FAR DEL MOLL D'ARAGÓ

 EDIFICIS

Far del port al Dic de Llevant.  Imatge: Chinchilla - 1930 - APT

FAR DEL MOLL D’ARAGÓ

     Torre de planta octogonal a l’exterior i circular a l’interior, amb un diàmetre de 2 m i una alçada de 9,5 m des de la rasant de l’andana alta del dic de Llevant. 

Far del port del Dic de Llevant

Imatge: M.T. Eroles i Rigol i J.M. Buqueras Bach - Agost-1982 - INVARQUIT

     El projecte d’aquest far, amb característiques similars al del port de Castelló, es va aprovar per Reial ordre de 28 d’octubre de 1920 amb un pressupost de 69.783 pessetes. S’il·luminà per primer cop el 7 de maig de 1923.

Far del Moll d'Aragó 

Imatge: Jordi Guerrero - Guia d'arquitectura de Tarragona SXX

     La part inferior estava envoltada per un edifici de planta quadrada destinat a magatzem dels faroners i del servei d’obres. L’habitatge del torrer ocupava la planta superior i s’hi accedia gràcies a una escala doble que conduïa a la terrassa davant de l’entrada de la torre. Per comoditat del servei nocturn, hi havia també un accés directe al far des del pis del torrer.

Far del moll d'Aragó.  Imatge: 21 d'abril de 2017

     Les despeses de construcció de la torre i l’edifici van anar a càrrec de la Junta d’Obres del Port, mentre que l’òptica, la maquinària del far i el pis de la càmera d’il·luminació amb l’escala ràpida les va costejar el Servei Central de Senyals Marítims.

     L’emplaçament en direcció NE-E el protegia dels temporals de mar.

Far del moll d'Aragó.  Imatge: Mercè Toldrà - 2020 - APT

     Cap al 1970, part de les seves instal·lacions van passar a ser ocupades per la Corporació de Pràctics del Port. Les contínues obres d’ampliació del dic de Llevant el van deixar aïllat a l’interior del port, per la qual cosa l’any 1983 es decidí substituir-lo per un altre que s’instal·là a la punta més exterior del dic, el far de la Banya, que estigué operatiu a partir de l’any 1990.

Far del moll d'Aragó.  Imatge: 26 de juny de 2022 

     El far del moll d’Aragó només és visible des de l’interior del port. Es conserva la torre circular sense la planta quadrada. Va ser reformat l’any 1997 i en l’actualitat no té cap ús concret.

Far del moll d'Aragó.  Imatge: 14 de juliol de 2022 

     Està catalogat dins del POUM i forma part del Catàleg de béns a protegir-Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Tarragona.

Far del moll d'Aragó.  Imatge: 14 de juliol de 2022 

ESCODA MÚRRIA C. i TOLDRÀ DALMAU, M.: La ruta patrimonial del Port de Tarragona, Autoritat Portuaria, Drudis i Virgili Editors, 2020 

Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya - INVARQUIT
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/12523

GUERRERO, Jordi; Guia d'arquitectura de Tarragona SXX, Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Tarragona, 2018, p. 46

ARXIU DEL PORT DE TARRAGONA

 EDIFICIS

Arxiu del Port de Tarragona.  Imatge; 26 d'agost de 2021

ARXIU DEL PORT DE TARRAGONA 

JUNTA D’OBRES DEL PORT

C. Anselm Clavé, 2

Francisco Gómez de Membrillera y Piazza (eng.) 1921-1925

Ref. Joaquín Aguilera Torres - Jordi Guerrero Fernández (2015)

 

Edifici remodelat de les antigues oficines de la Junta d'Obres de Port.

