TEATRE AUDITORI CAMP DE MART

EDIFICIS

Teatre Auditori de Tarragona - Imatge: 27 de maig de 2023

TEATRE AUDITORI 

CAMP DE MART

   Avinguda Catalunya, s/n

     Manuel Lamich Fontanet 1968-1970
     Projecte de José M. Monravà López (1948-1955)

     El teatre té les dimensions justes i es va prendre l'encertada decisió d'excavar el volum que el comprèn, per no interferir amb la muralla romana que li fa de teló de fons.  Segons l'arquitecte, es va inspirar en els grans monuments grecs, sobre tot d'Epidaure.  És de fàbrica d'obra i formigó, amb revestiment de pedra del Mèdol i de llisós.  A més del teatre, Lamich va projectar el parc del Camp de Mart.  Amb molta cura: tant en l'ordenació, seguint gran eixos un dels quals, el radi del teatre, com en les materials, bàsicament murs d'obra de pedra en sec.  La inauguració, l'11 de juliol de 1970, va ser precipitada, atès que no estaven acabats els edificis auxiliars: camerinos, magatzems.  Aquestes deficiències avui encara no s'han resolt.  La grandiloqüent carpa de tensoestructura (Stefano Bertino i Caloggiero Celeste, 1993), envoltada d'una intensa polèmica, ha permès prolongar l'ús del teatre durant la tardor i la primavera.

Teatre Auditori Camp de Mart - Imatges: 27 de maig de 2023

GUIA D'ARQUITECTURA DE TARRAGONA S.XX

Teatre Auditori Camp de Mart.  Imatges: Guia d'arquitectura de Tarragona SXX

GUERRERO, Jordi; Guia d’Arquitectura de Tarragona SXX, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Tarragona, maig de 2018,  p. 228-229.

CARRER DE ROGER DE LLÚRIA

 CARRERS

Carrer Roger de Llúria - Fotògraf Roberto Gallego

CARRER ROGER DE LLÚRIA

     En quedar definitivament urbanitzada la Rambla Vella quedaren també urbanitzats alguns nous carrers: el Carrer de Sant Oleguer, recordant la memòria del sant Arquebisbe restaurador de la Ciutat.

     El carrer dedicat a Sant Oleguer, era més llarg, anava de nord a sud, des del carrer Baixada de la Pescateria fins al carrer de Pons d’Icart; o sigui: els actuals carrers Sant Oleguer, Girona i Roger de Llúria.

     Encara que no és un dels carrers més antics de Tarragona, és el meu carrer, el de la meva infantesa, el carrer on vivia amb la meva família des de 1960.

Escales del carrer Roger de Llúria - Imatges: 13 d'octubre de 2020

Escales del carrer Roger de Llúria - Imatge: 19 de febrer de 2021

Roger de Llúria - Imatges: 17 de setembre de 2021

Vista del carrer Roger de Llúria des de la Rambla Nova - Imatge: 2 de desembre de 2021

Vistes del carrer Roger de Llúria - Imatges: 21 d'agost de 2022

Vistes del carrer Roger de Llúria - Imatges: 29 de maig de 2023

Vista del carrer Roger de Llúria - Imatge: 22 d'abril de 2024

PLAÇA DELS SEDASSOS

TARRAGONA MURALS

PART ALTA

PLAÇA DELS SEDASOS

CARLES AROLA VERA

Fet al 1995 i restaurat al 2007

Plaça del Sedassos - Carles Arola Vera - 12 de desembre de 2021

     Amb aquest mural es pretenia integrar l’obra mitjançant la tècnica del “trompe-i-oeil” o “enganyatall” on tot es pintat a l’entorn arquitectònic de la part alta al mateix temps que plasmar imatges típiques i tradicionals dels balcons de Tarragona i incorporar alguns elements festius propis de la cultura popular com “els Nans”,

     Observant més detingudament aquest mural observem els elements que configuraven les façanes de la societat de finals del segle XIX.

