TARRAGONA CAPELLETES
SANT PERE i SANT ANDREU
DELS PESCADORS
%20Publicado%20en%20TEI%20el%2010-09-2021.jpg)
Plaça
Peixateries Velles
Des de ben antic el Gremi de pescadors
tenia per patró a Sant Pere (segle XIV).
Al segle XVIII és quan se cita el Gremi de
Sant Pere i Sant Andreu dels pescadors.
Els pescadors vivien en antany a la part
alta de Tarragona, al sector del Portal de Sant Antoni. Hi havia moltes famílies als carrers d'en
Granada i Portella, Arc de Sant Bernard i places de Sant Antoni i Rovellat i
Peixateria Vella.
.jpg)
A partir de l' any 1851 i davant l'immediat
estesa de la via fèrria en autoritzar-se la construcció del ferrocarril
Tarragona-Reus i inaugurat el servei de viatgers i mercaderies i també el
trànsit ferroviari de Barcelona a València el 1864-65, comença l'èxode dels
pescadors en assolar o terreny comprès entre l'extrem occidental del moll de
Costa i el riu Francolí.
El nou barri marítim format en principi
amb les barraques traslladades es va denominar el Serrallo. Emilio Morera i Llauradó va dir "que
no ha pogut indagar que prové semblant afirmació". El nostre paisà i polític Antonio de Magriñá
entén que el Serrallo "és anomenat així en record de l'acció en què va
ser ferit en la guerra d'Africa el general Echagüe l'any 1859". L'escriptor
reusenc Gras i Elías, tan vinculat a Tarragona, ha pogut donar una explicació
més detallada dient "que el mateix dia que es va col·locar la primera
pedra per aixecar edificis en aquest solar, va coincidir amb la presa del fort
del Serrallo per les tropes espanyoles a la guerra d’Àfrica de 1860". El 1868 ja s'aixequen cases d'un i dos pisos
al Serrallo i es pot dir que el 1880 el nou barri de pescadors estava totalment
poblat dels que venien de la part alta i de les barraques.
.jpg)
Des de temps immemorial, els pescadors juntament amb els pagesos formen el nervi
viu de la població tarragonina.
La gent de mar per la seva particular
devoció a Sant Pere pescador, es registra oficialment
el barri del Serrallo, per "Barri marítim de Sant Pere".
.jpg)
La Capelleta votiva de Sant Pere i Sant
Andreu està emplaçada al barri de Sant Llorenç. " La
Pescateria Vella de Tarragona ve documentada en un protocol de 1276. Els documents dels segles XV i XVI i
posteriors la registren, genèricament, amb un sol nom: “Pescateria” A partir del S. XVIII al S. XXI: Plaça de les
Pescateries Velles"
En aquest sector hi havia les peixateries
i en el mateix perímetre urbà, domiciliades les gents de mar.
El Gremi de pescadors és dels més antics i
dels més importants de la Tarragona medieval.
Està nomenat als documents de la ciutat al segle XIV.
Ja ben entrat el segle XVIII, la Confraria
de Sant Pere i Sant Andreu dels pescadors, continua exercint a la nostra ciutat
notòria influència quant al desenvolupament de l' activitat gremial. Per tant, resulta lògic i natural la
col·locació en aquest indret d'una capelleta dedicada als sants patrons del
gremi.
.jpg)
.jpg)
El 29 de juny, festivitat de Sant Pere,
festa major del barri, se celebrava a la Plaça de la Peixateria Vella, animats
festejos, entre ells el tradicional "ball de coques" amenitzat per
músiques i dolçaines. El ball popular i
la festa en general es prolongava fins a altes hores de la matinada,
il·luminant-se la plaça i voltants amb les típiques graelles, sent una de les
festes de carrers més popular. La
capelleta s'il·luminava en aquest dia amb un cirial de ferro, per a la qual
cosa era treta la doble vidriera que la resguardava dels elements de
l'exterior. Hi ha una doble vidriera amb la rematada triangular antiga que porta
al seu centre i en un oval les claus de Sant Pere i la Creu de Sant Andreu.
%20Publicado%20en%20TEI%20el%2010-09-2021.jpg)
El 1936, les
imatges van ser decapitades i enxampades enmig de la via pública sent
recollides per piadoses dones que les guardaven als seus domicilis, però davant
el temor sempre creixent dels registres domiciliaris practicats amb relativa
freqüència per elements incrèduls i revolucionaris, tot això va malbaratar tan
lloables propòsits. Aquestes bones
persones per temor als registres i a les seves tràgiques conseqüències, van
decidir cremar a les seves cases les restes o trossos recollits de les primitives
imatges, que d'haver-se pogut conservar, haurien estat objecte de reproducció.
Aquesta capella de barri va ser restaurada el 1948, procedint-se a la
seva benedicció el dia 19 desembre, havent-se adquirit a Barcelona les noves
imatges de Sant Pere i Sant Andreu per la veïna del barri i devota, Sofia
Alegret. Aquestes imatges modernes són
de mida força inferior a les antigues i no corresponen, de retruc, pel seu
inferior volum a l'actual marc de la capelleta. L'abril de 1967 es
restauren les imatges col·locades el 1948.
Es reconstrueix la capelleta, és repintat el marc i arreglada la doble
vidriera amb la seva antiga rematada triangular. En aquesta antiquíssima placeta tarragonina,
a més de la festa principal celebrada el dia de Sant Pere, patró del Gremi de Marejants
i patró del lloc i voltants, tenia lloc amb gran brillantor i general
reguitzell popular el mateix tradicional ball de coques, la vigília de Sant
Joan Baptista i així mateix en la festivitat de la patrona Santa Tecla. Patrona
de la ciutat i de l'Arquebisbat, i també quan l'entrada a la població, per
primera vegada i amb solemnitat, dels reis, prínceps i prelats.
%20Publicado%20en%20TEI%20el%2010-09-2021.jpg)
Amb la deguda llicència eclesiàstica, es
publica el 1964 i a dues columnes amb xilografies de Ricardo Vives Sabaté, de
Villanueva i la Geltrú, el text antic adaptat, música de Jaume Rué, dels Goigs
en llaor del Gloriós Apòstol Sant Pere, venerat Patró de l’Església Parroquial
del Serrallo de Tarragona.
Aquestes són les estrofes finals:
Del Serrallo tot el poble
ua clama amb commoses veus
acudint amb amor noble
a pregar als vostres peus.
Puix el nostre afecte és ver,
deslliureu-nos del pecat.
Sant Pere, capdavanter
entre tot l'apostolat.
Excels Sant Pere, porter
mireu-nos amb caritat.
.jpg)
El 1956 se n'havia fet una altra
publicació als Goigs de Sant Pere del Serrallo de Tarragona, amb idèntic text i
música de l'exemplar de 1964. Xilografies del mateix Ricardo Vives Sabaté de
Villanueva i Geltrú.
SALVAT i BOVÉ, j.: Las
capillitas votivas en las calles de la Tarragona Medieval, Escaire,
Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya, 1981.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
