divendres, 15 de novembre del 2024

INSTITUT PROVINCIAL DE SANITAT

 EDIFICIS

Institut Provincial de Sanitat - Imatge: 14-06-2021

INSTITUT PROVINCIAL DE SANITAT

 

     José M. Monravà López 1943-1947
     C. de la Reina Maria Cristina, 54

 

Escultura de A. Parera i Saurina (Barcelona 1868-1946) - Imatge: 6-04-2023

     Es tracta d'un edifici representatiu que consta de planta baixa dos pisos:  En la composició, sobresurten dos tractaments de façana: l'accés i les dependències.  El primer disposat en torre amb pòrtics als baixos i balcons als pisos (corregut a la primera planta i individuals al primer pis).  Per donar més realç a la construcció es projecta el sòcol amb carreus grans de pedra calcària de llisos i la resta de carreus amb pedra calcaria de la Savinosa, la façana, amb fàbrica de maons.

Inscripció del nom de l'arquitecte J. M. Monravà López

Mural d'Anton Català Gomis (1911 Alcover . 1970 Barcelona)  a les escales a l'hall de l'edifici
Image: 31 de març de 2023


CENTRE D'IMATGES DE TARRAGONA

Obres de construcció de l'Institut Provincial de Sanitat 
Imatge: autor desconegut - 1944 . C.I.T.

Obres de construcció de l'Institut Provincial de Sanitat 
Imatge: H. Vallvé - 1944 . C.I.T.


INVARQUIT


Vista de l'edifici de l'Institut Provincial de Sanitat 
Imatges: M. T. Eroles i Rigol i J. M. Buqueras Bach - agost de 1982 - INVARQUIT




GUIA D'ARQUITECTURA DE TARRAGONA SXX

Plànols de l'Institut Provincial de Sanitat - Imatge: COAC

Institut Provincial de Sanitat 
Imatge: Jordi Guerrero - c. 2015 - Guia d'arquitectura de Tarragona SXX

 


GUERRERO, Jordi; Guia d'Arquitectura de Tarragona SXX, Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Tarragona, 2018


INVARQUIT
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/12551

Centre d'Imatges de Tarragona (C.I.T.)

dijous, 14 de novembre del 2024

LES CASES BARATES

 EDIFICIS

Cases barates La Colectiva - Imatge: 17 de juny de 2021 

CASES BARATES LA COLECTIVA


Arquitectes: 
     Manuel Cases Lamolla 
     Francisco Monravà Soler 
     Josep Maria Monravà Lòpez
1929 / 1931-1934
Avgda Andorra, 14


Les Cases barates, la Casa Bloc, les Cases dels mestres i les dels militars.

     En els anys vint del segle passat l’ajuntament de Tarragona havia comprat i reservat terrenys més enllà de l’actual plaça Imperial Tarraco per a la construcció de la nova estació de ferrocarril.  Quan es va abandonar el projecte, es disposava, així, de solars suficients per a noves construccions. L’Escola del Treball va ser el primer edifici, iniciat el 1931.  En els anys quaranta i cinquanta la zona d’eixample de la ciutat amb més projecció de futur era precisament aquella, la compresa entre la plaça fins a les ja construïdes Cases Barates.  El projecte constructiu d’aquestes últimes havia estat redactat pels arquitectes Josep Maria MonravàManuel Cases i  Francesc Monravà entre 1928 i 1935.  El 1939 el règim franquista va obligar a canviar el nom de la cooperativa, La Colectiva, per la denominació Cooperativa Sindical de Viviendas Protegidas El Pinar.  L’any 1946 el conjunt arquitectònic va ser integrat definitivament en el casc urbà de la ciutat.

Cases barates La Colectiva - Imatge: 17 de juny de 2021

     Al febrer de 1940 es va anunciar la construcció d’unes noves “cases barates” per a obrers, promogudes aquesta vegada per l’Obra Sindical del Hogar de la Central Nacional Sindicalista (CNS) el sindicat vertical.  El 18 de juliol de 1945 es van inaugurar els nous habitatges, conegudes oficialment com a Grupo Alegría y Descanso, però popularment com Casa Bloc, al carrer del Marquès de Guad-El-Jelú.  És una molt apreciable mostra d’estil racionalista, projectada per Josep Maria Monravà López.  L’església de Sant Pau completa la zona a l’altra banda de la gran avinguda paral·lela al riu Francolí.  Més enllà es van construir els 38 habitatges de les Cases dels Mestres i, a l’any següent els 30 habitatges dels suboficials de l’exèrcit, conjunt conegut com les Cases dels Militars.  Ambdues promocions, situades davant mateix de la presó provincial, inaugurada l’any 1953, avui han desaparegut per la construcció del Corte Inglés.