Plaça del Sedassos - Carles Arola Vera - 20 d'octubre de 2021

     L’interès per les tradicions.  Al balcó del principal, la planta noble de la casa s’hi passegen les personalitats que d’una manera o altra simbolitzen les tradicions i l’orgull festiu de la ciutat.  D’esquerra a dreta hi veiem els nobles, el capità amb la serva vara amb cintes de colors com a símbol d’autoritat, el metge i la metgessa i l’arlequina.

     Són el que es podria dir “les forces vives” d’una societat.

     A l’obra es veu també la imatge de la primavera.  La profusió de plantes i de flors als balcons, portes obertes i persianes tirades.  Ha passat la Setmana Santa i a la casa han posat la palma al balcó com es tradició.

Plaça del Sedassos - Carles Arola Vera - 20 d'octubre de 2021

     Els balcons son oberts com és propi de les ciutats mediterrànies on es viu de portes al carrer.

     La gàbia de l’ocell és oberta símbol de llibertat.

     El pintor que veiem en un autoretrat pintant al balcó, amb un domàs amb la senyera, esguardant de fit a fit els qui contemplen la seva obra, viu al primer amb la seva dona, que veiem regant les plantes, i a més té el taller a peu de carrer, amb un rètol que l’hi permet incloure la signatura a l’obra.  Al costat, a finals del XIX hi havia l’animal, en aquest cas el cavall, punt on tots els turistes espontàniament hi ha fet la seva fotografia.

Plaça del Sedassos - Carles Arola Vera - 6 de maig de 2023

     Aquesta façana s’ha integrat tant al barri que algunes finestres cegues en altres façanes de la mateixa plaça també han estat pintades per l’autor i és curiós veure una àvia en una finestra o la cara d’un nin a l’altra.

     Aquesta façana totalment i únicament pintada amb "trompe l’oeil" ha arribat a formar part del tipisme de la ciutat i ja figura en diverses guies de viatges com a curiositats que el viatger no pot ignorar si la vol conèixer.

Text: http://www.carlesarola.com/placa_dels_sedassos.htm

CASA FONTANALS

 EDIFICIS

La façana de la casa està catalogada com Bé d'Interès Cultural de la ciutat

Imatge de la https://sites.google.com/xtec.cat/casa-fontanals/inici

CASA FONTANALS

     La casa Fontanals és un magnífic exemple de les construccions del primer terç del segle XIX al nou barri de la Marina de Tarragona.  A més a més, diversos aspectes la fan única, és a dir, és una de les cases singulars de la ciutat.  A diferència de les cases senyorials de la Part Alta propietat de la noblesa, aquesta va ser una casa pensada per a dedicar-la al comerç i els negocis: la primera planta era la planta noble on vivia la família, tenia dues plantes més per poder llogar pisos, els baixos i el soterrani amb els tres grans cups s'utilitzaven com a celler i com a magatzems de mercaderies, facilitant el comerç de vi.  La família Fontanals ja comercialitzava amb el vi durant el s. XVIII, i ho havia fet des de Vilanova i la Geltrú, el Cantàbric, i l'Havana.

Capbrevació de la casa i els terrenys de l'any 1831.  Llicències d'obres de 1854.
Imatge de la https://sites.google.com/xtec.cat/casa-fontanals/inici

La façana de la casa està catalogada com BIC de la ciutat - 28-01-2023

La planta baixa estava pensada com a magatzem.  Els sostres són tan alts que els carros i cavalls podien entrar-hi.  Amb el pas dels anys, s'hi va desenvolupar altres usos.

Imatges: 28 de gener de 2023

Soterrani amb sostre de volta de totxana per utilitzar-lo com a magatzem.  Els pilars són de pedres romanes d'antics edificis portuaris o del teatre romà.

Imatges: 28 de gener de 2023

Al soterrani hi ha tres cups de ceràmica vidriada d'uns 10 m3 que permetien emmagatzemar el vi per al seu comerç.  Els últims de la part baixa de Tarragona d'aquesta època.

Imatges: 28 de gener de 2023

A l'esquerra detall de la bodega

A l'escala de l'edifici hi queda una de les darreres làmpades de gas de la ciutat - 

Imatges: 28-01-2023

https://sites.google.com/xtec.cat/casa-fontanals/inici