Actualment seu de l'Arxiu del Port.  Imatge: autor desconegut - 1923 - APT 

     Les ordenances que obligaven a fer porxos en els edificis del voltant de la plaça dels Carros ja no es van tenir en consideració per bastir l'edifici de la Junta d'Obres.  És un edifici gòtic modernista de dues plantes, amb un cos central de tres.  És remarcable l'acurat acabat dels marcs de les obertures i les baranes i reixes metàl·liques.  La coberta de teules s'aprofita per generar la cornisa, també de teules, que envolta l'edifici; encara s'hi fa un joc de merlets i es posa l'emblema de la institució a la façana de la plaça.

Arxiu del Port de Tarragona.  

Imatge: Pepo Segura - Guia d'arquitectura de Tarragona SXX

Plànol: Arxiu del Port de Tarragona

Arxiu del Port de Tarragona-  Imatges: 6 d'abril de 2021

 

ALOGUÍN, R. (2018). Església i convent dels Pares Carmelites. J. Guerrero, Guia d'Arquitectura de Tarragona SXX (p. 45). Tarragona: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Tarragona.

CASA XIMENIS

 EDIFICIS

Casa Ximenis - Imatge: 10 de març de 2021

CASA XIMENIS

Josep M. Jujol Gibert 1914

Ref.: Cinto Hom Santolaya - Armand Fernández Prat (1989)

Via de l'Imperi Romà, 17 - C. de les Salines, 12

 

Casa Ximenis - Imatge: Jordi Guerrero - Guia d'arquitectura de Tarragona SXX, p. 74

Casa Ximenis - Plànol: Arxiu COAC - Guia d'arquitectura de Tarragona SXX, p. 74

     Edifici situat prop del nucli històric, de planta baixa, dos pisos i torreta que permet accedir a la terrassa superior. 

 

Casa Ximenis.  

Imatge; Tate Cabré - Arquitectura noucentista del Camp de Tarragona i las Terres de l’Ebre

     Inserit en el llenç de ponent de la muralla romana, aquest immoble obre la façana sobre el parc de Saavedra.  Dels elements que formen la façana destaquen els esgrafiats i el ferro en el portal d'entrada, finestres i balcons, a l'extrem dels quals es contemplen uns seients realitzats en el mateix material ferri.  Destaquen les baranes que, exceptuant la del terrat, són fetes amb ferro treballat manualment amb nusos.  Les obertures, que varien a cada pis, segueixen un ordre horitzontal, amb emmarcament arrodonits i decorats amb esgrafiats d'inspiració barroca.

Casa Ximenis.  Imatge: Inventari Modernista de Tarragona, p 21

     Aquesta casa forma part d'una filera d'edificis que perllonguen un tram enderrocat de la vella muralla romana de la ciutat, oposada a un gran parc urbà.  Josep Maria Jujol va rebre l'encàrrec de reformar l'edifici original on actualment es troba la casa Ximenis, per tal d'adaptar-lo com a habitatge per al doctor Ximenis, canonge de la catedral, l'any 1914.

Detalls de la Casa Ximenis.  Imatge: Amim Schulz - 2020 - FLICKR

     Aquesta construcció originària presentava un vell paller a la planta baixa i un primer pis al qual s'hi accedia per una entrada al carrer de Salines, paral·lel a la Via de l'Imperi, darrere de la muralla.  El resultat fou un immoble que, actualment, és considerat una obra molt característica de l'arquitectura de Jujol pel tractament de la serralleria.

MARZÀ, Fernando i SUBIRÀ, Roger; Anàlisi i valoració del patrimoni arquitectònic del segles XIX i XX a Catalunya, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 2017

GUERRERO, Jordi; Guia d'arquitectura de Tarragona SXX, Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Tarragona, 2018, p. 74 

ARNAVAT, Albert; Arquitectura noucentista del Camp de Tarragona i las Terres de l’Ebre, Diputació de Tarragona, Arts Gràfiques Rabassa, 2011, p. 76

BUQUERAS BACH, J.M.: Inventari Modernista de Tarragona, Fundació Trencadís, Ajuntament de Tarragona, Ulzama, p. 21

FLICKR: Amim Schulz
https://www.flickr.com/photos/arnimschulz/50323107422/in/photostream/