REVISTA BIBLIOGRÁFICA DE 
GEOGRAFÍA Y CIENCIAS SOCIALES

El carrer Balmes de les Cases Barates.  Imatge: arxiu família Pié - 1934

Les Cases Barates.  Imatge: arxiu família Pié - 1934


El carrer Balmes de les Cases Barates.  Imatge: Jordi Gavaldà - 2007

Vivenda del carrer Balmes de les Cases Barates.  Imatge: Jordi Gavaldà - 2007




GAVALDÀ, Jordi.  El Plan de Ordenación Urbanística de la ciudad de Tarragona 2007 (POUM 2007) y su incidencia sobre el conjunto arquitectónico de las Casas Baratas.  Biblio 3W Revista Bibliográfica de Geografía i Ciencias Sociales.  Universidad de Barcelona.  Vol XII, nº 757. 30 de octubre de 2007. ISSN 1138-9796. Pla d'ordenació urbanística municipal (POUM)
Universitat Rovira i Virgili
https://www.ub.edu/geocrit/b3w-757.htm





dimecres, 13 de novembre del 2024

CASA BLOC

 EDIFICIS

Casa Bloc - Imatge: 11 de novembre de 2024

CASA BLOC – GRUP DE VIVENDES ALEGRÍA Y DESCANSO


     José M.ª Monravà López 1940-1945
     Ref. Joan Zaragoza Albí (1966)
     C. Marquès de Guad-el-Jelú, 1-10

 

        El 1940, l’Obra Sindical del Hogar encarrega a José M.ª Monravà la construcció, grup d’habitatges anomenat  “Alegría y Descanso”, referència indiscutible de la voluntat de l’arquitecte de donar continuïtat a l’esperit del GATCPAC.  L’edifici consisteix en un gran bloc lineal de més de 170 metres de desenvolupament corbat, que segueix un radi de 200 metres amb centre al bell mig la plaça Imperial Tàrraco.  L’edifici consta de planta baixa i tres pisos, tots d’habitatges, i està disposat sobre un solar molt estret de 5000 m2.  Uns porxos situats a mitja distància i als extrems permeten un traspàs còmode davant-darrere.

Casa Bloc - Imatge: 11 de novembre de 2024

        L’impacte d’aquest edifici és encara el mateix que quan es va inaugurar: gràcies a ell, l’arc format per la prolongació de la Rambla i la carretera de Lleida no és només una percepció planimètrica, sinó també una visió real i tangible en el paisatge urbà.

Casa Bloc - Imatge: 1 d'agost de 2021



Vista de la part de darrera de la Casa Bloc.  Imatges: 28-11-2024





CENTRE D'IMATGES DE TARRAGONA



Construcció de la Casa Bloc al carrer Marquès de Guad-el Jelú, promoguda per l'Obra Sindical del Hogar.  Imatges: H. Vallvé - 1945 - C.I.T.


GUIA D'ARQUITECTURA DE TARRAGONA SXX

Plànol de l'arquitecte Josep Maria Monravà - Arxiu del COAC Tarragona

Casa Bloc - Imatge: Pepo Segura - Guia d'Arquitectura de Tarragona SXX

Casa Bloc.  Imatge: José Hevia - Guia d'Arquitectura de Tarragona SXX



Text: Jordi Guerrero
GUERRERO, Jordi; Guia d'Arquitectura de Tarragona SXX, Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Tarragona, 2018, p. 126.

Centre d'Imatges de Tarragona  (C.I.T.)

Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Tarragona



diumenge, 10 de novembre del 2024

LA CASA DE LA MANTELLINA

 EDIFICIS

Façana original de l’edifici de la Rambla Nova núm. 113.  
Imatge: cedida per Jordi Guerrero - Fet a Tarragona

LA CASA DE LA MANTELLINA


Arquitecte: Josep Ferrer Bosch
1967-1969
Rambla Nova, 113

 

ON ÉS LA MANTELLINA DE LA RAMBLA NOVA 113 ?
Fet a Tarragona - Article de l'historiadora Pineda Vaquer

     La desaparició de la Casa Guzmán d’Algete (Madrid), a principis de 2017, projectada per l’arquitecte Alejandro de la Sota, una de les figures més importants de l’arquitectura contemporània espanyola, va encendre l’opinió pública, per la impunitat amb la qual es va destruir un important element patrimonial.  Una impunitat que es basa, no obstant, en el fet que aquest edifici, en no estar catalogat, no disposava de cap protecció que n’evités l’enderroc, com passa tot sovint en la majoria de l’arquitectura de la segona meitat del segle XX de l’Estat, circumstància que permet que bona part d’aquest patrimoni es trobi en perill, en l’actualitat.

