CARRERS I EDIFICIS DE TARRAGONA: de maig 2023

dimecres, 31 de maig del 2023

TEATRE AUDITORI CAMP DE MART

EDIFICIS

Teatre Auditori de Tarragona - Imatge: 27 de maig de 2023

TEATRE AUDITORI

CAMP DE MART

Avinguda Catalunya, s/n

Manuel Lamich Fontanet 1968-1970
Projecte de José M. Monravà López (1948-1955)

El teatre té les dimensions justes i es va prendre l'encertada decisió d'excavar el volum que el comprèn, per no interferir amb la muralla romana que li fa de teló de fons. Segons l'arquitecte, es va inspirar en els grans monuments grecs, sobre tot d'Epidaure. És de fàbrica d'obra i formigó, amb revestiment de pedra del Mèdol i de llisós. A més del teatre, Lamich va projectar el parc del Camp de Mart. Amb molta cura: tant en l'ordenació, seguint gran eixos un dels quals, el radi del teatre, com en les materials, bàsicament murs d'obra de pedra en sec. La inauguració, l'11 de juliol de 1970, va ser precipitada, atès que no estaven acabats els edificis auxiliars: camerinos, magatzems. Aquestes deficiències avui encara no s'han resolt. La grandiloqüent carpa de tensoestructura (Stefano Bertino i Caloggiero Celeste, 1993), envoltada d'una intensa polèmica, ha permès prolongar l'ús del teatre durant la tardor i la primavera.

Teatre Auditori Camp de Mart - Imatges: 27 de maig de 2023

GUIA D'ARQUITECTURA DE TARRAGONA S.XX

Teatre Auditori Camp de Mart. Imatges: Guia d'arquitectura de Tarragona SXX

GUERRERO, Jordi; Guia d’Arquitectura de Tarragona SXX, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Tarragona, maig de 2018, p. 228-229.

dimarts, 30 de maig del 2023

CARRER DE ROGER DE LLÚRIA

ALTRES CARRERS DE TARRAGONA

Carrer Roger de Llúria - Fotògraf Roberto Gallego

CARRER ROGER DE LLÚRIA

En quedar definitivament urbanitzada la Rambla Vella quedaren també urbanitzats alguns nous carrers: el Carrer de Sant Oleguer, recordant la memòria del sant Arquebisbe restaurador de la Ciutat.

El carrer dedicat a Sant Oleguer, era més llarg, anava de nord a sud, des del carrer Baixada de la Pescateria fins al carrer de Pons d’Icart; o sigui: els actuals carrers Sant Oleguer, Girona i Roger de Llúria.

Encara que no és un dels carrers més antics de Tarragona, és el meu carrer, el de la meva infantesa, el carrer on vivia amb la meva família des de 1960.