CARRERS I EDIFICIS DE TARRAGONA: 2025

divendres, 24 d’octubre del 2025

FAR DEL MOLL D'ARAGÓ

EDIFICIS

Far del port al Dic de Llevant. Imatge: Chinchilla - 1930 - APT

FAR DEL MOLL D’ARAGÓ

Torre de planta octogonal a l’exterior i circular a l’interior, amb un diàmetre de 2 m i una alçada de 9,5 m des de la rasant de l’andana alta del dic de Llevant.

Far del port del Dic de Llevant

Imatge: M.T. Eroles i Rigol i J.M. Buqueras Bach - Agost-1982 - INVARQUIT

El projecte d’aquest far, amb característiques similars al del port de Castelló, es va aprovar per Reial ordre de 28 d’octubre de 1920 amb un pressupost de 69.783 pessetes. S’il·luminà per primer cop el 7 de maig de 1923.

Far del Moll d'Aragó

Imatge: Jordi Guerrero - Guia d'arquitectura de Tarragona SXX

La part inferior estava envoltada per un edifici de planta quadrada destinat a magatzem dels faroners i del servei d’obres. L’habitatge del torrer ocupava la planta superior i s’hi accedia gràcies a una escala doble que conduïa a la terrassa davant de l’entrada de la torre. Per comoditat del servei nocturn, hi havia també un accés directe al far des del pis del torrer.

Far del moll d'Aragó. Imatge: 21 d'abril de 2017

Les despeses de construcció de la torre i l’edifici van anar a càrrec de la Junta d’Obres del Port, mentre que l’òptica, la maquinària del far i el pis de la càmera d’il·luminació amb l’escala ràpida les va costejar el Servei Central de Senyals Marítims.

L’emplaçament en direcció NE-E el protegia dels temporals de mar.

Far del moll d'Aragó. Imatge: Mercè Toldrà - 2020 - APT

Cap al 1970, part de les seves instal·lacions van passar a ser ocupades per la Corporació de Pràctics del Port. Les contínues obres d’ampliació del dic de Llevant el van deixar aïllat a l’interior del port, per la qual cosa l’any 1983 es decidí substituir-lo per un altre que s’instal·là a la punta més exterior del dic, el far de la Banya, que estigué operatiu a partir de l’any 1990.

Far del moll d'Aragó. Imatge: 26 de juny de 2022

El far del moll d’Aragó només és visible des de l’interior del port. Es conserva la torre circular sense la planta quadrada. Va ser reformat l’any 1997 i en l’actualitat no té cap ús concret.

Far del moll d'Aragó. Imatge: 14 de juliol de 2022

Està catalogat dins del POUM i forma part del Catàleg de béns a protegir-Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Tarragona.

Far del moll d'Aragó. Imatge: 14 de juliol de 2022

ESCODA MÚRRIA C. i TOLDRÀ DALMAU, M.: La ruta patrimonial del Port de Tarragona, Autoritat Portuaria, Drudis i Virgili Editors, 2020

Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya - INVARQUIT
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/12523

GUERRERO, Jordi; Guia d'arquitectura de Tarragona SXX, Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Tarragona, 2018, p. 46

dimecres, 15 d’octubre del 2025

ARXIU DEL PORT DE TARRAGONA

EDIFICIS

Arxiu del Port de Tarragona. Imatge; 26 d'agost de 2021

ARXIU DEL PORT DE TARRAGONA

JUNTA D’OBRES DEL PORT

C. Anselm Clavé, 2

Francisco Gómez de Membrillera y Piazza (eng.) 1921-1925

Ref. Joaquín Aguilera Torres - Jordi Guerrero Fernández (2015)

Edifici remodelat de les antigues oficines de la Junta d'Obres de Port.

Actualment seu de l'Arxiu del Port. Imatge: autor desconegut - 1923 - APT

Les ordenances que obligaven a fer porxos en els edificis del voltant de la plaça dels Carros ja no es van tenir en consideració per bastir l'edifici de la Junta d'Obres. És un edifici gòtic modernista de dues plantes, amb un cos central de tres. És remarcable l'acurat acabat dels marcs de les obertures i les baranes i reixes metàl·liques. La coberta de teules s'aprofita per generar la cornisa, també de teules, que envolta l'edifici; encara s'hi fa un joc de merlets i es posa l'emblema de la institució a la façana de la plaça.