     Aquest perill, però, no només se circumscriu a la desaparició total d’un edifici: la pèrdua de certs elements estructurals i decoratius també suposa una minva patrimonial important.  Aquest és el cas del bloc de pisos de la Rambla Nova núm. 113 de Tarragona, abans coneguda com “La casa de la mantellina” per les quatre gelosies de formigó que travessaven de dalt a baix la façana, que, arran d’una recent reforma, ha perdut aquests elements tan característics, així com també les baranes originals.

Estat de la façana de l’edifici, després de la retirada de les gelosies i la substitució de les baranes originals.   Imatge: Pineda Vaquer -2017 - Fet a Tarragona

     Segons l’arquitecte Jordi Guerrero, especialista en l’arquitectura de Tarragona al segle XX, aquest edifici, dissenyat per l’arquitecte tarragoní Josep Ferré Bosch i construït l’any 1967, era únic a la ciutat, tant per la seva tipologia, amb habitatges d’alt estànding, molt espaiosos i amb entrada i habitació pròpia per al servei, com també per la seva composició formal, ambdues molt emmarcades en l’època en què es va construir, el desarrollismo tardofranquista. Un tipus d’edifici, doncs, que potser era habitual a Barcelona, amb una burgesia més desenvolupada i que tenia noves necessitats d’habitatge, però no a Tarragona.  Pel què fa a la composició formal d’aquest bloc de pisos, aquesta es basava especialment en les gelosies, o brise-soleil, que s’han eliminat durant la reforma.  Quatre gelosies, dues a cada façana, fetes de formigó artesanal i muntades directament in situ, amb una trama molt particular, també dissenyada pel mateix Ferrer Bosch, que es repetia als motllos de guix del fals sostre de l’entrada de l’edifici, en un diàleg estètic que, amb la desaparició de les gelosies, també s’ha perdut, així com les baranes dels balcons, que s’han substituït per baranes de vidre prefabricades.

     Les gelosies, però, no només obeïen a un propòsit estètic, sinó també pràctic, tal i com ens explica l’arquitecte de l’edifici, Josep Ferrer Bosch, molt dolgut perquè ningú l’ha informat prèviament d’aquesta reforma que altera de manera molt substancial la façana de l’edifici que va projectar l’any 1967:  “És un problema d’ignorància: la gelosia que s’ha retirat amb la restauració no és un capritx decoratiu, sinó que tenia una utilitat.  Donava intimitat a uns habitatges amb una façana que és tota de vidre i, a més, els protegia de la llum solar, ja que l’edifici està encarat a ponent i a l’estiu el sol hi toca fins a les deu de la nit.  No vaig fer aquesta gelosia per lluir-me, sinó perquè volia que els propietaris de l’edifici hi visquessin bé.  Abans, els primers propietaris estaven orgullosos de viure a la Casa de la Mantellina.  Ara, sembla que als propietaris actuals els és igual”.

Detall de la gelosia retirada durant la reforma de la façana. 
Imatge: cedida per Jordi Guerrero - Fet a Tarragona

     Per què es van retirar aquestes gelosies, doncs?  Ens hem posat en contacte amb el també arquitecte Alfonso Bolullo, propietari d’un dels pisos de l’edifici de la Rambla Nova 113, i ens ha explicat que el formigó de les gelosies estava en molt mal estat, amb unes esquerdes que suposaven un problema de seguretat i que fins i tot havien provocat el despreniment d’un fragment de l’estructura  l’estiu passat.

     Segons Bolullo, el deteriorament del formigó estava tan avançat que la seva restauració no era viable, així que la retirada de les gelosies no es podia evitar.  D’aquesta manera, es van presentar diverses propostes de reforma de la façana a la comunitat de veïns, una de les quals, proposada pel mateix Bolullo, tenia com a objectiu mantenir l’esperit de la façana original, conservant, per una banda, les baranes metàl·liques dissenyades per Ferrer Bosch, i substituint, per altra banda, les gelosies danyades per unes estructures d’un material, el panell d’escuma d’alta densitat, amb una alta resistència a la intempèries, que reproduirien fidelment la trama original de les gelosies amb un acabat semblant al formigó.

