señor Foguet, a quién el público será deudor de muchas de las especies que he referido, si llegan a publicarse.  La librería del señor Foguet es copiosa, porcionado para fabricar nuevas Casas Capitulares y con Plaza competente con que se evita los daños y perjuicio con que amenazan”.

CENTRE D'IMATGES DE TARRAGONA

Carrer Major, 32 - Façana de la casa de l'Abat. Portes de llindà recta. Panaderia als baixos
Imatge: H. Vallvé - 1935 - C.I.T.

Façana del carrer Major que va ser seu de la Generalitat.  S'hi veuen comerços: "La ocasión", "Despatx de llet del Mas de Roda" i una panaderia.  - Imatge: H. Vallvé - 1935 - C.I.T.

Carrer Major 37-41.  Antic Ajuntament.  Vista de la façana quan s'ubicava el Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona - Imatge: H. Vallvé - C.I.T.

Festes de Nadal.  Il·luminació del Carrer Major i Baixada de la Misericórdia -
Imatge: R. F. Vallvé - 23-12-1961 - C.I.T.

Festes de Nadal.  Il·luminació del Carrer Major - Imatges: R. F. Vallvé - 19-12-1961 - C.I.T.

Diada de Sant Magí.  Actuació castellera - Imatge: R. F. Vallvé - 19 d'agost de 1968 - C.I.T.

Festes de Santa Tecla. Actuació del Ball de Bastons - Imatge: Segú Chinchilla - 22-09-1971 - C.I.T.

Diada de Santa Tecla. Els nanos i els bastorners, al fons la Catedral de Tarragona

Imatge: R. F. Vallvé - 23 de setembre de 1971 - C.I.T.

Carrer Major 37-41.   Interior de l'antic Ajuntament - Imatge: Segú Chinchilla - 1983 - C.I.T.

Carrer Major 37-41.  Interior de l'antic Ajuntament - Imatge: Segú Chinchilla - 1983 - C.I.T.

Carrer Major 37-41.  Interior de l'antic Ajuntament - Imatge: Segú Chinchilla - 1983 - C.I.T.

Visita de l'alcalde de Barcelona Maragall i l'alcalde Recasens, al capdamunt del carrer Major.

Imatge: Segú Chinchilla - 25-02-1986 - C.I.T.

Pati d'entrada de l'antic Ajuntament. C. Major 37-41 - Imatge: autor desconegut - 1987 - C.I.T.

POSTALS

 

    Ja el veiem tot empedrat.  
     Un grup d'oficials de l'exèrcit retorna de la caserna anomenada "del carro".  Tots els oficials van ben abillats amb l'uniforme de "rayadillo", reglamentari de l'època. La placidesa del carrer ens la dóna el gatet endormiscat a la porta de Pau de les Postals (a 10 cèntims la peça!), aquelles que segurament ara serien cobejades pels nostres col·lecionistes.  Al seu primer pis hi llegim l'anunci de "La Catalana", una companyia d'assegurances contra incendis; potser de les més antigues del Principat.

     Magnífica perspectiva del comercial carrer Major, nom amb què ja era conegut al segle XIII. En primer terme veiem com era el comerç de la Papallona, més amunt l'estanc, la botiga de robes de Calixto i la del llauner Benet Pinyol.  A la dreta el palau dels Grigny.

     Segons es pot veure a la foto, a la cantonada esquerra hi ha un establiment de queviures retolat "La Mariposa", del senyor Anglès, que en plegar fou habitat per la sabateria del senyor Domènech, que conservà en el mateix lloc aquesta papallona metàl·lica. fins que es traslladà més avall, també amb el mateix nom.  El carrer Major ha estat sempre una via comercial, amb bons comerços i bones impremtes.  Al fons, emmarcat pel carrer, tenim la visió de la Seu, sobretot a les nits, amb la seva gran il·luminació.

     Any 1907 - Vet aquí el carrer Major, l'any en què foren canviats els palets de riu del seu sòl, per un bon empedrat, realitzat pel contractista Josep Granada. Pau de les Postals ja hi tenia obert el seu establiment, i el carrer es convertí en un passeig obligat del jovent en plegar del treball a les tardes, i s'hi flirtejava de bo i millor. Més d'un casori s'hi planteja, segur!

     Carrer Major, amb la bella catedral al fons.  Carrer dels intel·lectuals en els segles XVII i XVIII, amb els establiments de llibreria i arts gràfiques dels Canals i dels Puigrubí i d'altres.  El carrer manté un aire comercial destacat, ben a l'inrevés del que presentava a començaments de segle XX.

PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Tomo 2, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1958.

BENAIGES, Jaume. i CALLE, Rafael: Tarragona segle XX a travès de les postals. Casc Antic, E. Societat Filatèlica i Numismàtica de Tarragona, 1989.
Textos de les postals: Josep-P. Virgili i Sanromà

Centre d'Imatges de Tarragona C.I.T.