MISTERIS DE LA SETMANA SANTA
LA SOLEDAT
Digué a Maria, la seva mare: «Aquest serà motiu que a Israel molts caiguin i molts d’altres s’aixequin; serà una senyera combatuda, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima. Així es revelaran els sentiments amagats al cor de molts». (Lluc 2,34-35)
Divendres Sant / Dissabte Sant
Església de Natzaret
Fundada a l’any 1876
Imatge de
candeler realitzada en fusta i policromada per l’escultor Josep Viladomat
Massanas (Manlleu, 1899 – Escaldes d’Engordany, 1989).
L’artista només cisellà el cap i unes mans per tal d’adaptar la imatge al mantell realitzat el 1962 i que no s’havia adaptat correctament a la imatge de la Soledat de Camps i Arnau. La carcassa metàl·lica que suporta el cap i les mans de la imatge va vestida de vellut vermell, amb punys i mocador de cap fets de puntes de blonda; a la mà esquerra porta un mocador també de puntetes; va coronada amb corona de dotze estels. El mantell, espectacular, és de vellut blau marí amb brodats i serrells en fil d'or i incrustacions de pedreria.
Actualment, la
imatge de la Mare de Déu de la Soledat presideix la sala de juntes de la Casa
de la Sang, seu de la Congregació.
Va sortir en processó per primera vegada el Divendres Sant, 12 d’abril de 1963. Actualment participa a la Recollida de passos i Processó del Sant Enterrament del Divendres Sant, i a la Processó de la Soledat el Dissabte Sant.
La peanya
Realitzada
pel taller Artemartínez d’Horche (Guadalajara), és de fusta decorada amb motius
florals i daurada. Al peu de la Mare de
Déu hi crema la candelera formada per vuitanta-sis ciris.
Actualment, el pas és portat a espatlles per 22 portants (12 interiors i 10 ganxos).
Abans de 1936
La
Mare de Déu de la Soledat era juntament amb el Sant Crist de la
Sang i l'Ecce-Homo una advocació fundacional de la Confraria de la
Sang des del 1545.
Un document
de l'any 1588 ens diu que l'escultor Jeroni Sanxo va restaurar la Verge
dels Dolors i li va fer els braços i les mans que fins aleshores no tenia. I que el pintor Francesc Olives va pintar la
cara i les mans de la imatge. Per tant,
la testa havia de ser anterior a aquesta data. No es descarta que aquesta imatge ja existís
dins l'església de Natzaret quan el 1545 va ser cedida a la
Confraria de la Sang amb tot el seu contingut.
L'any 1861
l'escultor Bernat Verderol Roig li va afegir uns peus, element que fins
aleshores mai no havia tingut.
Aquesta imatge va rebre diferents noms o advocacions
durant la seva vida: Verge dels Dolors, Mare de Déu dels Desemparats i Mare de
Déu de la Soledat.
La cara i
les mans, plenes de vida, a penes sorgien d'un gran mantell de vellut negre amb
brodats amb fil d'or estrenat l'any 1914 (vegeu fotografia). Era una
bella imatge renaixentista d'expressió natural, si bé un pel àulica, tirant a
majestàtica. Artísticament delectable.
Malauradament, aquesta imatge va ser cremada al capvespre del 21 de juliol de 1936 al davant de l'església de Natzaret juntament amb els retaules, improperis, arxius i altres imatges que es custodiaven dins de l'església i casa de la Sang.
La Soledat de la postguerra
L’any 1939 es va encarregar una nova talla a l’escultor Josep Maria Camps i Arnau (Barcelona, 1879-1968). És una magnífica talla molt austera, pròpia de les necessitats de la postguerra. El cost de la imatge va ser de 5.000 pessetes i va anar dalt d'una nova carrossa i peanya dissenyada per l'arquitecte Josep M. Monravà. El fuster Lluís Àvila Roca va ser l'encarregat de la seva execució. L'artista Joan Magarolas Senet, va realitzar tota la part de serralleria i el Sr. Pere Guinovart s'encarregà de la instal·lació elèctrica del pas. El cost total de la peanya va ser de 3.856 pessetes.
Va desfilar
per primera vegada el Divendres Sant 11 d’abril de l’any 1941.
Anys més
tard, la junta directiva de la Congregació de senyores, presidida per la Sra.
Maria Antònia de Canals en el seu propòsit d'enriquir i enaltir més la imatge,
es va proposar la confecció d'un mantell que va ser estrenat l'any 1962.
El nou
mantell va tenir un cost de 93.600 pessetes de les quals 80.963 eren del
propi mantell i la resta per l'adaptació de la peanya. De totes maneres el resultat no va satisfer la
junta ja que l'adaptació a la imatge de la vestimenta i el mantell era
pràcticament impossible a causa de tenir-ne un de fusta tallada.
Aquesta imatge actualment està
situada a la fornícula de la capella de la dreta de l’altar major de l’església
de Natzaret, on fins fa ben poc, estava dipositat el pas de l’Ecce-Homo.
http://setmanasantatgn.blogspot.com/p/imatges-i-passos.html