Detall del fals sostre de guix de l’entrada a la casa de la mantellina, que reprodueix la mateixa trama que les gelosies desaparegudes.  Imatge: Pineda Vaquer - 2017 - Fet a Tarragona

     Finalment, aquesta proposta, tot i que Alfonso Bolullo l’arribà a presentar a la regidoria d’Urbanisme de l’Ajuntament de Tarragona, no va ser acceptada per la resta de la comunitat, que optà pel projecte del president, realitzat per un aparellador tècnic amb el suport d’una advocada urbanista, i que suposava la retirada total de les gelosies i la substitució de les baranes originals per unes de vidre prefabricades.  En demanar-se la llicència d’obres per al projecte aprovat per la comunitat, doncs, els tècnics municipals van emetre un informe que la reforma tal i com es plantejava suposava una disminució de la qualitat de la façana, a nivell estètic, però, com que l’edifici no estava catalogat, ni en procés d’estar-ne, l’Ajuntament va acabar per donar-hi llum verda.

La que va ser la "casa de la mantellina".  Imatge: 9 de juliol de 2021

     D’aquesta manera, la clau de la desaparició dels elements decoratius de la façana de la Casa de la Mantellina rau en què l’edifici no apareix en el catàleg de béns protegits de Tarragona que es va incloure en el POUM de 2013, com és el cas d’altres edificis tarragonins construïts a la mateixa època i que tampoc estan catalogats.

La que va ser la "casa de la mantellina".  Imatge: 9 de juliol de 2021

     Segons Joan Tous, president de la delegació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, “més enllà de l’edifici del Govern Civil, hi ha una sèrie d’edificis d’habitatges dels anys 60 i 70 que mereixen un cert grau de protecció que permeti evitar determinades actuacions que en malmeten de manera irreversible la seva integritat i, per tant, atempten directament contra la preservació dels seus valors arquitectònics, culturals i històrics.  Potser ens hauríem de preguntar perquè sovint es cataloga pensant més en la antiguitat que en la qualitat.  El cas d’aquest edifici n’és un clar exemple.  El fet de no tenir cap grau de protecció ha propiciat la desafortunada actuació que ha sofert.  En aquest cas, ni el conjunt dels propietaris ni el tècnic responsable han tingut la suficient sensibilitat per entendre que el brise-soleil de formigó que recobria la façana i ha protegit els habitatges de la incidència directa del sol durant 50 anys era un element essencial en la composició de l’edifici i, a més, una solució arquitectònica de gran singularitat, única a Tarragona”.  Així doncs, el paral·lelisme amb el cas de la Casa Guzmán és evident, ja que és aquesta manca de catalogació la que ha permès en ambdós casos aquesta pèrdua patrimonial, cadascun en la seva mesura.

La que va ser la "casa de la mantellina".  Imatge: 9 de juliol de 2021

     A banda, tampoc cal obviar l’element econòmic: actualment, l’Ajuntament de Tarragona, a través de l’empresa municipal SMHAUSA, concedeix ajuts en la rehabilitació de façanes només en el cas que les finques estiguin situades en el nucli antic de la ciutat, per la qual cosa la resta d’edificis tarragonins no hi poden optar.  Tal i com diu l’arquitecte Jordi Guerrero, “no hi ha cap cura en les restauracions d’edificis, quan cal tenir en compte que les façanes també són de la ciutat.  Una possible solució a aquestes situacions passaria per establir ajudes municipals per assessorar i dur a terme restauracions arquitectòniques amb criteri”.

La que va ser la "casa de la mantellina", actualment també s´ha reformat la porta i el portal i s´ha tret la mantellina de l'entrada.  
Imatge: 8 de novembre de 2024

Aquestes ajudes també haguessin pogut servir per finançar mesures periòdiques de protecció superficial del formigó, que sembla que no s’han aplicat, fet que hagués evitat el procés de degradació que ha portat al punt d’optar per fer-lo desaparèixer. “Lamentablement, i tot i que la legislació recull el deure de conservació dels edificis per part dels propietaris, no tenim com a societat la cultura de mantenir-los i conservar-los, ja siguin catalogats o no. El valor arquitectònic, cultural i històric dels edificis no és només propietat dels seus titulars.  El conjunt de la ciutadania hauria de tenir el dret a gaudir-ne i l’administració el deure de fer-ho possible fomentant la cultura del manteniment i la rehabilitació i oferint ajuts econòmics al propietaris”, segons indica Joan Tous.