Arxiu del Port de Tarragona.

Imatge: Pepo Segura - Guia d'arquitectura de Tarragona SXX

Plànol: Arxiu del Port de Tarragona

Arxiu del Port de Tarragona- Imatges: 6 d'abril de 2021

ALOGUÍN, R. (2018). Església i convent dels Pares Carmelites. J. Guerrero, Guia d'Arquitectura de Tarragona SXX (p. 45). Tarragona: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Tarragona.

diumenge, 12 d’octubre del 2025

CASA XIMENIS

EDIFICIS

Casa Ximenis - Imatge: 10 de març de 2021

CASA XIMENIS

Josep M. Jujol Gibert 1914

Ref.: Cinto Hom Santolaya - Armand Fernández Prat (1989)

Via de l'Imperi Romà, 17 - C. de les Salines, 12

Casa Ximenis - Imatge: Jordi Guerrero - Guia d'arquitectura de Tarragona SXX, p. 74

Casa Ximenis - Plànol: Arxiu COAC - Guia d'arquitectura de Tarragona SXX, p. 74

Edifici situat prop del nucli històric, de planta baixa, dos pisos i torreta que permet accedir a la terrassa superior.

Casa Ximenis.

Imatge; Tate Cabré - Arquitectura noucentista del Camp de Tarragona i las Terres de l’Ebre

Inserit en el llenç de ponent de la muralla romana, aquest immoble obre la façana sobre el parc de Saavedra. Dels elements que formen la façana destaquen els esgrafiats i el ferro en el portal d'entrada, finestres i balcons, a l'extrem dels quals es contemplen uns seients realitzats en el mateix material ferri. Destaquen les baranes que, exceptuant la del terrat, són fetes amb ferro treballat manualment amb nusos. Les obertures, que varien a cada pis, segueixen un ordre horitzontal, amb emmarcament arrodonits i decorats amb esgrafiats d'inspiració barroca.

Casa Ximenis. Imatge: Inventari Modernista de Tarragona, p 21

Aquesta casa forma part d'una filera d'edificis que perllonguen un tram enderrocat de la vella muralla romana de la ciutat, oposada a un gran parc urbà. Josep Maria Jujol va rebre l'encàrrec de reformar l'edifici original on actualment es troba la casa Ximenis, per tal d'adaptar-lo com a habitatge per al doctor Ximenis, canonge de la catedral, l'any 1914.

Detalls de la Casa Ximenis. Imatge: Amim Schulz - 2020 - FLICKR

Aquesta construcció originària presentava un vell paller a la planta baixa i un primer pis al qual s'hi accedia per una entrada al carrer de Salines, paral·lel a la Via de l'Imperi, darrere de la muralla. El resultat fou un immoble que, actualment, és considerat una obra molt característica de l'arquitectura de Jujol pel tractament de la serralleria.

MARZÀ, Fernando i SUBIRÀ, Roger; Anàlisi i valoració del patrimoni arquitectònic del segles XIX i XX a Catalunya, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 2017

GUERRERO, Jordi; Guia d'arquitectura de Tarragona SXX, Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Tarragona, 2018, p. 74

ARNAVAT, Albert; Arquitectura noucentista del Camp de Tarragona i las Terres de l’Ebre, Diputació de Tarragona, Arts Gràfiques Rabassa, 2011, p. 76

BUQUERAS BACH, J.M.: Inventari Modernista de Tarragona, Fundació Trencadís, Ajuntament de Tarragona, Ulzama, p. 21

FLICKR: Amim Schulz
https://www.flickr.com/photos/arnimschulz/50323107422/in/photostream/

dimarts, 19 d’agost del 2025

TARRAGONA CAPELLETES

SANT ROC

Capelleta de Sant Roc -Imatge: 23-09-2021

Carrer de Cós del Bou, 20

El 1936 durant la guerra civil espanyola, les germanes María Dolores i Pilar Reyes Mateu, veïnes de Tarragona i copropietàries de la casa número 20 del carrer del Cós del Bou, separades de l'únic germà i únic membre de la família el Mossèn José M.ª Reyes Mateu, que es va veure obligat a fugir perseguit pels revolucionaris, es van encomanar a Sant Roc, Patró de la barriada perquè les deslliurés de ser víctimes de tant infortuni. Van prometre que si després de la contesa podien reunir-se els tres germans sans i estalvis a la casa de la seva propietat, li construirien una Capelleta a Sant Roc a la mateixa façana de l'edifici amb llum dia i nit per perpetuar l'agraïment per aquest benefici.

