CASA RIMBAU

 EDIFICIS

CASA RIMBAU

Rambla Nova, 47

Any de construcció: últim quart del segle XIX

Ref.: José M. Monravà López (1940)

     El 10 de novembre de 1939, Juan Rimbau Guash, propietari i amb domicili en l’edifici de la Rambla del Generalísimo nº 47, sol·licità a l’Ajuntament permís per reconstruir l’edifici afectat per un incendi provocat pels bombardejos durant la Guerra Civil.  A conseqüència del mateix va quedar greument danyat l’estructura, la distribució interior i la façana.

     L’edifici consta de planta baixa, entresol i tres plantes amb dos habitatges per planta.  L’arquitecte José M. Monravà López, va fer el projecte i la direcció d’obres.  En la part exterior, es va reformar completament la façana canviant la seva aparença fent-la més senyorial.  En el interior es va fer una distribució més racional dels habitatges, atenent especialment a la ventilació directa de totes les seves habitacions.  El pressupost estimat abans de la reforma era de 105.000 pessetes.

     No he trobat el projecte original de la casa del segle XIX, però gràcies al projecte de Monravà, tenim constància de com era la façana i la distribució dels pisos, ja que va adjuntar els plànols de l’abans de la reforma.  

Plànols de la façana i de la distribució interior abans de la reforma de 1940 - 14-11-1939

     La façana original tenia planta baixa de pedra natural amb quatre obertures amb arc de mig punt rebaixat; entresol, planta principal i dues plantes amb quatre obertures per planta amb balconada individual de ferro forjat, excepte la planta principal que tenia un balcó corregut en les dues obertures centrals; coronat amb un frontó de pedra curvilini simètric.

     La distribució dels habitatges originals era de dos pisos per planta, constaven de saló, menjador, sis habitacions (tres d’elles sense finestra), cuina i despensa.

Plànol de la façana per reformar al 1940 - 14 de novembre de 1939

     La façana reformada constava de planta baixa de pedra natural amb quatre obertures, les dues centrals rectilínies més petites i les dues exteriors amb arc de mig punt; a l’entresol quatre finestres sense balcons, les dues finestres centrals d’arc de mig punt i les dues exteriors quadrades; a la planta principal una tribuna central amb tres finestrals i les dues obertures exteriors d’arc de mig punt; la tercera i quarta planta amb quatre obertures per planta amb jàsseres rectilínies i balconada individual, excepte el balcó central corregut de la tercera planta que ocupa el sostre de la tribuna.  En aquest projecte, destacava, a més de la tribuna, els ampits dels balcons i les finestres quarterades de totes les obertures.

Plànol de la distribució interior projectat per fer la reforma al 1940 - 14-11-1939

     La distribució dels habitatge reformats: a la planta principal un sol habitatge que constava de saló-menjador amb tribuna, set habitacions, cuina, bany, lavabo i terrassa a la part de darrera; a la resta dos habitatges per planta amb saló, menjador amb balcó a la part de darrera, quatre habitacions, cuina, bany lavabo.

     A l’any 1944 es va instal·lar als baixos les oficines del Banco de Vizcaya i ja en 1962, l’arquitecte Antonio Pujol Sevil va fer les reformes d’aquesta entitat bancaria.  En 1971 es va tornar a dividir els baixos en dos locals i es van instal·lar les botigues: Calzados Kent i Confecciones Javier Carreras.  Després han anat canviant successivament els negocis que han ocupat aquests dos locals, i durant molts anys havia un tercer mini local dedicat a estanc. 

Documentació i plànols: Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona (AHCT)