La que va ser la "casa de la mantellina".  Imatge: 8 de novembre de 2024

     Aquesta cultura de la conservació va molt lligada, però, a una certa sensibilitat respecte el patrimoni arquitectònic, sensibilitat que és molt difícil de desenvolupar si tampoc hi ha una valoració d’aquest patrimoni.  D’aquesta manera, és evident que cal apostar per donar a conèixer l’arquitectura moderna de la ciutat, ja que la desconeixença que hi ha actualment d’aquest patrimoni porta a que no se’l valori com es mereix i que, així, la seva desaparició passi completament desapercebuda quan és una important pèrdua per al paisatge urbà de Tarragona.



GUERRERO, Jordi; Guia d'Arquitectura de Tarragona SXX, Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Tarragona, 2018

Fet a Tarragona - Article 13-02-2017 - Pineda Vaquer (historiadora)  
https://www.fetatarragona.cat/2017/02/13/on-es-la-mantellina-de-la-rambla-nova-113/


dissabte, 9 de novembre del 2024

Cor InCrescendo

TARRAGONA 


     InCrescendo és un cor amateur tarragoní fundat l'any 2008. Està integrat per 23 cantaires, que gaudeixen cantant plegats i amb un estil eclèctic i variat, que inclou gèneres ben diversos com cançó tradicional. pop, musicals, gòspel o la música sacra, entre altres.

     Se centren tant en la preparació de les peces com en la tècnica vocal, amb l'objectiu de millorar cada dia una mica més per oferir al públic interpretacions de qualitat.

     També tenen molta cura de la posada en escena dels seus concerts perquè són uns enamorats del cant coral i pensen que és una disciplina artística que pot oferir molt més del que es veu tradicionalment. Per això sempre estan pensant la manera de potenciar-lo i mostrar-lo al públic.

     A l’any 2020 van ampliar la família cantaire amb el cor jove, el Cor d'Ivori, dirigits per la Silvia Virgili, que al mateix temps és la seva professora de tècnica vocal.

    Els InCrescendo són un grup que té una gran inquietud per fer visible el cant coral a la ciutat de Tarragona i per aquest motiu organitza i participa en diferents esdeveniments al llarg de l'any.  Els més rellevants dels que han organitzat fins ara han estat el projecte El cor a la veu, el 2018, i Directe al cor. el 2023.

     El primer va tenir lloc amb motiu del seu desè aniversari i va consistir en un cicle de 12 concerts setmanals a càrrec de 25 cors de la ciutat i d'un gran concert final al Teatre Tarragona.  Aquesta experiència aconseguí de visibilitzar una gran quantitat d'agrupacions corals de la nostra ciutat i de promoure aquest art musical.

     El segon, més recent, ha estat el Directe al cor, pensat per celebrar el seu 15è aniversari, el qual va aplegar damunt l'escenari del Teatre Tarragona més de 100 cantaires i músics que van oferir un repertori especial preparat per a l'ocasió.

     Com a activitat destacada, cada any participen en la Processó de Divendres Sant acompanyant el Sant Crist de la Sang; al mes de desembre organitzen un concert per la Marató amb diferents cors de la ciutat i també van participar en el concert Vesperae Tarraconensis amb motiu dels 700 anys de l'arribada del Braç de Santa Tecla.  Han participat en un intercanvi amb la Chorale Francis Poulenc d'Orleans (França) i en diferents concerts participatius que s'han organitzat a la ciutat.

     EDUARD PÀMIES és el director dels InCrescendo des de l'any 2014.  Aquest músic, nascut a Tarragona l’any 1979, comença els seus estudis musicals als 8 anys al Conservatori Professional de Música de Tarragona, on estudia piano obtenint en cada curs les màximes qualificacions.  Ha participat en diversos cursos i masterclass impartides pels professors Ilze Graubin, Andras Kemenes i Edith Fischer, entre molts altres.  Finalitza el Grau Professional de Piano l'any 1998, aconseguint el Premi Extraordinari

     Estudia també direcció coral amb reconeguts mestres com Mirela Barrera, Xavier Puig, Fernando Ma rina, Alfred Cañamero, etc.  Va ser director del Cor Al·leluia de Tarragona entre 1998 1 2004 i del Cor de Cambra Kesse entre 2004 1 2008 i des del 2006 també és el director del Cor Mos Cantars.