Capelleta de Sant Roc -Imatge: 23-09-2021

Doncs bé; els atacs aeris eren freqüents causant víctimes a la població amb desperfectes i destrosses als immobles confrontants, no havent patit danys la casa dels germans Reyes Mateu tot i que el dia 7 de novembre de 1938 en caure diverses bombes d'aviació que van ensorrar les cases números 6 i 8 del Cos del Bou i ensorrant-se diversos envans a les cases número 18 i 24 de la mateixa carrer, patint altres desperfectes, es va donar el cas que als núm. 20 i 22 , al mig de les cases sinistrades, no es va registrar el menor dany. També cal assenyalar que el Mossèn Reyes Mateu va tornar feliçment l'octubre de 1939. Davant de tan bons auguris van acordar dur a terme la promesa oferta al sant advocat contra la pesta. Va ser inaugurada la capelletes de barri el dia 15 d'agost de 1940 sent beneïda pel mateix copropietari de la casa Mossèn. Reis. El projecte va ser dibuixat pel mateix mossèn, encarregant-se de la seva construcció el contractista Andrés Gras. La fornícula és d'estil romànic amb capitells i aplicacions de color blanc, el material emprat d'alabastre jaspiat procedent de Sarral. El seu interior està decorat a l'oli. Sis làmpades convenientment distribuïdes donen llum a la imatge de 70 cm. de terracota, creació de l'escultor Luis Maria Saumells; un vidre protegeix la imatge dels elements exteriors i una de les sis làmpades crema constantment.

Capelleta de Sant Roc -Imatge: 14-08-2022

La imatge primitiva de la Capelleta de la casa núm. 20 del Cós del Bou, va estar en aquesta casa fins al 8 de febrer de 1947 en què venut l'immoble a Doña Concepción Iglesias, la nova propietària es va comprometre a conservar la imatge i la seva capelleta tal com es troba en l'actualitat, però davant la possibilitat de nous traspassos de propietari i el possible temor que amb el temps anessin a parar a mans d'algú que es negués a continuar la tradició, els germans Reyes Mateu van decidir quedar-se a la seva custòdia la imatge esculpida per Saumells i deixar a la capelleta del Cos del Bou, una altra de menys valor artístic. Això es va fer per tal d'assegurar que no faltaria la làmpada votiva cremant de dia i de nit, segons promesa feta durant el període 1936-1939.

Capelleta de Sant Roc -Imatge: Hermenegild Vallvé

Hi ha una altra promesa digna de tenir en compte. Si al barri de referència no es produïen desgràcies personals ni d'una altra índole, s'obriria una subscripció popular entre els veïns i altres persones que volguessin contribuir per tal de costejar una imatge del mateix sant per col·locar-la a l'Església Parroquial de Sant Francesc a la jurisdicció de la qual pertanyen el carrer del Cós del Bou i la Baixada de la Peixateria, encarregant-se les germanes Reyes de portar-lo a efecte al seu dia, fent ambdues fermes la seva promesa i confiant-se en un tot a la protecció de Sant Roc.

La primitiva imatge de SAN ROC de la Capelleta de Cós del Bou.
Obra del escultor Luis María Saumells. Foto Reyes.

És un fet cert i provat que a tot el barri citat no hi va haver víctimes, ja que el dia que es van ensorrar les cases número 6 i número 8 del Cos del Bou, tots els veïns van ser al refugi, cosa que es pot considerar com un fet veritablement providencial, ja que mai ho feien.

La imatge de San Roc dels veïns de Cós del Bou.
Església Parroquial de Sant Francesc. Foto H. Vallvé.

