ESGLÉSIES i CAPELLES
ESGLÉSIA DE SANT AGUSTÍ
Església d'una nau amb coberta de canó amb llunetes i d'aresta a les capelles laterals. Cal destacar la façana d'estil barroc, amb una interessant portalada de pedra amb escultures i acabada, als costats, amb dues torres campanar amb teules esmaltades.
BCIL: 30 de novembre de 2021
Els jesuïtes venen a Tarragona per ordre del Cardenal Gaspar Cervantes de Gaeta. L'any de l'arribada -1576- es col·locà la primera pedra de l'església, acabant-se el 1584.
Es va posar sota el patronat dels Reis Mags per la devoció que els hi tenia el Cardenal Cervantes.
El 1767, el Rei Carles III expulsa d'Espanya l'ordre dels Jesuïtes, per l'any 1780, li donant l'església, i altres béns, a l'orde dels Agustins.
Un important benefactor fou Onofre Morell, l'escut del qual es troba a la façana juntament amb la seva lauda sepulcral, fins a l'any 1969, quan arran de les obres al centre del prevere, es troba a un mur. Avui, el culte està en mans dels Claretians.
CONVENT DE SANTA ANNA DE TARRAGONA
COL·LEGI DELS SANTS REIS
AGUSTINS DE
TARRAGONA
SANT AGUSTÍ
Tradicionalment, es considera que el
convent dels agustins de Tarragona el va fundar sant Paulí el 399 i que es va
mantenir actiu fins a la invasió islàmica, el 717. Després de la recuperació de la ciutat encara
s’esmenten els agustins relacionant-los amb l’església de Sant Antoni. Situada fora
muralla i propera al portal que porta el seu nom.
Detall de Vista de Tarragona - Anthonis van den Wyngaerde 1563
El cert és que la seva activitat va
començar el 1590 en un establiment fora muralla, al nord d’aquesta i ocupan una
església dedicada a Santa Anna, propera als convents de Sant Domènec i Sant
Francesc, el seu primer prior fou Andrés de Cánovas. Aquell primer convent fou enderrocat a causa
de la guerra del Segadors i el 1642 els agustins es van desplaçar a un nou
indret intramurs, a la plaça del Rei, en el lloc on ara hi l’església de la
Trinitat. El 1650 la ciutat de Tarragona
fou víctima d’una greu epidèmia de pesta i el convent va convertir-se en
hospital, segons Massot hi van morir la majoria dels frares.
Detall de Plan de Tarragone, Calbet 1643
Bibliotheque Nationale de France
El 1780 els fou cedit el col·legi dels Sants Reis, antiga seu dels jesuïtes i que havia quedat sense comunitat arran de la seva expulsió. A conseqüència d’aquest trasllat, els trinitaris que s’estaven a l’església del Miracle, es van instal·lar a la plaça del Rei, a la casa de Santa Anna que des d’aquell moment va passar a ser coneguda com dels Trinitaris. A causa de la guerra del Francès, el lloc es va convertir temporalment en caserna, el que va comportar que patís greus destrosses. El 1821 els agustins foren expulsats i la casa convertida de nou en quarter. El 1828 encara no havien marxat aquelles tropes ocupants. Els agustins van abandonar el convent definitivament el 1835 arran de l’exclaustració, l’església conservà les seves funcions, novament ocupada pels jesuïtes.
![]() |
Façana de l'antic convent i l'església dels Jesuïtes, de Josep Prat (1770) (AHN, Consejos 22776. Exp. 10) |
![]() |
Planta de l'església primitiva dels Jesuïtes (Llop 2007,86,91) |
![]() |
Reconstrucció hipotètica secció transversal de la cripta de la església primitiva dels jesuïtes (Llop, 2007: 86-91) Convent dels Jesuïtes. Plantes d'Antonio Forcada, publicades per Guillermo Furlong. |
Imatge de G. Barraquer – Publicada a les cases de religiosos
Fotografia de G. Barraquer – 1902 - Publicat a Les cases de religiosos
![]() |
Fotografia aèrea de la ciutat on s'aprecien els solars buits dels antics convents de Santa Clara i Sant Agustí (entre 1949 i 1959) - Centre d'Imatges de Tarragona - AHCT |
LLOP TOUS, Josep; Historia, urbanisme i arquitectura a l'entorn de la Rambla Vella de Tarragona, nº 21 Publicacions del Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona, 2016.
INVARQUIT:
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/12380
MONESTIRS: https://www.monestirs.cat/monst/tarra/tr17reis.htm