     Fa composicions i arranjaments propis per tal d'adaptar algunes de les obres a les característiques dels seus cors i donar-los un caràcter propi.



Concert Solidari. Projecte Guatemala
Educar en igualtat
Església de Sant Agustí - 8-11-2024 - 20 h.










 

dissabte, 2 de novembre del 2024

MUSEU NACIONAL ARQUEOLÒGIC

 EDIFICIS 

Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.  Imatge: 22 de juliol de 2021

MUSEU NACIONAL ARQUEOLÒGIC 


     Plaça del Rei, 5
     Arquitecte: Francisco Monravà Soler 1943-1960

 
Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.  Imatge: 24 de febrer de 2021

     Edifici amb monumentals façanes autoportants de pedra de Tarragona (tipus del Mèdol), de composició clàssica sense cap concessió.  Són remarcables el reclau de la plaça on es produeix l’accés principal, emmarcat per columnes toscanes gegants; la corba que frega la torre romana confrontant (Castell del Rei o Torre de Pilats) i que, alhora, separa ambdós edificis; la integració de la base de la muralla romana al soterrani i a la façana exterior, i els nombrosos detalls de composició clàssica, en cornises, obertures, ordre gegant adossat.  Tot això mereix l’atenció més minuciosa. 

Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.  Imatge: 11 de setembre de 2021

     La condició indiscutible d’edifici final de un període el fa encara més notable.  A l’interior, sorprèn la qualitat dels espais, sempre amb claror natural, que han suportat les copioses col·leccions del museu fins als nostres dies, explotant al màxim la superfície disponible.



MUSEU NACIONAL ARQUEOLÒGIC 

El 1960 s’inaugurava el Museu Arqueològic a la plaça del Rei, un edifici de nova planta pensat per acollir les excepcionals col·leccions de la Tàrraco romana que el museu havia anat incorporant des del segle XIX i que havia mostrat en diverses seus provisionals.

Obres de construcció del Museu Nacional Arqueològic, vist des del passeig de Sant Antoni
Imatges: de la Web del MNAT - https://www.mnat.cat/historia/

Vista del Museu Nacional Arqueològic des del passeig de Sant Antoni
Imatge: de la Web del MNAT - https://www.mnat.cat/historia/



INVARQUIT 


Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
Imatge: Eroles i Rigol, M. T. i Buqueras Bach J. M. - desembre de 1981 - INVARQUIT

Vista del Museu Museu Nacional Arqueològic des del passeig de Sant Antoni.  En primer terme l'escultura de Octavi Cèsar August inaugurada el 11 d'abril de 1960.
Imatge: ENFO - abril de 2012 - INVARQUIT




CENTRE D'IMATGES DE TARRAGONA

Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, Torre de Pilats i Passeig de Sant Antoni.  Projecte conjunt.
Imatge: Foto Mas - 1943 - C.I.T.

Vista del Museu des del Parc de la Reconciliació.  Obres de construcció.  A l'esquerra, el Pretori
Imatge: H. Vallvé - 26 de maig de 1952 - C.I.T. 

Museu Nacional Arqueològic de Tarragona vista des del Jardí del Parc de la Reconciliació 
Imatge: autor desconegut - 1953 - C.I.T.

Tarragona, vista des del mar.  S'aprecia la Catedral, el Pretori i el Museu Nacional Arqueològic
Imatge: Dep. Premsa Mauri - c. 1992 - C.I.T.

Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i el Pretori des del Parc de la Reconciliación
Imatge: autor desconegut - c. 2000 - C.I.T.

 Autobús de l'EMT amb motius que fan al·lusió a Tarragona Patrimoni de l'Humanitat. Al fons el Pretori i el Museu Nacional Arqueològic.  
Imatge: Mauri - Drets d'explotació de l'Ajuntament - 2000 - C.I.T.

 

Text: Ramon Aloguín
GUERRERO, Jordi: Guia d'Arquitectura de Tarragona S XX, Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Tarragona, 2018, p. 132 

INVARQUIT : https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/12548

MNAT historia :  https://www.mnat.cat/historia/ 

Centre d'Imatges de Tarragona (C.I.T.)




PÀGINES