La imatge de l'Església de Sant Francesc, mesura 130 cm. i va ser construïda als tallers de Jaime Castañé de Vich. Conforme i d' acord amb la promesa feta, es va adquirir per subscripció pública, havent contribuït no només els veïns del barri, sinó tots els devots de Tarragona, fins i tot el llavors governador civil de la província Angel B. Sanz. La benedicció va tenir lloc el dia 15 d'agost de 1941 sent padrins Juan Vidal Padró i Asunción Tarragó, vídua de Milá. El doctor José Vallés, canonge lectoral de la Santa Església Catedral i rector de Sant Francesc va beneir la imatge, dirigint un sentit discurs a la multitud apinyada al carrer del Cós del Bou al voltant de l'altra Capelleta portàtil que en el dia de la festivitat s'aixeca al centre d'aquesta via pública i des d'allà es va traslladar processionalment la imatge el 16 d'agost del mateix any a la parròquia on és venerada actualment.

Ubicació de la capelleta de SAN ROC (Carrer de Cós del Bou). Dibuix: Ros.

Durant les tres epidèmies de còlera del segle XIX (1834, 1854 i 1885) no es va registrar cap cas de pesta al carrer Cós del Bou, Baixada de la Peixateria, Trinquet Vell i Baixada de Misericòrdia. D'aquí la devoció popular a Sant Roc per part dels veïns d'aquesta barriada. Possiblement els festejos centenaris als quals contribueixen tots els habitants del sector, es remunten a la primera epidèmia de 1834.

Amb original iconografia del sant de Montpeller i text del periodista local Luis María Mezquida Gené, a la impremta Torres i Virgili es componen el 1944 els "Goigs en honor del Gloriós Sant Roc, Advocat contra la pesta que és venera a la Capella del Carrer del Cós del Bou de la Ciutat de Tarragona. Ornamentació i orla. Text en català i a tres columnes.

Goigs en honor del gloriós SANT ROC

Quant el còlera envaïa

tota la nostra ciutat

la Baixada de la Pescateria

de la plaga es va lliurar

el Cos del Bou en mirar

no fou atacat tampoc.

En senyal d'agraïment

d'un Patró tant generós

del Barri tota la gent

acudeixen sempre a Vós.

Per el barri demanem

tota vostra protecció

amb cor alegre preguem

per la nostra salvació

i moguts per la il·lusió

implorem des d'aquest lloc.

Vós que sou del escollits

ocupant al Cel gran lloc

dels justos i penedits

la pesta aparteu Sant Roc.

SALVAT i BOVÉ, j.: Las capillitas votivas en las calles de la Tarragona Medieval, Escaire, Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya, 1981.

dimecres, 8 de gener del 2025

REIS MAGS D'ORIENT

TARRAGONA

REIS MAGS D'ORIENT

Cavalcada dels Reis Mags. S'hi veu una carrossa al carrer Jaume I. Al fons la plaça de Toros

Imatge: autor desconegut - 1914 - C.I.T.

Cavalcada dels Reis Mags. Carrossa.

Imatge: autor desconegut - 1914 - Es troba ala pàg. 461 del llibre Tarragona a través del temps

Cavalcada dels Reis Mags. Patges.

Imatge: H. Vallvé - 5-01-1949 - C.I.T.

Cavalcada dels Reis Mags.

Imatge: Chinchilla - 5-01-1970 - C.I.T.

Pessebre vivent. Escena que representa l'adoració dels pastors a l'infant Jesús

Imatge: Chinchilla - 5-01-1970 - C.I.T.

Cavalcada dels Reis Mags. SSMM adoren al nen Jesús en un pessebre vivent

Imatge: Chinchilla - 5-01-1971 - C.I.T.

Cavalcada dels Reis Mags. El rei Melcior dalt de la seva carrossa decorada amb cavallets de mar.

Imatge: Chinchilla - 5-01-1971 - C.I.T.

Cavalcada dels Reis Mags. El rei Gaspar dalt de la seva carrossa decorada amb un au reial.

Imatge: Chinchilla - 5-01-1971 - C.I.T.

Cavalcada dels Reis Mags. El rei Melcior saluda alls nens i nenes de Tarragona.

Imatge: Chinchilla - 5-01-1971 - C.I.T.

Cavalcada dels Reis Mags. El rei Melcior ambun cofre a les mans adora al nen Jesús en un pessebre vivent. Imatge: Chinchilla - 5-01-1971 - C.I.T.